Una volta pel Priorat i la Conca


A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, sigui primavera, amb bon temps i poca calor, a l’estiu, en que canten les cigarres dalt dels pins, o encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos, o bé a l’hivern, malgrat el fred i la possible neu a Prades. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Avui us proposem un recorregut pel Priorat i la Conca de Barberà, molt bonic. Podeu esmerçar-hi un parell o tres de dies, o més, o bé només un dia, ràpid, parant on vulgueu. Per començar podeu anar fins a Tarragona. Podeu aprofitar per conèixer de primera mà una ciutat romana molt important, la Tàrraco antiga, patrimoni de la humanitat. Tarragona és una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. A més  te  bons hotels, i bons restaurants, com ara el Sant Jordi, baratet, bonic i prop del mar. A prop d’aquest teniu l’Hotel Astari, una bona opció. També interessants i moderns el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. No lluny teniu el parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea parar-hi. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. A Tarragona hi ha restaurants molt bonics. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor. Interessant el Barhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Però millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total.

Acabat de veure Tarragona, i Port-Aventura, aneu cap a Reus, una altra ciutat bonica per parar i visitar, i seguiu cap a L’Alforja, pujant el coll, i d’allà cap a Poboleda per les carreteres locals interiors, molt boniques. De Poboleda vam anar cap a la Cartoixa d’Escala Dei, fantàstica, tot i que encara en ruines. No us perdeu el vi dels cellers Müller, que estan propers. Per dinar o dormir, a la zona, aneu fins Poboleda, on vam dinar al restaurant Popoletus, magnífic.

Recorreu tot el Priorat. Aneu a Falset, precisament la capital de la maravellosa comarca del Priorat. Son terres dures, salvatges i magnífiques. Podeu caminar els seus camins, banyar-se els peus en les seus rius, tocar les seves pedres, veure, de nou, les muntanyes, els camps de licorella plens d’antiquíssims ceps. O bé arribar-se fins la serra del Montsant. Podeu adquirir bon vi i bon oli de la terra. Feu tota la ruta pels petits pobles: Porrera, Gratallops, Torroja… O una excursió fins el Museu de les Mines de Bellmunt, molt properes, molt ben acondicionades, molt bona experiència educativa pels infants. Per dormir, i menjar com reis, no hi ha res millor que l’Hostal Sport. Un clàssic a la comarca. De veritat que és un hotel amb molt d’encant. I una cuina molt cuidada. També està molt bé el restaurant El Cairat. Per tapes i entrepans, o algun plat senzill teniu El Café de Falset. Camí de Bellmunt teniu el Mas Trucafort. Cuina tradicional. No oblideu també l’Abadia del Priorat, a Torroja. Fantàstica. O Can Llop a Gratallops. A Gratallops també teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. A La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet.

 

En sortir del Priorat feu la pujada fins el poble medieval de Suirana, enlairat dalt d’un penyal de vertigen, amb fabuloses vistes.

Acabada aquesta visita continueu fins a Prades, la vila medieval vermella, guapíssima. Passegeu pels magnífics boscos. Quan us canseu baixeu fins a l’Abadia de Poblet, magnífic monestir del Císter, el més gran monestir del císter a Europa. A més de ser bellíssim, està encara viu, habitat per monjos de l’ordre, cosa que us permetrà assistir a oficis religiosos, com ara les vespres, i escoltar cant gregorià, en directe. Podeu visitar només el monestir, o bé aprofitar per fer un volt per Montblanc, amb les seves muralles, o l’Espluga de Francolí. No us ho penseu més i afegiu al Priorat la Conca de Barberà. Visiteu el Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu també la seva increible cova de la prehistòria, amb riu inclòs. Aneu fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. Us convidem a passar  un cap de setmana diferent en una terra diferent!. La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Barbacoes a la Vilella Baixa


