Nîmes, mon amour

Nimes és una ciutat molt bonica. Amb monuments romans molt especials, i únics, com ara esplèndid amfiteatre romà, anomenat “Les Arenes” o el fastuós temple, també romà, perfectament conservat. Ben situada en la ruta cap a Itàlia, cap a París, cap els Alps o cap a la Provença, si pareu a Nîmes podreu descansar de tan conduir i fer un bon dinar o una volta per Nimes. Perquè sense ser una passada, parar a Nimes seria molt normal si anant o tornant de la Provença, d’Itàlia, de París o dels Alps, se us fes l’hora de dinar a l’alçada de Nîmes. Pareu-hi doncs. Podeu aparcar fàcilment al centre, a la plaça de les Arenes, que recordeu que porta el nom de l’amfiteatre més bonic d’Europa. Un amfiteatre petit però complert, ben restaurat, coquetó. El millor monument de la ciutat sense cap mena de dubte, amb permís de la Maison Carrée, aquell sobirà temple romà del què ja us hem parlat abans, i que sembla acabat de construir just abans d’ahir. La ciutat més enllà d’aquestes dues fites no te més. Potser un casc antic de regust provençal, blanc, neoclàssic, de carrer estrets, o també te un parc romàntic deliciós. Però els barris moderns son molt menys interessants i, segons com decididament lletjos. També podeu fer a Nîmes el centre d’unes mini-vacances de per visitar Montpellier, Arles, la Camarga, un espai natural increïble, tot des de Nimes. O bé la Provença, amb pobles tan bonics com Les Baux en Provence, o la ciutat papal d’Avignon, que son a tocar. Per dormir hi ha tota mena de serveis. Recordeu que hi ha un bon hotel de la cadena Novotel, que te bones habitacions familiars, i un bon restaurant, en ple centre de Nimes, a tocar de les Arenes!. Gens malament l’hotel Ibis, el de l’estació. Per més informació sobre altres hotels mireu-vos la web de turisme: http://www.ot-nimes.fr/. Nosaltres sempre hem dormit al Novotel o a l’Ibis Styles de l’estació. Per dinar ens xifla un libanés, situat a la plaça del mercat 15, al cor del Nîmes medieval. Especialitats libaneses, menú únic de tres plats saborosos a escollir, amb postres de fantasia. Amabilitat a tope, sempre ple. Allà a prop, El Gard O Vin, petit, simple, simplíssim, ofereix un espai i una carta italiana reduïts, molt reduïts. Tapes espanyoles en un carrer que aboca a la plaça del mercat: Entre 2 tapas, si teniu la sort de trobar-lo obert!. Un francès, és clar que sí: Le Vintage, o La Plus Belle Vie, també per aquells carrers. Redescobriu Nîmes a pesar de la calor que pot fer-hi. Us agradarà!.

Nimes es una ciudad muy guapa. Tiene monumentos especiales, como el teatro romano o el templo. También un parque romántico delicioso y barrios modernos interesantes. Bien sita en la ruta en Italia, París o Provenza, podeis parar y descansar de tanto conducir. Dad una vuelta por Nimes. Para dormir hay toda clase de hoteles. Recordad la cadena Novotel, que tiene buenas habitaciones familiares y un buen hotel en Nimes. http://www.ot-nimes.fr

Amor de bolero

La Coral Som és una entitat barcelonina amb una reconeguda i llarga tradició en la interpretació de música vocal. Se’ls pot veure actuar sovint a l’església del Sant Gaietà, seu de l’ordre dels Teatins a Barcelona, i seu de la Coral Som. Sempre és una gran joia pels amants de la música escoltar-los, però avui us proposem que aneu a veure el seu darrer espectacle titulat “AMOR DE BOLERO”. Un concert molt romàntic on hi haurà molt d’amor, poemes i, naturalment música, en concret, boleros. La direcció musical és a càrrec del seu director, Enric Azuaga. La coreografia ha estat aconsellada per en Joan Segalés, de la companyia de teatre “Vol-Ras”. Per reforçar l’aspecte musical compten amb tres músics professionals: En Martí Ventura al piano, l’Aleix Forts al contrabaix i l’Arnau Figueras a la bateria i percussió. L’estrena serà aquest dissabte, dia 9 de març, a les 21 hores, al Teatre de Sarrià. El preu de les entrades és de 10 €, i es poden comprar enviant un correu amb el nom i el número de localitats que es volen reservar a secretaria@centredesarria.cat, o bé reservar on-line a: compra d’entrades i recollir-les al mateix teatre. Si us agrada gaudir de la bona música en família no podeu faltar a l’esdeveniment!.

