Toulouse, Cordes, Albí, Montauban…


IMG_6394

Avui us proposem una excursió pel sud de França, visitant una sèrie de pobles i viles medievals ben xules. Podeu sortir de Barcelona, i via Perpinyà i Narbona, dues ciutats que podeu valorar si voleu visitar o no, arribareu a Carcasona, una bellíssima ciutat occitana, amb una altra ciutat medieval dins seu, dalt d’un turó, la joia d’Occitània. Li diuen La Cité, i és una impressionant vila medieval de Carcasona. La vila moderna ha crescut als seus peus. Per dormir prop de la Cité teniu Le Montmorency, o també l’Hotel du Chateau, i un xic més lluny l’Octroi, tots de la mateixa cadena, una mica cars però amb bona relació qualitat preu. També molt bé, l’Espace Cité i les Oliviers, dos hotels de la cadena Inter-Hotel, bàsics, senzills, però suficients. Baixant de la Cité cap al centre de la ciutat nova, pel carrer de Trivalle i del Pont Vieux, just passat el Pont Vieux, teniu el Trois Couronnes, que està molt bé. Per menjar, si us agraden els self-service, res comparable a visitar els restaurants ràpids dels hipermercats Casino. Imbatible el preu, raonable el menjar. Però si voleu quelcom més guai us donarem algunes pistes: dins la cité teniu La Table d’Alaïs, coquetó, petit. Deixem Carcasona i anem fins Toulouse, el centre de la nostra excursió. Toulouse, la occitana Tolosa de Llenguadoc, és una ciutat molt maca, discreta i amable. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació.  O la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Per dormir teniu diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Des de Toulouse us proposem una descoberta de la regió. Primer podem anar a Cordes sur Ciel que és un bonic poblet medieval penjat dalt d’un turó, murallat i ple de palaus quasi florentins. A l’hivern tot està tancat i barrat, desert. A l’estiu no pots ni caminar. Per dinar podeu anar al millor lloc possible: Le Bistrot Cordais. Quines pizzes, sobretot la de formatge!. Podeu fer una bonica ruta per la regió, visitant pobles molt xulos, com ara Castelnau de Montrail, Puycelsi, Bruniquel o Penne, amb els seus castells, carrers estrets, cases de pedra. A la tornada, o a l’anada podeu passar per Albí, la roja, voltada pel riu Tarn. Quina imatge més preciosa!. I veure la seva imponent catedral de Santa Cecília, el museu Toulouse-Lautrec i les cases de totxo vermell. I no gaire lluny de tot això, i de Toulouse, teniu la ciutat de Montauban, amb la seva curiosa plaça National, i el museu Ingres. Montauban, a tocar de la imponent Toulouse, no pot oferir-vos res més, però ja és prou. Castres s’assembla a Girona. Te un casc antic amb places i cases del XVII i XVIII, una catedral amb un carrilló, un museu dedicat a l’art espanyol, amb unes quantes pintures i gravats de Goya, i una barca que, a l’estiu, volta pel riu Agout, sota les cases de colors. I, a més, el seu entorn. Una regió plena de bonics pobles medievals, com ara Lautrec o Puylaurens, sovint classificats entre els més bonics de França. Espais naturals com la Montanya Negra, i els seus boscos d’avets i llacs, o com la zona de les gorges de l’Agout amb paratges com els que volten Vabre, Brassac o La Salvetat, amb roques que giren sobre altres roques, cascades i fenòmens naturals dignes de veure’s. També teniu properes destinacions més serenes, com Lavaur, Revel o Gaillac, amb les vinyes calmes sobre el terra vermell. A Castres hi ha bons restaurants i hotels per passar un cap de setmana, de divendres a diumenge. Per menjar teniu, per exemple, una pizzeria, Le Napolitain, molt bona, al 18 de la Rue Cayrol. O bé Aux Coleurs Gourmandes, que proposa unes fórmules al migdia sense competències. Molt modern Le Patio, d’inspiració espanyola, amb tapes i fórmules. Un altre italià que està bé: La Venise, al 3 de la Place Roger Salengro. Le Victoria, en una cava, fresc i al·legre, o l’Europa, que pertany a un hotel amb caràcter, singular, però més clàssic. Un tex-mex acollidor, bones carns a la brasa i plats mexicans. Molt amables: el Yankee Grill. Per dormir un hotel modern, cosa rara al país veí, el Grand Hotel, a tocar del riu, en ple centre. Bones habitacions, desdejuni justet, no és buffet!. Als afores, en una àrea comercial camí de Mazamet hi ha un hotel nou, l’Eco Sweet, molt interessant, habitacions familiars, triples i quàdruples, bé de preu, netes i modernes, personal amable. Te un restaurant innovador i trencador, plats molt atípics, però molt bé de preu també, amb fórmules diferents de preu i contingut. Al centre un hotel inclassificable, una mena de museu d’art modern, molt rar i especial, però càlid i acollidor: jutjeu vosaltres mateixos: La Renaissance. Més clàssic L’Occitan, amb restaurant. Ideal per unes curtes vacances!.