vilella

A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, i encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos. I dins els pobles del Priorat n’hi ha un d’especial, diferent. Es tracta de la Vilella Baixa, una vila penjada damunt d’un petit riu, esglaonada muntanya amunt, amb cases de poble que superen els 6 o 7 pisos d’alçada. Estrany i bonic. En aquest poblet, i al costat del camp de futbol, hi ha una zona de pícnic amb barbacoes on podreu dinar i campar al vostre aire. Hi ha taules de pedra, arbres d’ombra, barbacoes, lloc per rentar els plats i lavabos. També un petit parc infantil, i el camp de futbol, és clar!. Tot i que no hi ha bosc, ni la natura és espectacular, les vistes son boniques, peculiars. Podeu arribar-hi anant fins a Falset des de Barcelona seguint l’AP-7 fins a Tarragona. D’allà a Reus per autopista T-11 i de Reus a Falset per la N-420. A Falset cal seguir a Gratallops, ben indicat, i d’aquest poble a la Vilella per la T-710. A l’entrar al poble hi ha un parc a mà dreta, i més endavant s’indica ja la zona de pícnic, que queda al final d’un carrer a l’esquerra. Pregunteu. Si no voleu fer pícnic o barbacoa al poble hi ha Cal Pep, un restaurant molt bo, i el Racó del Priorat, molt bo també. A Gratallops, poble veï, teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. Prop d’Scala Dei hi ha l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei també, a La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Ermita de Sant Pau a La Figuera


ermita-de-sant-pau-la-figuera

Els paisatges del Priorat son meravellosos. I avui us en proposem un d’especialment bonic. Un indret amb història, cultura i natura que, a més, te una zona de pícnic amb barbacoes per fer un àpat familiar. Es tracta de l’ermita de Sant Pau, situada al poble de la Figuera, al Priorat més autèntic. Dalt d’un turó s’aixeca l’ermita de la Mare de Déu de la Mola, de molta devoció a la zona. I no gaire lluny del santuari podeu visitar el lloc des d’on es dirigia l’exèrcit republicà durant la Batalla de l’Ebre, seguint 10 minuts per un camí ben indicat. Es veuen perfectament les trinxeres!. Les vistes des de dalt la penya son espectaculars. Es divisen els Pirineus, totes les terres del Segre, les Garrigues, els Ports de Beseit, el Maestrat i fins l’Aragó. Si voleu pujar-hi un dia amb més gent, heu de saber que el 15 de gener, per Sant Pau, s’hi celebra una missa, com per Sant Isidre, el dia 15 de maig, i per Sant Martí, l’11 de novembre. El segon cap de setmana d’agost hi té lloc un aplec de sardanes. S’hi arriba fàcilment des del poble de la Figuera per una pista forestal practicable. La zona de lleure disposa de taules de pedra i barbacoes, just a sota de l’aparcament on haureu deixat el cotxe, baixant muntanya avall. La vegetació és la típica mediterrània seca: bosc de pi blanc esclarissat i matolls. Terra sorrenc, de guixos polsosos. Arribareu a la Figuera si aneu per l’autopista AP-7 fins a Tarragona, agafant l’autovia de Reus, i d’aquí per la N-420 cap a Falset. Passem Falset i ens desviem per la T-734 cap al Masroig, i passant aquest poble anem cap El Molar. D’allà seguim la T-730 cap a La Figuera. Un cop arribem al poble cal seguir carretera endavant com si anèssiu a Cabacés o la Torre de L’Espanyol. A poc més d’un km. trobareu una desviació a mà dreta, ben indicada, amb uns cartells marrons que diuen: ermita de Sant Pau, observatori de la batalla de l’Ebre. És una pista forestal, en molt bones condicions, de menys d’un km. No us perdeu aquesta oportunitat de visitar el priorat, una de les comarques més salvatges de Catalunya, però també més autèntiques i boniques. A la Figuera, si no feu ús del pícnic, podeu dinar bé al Racó de la Figuera, un restaurant clàssic de cuina casolana. A la mateixa carretera. Tèl: 977 402 490. Mòbil: 650 900 927. Al poble veï, la Vilella Baixa, hi ha Cal Pep, molt bo!, i el Racó del Priorat, bo també. A Gratallops teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Podeu anar a Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant, amb habitacions. Les Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants de la comarca. Com ara Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast de tothom, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O els restaurants de cuina selecta, com ara el Quinoa, o el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons tots ells. O potser preferiu dormir en uns  apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. Prop d’Scala Dei hi ha l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei també, a La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la ermita de Sant Pau, situada en un altozano que domina toda la zona, cerca de la población de la Figuera. En la ermita se venera a la Virgen de la Mola de gran devoción en todos los pueblos vecinos. A unos 500 metros de la ermita, en lo alto del monte se puede visitar el lugar donde estuvo establecido el puesto de comando del ejército republicano durante la batalla del Ebro. Desde esta privilegiada situación se pueden divisar hasta 40 kilómetros del río Ebro. Aquí arriba hay un área de pícnic, con mesas y barbacoas, muy chula. Buén aparcamiento, fàcil de llegar hasta allí por carretera asfaltada y buena pista. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Torrent de l’Escaiola


