Lizara

En un racó amagat del Pirineu Aragonès més recòndit trobareu el refugi de Lizara, que dona accés a la capçalera del vall del riu Osia, als peus del mític cim de Bisaurín, de 2.676 metres d’alçada. Aquesta soberbia mole, i unes altres quantes, fan de teló de fons. majestuós, d’un dels paisatges més bonics d’alta muntanya que mai haureu vist. I malgrat no ser gens conegut no és difícil arribar a Lizara. Haureu de anar per l’AP-7 fins a Lleida, per agafar després la A-22 fins Osca i d’aquí la N-330 cap a Jaca. Arribats a Jaca cal prendre la N-240 en direcció a Pamplona. En entrar a Puente la Reina preneu la carretera A-176 en direcció al bellíssim Val d’Echo, que també mereix una visita detinguda. A l’arribar al km. 15 hi ha una desviació, a mà dreta, que porta fins a Jasa i Aragüés del Puerto tot seguit la local HU-212. El vall d’Aragüés-Jasa és Parc natural des de l’any 2006. I no és gens estrany. la natura és verge i bonica. Des d’Aragüés cal seguir la carretera, en molt bon estat. que condueix fins el refugio de Lizara, situat a a 9 km. La ruta puja suaument, encaixada al riu Osia, que ofereix bons racons per a la banyada, i travessa boscos de faig que, a la tardor, estan preciosos. Més amunt surten els prats, amb tota mena d’animals pasturant. Unes voltes finals i arribareu al refugi de Lizara, propietat de la Federación Aragonesa de montañismo, i bastit l’any 1993. Aquí podeu trobar tot el què necessiteu. Te habitacions, de refugi, per a 75 persones. Bàsiques, amb lliteres, bé de preu, per a 8 persones, i una de doble, per a 16, amb bany. També ofereix servei de bar i de menjars, bàsics, o bé podeu cuinar vosaltres. Lloguen taquilles i armaris, raquetes de neu, llençols, si no heu portat els vostres, Ideal per pujar a veure la primavera, l’estiu, o la tardor multicolor. Ideal també per a famílies senderistes. Magnífica la pujada a l’Ibon d’Estanés. o travesses fins el Llano de los Sarrios. O ascensions, ja més fortes, al Bisaurin, al Napazal o a Bernera. Hi ha zona d’escalada, barrancs com el del Oso, o el de l’Osía. Hi ha coves i simes pels amants de l’espeleologia. El refugi ofereix un programa, anomenat de multiaventura, per a infants i adolescents, que podreu adaptar a les vostres necessitats. Finalment, a l’hivern, ofereix neu intocada per fer esquí de fons, o caminades amb raquetes, a les pistes de fons de Lizara mateix. Fantàstic per a famílies que busquen bona neu sense aglomeracions. Aragües i Jasa son uns típics poblets del Pirineu d’Aragó, de pastors i ramaders, amb un casc urbà de grans casones fortes, algunes del siglo XVI, amb escuts, Si us decidiu a pujar-hi un cap de setmana, en qualsevol època de l’any, podeu fer centre a Jaca, una vila gran, amb tota mena de serveis. Allà trobareu una maravellosa catedral romànica, amb el seu museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindibles. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, a banda del d’Aragües-Jasa, com ara els del que porten fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Echo, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartamentsPeña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu de la vall amagada de Lizara, aigües amunt del riu Osia!.