La zona de los alrededores de la ciudad occitana de Toulouse, en el sur de Francia es ideal para unas vacaciones cortas. Ya a la ida podeis parar en Carcasonne para visitar esta joya medieval, la famosa “Cité”. Des de Toulouse estan a mano ciudades bién bonitas, como Albí, con su catedral, o Cordes, medievo puro. Tampoco está mal Montauban o los pequeños pueblos de su alrededor: Puicelsi, Bruniquel, Castelnau, Gaillac, Castres…

 

Montauban


montauban

Montauban és una petita capital de Departament, una vila gran, situada al nord de Toulouse, al sud de França. Si no hi heu de passar no val la pena anar-hi. No te cap interés turístic especial. Però si hi heu de passar, camí de París, de la Vall de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, llavors plantejeu-vos una aturada. També si esteu uns dies a Toulouse, visitant la regió bellíssima que envolta la capital d’Occitània, fora interessant perdre unes hores a Montauban. Perquè si bé res del que hi trobareu no passarà a la història de les sortides familiars, no deixa de ser un lloc amable, bonic i sorprenent. El primer que crida l’atenció és l’aire decadent que es respira a la vila. Tot és vell, rònec uniformement. Res no brilla, tot te l’aspecte de quelcom endarrerit en el temps, com adormit. Façanes sense pintura, anuncis d’altres èpoques… una mena de maledicció de Blancaneus. Però de seguida la situació de la ciutat s’imposa. És força escenogràfica. Amb bons miradors. Penjada damunt del riu Tarn, un pont airós del XVIII us dona la benvinguda. Un castell clàssic, estil Lluis XIV domina l’altura i l’entrada. Bon aparcament just sota el pont i el castell. Escales fins guanyar el casc antic. Carrers ordenats del segle XIX. Teniu un museu dedicat al pintor Ingres, fill de Montauban, interessant. També una catedral, gran, clàssica, obviable, i un parell d’esglésies més. El que més ens va agradar de Montauban va ser la plaça nacional, a la foto. Una construcció en totxo tota divertida, una plaça vermella sortida del fang del riu, com en una vila italiana del nord. Val la parada per veure-la. I també gastronòmicament. Perquè al voltant de la Place Nationale trobareu bona teca. Nosaltres vàrem dinar a Le Contre Filet, un divertit bistrot portat per una família, ideal si aneu sense presa. Preus ajustats per una qualitat notable. 4 Rue Princesse. A la mateixa plaça, i voltants, n’hi ha molts que ens van fer el pes. Fora de la zona centre, passat el Pont Vieux, amb bones vistes a la vila penjada, teniu dos molt recomanables: Au fil de l’Eau, una aposta moderna, i Le Ventadour, tot un clàssic. Per dormir a Montauban us recomanem un petit hotel amb encant, a tocar de la catedral: Hotel du Commerce. Edifici del XIX, renovat al gust francés, això és, poc renovat, però molt cuco. Històric i decadent com tota la vila. Per més modernitats teniu un Mercure, o tres Novotels a Toulouse si viatgeu amb infants. Feu una visita a Montauban si passeu camí de Cordes sur Ciel, increible ciutadella medieval occitana, o si aneu cap a Albi, la ciutat càtara, amb una catedral de somni. Potser podeu deixar de veure Montauban, però no la seva regió. Bona estada a Montauban!.