escaiola

Avui us volem parlar d’un bon lloc, proper a Barcelona, on anar a passar el dia, fer un picnic, una barbacoa o còrrer pel camp. Es tracta de l’àrea d’esbarjo del Torrent de l’Escaiola, un espai que pertany al parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. En te cura la Diputació de Barcelona i, malgrat les retallades, està prou bé i decent. Hi trobareu un bar, lloguer de taules, barbacoes o llenya. També fonts d’aigua potable, sanitaris i escombraries on llençar la brossa. Es tracta d’un indret gran, amb bosc i esplanades, de paisatge molt especial. L’ombra de la Mola, i els cingles de les muntanyes properes l’envolten. És com un decorat, molt teatral. La zona d’esbarjo es situa just a la falda d’aquesta muntanya, fent terrassa. Tot queda envoltat d’un bosc divertit, àrid, segons com esclarissat, obert a solei, olorós i dur. La vegetació resisteix i creix en un terra ple de pedres, amb poca aigua. Hi ha trossos on la roca surt aquí i allà, formant clapes. Realment un paisatge diferent. Ara bé, just aquell tipus de terreny que fa que la canalla s’ho passi pipa, pujant i baixant, cercant senders dins el bosc, corrent estimballs avall, pelant-se els genolls i els pantalons. Hi ha aparcament, no gaire gran, a l’entrada de l’àrea, just al cantó contrari. Trobareu molt fàcilment el lloc si, des de Barcelona, aneu fins a Terrassa per la C-58. Arribats a aquesta ciutat cal seguir per les rondes les indicacions Matadepera, municipi on està situat el Torrent de l’Escaiola. En arribar a aquesta població residencial seguiu la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Navarcles, passant pel Coll d’Estenalles. Passareu, a mà dreta, el desviament que porta a Can Robert i la Mola, amb força moviment de vehicles. Uns 500 metres més endavant, prop del km 7,5, trobareu el trencall a mà esquerra, ben indicat, de l’àrea de lleure. És un camí de sorra, gran, cuidat, sense problemes. 500 mts. més i, a mà esquerra, hi ha una zona de pàrquing, petita. A mà dreta, l’entrada. El camí ample continua endavant. No el seguiu. Per més informació truqueu al tel: 937 435 454, o bé 629 503 040. Està oberta els dissabtes, diumenges i festius de 10 a 18 hores, i tancada el mes d’agost. S’accepten reserves i entrades concertades els dies feiners. Us recomanem molt aquesta sortida per conèixer el parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, perquè és un parc molt bonic, molt desconegut i molt proper a Barcelona. Si bé hem de reconèixer que no te tanta verdor com el Montseny, val la pena passar-hi el dia i fer-hi un tomb. Els més caminadors podeu intentar la pujada a dalt de la Mola. Conteu una hora llarga, o més de pujada forta. Al cim hi ha l’antiga abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt, una joia del més pur romànic català, és visitable tots els dies de 10 a 16 hores, i els festius de 9 a 17 hores. Hi ha un petit museui exposició. Des de la Mola veureu Catalunya de l’Ebre al Pirineu, com un balcó encarat a mar. Al costat del monestir hi ha un típic restaurant. Carns a la brasa, pa amb tomàquet i quatre plats més. Tota la zona del Torrent de l’Escaiola i la Mola ofereix moltes possibilitats pels amants del mountain bike i del senderisme. També podeu fer una visita al Coll d’Estenalles, on hi ha l’oficina d’interpretació del parc, amb exposicions i audiovisuals molt interessants. Del Coll d’Estenalles, per una bona pista de muntanya, podeu anar al cim del Montcau. Una mitja hora a peu, si sou bons excursionistes. Un dia de lleure al Torrent de l’escaiola, una bona idea!.