En un rincón recondito y precioso del Pirineo Aragonés encontrareis Lizara. Con su refugio, con las altas cumbres del Bisaurin esperando. Para llegar a Lizara hay que subir hasta Huesca  y Jaca por cualquier carretera, por ejemplo la N-330. De allí coger hacia Pamplona por la N-240 y llegarse a Puente la Reina. Desde este cruce de caminos coged la carretera A-176 hacia Hecho, capital del hermosísimo valle del mismo nombre. Atención al desvio, unos 15 kms más arriba, a la derecha, por la HU-212, subiendo por el valle del rio Osia, hacia Jasa y Aragüés del Puerto. De Aragüés hay que remontar la cabecera del Osia hasta el puerto, de Lizara, claro. Un valle verde, con bosques de haya y abetos, magnífico. Con pozas donde remojarse. Con cuevas para adentrarse. Del refugio teneis muchas posibilidades para divertiros. Caminar, subir picos, llegarse hasta lagos preciosos. Allí os informaran. Y os daran comida, sencilla, bebida, y habitaciones, de refugio, sin comodidad supérfula, para 8 o más personas. A precios de risa. En invierno nieve, mucha nieve. Por eso hay allí una estación de esquí de fondo, familiar, muy familiar, sin aglomeración ninguna. Os alquilaran en el refugio de Lizara raquetas para que vuestros hijos e hijas descubran la maravilla de caminar por la nieve. O bién subid a gozar del paisaje, solo a eso. Fantástico. Y ya que estais quedaros unos dias en Jaca, la capital indiscutible del Pirineo de Aragón. Viendo su casco histórico, su catedral románica, su museo diocesano, con pinturas espléndidas. O visitad otros grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Los amantes del deporte amaran Jaca también: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … En Jaca teneis todo tipo de servícios, y muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. No olvideis los valles escondidos de Aragón:¡ Lizara, al final del Valle del Osia, pasado Aragüés!. 

Aranser – Aransa

Des de Martinet de Cerdanya podreu assolir fàcilment un dels racons més bonics de la Cerdanya. Es tracta de les pistes d’esquí nòrdic d’Aransa. Molta neu a l’hivern i un espai natural preciós a l’estiu. A més fàcil d’arribar-hi. Sortim de Martinet cap a LLes i Arànser. Deixem la carretera que puja a Lles, a mà dreta, i agafem la de mà esquerra, que porta al poblet d’Arànser. Podem parar a visitar aquest llogarret deliciós. Un cop vist, podeu seguir per la pista estreta, però asfaltada, que porta a Aransa. Haureu fet una vintena de kms. Bon aparcament. Bona neu per anar-hi amb raquetes, per tirar-se amb trineu o per esquiar en família. Hi trobareu tota mena de serveis, com ara lloguer de material, bar i un refugi restaurant: El Fornell, Tel: 973293051 – 660328754. Boscos de pi negre us envoltaran, i les vistes són magnífiques. També, al poble, teniu bonics restaurants amb habitacions, com l’Hostal del Pas de la Pera, o la Fonda Fuxet. O, si us agraden més, acollidores cases rurals, com ara Cal Síndic, o Ca l’Escolà, preciosa. Si sou bons caminadors heu de saber que la pista encara us portaria al Prat Miró, i continuant, als estanys de la Pera. Però allà ja no hi arribaríeu en cotxe. Us caldría una hora ben bona de caminada, des d’on hauríeu de deixar el vehicle. Si sou més de fer turísme poc cansat, us recomanem que feu un volt pels bonics pobles de la zona, com ara Músser. Aquest lloc diminut està aturat al segle XIX. És autèntic de veritat. Allà podreu comprar formatge artesà de Ca l’Orri i veure la seva esglèsia romànica. També podeu complementar la ruta pujant fins a LLes, i de allà al Cap de Rec. Un lloc molt espectacular i agradable, sobretot pels infants. Natura verge. I un bon refugi amb restaurant. A Músser us recomanem vivament l’hotel Campí. Un clàssic familiar, com estar a casa. A lles també teniu un allotjament amb molt d’encant: Cal Rei. Ja ho sabeu, la Cerdanya més bella us espera.

