Barbacoes a la Via Verda d’Amer

En la mateixa ruta de la via verda d’Olot fins a Girona, davant mateix de l’antiga estació del carrilet del poble d’Amer, trobareu una zona de pícnic amb quatre taules, un bloc de barbacoes, una font, papereres, un cert espai per córrer, una pista de bàsquet, una àrea de jocs infantils i lavabos. A més, si aneu amb bici, heu de saber que a l’antiga estació ara hi ha un punt d’informació sobre aquesta via verda, i turística, i un taller de lloguer i reparació de bicicletes, anomenat bicicarril. Hi ha força aparcament a l’estació i als carrers del voltant. Amer és poble mono, amb uns quants monuments d’interès, com ara l’església romànica de l’antic monestir de Santa Maria, amb els seus quatre absis, o la plaça porxada o el nucli antic. També te moltes rutes per espais d’interès natural. De fet tota la comarca de la Selva té espais de gran bellesa. També poden anar fins la famosa Font Picant d’Amer, aigües amb gas, o recórrer els bucòlics paisatges del riu Brugent. També podeu fer una ruta de masies i cases fortes molt abundants pels volts d’Amer, com ara la Torre de Sant Climent, del segle XIII, o els grans masos de Palou, Gallissà i Can Ter. O fer una ruta, també molt bonica, per les ermites del terme. A més de Santa Brígida teniu Sant Climent, o Sant Agustí de Lloret Salvatge, romàniques, més o menys transformades. També podeu pujar fins Sant Martí Sacalm, sota els espadats de Sau, per veure’n el paratge, solitari, rural a més no poder, i les masies que hi ha per allà. El més normal serà dinar de pícnic, una bona barbacoa allà on us hem senyalat, però a Amer hi ha bons restaurants, com el Giralt, a la plaça de Sant Miquel, 5. Tel: 972.43.00.45. I bons hotels, amb restaurant, com La masia d’Amer, just al camí de Santa Brígida, i amb excel·lents vistes sobre l’ermita, ideal per passar-hi el cap de setmana!. També molt bé, més tradicional i clàssic, l’Hostal Sant Marçal, amb bona cuina. Animeu-vos a passar una diada divertida, o un cap de setmana a Amer, perquè no!.

Una nueva área de pícnic y barbacoas queremos proponeros, esta vez en la antigua via verde del trenecito que iba de Gerona a Olot, a su paso por Amer. Mesas, fuente, lavabos, barbacoas, todo pequeño, cerca de la antigua estación. Pero también hay espacio para jugar, una pista de básquet y una zona con juegos infantiles. Ideal para una buena comida en família o con los amigos.

 