Hoy os queremos hablar de un buen lugar, cercano a Barcelona, ​​donde ir a pasar el día, hacer un picnic, una barbacoa o correr por el campo. Se trata del área de recreo del Torrent del Escayola, un espacio que pertenece al parque natural de Sant Llorenç del Munt y la Sierra del Obac. Lo cuida la Diputación de Barcelona y, pese a los recortes, está bastante bien y decente. Encontraréis un bar, alquiler de mesas, barbacoas o leña. También fuentes de agua potable, sanitarios y lugar donde tirar la basura. Se trata de un sitio grande, con bosque y explanadas, de paisaje muy especial. La sombra de la Mola, y los riscos de las montañas cercanas lo rodean. Es como un decorado, muy teatral. La zona de recreo se sitúa justo en la falda de este monte, haciendo terraza. Todo queda dentro de un bosque divertido, árido, según cómo ralo, abierto a solana, oloroso y duro. La vegetación resiste y crece en un suelo lleno de piedras, con poca agua. Hay trozos donde la roca sale aquí y allá, formando manchas. Realmente un paisaje diferente. Ahora bien, justo ese tipo de terreno que hace que los niños se lo pasen pipa, subiendo y bajando, buscando senderos dentro del bosque, corriendo barrancos abajo, pelandose las rodillas y los pantalones. Hay aparcamiento, no muy grande, en la entrada del área, justo al lado contrario. Encontrarán muy fácilmente el lugar si, desde Barcelona, ​​van hasta Terrassa por la C-58. Llegados a esta ciudad hay que seguir las rondas y las indicaciones hacia Matadepera, municipio donde está situado el Torrent del Escayola. Al llegar a esta población residencial sigan la carretera BV-1221, que va de Terrassa a Navarcles, pasando por el Coll de Estenalles. Pasaréis, a mano derecha, el desvío que lleva a Can Robert y la Mola, con mucho movimiento de vehículos. Unos 500 metros más adelante, cerca del km 7,5, encontrarán el desvío a mano izquierda, bien indicado, del área de ocio. Es un camino de arena, grande, cuidado, sin problemas. 500 mts. más y, a mano izquierda, hay una zona de parking, pequeña. A mano derecha, la entrada. El camino ancho sigue adelante. No lo sigan. Para más información llamar al tel: 937 435 454, o bien 629 503 040. Está abierto los sábados, domingos y festivos de 10 a 18 horas, y cerrado el mes de agosto. Aceptan reservas y entradas concertadas los días laborables. Os recomendamos mucho esta salida para conocer el parque natural de Sant Llorenç del Munt y la Sierra del Obac, porque es un parque muy bonito, muy desconocido y muy cercano a Barcelona. Si bien debemos reconocer que no tiene tanta verdor como el Montseny, vale la pena pasar el día. Los más andadores pueden intentar la subida hasta arriba de la Mola. Contad una hora larga, o más, de subida fuerte. En la cima se encuentra la antigua abadía benedictina de Sant Llorenç del Munt, una joya del más puro románico catalán, que es visitable todos los días de 10 a 16 horas, y los festivos de 9 a 17 horas. Hay un pequeño museo exposición. Desde la Mola verán Cataluña del Ebro al Pirineo, como un balcón encarado al mar. Junto al monasterio hay un típico restaurante. Carnes a la brasa, pan con tomate y cuatro platos más. Toda la zona del Torrent de l’Escayola y la Mola ofrece muchas posibilidades para los amantes del mountain bike y del senderismo. También pueden hacer una visita al Coll de Estenalles, donde se encuentra la oficina de interpretación del parque, con exposiciones y audiovisuales muy interesantes. Del Coll de Estenalles, por una buena pista de montaña, se puede ir a la cima del Montcau. Una media hora a pie, si sois buenos excursionistas. Un día de ocio en el Torrent de la escayola, ¡una buena idea!.