La Coral Som es una entidad vocal barcelonesa con una reconocida y larga tradición en la interpretación de música. Se les puede ver actuar a menudo en la iglesia del San Cayetano, sede de la orden de los Teatinos en Barcelona, y sede de la pròpia Coral. Siempre es una gran joya para los amantes de la música escucharlos, pero hoy os proponemos, que disfruteis de su nuevo espectáculo “Amor de Bolero”, que representaran en el Teatro de Sarrià este sábado, dia 9 de marzo, a las 21 horas, en el Teatro de Sarrià. La entrada vale 10 €. Si os gusta disfrutar de la buena música en familia no se puede faltar.

Concert Coral Som

La Coral Som és una entitat barcelonina amb una reconeguda i llarga tradició en la interpretació de música vocal. Se’ls pot veure actuar sovint a l’església del Sant Gaietà, seu de l’ordre dels Teatins a Barcelona, i seu de la Coral Som. Sempre és una gran joia pels amants de la música escoltar-los, però avui us proposem, a més, anar a gaudir del seu art per una causa solidària. I, amb l’afegitó, que estaran acompanyats, i ben acompanyats, per d’altres corals i orquestres, com ara la Scherzo, la Belle Quirz Band o la Jove Orquestra de Premià de Mar, totes elles escollides, totes elles molt interessants. L’event tindrà lloc el proper dissabte 24 de març, a les 19 hores, a l’auditori Whintertur, de l’Illa Diagonal. El concert és a benefici de l’ONG Global Infantil. L’entrada és un donatiu de 6 €. Si us agrada gaudir de la bona música en família no podeu faltar a l’esdeveniment.

La Coral Som es una entidad vocal barcelonesa con una reconocida y larga tradición en la interpretación de música. Se les puede ver actuar a menudo en la iglesia del San Cayetano, sede de la orden de los Teatinos en Barcelona, y sede de la pròpia Coral. Siempre es una gran joya para los amantes de la música escucharlos, pero hoy os proponemos, además, ir a disfrutar de su arte por una causa solidária. Y, con el añadido, que estarán acompañados, y bien acompañados, por otras corales y orquestas, como la Scherzo, la Belle Quirz Band o la Joven Orquesta de Premià de Mar, todas ellas escogidas, todas ellas muy interesantes. El evento tendrá lugar el próximo sábado 24 de marzo, a las 19 horas, en el auditorio Whintertur, de la Illa Diagonal. El concierto es a beneficio de la ONG Global Infantil. La entrada es un donativo de 6 €. Si os gusta disfrutar de la buena música en familia no se puede faltar.

Belleperche

La plana del riu Garona més enllà de Tolosa de Llenguadoc, i Montauban, és una d’aquelles extensions de terres de cultiu, a tocar dels grans rius europeus, que tan abunden al nostre continent. Planes com la del Po a Itàlia, com la de l’Ebre a Catalunya, com la del Roine a la Provença. Terres fèrtils, pobles fets de fang i de totxanes, horitzons il·limitats fins on es perd la vista. No són paisatges bonics. No són gens agraïts. Cap interés turístic. Però malgrat tot ens agraden. Potser perquè són ordenats, camps quadriculats, ben cultivats. Potser perque són molt humans, i es pot intuïr, en les granges, en els colomars, en els graners, la presència dels camperols i la seva feina. O potser perquè tenen quelcom de polsós, de decadent, de massegat pel sol i el vent. I és en un d’aquests indrets, a tocar del Garona, a uns 40 kms. riu avall des de Toulouse, prop de la sortida Castellsarrazin de l’autopista A-62, al creuament de les carreteres D-14 i D-26, que s’aixequen els atrotinats, desventrats, enfonsats i modificats edificis d’una de les més antigues abadies de França: Belleperche. Si quedava alguna cosa d’autèntic en aquest vetust monestir cistercenc, el temps s’ha encarregat d’arruinar-ho. Els monjos van mutilar i reedificar el bellíssim cenobi del segle XII, canviant la seva severa austeritat romànica per una bondadosa i còmoda edificació barroca. Però finalment aquesta també ha estat vençuda pel pas dels homes i els anys. I què ens empeny a recomanar-vos una visita a una semblant andròmina?. Doncs us donarem poderoses raons per fer una aturada a Belleperche si feu una ruta pel sud de la França Occitana. Primerament perquè es conserven algunes bones sales, sobretot aquelles amb vistes magnífiques al riu, que valen la pena de ser vistes. Sales que millor correspondrien al llibertinatge dels palaus del segle de les llums que a una casa de Déu. Amb la seva decoració Rococó, les cadires, les taules, les vitrines. I també perquè s’exhibeixen entre els seus murs els valuosos objectes d’un Museu de les Arts de la Taula. Sí, de plats, olles, coberts, copes, cristalleries i milers d’altres estris, dels segles XVII al XX , que han servit senyors i plebeus per menjar i beure. A més, és gratuït. I és molt interessant, i molt instructiu. I molt diferent. Si visiteu Tolosa de Llenguadoc, si aneu camí del maravellós claustre de Moissac. Si penseu fer parada a Montauban, amb el seu fabulós Museu Ingres. Si heu decidit, bona decisió, passar un pont a les terres d’Occitània, o potser a la Ciutat de l’Espai, llavors no us oblideu d’aquesta abadia vinguda a menys i els tresors que amaga. Mai no ho dirieu. Podeu dormir a Toulouse, als dos Novotels, i als B&B hotels. Toulouse és un bon centre familiar per recòrrer la vall de la Garona. Com també ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. I per dinar, el millor serà anar fins Moissac, molt proper. Bons restaurants al voltant del fantàstic monestir de Sant Pere.