Sant Vicenç de Jonqueres

La zona de pícnic i barbacoes de Sant Vicenç de Jonqueres, també dit de la Creu Alta, està als afores de Sabadell, i dins del Parc Fluvial del riu Ripoll, una zona d’oci molt concorreguda d’aquesta ciutat. L’àrea d’esbarjo es troba prop del riu, sota el conjunt monumental de Sant Vicenç de Jonqueres, que està format per l’ermita, la rectoria i el cementiri. L’ermita és una barreja d’edificis romànics, gòtics, renaixentistes, barrocs i actuals. Hi podeu pujar des de l’àrea per una gran escalinata. Si hi aneu trobareu, en mig d’una gran esplanada,  unes taules de fusta, de tipus estàndard, com les que hi ha arreu, i unes 4 barbacoes individuals, de ferro, amb apagaguspires. El terreny, al costat del riu, és pla amb molt espai per córrer i jugar, però poca ombra. No hi ha bosc, tot i que si alguns arbres. Trobareu també papereres per llençar la brossa, un petit estanyol de pedra, lloc de naixença d’una font, anomenada també de Jonqueres, que continua en una conducció que travessa la zona de lleure per anar a morir al riu Ripoll, i el típic circuit de gimnàstica de tots els parcs metropolitans. També podeu fer una bonica passejada pel costat del riu, per un camí agradable, amb bancs i fonts d’aigua potable, ideal per fer bici. Hi ha molta gent sempre. És fàcil aparcar el cotxe perquè hi ha molt d’espai. Hi arribareu des de Barcelona si aneu fins Sabadell per la C-58 fins la sortida 12. Travesseu la ciutat per l’Eix Macià, cap al nord de Sabadell, seguint les indicacions cap a la B-124, carretera de Castellar del Vallès. Arribareu a la Plaça Espanya, una gran plaça circular amb edificacions noves. Seguiu la direcció que portàveu, per una avinguda nova també, l’Alcalde Moix. Arribareu ara a una rotonda el·líptica molt gran. Seguiu la carretera de Castellar, la B-124, fent 3/4 de volta a la rotonda, sempre cap al nord, sense desviar-vos. Passada la rotonda el·líptica enfilareu una avinguda que heu de deixar tot seguint agafant a mà dreta pel carrer Jonqueres, indicat Sant Vicenç de Jonqueres, segle XII, i seguir cap al riu. Veureu a baix, a mà dreta, l’espadanya de l’ermita, una fàbrica i, més endavant, la zona d’aparcament, i uns contenidors de brossa, tot a mà dreta. D’allà surten camins que van a l’església, i a un restaurant anomenat Can Jonqueres, com l’àrea i l’ermita. Si us agrada caminar podeu recórrer la vora del riu Ripoll i visitar altres àrees de lleure com la de la font del gitanos, o la Font dels Degotalls. També teniu una zona de jocs infantils. D’acord, no és la zona de lleure i barbacoes més bonica del món. Està situada en un descampat fora una gran ciutat, però no està del tot malament quan sigueu a la vora del riu.

Hoy os reseñamos una área de pícnic con barbacoas en Sabadell, cercana a Barcelona, en un parque fluvial al lado del rio Ripoll, con mesas, barbacoas, mucho espacio para correr, una fuente y mucho sitio para aparcar. Está cercano a una ermita, dispone de papeleras, fuentes de agua potable y hasta hay por allí un restaurante. No és demasiado bonita pero tampoco está mal del todo. Hay esplanadas para correr, caminos para pasear e ir en bici y es agradable a pesar de estar cerca de una gran aglomeración urbana como es Sabadell.