Sant Llorenç del Munt


L’abadia benedictina de Sant Llorenç del Munt és situada al cim de la Mola, una muntanya que es veu des de mig Catalunya. Forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Un parc molt bonic, proper a Barcelona. Si bé hem de reconèixer que no te tanta verdor com el Montseny, ni és tan conegut com els Aiguamolls de l’Empordà, val la pena fer-hi un tomb. És un parc natural diferent. Més àrid, menys fresc, més estrany. Però molt interessant. La millor manera d’arribar-hi és pujant des de Terrassa i Matadepera cap el Coll d’Estenalles i Talamanca, en direcció al Bages. La Mola és la seva màxima alçada. És aquest tossal pla que divisem quan sortim al Vallés per les autopistes que passen per Ciutat Meridiana. Domina tota la plana de Sabadell i fa de teló de fons a la Terrassa. Al monestir situat dalt de la Mola s’hi puja des de Can Pobla, una gran masia situada a mitja muntanya. Si veniu per Matadepera cap a Estenalles per la carretera BV1221 en direcció a Mura i Talamanca, us heu de desviar-se al km. 7,1. Allà trobareu una pista de terra, en estat regular però transitable. Malgrat que no està senyalitzada, és evident, a mà dreta, un camí ample que remunta cap a Can Robert i Can Pobla. La pista baixa cap a la Riera puja un centenar de metres i es bifurca. Cal seguir a la dreta. Sempre a mà dreta. Arribareu a Can Robert, situat a un parell de km. de la carretera. Dos kms més i veiem Can Pobla. Arribats a aquest darrer lloc us cal deixar el cotxe i seguir a peu per un corriol de bast, l’anomenat camí dels monjos, per on pujàven i encara pugen els matxos, fins dalt de tot. El corriol va fent llaçades, i de vegades és ample i ben empedrat. Altres s’estreny i s’acosta al buit. Compte amb la canalla!. Les vistes són aèries, de vertígen. La pujada dura una hora ben llarga, amb infants encara més. El monastir, una joia del més pur romànic català, és visitable tots els dies de 10 a 16 hores, i els festius de 9 a 17 hores. Hi ha un petit museui exposició. Des de la Mola veureu Catalunya de l’Ebre al Pirineu, com un balcó encarat a mar. Múltiples possibilitats pels amants del mountain bike i del senderisme. Hi ha una travessa molt clàssica, per nois i noies més grans, que porta de la Mola al Coll d’Estenalles, on hi ha l’oficina d’interpretació del parc. És un itinerari dur, però factible, que passa al peu del Montcau, i per zones biològiques molt interessants, variades i extremes, amb una flora i fauna úniques. La ruta no fa molta pujada, són uns 12 kms. i permet deixar el cotxe a Coll d’Estenalles, anar a la Mola i tornar. També podeu portar un conductor que faci, per carretera, la ruta inversa. Al cim, al costat del monestir hi ha un típic restaurant. Carns a la brasa, pa amb tomàquet i quatre plats més. Saben a glòria després de la pujada. Els queviures arriben com nosaltres, pel mateix camí, en burro.