La llanura del río Garona más allá de Toulouse, y de Montauban, es una de esas extensiones de tierras de cultivo, cerca de los grandes ríos europeos, que tanto abundan en nuestro continente. Llanuras como la del Po en Italia, como la del Ebro en Cataluña, como la del Ródano en la Provenza. Tierras fértiles, pueblos hechos de barro y de ladrillos, horizontes ilimitados hasta donde se pierde la vista. No son paisajes bonitos. No son nada agradecidos. Ningún interés turístico. Pero a pesar de todo nos gustan. Quizás porque son ordenados, con sus campos cuadriculados, bien cultivados. Quizás porque son muy humanos, y se puede intuir, en las granjas, en los palomares, en los graneros, la presencia de los campesinos y su trabajo. O tal vez porque tienen algo polvoriento, de decadente, de tierras batidas por el sol y el viento. Y es en uno de estos lugares, junto al Garona, a unos 40 kms. río abajo desde Toulouse, cerca de la salida Castellsarrazin de la autopista A-62, en el cruce de las carreteras D-14 y D-26, donde se levantan los destartalados, hundidos y modificados edificios de una de las más antiguas abadías de Francia: Belleperche. Si quedaba algo de auténtico en este vetusto monasterio cisterciense, el tiempo se ha encargado de arruinarlo. Los monjes mutilaron y reedificaron el bellísimo cenobio del siglo XII, cambiando su severa austeridad románica por una bondadosa y cómoda edificación barroca. Pero finalmente ésta también ha sido vencida por el paso de los hombres y los años. ¿Y qué nos empuja a recomendaros una visita a una similar ruina?. Pues les daremos poderosas razones para hacer una parada en Belleperche en el curso de una ruta por el sur de la Francia Occitana. Primero porque se conservan algunas buenas salas, sobre todo aquellas con vistas al río, que valen la pena ser vistas. Salas que mejor corresponderian al libertinaje de los palacios del siglo de las luces que a una casa de Dios. Con su decoración Rococó, las sillas, las mesas, las vitrinas. Y también porque exhiben entre sus muros los valiosos objetos de un Museo de las Artes de la Mesa. Sí, de platos, ollas, cubiertos, copas, cristalerías y miles de otros utensilios, de los siglos XVII al XX, que han servido señores y plebeyos para comer y beber. Además, es gratuito. Y es muy interesante, y muy instructivo. Y muy diferente. Si visitais Toulouse, si vais camino del maravilloso claustro de Moissac. Si van a hacer una parada en Montauban, con su fabuloso Museo Ingres. Si han decidido, buena decisión, pasar un puente en las tierras de Occitania, o tal vez en la Ciudad del Espacio, entonces no se les olvide esta abadía venida a menos y los tesoros que esconde. Nunca lo diríais. Pueden dormir en Toulouse, en los dos Novotel, y los B & B hoteles. Toulouse es un buen centro familiar para recorrer el valle del Garona. Como también lo es Montauban, la villa rosa. En los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. Y para comer, lo mejor será ir hasta Moissac, muy cercano. Buenos restaurantes alrededor del fantástico monasterio de San Pedro.