Barbacoes de la Creu del Codó

Si sortiu des de Solsona, camí de Sant Llorenç de Morunys i el Port del Comte, per l’antiga carretera que puja el Coll de Jou, una mica abans de coronar el coll mateix, veureu que surt, ma dreta,  una petita carretera asfaltada, molt estreta que ens porta a una zona de lleure preciosa, un pícnic increible, amb barbacoes i molt d’espai per gaudir d’una natura ben espectacular, de muntanya. Bon aparcament pels cotxes. A l’àrea de pícnic hi ha molt de lloc i hi cap moltíssima gent. No us podem dir quantes taules hi ha escampades per un bosc de pins rojos centenaris, potser una vintena llarga. També ha moltes barbacoes de ferro, d’un disseny espectacular, repartides per tot l’espai. És un lloc ideal per arribar-hi amb la família o els amics a fer una bona carn a la brasa, o a gaudir de la natura. I si sou amants de les passejades, de les rutes o el senderisme, no us podeu perdre l’excursió fins el fantàstic i super espectacular Mirador de la Creu del Codó, que és el que dona nom a l’àrea de pícnic que avui us presentem. Per anar-hi cal seguir el sender que surt de l’àrea, ben indicat en un pal a la sortida. El primer que trobarem serà la font de la Creu del Codó, entre uns bonics boixos. Seguirem el sender guiats per les estaques de fusta, creuant una gran esplanada. de nou trobareu un poste indicador amb la direcció del mirador. Arribarem al peu d’una penya que cal remuntar seguint les fletxes vermelles, primer en llaçades i després pujant graons. S’arriba a una balma i cal continuar amunt. Ara serem a una cruïlla de camins. Cal continuar per un caminet pla, que va seguint la carena fins a arribar al mirador. Tindreu als vostres peus tota la vall de Lord en una vista aèria, de vertígen. Al fons la serra del Verd, i la de Busa. Els voltors son amos del cel. L’estació d’esquí del Port del Compte, bona neu familiar a l’hivern i primavera, està molt aprop d’aquí, a uns 10 kms en cotxe. Baixant el coll de Jou podeu anar fins el poble Sant Llorenç de Morunys, medieval, amb una església romànica que dins te una capella barroca que us deixarà bocabadats. De Sant Llorenç, agafant la carretera que va a La Coma i La pedra, i puja al Port del Comte pel darrera, podeu visitar les fonts del riu Cardener, amb una altra àrea de lleure fatàstica. La Vall de Lord te racons fabulosos, d’una natura verge. Reculant cap a Barcelona, baixant el Coll de Jou per on haureu arribat, hi ha la meravellosa ciutat episcopal de Solsona, capital de la comarca màgica del Solsonès, increiblement maca. Al coll de Jou s’hi arriba, com hem dit des de Solsona. I a Solsona s’hi arriba anat per la C-58, o per l’autopista C-16, i després per la C-55 fins a Manresa, per continuar després en direcció Cardona i, finalment, Solsona per la mateixa C-55. La ruta és preciosa. Si podeu pareu a Cardona, amb les mines de sal i el seu castell medieval fabulós, una passada de fortalessa, grandiosa. O potser a Súria, per veure’n el casc antic. L’excursió és ideal per un cap de setmana o pont. La increïble Vall del Lord us espera. Per menjar informalment a Sant Llorenç aneu a la pizzeria “El Cau”. Només pizzes cassolanes i amanides, però quines pizzes!.  Per dormir l’Hostal Piteus, amb un petit spa, o el tradicional Hostal Casa Joan. També els apartaments de Cal Nassari. També podeu pujar, passat el Port del Comte, fins la vall de Tuixen-Lavansa, i dormir o dinar a Cal Gabriel, un restaurant a preus modestos i amb habitacions familiars. Tuixent poble també us agradarà molt, intocat, sense xalets, ni urbanitzacions, només cases de poble, tot rústic i natural. Podeu pujar amb els nens a tocar la neu de l’estació d’esquí de Tuixent-Lavansa. A la primavera i la tardor espectacle natural. A l’estiu: aigües de riu i nits fresques. A l’hivern, neu. A Tuixent, un altre restaurant que ens agrada molt és El rebost del Pirineu. Cuina cuidada. Tracte molt familiar. Bon preu. També tenen habitacions. Visiteu el museu de les trementinaires. Us agradarà. Però el millor hotel de la zona està al costat mateix de l’àrea de pícnic que us hem dit de la Font del Cardener i es diu així, tal cual: Hotel Fonts del Cardener. Una veritable cucada. Molt familiar. Tracte excel·lent als nens i als pares. Cuina selecta de veritat. No lluny teniu també l‘Hotel i restaurant L’Avet, que també ens agrada, o el coquetó hotel rural Can Joan del Batlle. Per la vall hi ha cases rurals fantàstiques, com ara la Casa Vilasaló, Can Martí, o bé Cal Saragossa. Per tornar podeu canviar de ruta, i fer la que ressegueix el embasament de la Llosa del Cavall, que és molt bonica, El ferm està en molt bones condicions i no hi ha moltes corbes. A partir d’aquí podeu inventar-vos fabuloses rutes circulars que no oblidareu mai, i anar cap a Berga, o cap a La Seu d’Urgell travessant el Cadí per carreteres i pistes de muntanya. No oblideu dedicar un temps a visitar Solsona, capital de les terres pre-pirenenques. És una vila bonica, amb una catedral romànica, molt reformada, un museu d’art episcopal que està molt bé i un casc antic, barroc, fastuòs. Per dormir i per menjar a Solsona teniu molt bons hotels i restaurants: per exemple el glamuròs hotel Sant Roc carot però que s’ho val, només un nen per habitació, o el restaurant La Cabana d’en Geli, a la carretera que va a Sant Llorenç de Morunys, i a l’àrea de barbacoes de la Creu de Codó que us estem explicant, però dins del poble encara. Tel. 973 48 35 82. Bon menjar i lloc selecte. Per cert, hi ha molt bons allotjaments a Solsona. Recomanem el Sant Roc. Una delicadessa sense límits, amb un restaurant de fàbula. Bona botifarrada o calçotada a la Vall del Lord!.