La abadía benedictina de Sant Llorenç del Munt está situada en la cima de la Mola, una montaña que se ve desde toda Catalunya. Forma parte del parque natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Un parque muy bonito, cercano a Barcelona. Si bien debemos reconocer que no tiene tanta verdor como el Montseny, ni es tan conocido como los Aiguamolls de l’Empordà, vale la pena dar un paseo por él. Es un parque natural diferente. Más árido, menos fresco, más extraño. Pero muy interesante. La mejor manera de llegar es subiendo desde Terrassa y Matadepera hacia el Coll d’Estenalles y Talamanca, en dirección al Bages. La Mola es su máxima altura. Es este cerro alto y llano que divisamos cuando salimos a Vallés por las autopistas que pasan por Ciutat Meridiana. Domina toda la llanura de Sabadell y hace de telón de fondo de la ciudad de Terrassa. Al monasterio, situado en lo alto de la Mola, se sube desde Can Pobla, una gran masía situada a media montaña. Si venís por Matadepera hacia Estenalles por la carretera BV1221 en dirección a Mura y Talamanca, habeis de desviaros en el km. 7.1. Allí encontrareis una pista de tierra, en estado regular pero transitable. Aunque no está señalizada, es evidente, a mano derecha, un camino ancho que remonta hacia Can Robert y Can Pobla. La pista baja hacia la Riera, sube un centenar de metros y se bifurca. Hay que seguir a la derecha. Siempre a mano derecha. Llegaréis a Can Robert, situado a un par de km. de la carretera. Dos kms más y vemos Can Pobla. Llegados a este último necesitais dejar el coche y seguir a pie por un sendero de herradura, el llamado camino de los monjes, por donde subían y todavía suben los machos, hasta arriba de todo. El sendero va haciendo lazadas, ya veces es ancho y bien empedrado. Otros se estrecha y se acerca al vacío. ¡Ojo con los niños!. Las vistas son aéreas, de vértigo. La subida dura una hora bien larga, con niños aún más. El monasterio, una joya del más puro románico catalán, se puede visitar todos los días de 10 a 16 horas y festivos de 9 a 17 horas. Hay un pequeño museo exposición. Desde la Mola verá Cataluña del Ebro al Pirineo, como un balcón encarado al mar. Múltiples posibilidades para los amantes del mountain bike y del senderismo. Hay una travesía muy clásica, para chicos y chicas, que lleva de la Mola el Coll de Estenalles, donde está la oficina de interpretación del parque. Es un itinerario duro, pero factible, que pasa al pie del Montcau, y por zonas biológicas muy interesantes, variadas y extremas, con una flora y fauna únicas. La ruta no sube mucho, son unos 12 kms. y permite dejar el coche en Coll de Estenalles, ir a la Mola y volver. También pueden llevar un conductor que haga, por carretera, la ruta inversa. En la cima, al lado del monasterio hay un restaurante típico. Carnes a la brasa, pan con tomate y cuatro platos más. Saben a gloria después de la subida. Los víveres llegan como nosotros, por el camino, en burro.

Formentera


Formentera és el paradís. Així, tal cual. I com en qualsevol paradís hi ha lloc per a tothom. Si arribeu al petit port de la Sabina, ja podeu començar a definir el vostre: bicicleta, bus, a peu, en moto, o un cotxe. Després podeu pensar, si us va la marxa, en les nits càlides i boges de Es Pujols, la Sodoma i Gomorra particular. O bé la familiar platja de migjorn, amb les seves onades amables i la sorra blanca. O les increibles aigües de s’Espalmador o Illetes (a la foto), un mar virginal, d’un turquesa inoblidable. O Sant Francesc Xavier, la metròpoli de l’illa, on podeu dormir a cases particulars per pocs diners i dutxar-vos amb aigua de pluja. Pujeu a la Mola a veure tota Formentera a vista d’ocell i, des del far del fi del món, abastar l’oceà. O cala Sahona, amagada i reservada pels escollits. No us perdeu la veritable Formentera però. La Formentera de les figueres, amples i plenes de potes, on les ovelles i cabres cerquen l’ombra. La Formentera pagesa de les masies blanques. És una altra història. http://www.guiaformentera.com/

Formentera es el paraíso. Así, tal cual. Y como en cualquier paraíso hay lugar para todo el mundo. Si llegáis al pequeño puerto de la Sabina, ya podéis empezar a definir el vuestro: bicicleta, bus, a pie, en moto, o un coche. Después podéis pensar, si os va la marcha, en las noches cálidas y locas de Es Pujols, la Sodoma y Gomorra particular. O bien la familiar playa de mediodía, con sus olas amables y la arena blanca. O las increibles aguas de Espalmador o Illetas (en la foto), un mar virginal, de un turquesa inolvidable. O Sant Francesc Xavier, la metrópoli de la isla, dónde podéis dormir en casas particulares por poco dinero y ducharos con agua de lluvia. Subid a la Mola para ver toda Formentera a vista de pájaro y, desde el faro del fin del mundo, abarcar el océano. O id a la cala Sahona, escondida y reservada solo para escogidos. No os perdais la verdadera Formentera. La Formentera de las higueras, anchas y llenas de patas, dónde las ovejas y cabras buscan la sombra. La Formentera labradora de las masías blancas. Es otra historia. http://www.guiaformentera.com/