Montauban es una pequeña capital de Departamento, una villa grande, situada al norte de Toulouse, en el sur de Francia. Si no tenéis que pasar no vale la pena ir. No tiene ningún interés turístico especial. Pero si tenéis que pasar, camino de París, del Valle de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, entonces plantearos una parada. También si estás unos días en Toulouse, visitando la región bellísima que rodea la capital de Occitania, quizás fuera interesante perder unas horas en Montauban. Porque si bien nada de lo que encontraréis no pasará a la historia de las salidas familiares, no deja de ser un lugar amable, bonito y sorprendente. Lo primero que llama la atención es el aire decadente que se respira en la villa. Todo es viejo, destartalado uniformemente. Nada brilla, todo tiene el aspecto de algo retrasado en el tiempo, como dormido. Fachadas sin pintura, anuncios de otras épocas … una especie de maldición de Blancanieves. Pero enseguida la situación de la ciudad impone. Es bastante escenográfica. Con buenos miradores. Colgada sobre el río Tarn, un puente airoso del XVIII le da la bienvenida. Un castillo clásico, estilo Luis XIV domina la altura y la entrada. Buen aparcamiento justo debajo del puente y el castillo. Escaleras hasta ganar el casco antiguo. Calles ordenados del siglo XIX. Tenéis un museo dedicado al pintor Ingres, hijo de Montauban, interesante. También una catedral, grande, clásica, obviable, y un par de iglesias más. Lo que más nos gustó de Montauban fue la plaza nacional, en la foto. Una construcción en ladrillo muy divertida, una plaza roja salida del fango del río, como en una villa italiana del norte. Vale la parada para verla. Y también gastronómicamente. Porque alrededor de la Place Nationale encontrarán buena pitanza. Nosotros comimos en Le Contre Filet, un divertido bistrot llevado por una familia, ideal si vais sin prisas. Precios ajustados para una calidad notable. 4 Rue Princesse. En la misma plaza, y alrededores, hay muchos restaurantes que nos gustaron. Fuera de la zona centro, pasado el Pont Vieux, con buenas vistas a la villa colgada, tienen otros dos muy recomendables: Au fil de l’Eau, una apuesta moderna, y Le Ventadour, todo un clásico. Para dormir en Montauban os recomendamos un pequeño hotel con encanto, junto a la catedral: Hotel du Commerce. Edificio del XIX, renovado al gusto francés, esto es, poco renovado, pero muy cuco. Histórico y decadente como toda la villa. Para más modernidades tiene un Mercure, o tres Novotel en Toulouse si viaja con niños. Haced una visita a Montauban si pasáis camino de Cordes sur Ciel, increible ciudadela medieval occitana, o si vais hacia Albi, la ciudad cátara, con una catedral de ensueño. Quizás se puede dejar de ver Montauban, ¡pero no su región!.

Belleperche


La plana del riu Garona més enllà de Tolosa de Llenguadoc, i Montauban, és una d’aquelles extensions de terres de cultiu, a tocar dels grans rius europeus, que tan abunden al nostre continent. Planes com la del Po a Itàlia, com la de l’Ebre a Catalunya, com la del Roine a la Provença. Terres fèrtils, pobles fets de fang i de totxanes, horitzons il·limitats fins on es perd la vista. No són paisatges bonics. No són gens agraïts. Cap interés turístic. Però malgrat tot ens agraden. Potser perquè són ordenats, camps quadriculats, ben cultivats. Potser perque són molt humans, i es pot intuïr, en les granges, en els colomars, en els graners, la presència dels camperols i la seva feina. O potser perquè tenen quelcom de polsós, de decadent, de massegat pel sol i el vent. I és en un d’aquests indrets, a tocar del Garona, a uns 40 kms. riu avall des de Toulouse, prop de la sortida Castellsarrazin de l’autopista A-62, al creuament de les carreteres D-14 i D-26, que s’aixequen els atrotinats, desventrats, enfonsats i modificats edificis d’una de les més antigues abadies de França: Belleperche. Si quedava alguna cosa d’autèntic en aquest vetust monestir cistercenc, el temps s’ha encarregat d’arruinar-ho. Els monjos van mutilar i reedificar el bellíssim cenobi del segle XII, canviant la seva severa austeritat romànica per una bondadosa i còmoda edificació barroca. Però finalment aquesta també ha estat vençuda pel pas dels homes i els anys. I què ens empeny a recomanar-vos una visita a una semblant andròmina?. Doncs us donarem poderoses raons per fer una aturada a Belleperche si feu una ruta pel sud de la França Occitana. Primerament perquè es conserven algunes bones sales, sobretot aquelles amb vistes magnífiques al riu, que valen la pena de ser vistes. Sales que millor correspondrien al llibertinatge dels palaus del segle de les llums que a una casa de Déu. Amb la seva decoració Rococó, les cadires, les taules, les vitrines. I també perquè s’exhibeixen entre els seus murs els valuosos objectes d’un Museu de les Arts de la Taula. Sí, de plats, olles, coberts, copes, cristalleries i milers d’altres estris, dels segles XVII al XX , que han servit senyors i plebeus per menjar i beure. A més, és gratuït. I és molt interessant, i molt instructiu. I molt diferent. Si visiteu Tolosa de Llenguadoc, si aneu camí del maravellós claustre de Moissac. Si penseu fer parada a Montauban, amb el seu fabulós Museu Ingres. Si heu decidit, bona decisió, passar un pont a les terres d’Occitània, o potser a la Ciutat de l’Espai, llavors no us oblideu d’aquesta abadia vinguda a menys i els tresors que amaga. Mai no ho dirieu. Podeu dormir a Toulouse, als dos Novotels, i als B&B hotels. Toulouse és un bon centre familiar per recòrrer la vall de la Garona. Com també ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. I per dinar, el millor serà anar fins Moissac, molt proper. Bons restaurants al voltant del fantàstic monestir de Sant Pere.