Hay un valle escondido en una zona ignota de nuestro Pirineo. Un valle poco visitadado, poco conocido. Se trata del valle donde nace el río Cardener, el valle del Lord, el de la Coma i la Pedra, a la sombra del Port del Comte. Y en este valle remoto, bonita, bien conservado, tienen un lugar espectacular para hacer un buén pícnic o una buena barbacoa. Un lugar en medio del bosque, impresionante, dentro de un bosque de pinos rojos increible. Un lugar muy agradable para pasar un día en familia haciendo una buena carne a la brasa. Se trata del área de pícnic y barbacoas de la Creu del Codó, muy cerca del Coll de Jou, que desde Solsona da acceso a la Vall del Lord, a Sant Llorenç de Morunys y a la estación de esquí familiar del Port del Comte. Al coronar el puerto, o casí, viniendo de Solsona, miren a mano derecha la carreterita que lleva al àrea. Buén aparcamiento, muchas mesas y barbacoas de diseño moderno. Es un lugar muy adecuado para que los niños corran y salten, esperando la comida familiar. El bosque és frondoso, maravilloso, fantástico para preparar allí una buena carnada o unos calçots. Y si subís un fin de semana no dejeis de visitar otros lugares de la increíble Valle del Lord, como la locura barroca de la capilla de la Virgen de los Colls en la iglesia de Sant Llorenç de Morunys. Una obra maestra del arte catalán. Para comer informalmente, fuera del pícnic, vayan a la pizzería “El Cau”,  en Sant Llorenç de Morunys. Sólo pizzas caseras y ensaladas, pero… ¡qué pizzas!. Para dormir está el Hostal Piteus, con un pequeño spa, o el tradicional Hostal Casa Juan. También los apartamentos de Cal Nassari. Pero el mejor hotel de la zona está al lado de las Fuentes del Cardener y se llama así, tal cual: Hotel Fuentes del Cardener. Una verdadera cucada. Muy familiar. Trato excelente a los niños ya los padres. Cocina selecta de verdad. No lejos tienen también el Hotel y restaurante L’Avet, que también nos gusta, o el coqueto hotel rural Can Joan del Batlle. Por el valle hay casas rurales fantásticas, como la Casa Vilasaló, Can Martí, o bien Cal Zaragoza. La estación de Port del Comte es otro destino familiar muy claro, la estación de esquí más cercana a Barcelona. O otra área de pícnic de ensueño, la de las fuentes del Cardener. Si pasan el fin de semana por allí, una buena idea, se pueden inventar fabulosas rutas circulares que no olvidaréis nunca, e ir hacia Berga, o hacia La Seu d’Urgell atravesando el Cadí por carreteras y pistas de montaña. Pueden dedicar un tiempo a visitar Solsona, capital de las tierras pre-pirenaicas. Es una villa bonita, con una catedral románica, muy reformada, un museo de arte episcopal que está muy bien y un casco antiguo, barroco, fastuoso. Para dormir y para comer en Solsona tiene muy buenos hoteles y restaurantes: por ejemplo el glamuroso hotel Sant Roc caro pero que lo vale, sólo un niño por habitación, o el restaurante la Cabaña de en Geli, en la misma carretera que sube al pícnic de la Creu de Codó y que luego baja a Sant Llorenç de Morunys. Pero atención, está dentro del pueblo todavía. Tel. 973 48 35 82. Buena comida y lugar selecto. ¡Buena estancia en el pícnic más chulo de todo el Valle del Lord!.