Formigueres

Formigueres, la capital de la comarca catalana del Capcir, està situada en una preciosa vall dels Pirineus, a la Catalunya Nord, en terres catalanes de França. Pel túnel del Cadí, en un parell d’hores hi arribareu. Estiu, hivern, primavera o tardor, el poble i els seus voltants són encantadors tot l’any. Formigueres poble te una bonica esglèsia, amb un campanar molt característic, (a la foto), i unes cases i carrers molt típics. És un gran centre de serveis. La vall del capcir és un destí maravellós. Els infants disfrutaran de la neu abundant, de la gespa pregona, de les flors o dels mil tons del bosc segons l’època. Banyar-vos en els riuets, passejar pels boscos, pujar muntanyes, que n’hi ha i moltes. Fer-ho a peu, a cavall, en bici. Prop o lluny. O tirar-vos boles de neu, anar en trineu, sobre raquetes, o esquiar en les magnífiques pistes de l’estació d’esquí que porta el nom de la vila. Esquí en família en una estació ben familiar. Passat Puigcerdà, preneu la N116 francesa cap a Perpinyà, i a Mont-Lluís, la carretera en direcció a Quillan, Limoux i Carcassonne. Ben aviat sereu al Capcir. El llac de Matamala i les muntanyes que l’envolten us donen la benvinguda. No deixeu de visitar Mont Lluís, que ve de camí. Ni les estacions alpines de Les Angles, Formigueres o Puivalador. Ni de fer la ruta de l’estany de les Bulloses. Però de veritat que no podem, en aquest petit espai, descriure-us tota la riquessa patrimonial, cultural, natural que el Capcir ofereix. Ni els mil racons entranyables que podeu veure. Per dormir i menjar a Formigueres teniu l’Hotel dels Dos Llacs. Senzillet. A França tots els hotels són una mica vells. Els agrada fer poques reformes. Però el Belle Aude, el Corrieu o Le Clos Cerdan, amb SPA, no estan malament. Si voleu dormir a casa us recomanem els hotels de Puigcerdà, els de la Molina, sobretot el Guitart, o la qualitat inmillorable dels càmping del grup STEL a Puigcerdà.

Formigueres, la capital de la comarca catalana del Capcir, está situada en un precioso valle de los Pirineos, en la Cataluña Norte, en tierras catalanas de Francia. Por el túnel del Cadí, se llega en un par de horas. Verano, invierno, primavera u otoño, el pueblo y sus alrededores son encantadores todo el año. Formigueres pueblo tiene una bonita iglesia, con un campanario muy característico, (en la foto), y unas casas y calles muy típicos. Es un gran centro de servicios. El valle del capcir es un destino maravilloso. Los niños disfrutarán de la nieve abundante, del césped mullido, de las flores o los mil tonos del bosque según la época. Bañarse en los riachuelos, pasear por los bosques, subir montañas, que las hay y muchas. Hacerlo a pie, a caballo, o en bici. Cerca o lejos. O tirarse bolas de nieve, montar en trineo, caminar sobre raquetas, o esquiar en las magníficas pistas de la estación de esquí que lleva el nombre de la villa. Esquí en familia en una estación muy familiar. Pasado Puigcerdà, tomar la N116 francesa hacia Perpiñán, y en Mont-Luis, la carretera en dirección a Quillan, Limoux y Carcasona. Pronto entrareis en el Capcir. El lago de Matamala y las montañas que la rodean les daran la bienvenida. No dejéis de visitar Mont Louis, que os viene de camino. Ni las estaciones alpinas de Les Angles, Formigueres o Puivalador. Ni de hacer la ruta del lago de las Bullosa. Pero de verdad es que no podemos, en este pequeño espacio, describiros toda la riqueza patrimonial, cultural, natural que el Capcir ofrece. Ni los mil rincones entrañables que allí podéis ver. Para dormir y comer en Formigueres tienen el Hotel de los Dos Lagos. Sencillito. En Francia todos los hoteles son un poco viejos. Les gusta hacer pocas reformas. Pero el Belle Aude, el Corrieu, o Le Clos Cerdan, con SPA, no están mal. Si quiere dormir en casa le recomendamos los hoteles de Puigcerdà, los de La Molina, sobre todo el Guitart, o la calidad inmejorable de los campings del grupo STEL en Puigcerdà.