La llanura del río Garona más allá de Toulouse, y de Montauban, es una de esas extensiones de tierras de cultivo, cerca de los grandes ríos europeos, que tanto abundan en nuestro continente. Llanuras como la del Po en Italia, como la del Ebro en Cataluña, como la del Ródano en la Provenza. Tierras fértiles, pueblos hechos de barro y de ladrillos, horizontes ilimitados hasta donde se pierde la vista. No son paisajes bonitos. No son nada agradecidos. Ningún interés turístico. Pero a pesar de todo nos gustan. Quizás porque son ordenados, con sus campos cuadriculados, bien cultivados. Quizás porque son muy humanos, y se puede intuir, en las granjas, en los palomares, en los graneros, la presencia de los campesinos y su trabajo. O tal vez porque tienen algo polvoriento, de decadente, de tierras batidas por el sol y el viento. Y es en uno de estos lugares, junto al Garona, a unos 40 kms. río abajo desde Toulouse, cerca de la salida Castellsarrazin de la autopista A-62, en el cruce de las carreteras D-14 y D-26, donde se levantan los destartalados, hundidos y modificados edificios de una de las más antiguas abadías de Francia: Belleperche. Si quedaba algo de auténtico en este vetusto monasterio cisterciense, el tiempo se ha encargado de arruinarlo. Los monjes mutilaron y reedificaron el bellísimo cenobio del siglo XII, cambiando su severa austeridad románica por una bondadosa y cómoda edificación barroca. Pero finalmente ésta también ha sido vencida por el paso de los hombres y los años. ¿Y qué nos empuja a recomendaros una visita a una similar ruina?. Pues les daremos poderosas razones para hacer una parada en Belleperche en el curso de una ruta por el sur de la Francia Occitana. Primero porque se conservan algunas buenas salas, sobre todo aquellas con vistas al río, que valen la pena ser vistas. Salas que mejor corresponderian al libertinaje de los palacios del siglo de las luces que a una casa de Dios. Con su decoración Rococó, las sillas, las mesas, las vitrinas. Y también porque exhiben entre sus muros los valiosos objetos de un Museo de las Artes de la Mesa. Sí, de platos, ollas, cubiertos, copas, cristalerías y miles de otros utensilios, de los siglos XVII al XX, que han servido señores y plebeyos para comer y beber. Además, es gratuito. Y es muy interesante, y muy instructivo. Y muy diferente. Si visitais Toulouse, si vais camino del maravilloso claustro de Moissac. Si van a hacer una parada en Montauban, con su fabuloso Museo Ingres. Si han decidido, buena decisión, pasar un puente en las tierras de Occitania, o tal vez en la Ciudad del Espacio, entonces no se les olvide esta abadía venida a menos y los tesoros que esconde. Nunca lo diríais. Pueden dormir en Toulouse, en los dos Novotel, y los B & B hoteles. Toulouse es un buen centro familiar para recorrer el valle del Garona. Como también lo es Montauban, la villa rosa. En los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. Y para comer, lo mejor será ir hasta Moissac, muy cercano. Buenos restaurantes alrededor del fantástico monasterio de San Pedro.