Pícnic i barbacoes de Can Torrents

L’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents es troba dins el propi casc urbà de Gelida, ja a a la sortida des d’aquesta població, just al peu de la carretera de Sant Sadurní. Si hi passeu per davant la veureu. És una àrea molt bonica, familiar, que sempre està molt plena de gent. Hi ha 15 taules, i 11 barbacoes, molt xules, a disposició del públic, i una font molt gran, de la que la gent del poble diu tenir propietats curatives. Aquí si que s’hi poc fer una bona carn a la brasa, o uns calçots, perquè és un dels únics llocs de la zona on és permès de fer foc. De manera que si us ve de gust anar amb els amics o familiars a fer una bona costellada, us recomanem que us arribeu fins la bellíssima població de Gelida. És aquesta una vila molt propera a Barcelona, a una trentena de kms. i amb bona comunicació per l’autopista AP-2 i AP-7, que te sortida a Gelida. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del penedés. De fet si no disposeu de cotxe podeu anar a Gelida en tren, agafar el funicular, i caminar fins l’àrea de lleure. És un km. de passejada, planera, dins el casc urbà mateix. Sense dificultats. Un quart d’hora. Des de fa uns anys la la zona de pícnic de Can Torrents ha estat lliurada, a través d’una concessió, a Antonio Rodríguez perquè en porti la gestió i explotació. Ell és qui regula l’ús de les barbacoes que son molt boniques i útils, de les taules de fusta, que es paguen a un preu molt mòdic, arregla els bancs i tira endavant el servei de bar. Us pot servir qualsevol amanida, entrepà o unes bones tapes, a més de les begudes. Hi ha un bon aparcament, a l’altra banda de la carretera, és a dir, a mà dreta, just al costat contrari de la zona de pícnic, ben senyalitzat i tancat. Adreceu-vos a l’encarregat del bar si necessiteu informació o qualsevol altra cosa. És aquesta una bona zona de lleure, que atrau molta gent de Gelida gelidencs i molts visitants durant tot l’any. L’espai es distribueix en tres zones ben diferenciades. Al costat mateix de la carretera hi ha unes quantes taules i totes les barbacoes, sota l’ombra d’uns plàtans magnífics, molt bonics. Es veu el parquing i pot molestar estar tan a tocar del trànsit. A sobre hi ha el bar, amb unes quantes taules més. Bona ombra també. Més a munt encara hi ha els wàters, dins el bosc. S’hi puja per un camí al costat del bar, hi ha rètols que ho diuen. A costat dels lavabos hi ha unes quantes taules més. Tota la zona està envoltada de bosc preciós, i en surten molts camins i senders que van a nombroses fonts dels voltants. Escolliu la passejada que més us agradi. Podeu anar a la Font de Cantillepa, a la Freda, a la del Ferro, o pujar fins el castell. L’Ajuntament de Gelida cuida molt aquesta àrea de lleure, i neteja la franja de seguretat de 25 metres que rodeja la zona de barbacoes. D’aquesta manera, fins i tot a l’estiu s’hi permet fer foc, ja que barbacoes compleixen tots els requisits de seguretat, i no son un perill per al bosc. De tota manera, ja sabeu que la normativa pot canviar. També convé trucar perquè hi ha dies, i temporades, en que l’àrea no està oberta, o bé el bar fa vacances. Per això us reconamem vivament que, abans d’anar-hi truqueu al xiringuito de Can Torrents, per assegurar-vos. Móbil: 650095025. Ja ho sabeu, a Gelida, a peu de la carretera C-243, que va de Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, un àrea de pícnic amb barbacoes que us sorprendrà per entorn natural, tan boscós, amb tantes fonts. També us sorpendrà el poble, coquetó i el seu impressionant castell medieval, amb unes vistes fantàstiques sobre la comarca, que heu de visitar si podeu. (S’hi pot arribar en cotxe). Si no voleu fer pícnic, o plou, o el què sigui, tranquils, a Gelida hi ha molt bons restaurants com ara Can Terra, tel: 937 79 09 81, o Ca l’Amadeu, tel: 937 79 01 07, que estan ‎ situats tots dos al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Bon pícnic a Gelida!.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, hay una bonita área de pícnic, con mesas, barbacoas, un buén aparcamiento y servicio de bar y lavabos. Gelida està en una colina, a la salida de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona. Desde allí hay que tomar la carretera que va desde Martorell a Sant Sadurní d’Anoia, que cruza el pueblo, siempre en subida, llena de curvas. También podeis ir en tren y subir a Gelida en un curioso y simpático funicular que va de la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés hasta el centro del pueblo. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Desde allí habrá que caminar hasta el área de la Fuente de Can Torrents, que es como se llama este espacio de diversión familiar. En coche está a la salida del pueblo camino de Sant Sadurní de Anoia por la C-243, a pie de carretera. Un sitio con una gran fuente, un buén xiringuito que os cobrará por la mesa y que os dará todo lo que necesiteis en cuanto a información. Aparte de todo esto, Gelida tiene un castillo precioso, que no siempre se visita, y es una verdadera lástima, porque es bién bonito. Cerca del área de pícnic hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. Se puede llegar desde las barbacoas andando unos 15 o 20 minutos. No dejeis de visitar el área de picnic de la Fuente de Can Torrents con vuestros amigos y parientes, vale la pena. Recordad: llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Os lo recomendamos porque es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