Guils de Cerdanya – Fontanera

Guils de Cerdanya és un poblet, petit i molt bonic, a tocar de Puigcerdà, que te uns entorns de fàbula. És ideal per una excursió en qualsevol època de l’any. A l’estiu pels seus boscos i la seva frescor. A la tardor per recòrrer les arbredes totes daurades i vermelles. A l’hivern per la neu. Perquè des de Guils de Cerdanya podeu arribar fàcilment a les pistes d’esquí nòrdic de Fontanera. Per accedir a Guils cal pendre la carretera, ben senyalitzada, que trobareu un km. abans d’arribar a Puigcerdà. Porta primer al lloc de Saneja, i després s’enfila, muntanya amunt, fins Guils. Just a l’entrada del poble de Guils, trobareu una cruïlla, senyalitzada també, que puja cap a les pistes. Es tracta d’una pista forestal, però en bon estat, si no és que hi ha hagut molt mal temps. De Guils fins l’estació hi teniu 7 km de pista que remunta la falda de la muntanya, en grans llaçades, guayant alçada,  fins assolir el pla de Fontanera, a 1900 mts. Hi ha bon aparcament i uns 42 km de recorreguts marcats. És molt bonic, perquè la majoria són al mig del bosc. A Fontanera lloguen raquetes de neu, esquis, i tota mena de material. També hi ha monitors. Així mateix teniu un bar, amb servei de restaurant, i molt d’espai per tal que la mainada disfruti. A Guils teniu un restaurant, al mig del poble: El Picarol, a la Plaça Major, 6. Tel: 972 882 146. També el Càmping Pirineus, del grup Stel, te restaurant. Aquest càmping, a la carretera que puja de Puigcerda a Guils, és una aposta segura de qualitat i serveis. Està emplaçat en un entorn maravellós i disposa de bungalows. Per disfrutar de la neu a l’hivern, i de magnífics paisatges la resta de l’any, agafeu el cotxe i la família i arribeu-vos, pel túnel del cadí, fins a Guils i Fontanera. Rutes a peu, excursions, btt, descans en el bon temps. Neu, molta neu, quan toca. No es pot demanar més!.

Guils de Cerdanya es un pueblo pequeño y bonito, junto a Puigcerdà, que tiene unos entornos de fábula. Es ideal para una excursión en cualquier época del año. En verano por sus bosques y su frescura. En otoño para recorrer las arboledas doradas y rojas. En invierno por la nieve. Porque desde Guils de Cerdanya puede llegar fácilmente a las pistas de esquí nórdico de Fontanera. Para acceder a Guils hay que tomar la carretera, bien señalizada, que encontrará un km. antes de llegar a Puigcerdà. Lleva primero al lugar de Saneja, y luego sube, montaña arriba, hasta Guils. Justo a la entrada del pueblo de Guils, encontrará un cruce, señalizado también, que sube hacia las pistas. Se trata de una pista forestal, pero en buen estado, si no es que ha habido muy mal tiempo. De Guils hasta la estación tenéis 7 km de pista que remonta la falda de la montaña, en grandes lazadas, ganando altura, hasta alcanzar el plan de Fontanera, a 1900 mts. Hay buen aparcamiento y unos 42 km de recorridos marcados. Es muy bonito, porque la mayoría son en medio del bosque. En Fontanera alquilan raquetas de nieve, esquís, y todo tipo de material. También hay monitores. Asimismo tiene un bar, con servicio de restaurante, y espacio de sobra para que los niños disfruten. En Guils tienen un restaurante, en medio del pueblo: El Picarol, en la Plaza Mayor, 6. Tel.: 972 882 146. También el Camping Pirineos, del grupo Stel, tiene restaurante. Este camping, en la carretera que sube de Puigcerda en Guils, es una apuesta segura de calidad y servicios. Está emplazado en un entorno maravilloso y dispone de bungalows. Para disfrutar de la nieve en invierno, y de magníficos paisajes resto del año, cojan el coche y la familia y acerquense, por el túnel del Cadí, hasta Guils y Fontanera. Rutas a pie, excursiones, mountain bike, descanso en el buen tiempo. Nieve, mucha nieve, cuando toca. ¡No se puede pedir más!.

Formigueres

Formigueres, la capital de la comarca catalana del Capcir, està situada en una preciosa vall dels Pirineus, a la Catalunya Nord, en terres catalanes de França. Pel túnel del Cadí, en un parell d’hores hi arribareu. Estiu, hivern, primavera o tardor, el poble i els seus voltants són encantadors tot l’any. Formigueres poble te una bonica esglèsia, amb un campanar molt característic, (a la foto), i unes cases i carrers molt típics. És un gran centre de serveis. La vall del capcir és un destí maravellós. Els infants disfrutaran de la neu abundant, de la gespa pregona, de les flors o dels mil tons del bosc segons l’època. Banyar-vos en els riuets, passejar pels boscos, pujar muntanyes, que n’hi ha i moltes. Fer-ho a peu, a cavall, en bici. Prop o lluny. O tirar-vos boles de neu, anar en trineu, sobre raquetes, o esquiar en les magnífiques pistes de l’estació d’esquí que porta el nom de la vila. Esquí en família en una estació ben familiar. Passat Puigcerdà, preneu la N116 francesa cap a Perpinyà, i a Mont-Lluís, la carretera en direcció a Quillan, Limoux i Carcassonne. Ben aviat sereu al Capcir. El llac de Matamala i les muntanyes que l’envolten us donen la benvinguda. No deixeu de visitar Mont Lluís, que ve de camí. Ni les estacions alpines de Les Angles, Formigueres o Puivalador. Ni de fer la ruta de l’estany de les Bulloses. Però de veritat que no podem, en aquest petit espai, descriure-us tota la riquessa patrimonial, cultural, natural que el Capcir ofereix. Ni els mil racons entranyables que podeu veure. Per dormir i menjar a Formigueres teniu l’Hotel dels Dos Llacs. Senzillet. A França tots els hotels són una mica vells. Els agrada fer poques reformes. Però el Belle Aude, el Corrieu o Le Clos Cerdan, amb SPA, no estan malament. Si voleu dormir a casa us recomanem els hotels de Puigcerdà, els de la Molina, sobretot el Guitart, o la qualitat inmillorable dels càmping del grup STEL a Puigcerdà.

Formigueres, la capital de la comarca catalana del Capcir, está situada en un precioso valle de los Pirineos, en la Cataluña Norte, en tierras catalanas de Francia. Por el túnel del Cadí, se llega en un par de horas. Verano, invierno, primavera u otoño, el pueblo y sus alrededores son encantadores todo el año. Formigueres pueblo tiene una bonita iglesia, con un campanario muy característico, (en la foto), y unas casas y calles muy típicos. Es un gran centro de servicios. El valle del capcir es un destino maravilloso. Los niños disfrutarán de la nieve abundante, del césped mullido, de las flores o los mil tonos del bosque según la época. Bañarse en los riachuelos, pasear por los bosques, subir montañas, que las hay y muchas. Hacerlo a pie, a caballo, o en bici. Cerca o lejos. O tirarse bolas de nieve, montar en trineo, caminar sobre raquetas, o esquiar en las magníficas pistas de la estación de esquí que lleva el nombre de la villa. Esquí en familia en una estación muy familiar. Pasado Puigcerdà, tomar la N116 francesa hacia Perpiñán, y en Mont-Luis, la carretera en dirección a Quillan, Limoux y Carcasona. Pronto entrareis en el Capcir. El lago de Matamala y las montañas que la rodean les daran la bienvenida. No dejéis de visitar Mont Louis, que os viene de camino. Ni las estaciones alpinas de Les Angles, Formigueres o Puivalador. Ni de hacer la ruta del lago de las Bullosa. Pero de verdad es que no podemos, en este pequeño espacio, describiros toda la riqueza patrimonial, cultural, natural que el Capcir ofrece. Ni los mil rincones entrañables que allí podéis ver. Para dormir y comer en Formigueres tienen el Hotel de los Dos Lagos. Sencillito. En Francia todos los hoteles son un poco viejos. Les gusta hacer pocas reformas. Pero el Belle Aude, el Corrieu, o Le Clos Cerdan, con SPA, no están mal. Si quiere dormir en casa le recomendamos los hoteles de Puigcerdà, los de La Molina, sobre todo el Guitart, o la calidad inmejorable de los campings del grupo STEL en Puigcerdà.