Parc Francesc Macià a Malgrat

El Parc Francesc Macià de Malgrat de Mar és un dels parcs més grans que mai hem vist. Te una extensió de més de 40.000 metres, que aviat està dit, però que costa imaginar si no l’heu vist. Ofereix diferents ambients, moltes zones i espais variats, i moltes possibilitats de diversió per a nens i nenes de moltes edats, des de petits, molt petits, fins a adolescents. Inclou zones per jugar a pilota, espais amplis sense arbres, de sorra, una mena d’auditori, turonets amb herba, un rierol, sovint sec, tirolines, jocs molt diferents dels que solen haver-hi en altres parcs, taules de picnic i fonts. També WC i fonts. Un lloc fantástic per a les famílies, on passar una bona matinal, o un dia inoblidable. A més, perduts pels espais hi trobem elements escultòrics de gran tamany, fets amb fibra de vidre, extrets dels contes infantils, del material escolar o d’una pastisseria. Son croissants, madalenes, maquinetes de fer punta, gomes, llapis, flors, bolets o sabates, on els infants s’enfilen i juguen. Alucinant!. Els més grans preferiran les zones esportives, la zona de l’amfiteatre o l’skating. Ens agrada que els camins formin i marquin espais amables, turonets suaus, sense barreres. També ens agraden molt tots els jocs infantils, les activitats enginyoses, poc vistes, o les àrees de picnic per dinar o celebrar aniversaris. Això si, atenció… estan molt so-licitades!. Pares i mares podran descansar en els bancs, o al restaurant, mentre la canalla juga. Perquè el parc te un restaurant. Es diu La Torreta. No és el millor restaurant de la costa, però tampoc el pitjor. Fan carns i verdures a la brasa, pizzes i pastes, però també plats més sofisticats, o tradicionals catalans, com ara peixos, cargols, torrades o amanides. Ofereixen un menú diari, i un menú festiu, ni car ni barat. Correcte. Està sempre molt ple. Sovint hi ha celebracions amb grup. Fan menú infantil. Per arribar-hi cal agafar l’autopista C-32, la que va a Mataró i Blanes, i deixar-la a la sortida de Malgrat de Mar i Blanes, en direcció a aquesta darrera vila marinera. Passareu per sobre l’antiga N-II i anireu cap a Blanes per la B-682. Arribareu en 500 mts a una rotonda. Agafeu la primera sortida, a la dreta, en direcció a mar, pel mig d’un polígon industrial. Seguiu avall. Aneu per on aneu arribareu a una gran avinguda. És l’avinguda de la Costa Brava. Agafeu-la en sentit Barcelona, com si tornéssiu a casa. El parc queda a uns altres 500 mts, a  l’altre costat del sentit de la marxa, a la vostra esquerra. Si voleu passar el dia en un parc familiar, molt recomanable, ja ho sabeu!.

El parque del croissant, como familiarmente se le conoce, es uno de esos lugares que se pueden recomendar sin dudarlo. Grande, muy grande, con diferentes ambientes y espacios, pistas deportivas, campos de juego con pelotas, tirolinas, areas de juego para todas las edades, adolescentes incluidos, fuentes, mesas para picnic, y unos curiosos objetos de pasteleria y escolares, que le dan el nombre popular, diseminados por el parque: gomas, lápices, madalenas, croissants… y casitas de enanitos. Un lugar para pasarlo en grande durante una matinal o todo el dia. Os sorprendera. Buén aparcamiento en los alrededores. Fantástico para celebrar un aniversario o fiesta familiar. Hay también servicio de restaurante: La Torreta. Una cosa normal, sin más. Menú correcto. Ya lo sabeis, ahora conoceis un parque que no está nada mal, ideal para pasar el dia con los crios.

Belleperche

La plana del riu Garona més enllà de Tolosa de Llenguadoc, i Montauban, és una d’aquelles extensions de terres de cultiu, a tocar dels grans rius europeus, que tan abunden al nostre continent. Planes com la del Po a Itàlia, com la de l’Ebre a Catalunya, com la del Roine a la Provença. Terres fèrtils, pobles fets de fang i de totxanes, horitzons il·limitats fins on es perd la vista. No són paisatges bonics. No són gens agraïts. Cap interés turístic. Però malgrat tot ens agraden. Potser perquè són ordenats, camps quadriculats, ben cultivats. Potser perque són molt humans, i es pot intuïr, en les granges, en els colomars, en els graners, la presència dels camperols i la seva feina. O potser perquè tenen quelcom de polsós, de decadent, de massegat pel sol i el vent. I és en un d’aquests indrets, a tocar del Garona, a uns 40 kms. riu avall des de Toulouse, prop de la sortida Castellsarrazin de l’autopista A-62, al creuament de les carreteres D-14 i D-26, que s’aixequen els atrotinats, desventrats, enfonsats i modificats edificis d’una de les més antigues abadies de França: Belleperche. Si quedava alguna cosa d’autèntic en aquest vetust monestir cistercenc, el temps s’ha encarregat d’arruinar-ho. Els monjos van mutilar i reedificar el bellíssim cenobi del segle XII, canviant la seva severa austeritat romànica per una bondadosa i còmoda edificació barroca. Però finalment aquesta també ha estat vençuda pel pas dels homes i els anys. I què ens empeny a recomanar-vos una visita a una semblant andròmina?. Doncs us donarem poderoses raons per fer una aturada a Belleperche si feu una ruta pel sud de la França Occitana. Primerament perquè es conserven algunes bones sales, sobretot aquelles amb vistes magnífiques al riu, que valen la pena de ser vistes. Sales que millor correspondrien al llibertinatge dels palaus del segle de les llums que a una casa de Déu. Amb la seva decoració Rococó, les cadires, les taules, les vitrines. I també perquè s’exhibeixen entre els seus murs els valuosos objectes d’un Museu de les Arts de la Taula. Sí, de plats, olles, coberts, copes, cristalleries i milers d’altres estris, dels segles XVII al XX , que han servit senyors i plebeus per menjar i beure. A més, és gratuït. I és molt interessant, i molt instructiu. I molt diferent. Si visiteu Tolosa de Llenguadoc, si aneu camí del maravellós claustre de Moissac. Si penseu fer parada a Montauban, amb el seu fabulós Museu Ingres. Si heu decidit, bona decisió, passar un pont a les terres d’Occitània, o potser a la Ciutat de l’Espai, llavors no us oblideu d’aquesta abadia vinguda a menys i els tresors que amaga. Mai no ho dirieu. Podeu dormir a Toulouse, als dos Novotels, i als B&B hotels. Toulouse és un bon centre familiar per recòrrer la vall de la Garona. Com també ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. I per dinar, el millor serà anar fins Moissac, molt proper. Bons restaurants al voltant del fantàstic monestir de Sant Pere.