Vallorcine

Vallorcine el coneix poca gent. Millor. És un vall amagat i apacible, al mig dels Alps, just a la frontera entre Suissa i França. S’hi arriba per Chamonix, pujant la Vall del Rhoine per Grenoble, o per Martigny, al Valais Suis, pujant per Ginebra. En tot cas, allà dalt, tocant el cel, des de 1000, fins a més de 2.000 mts d’alçada, us espera Vallorcine. Un entorn pastoral únic, amb hotels molt cassolans, i moltes sortides i rutes a fer. A peu, en bici, o en trenet. Perquè el Montblanc Express, que puja des de Gervais i Chamonix, i arriba fins Martigny, o viceversa, te parada a Vallorcine. I des d’allà, el massís sencer del Montblanc, amb els seus remuntadors, telecadires, trens de cremallera o funiculars, és al vostre abast. Lluny del món, de la bogeria de Chamonix, dels cotxes, crits i fum. Només pau, tranquil·litat i natura. Però ben comunicat. Això és Vallorcine. Un encant. Si voleu dinar us recomanem el restaurant, senzill i agradable, de la pròpia estació de tren. Servei amable. Bon menjar a preu molt raonable. Per dormir teniu un càmping a plena natura. Molt bonic, però molt espartà. Un parell d’hotels, no gaire gran cosa, però si heu de triar-ne un, agafeu l’Ermitage. També teniu uns quants refugis i moltes cases rurals. Però el millor és la residència hotelera Vallorcine- Mont Blanc. Uns apartaments molt bonics, amb spa i tot, amb preus que no són demencials ni escandalosos. Si penseu en uns Alps calmats i recollits, per anar-hi a l’hivern, en família, a esquiar, o  a passejar amb raquetes de neu, el vostre destí és Vallorcine. Si somnieu un estiu de relax, envoltats dels cims més alts d’Europa, aneu fins Vallorcine. El secret ha estat desvelat!.

Vallorcine lo conoce poca gente. Mejor. Es un valle escondido y apacible, en medio de los Alpes, justo en la frontera entre Suiza y Francia. Se llega por Chamonix, subiendo la Vall del Rhoine por Grenoble, o por Martigny, en el Valais Suizo, subiendo por Ginebra. En todo caso, allá arriba, tocando el cielo, desde 1000, hasta más de 2.000 mts de altura, le espera Vallorcine. Un entorno pastoral único, con hoteles familiares, y muchas posibles salidas y rutas que hacer. A pie, en bici o en tren. Porque el Montblanc Express, que sube desde Gervais y Chamonix, y llega hasta Martigny, o viceversa, tiene parada en Vallorcine. Y desde allí, el macizo entero del Montblanc, con sus remontes, telesillas, trenes de cremallera o funiculares, está a su alcance. Lejos del mundo, de la locura de Chamonix, los coches, gritos y el humo. Sólo paz, tranquilidad y naturaleza. Pero bien comunicado. Esto es Vallorcine. Un encanto. Si desea comer le recomendamos el restaurante, sencillo y agradable, de la propia estación. Servicio amable. Buena comida a precio muy razonable. Para dormir tiene un camping en plena naturaleza. Muy bonito, pero espartano. Un par de hoteles, no muy gran cosa, pero si tiene que elegir uno, escoja el Ermitage. También tiene varios refugios y muchas casas rurales. Pero lo mejor es la residencia hotelera Vallorcine-Mont Blanc. Unos apartamentos muy bonitos, con spa y todo, con precios que no son demenciales ni escandalosos. Si busca unos Alpes calmados y recogidos, para ir en invierno, en familia, a esquiar, o a pasear con raquetas de nieve, su destino es Vallorcine. Si sueña con un verano de relax, rodeado de los picos más altos de Europa, vaya hasta Vallorcine. ¡El secreto ya ha sido desvelado!.