La llanura del río Garona más allá de Toulouse, y de Montauban, es una de esas extensiones de tierras de cultivo, cerca de los grandes ríos europeos, que tanto abundan en nuestro continente. Llanuras como la del Po en Italia, como la del Ebro en Cataluña, como la del Ródano en la Provenza. Tierras fértiles, pueblos hechos de barro y de ladrillos, horizontes ilimitados hasta donde se pierde la vista. No son paisajes bonitos. No son nada agradecidos. Ningún interés turístico. Pero a pesar de todo nos gustan. Quizás porque son ordenados, con sus campos cuadriculados, bien cultivados. Quizás porque son muy humanos, y se puede intuir, en las granjas, en los palomares, en los graneros, la presencia de los campesinos y su trabajo. O tal vez porque tienen algo polvoriento, de decadente, de tierras batidas por el sol y el viento. Y es en uno de estos lugares, junto al Garona, a unos 40 kms. río abajo desde Toulouse, cerca de la salida Castellsarrazin de la autopista A-62, en el cruce de las carreteras D-14 y D-26, donde se levantan los destartalados, hundidos y modificados edificios de una de las más antiguas abadías de Francia: Belleperche. Si quedaba algo de auténtico en este vetusto monasterio cisterciense, el tiempo se ha encargado de arruinarlo. Los monjes mutilaron y reedificaron el bellísimo cenobio del siglo XII, cambiando su severa austeridad románica por una bondadosa y cómoda edificación barroca. Pero finalmente ésta también ha sido vencida por el paso de los hombres y los años. ¿Y qué nos empuja a recomendaros una visita a una similar ruina?. Pues les daremos poderosas razones para hacer una parada en Belleperche en el curso de una ruta por el sur de la Francia Occitana. Primero porque se conservan algunas buenas salas, sobre todo aquellas con vistas al río, que valen la pena ser vistas. Salas que mejor corresponderian al libertinaje de los palacios del siglo de las luces que a una casa de Dios. Con su decoración Rococó, las sillas, las mesas, las vitrinas. Y también porque exhiben entre sus muros los valiosos objetos de un Museo de las Artes de la Mesa. Sí, de platos, ollas, cubiertos, copas, cristalerías y miles de otros utensilios, de los siglos XVII al XX, que han servido señores y plebeyos para comer y beber. Además, es gratuito. Y es muy interesante, y muy instructivo. Y muy diferente. Si visitais Toulouse, si vais camino del maravilloso claustro de Moissac. Si van a hacer una parada en Montauban, con su fabuloso Museo Ingres. Si han decidido, buena decisión, pasar un puente en las tierras de Occitania, o tal vez en la Ciudad del Espacio, entonces no se les olvide esta abadía venida a menos y los tesoros que esconde. Nunca lo diríais. Pueden dormir en Toulouse, en los dos Novotel, y los B & B hoteles. Toulouse es un buen centro familiar para recorrer el valle del Garona. Como también lo es Montauban, la villa rosa. En los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. Y para comer, lo mejor será ir hasta Moissac, muy cercano. Buenos restaurantes alrededor del fantástico monasterio de San Pedro.