Pleta del Prat a Tavascan

Avui us volem presentar un espai natural maravellós perfecte per una sortida llarga d’estiu, tardor, primavera o hivern. Es tracta de l’estació d’esquí, mínima, minimalista, familiar, petitona, de la Pleta del Prat, a Tavascan, al capdemunt de la Vall de Cardós, al Pirineu Català. És un espai d’una natura verge, molt poc tocada, que sense neu us convida a l’excursió familiar, a la ruta senderista, al passeig per la muntanya. I a l’hivern a tocar neu de la bona, amb poca gent, amb poca aglomeració. Està situada al final d’una carretera, asfaltada, però estreta, molt estreta, que en 10 kms. puja des del poble de Tavascan fins a l’estació. Bon aparcament, ample, al final. La Vall de Mascarida, agreste, envoltada de boscos de pi negre i avet, ofereix unes impressionants vistes als cims del millor Pirineu. Nevats a més no poder en temporada, verds a esclatar sense mantell. A l’estiu aquesta estació d’alta muntanya pot ser el punt de partida de nombroses excursions familiars. Fins als estanys del Diable, o als de la Gallina, o bé podeu pujar als pics de Campirme o Ventolau, que ja és molt més caminar. A l’hivern s’hi pot disfrutar de la neu fent, no només esquí de fons, sinó també l’alpí, gràcies a la presència de telecadira i remuntador. Ideal per fer excursions amb raquetes amb els infants. Allà mateix trobareu un refugi, senzill, però ben portat, amb servei amable de cafeteria i on fan menjars casolans. Tenen habitacions, de refugi, això si, amb capacitat per a 50 places, amb dutxes calentes. En temps de neu hi ha servei de monitors i lloguer de material. La pujada fins la Pleta del Prat, des de Tavascan pot ser dura, per les rampes potents, les corbes i l’estretor de la calçada, però remuntar aquesta vall ofereix vistes plenes de flors en primavera i estiu, i neu a dojo, i també molt de gel, a l’hivern. Aire pur!. Llibertat!. I en acabar la jornada podeu baixar de nou a la bonica Vall de Cardós. Des del poble de Tavascan altres valls precioses us esperen, per fer-les a peu, com la incomparable Vall de Bohavi, per la carretera de la dreta, sortint des de Tavascan, enlloc de la de l’esquerra que va a la Pleta. La pista forestal no és apte per a turismes, però segueix enganxada al costat del riu d’aigües cristal·lines que dona nom a la vall. Podeu remuntar-lo fins el conegut planell de Bohavi. D’allà, els excursionistes de veritat intentaran pujar al llac de Certescan. A la vall hi ha un parell d’esglésies romàniques que val la pena visitar dins el terme d’Esterri de Cardós. Es tracta de la pròpia església d’Esterri, dedicada a Sant Pere i Sant Pau, i la de l’agregat veï de Ginestarre. Si el refugi no us fa el pes, podeu dormir i menjar als hotels Estanys Blaus i Llacs de Cardós, a Tavascán. Un altre referent de tota la vida en aquesta vall és l’Hotel Cardós, a la Ribera de Cardós, una altra bona opció familiar. Un hotel museu, una mica de gust francés. Habitacions triples, comunicades i apartaments. Bona cuina. Els amants del càmping poden disfrutar-lo, precisament, a la mateixa pista que puja a la Pleta. Allà hi ha el Camping Bordes de Graus, Tel : 973 62 32 46. Arribar fins Tavascan des de Barcelona és senzill. Cal seguir la A2 fins a Tàrrega, i continuar a Balaguer i Tremp. Pujar cap a Sort i fins a Llavorsí. Allà trobareu la desviació, a mà dreta, que puja cap a Ribera de Cardós, Lladorre i Tavascan. Son uns 290 kms. Bon estiu a Tavascan!.

Hoy os queremos presentar un espacio natural maravilloso perfecto para una salida larga de verano, otoño, primavera o invierno. Se trata de la estación de esquí, mínima, minimalista, familiar, pequeñita, de la Pleta del Prat, en Tavascan, al final del valle de Cardós, en el Pirineo Catalán. Es un espacio de una naturaleza virgen, muy poco tocada, que sin nieve os invita a la excursión familiar, a la ruta senderista, al paseo por la montaña. Y en invierno a tocar nieve de la buena, con poca gente, con poca aglomeración. Está situada al final de una carretera, asfaltada, pero estrecha, muy estrecha, que en 10 kms. sube desde el pueblo de Tavascan hasta la estación. Buen aparcamiento, ancho, al final. El Valle de Mascarida, agreste, rodeado de bosques de pino negro y abeto, ofrece unas impresionantes vistas a las cumbres del mejor Pirineo. Nevados a más no poder en temporada, verdes a estallar sin su manto blanco. En verano esta estación de alta montaña puede ser el punto de partida de numerosas excursiones familiares. Hasta los estanques del Diablo, o los de la Gallina, o bien se puede subir a los picos de Campirme o Ventolau, que ya es mucho más caminar. En invierno se puede disfrutar de la nieve haciendo, no sólo esquí de fondo, sino también del alpino, gracias a la presencia de telesilla y remonte. Ideal para hacer excursiones con raquetas con los niños. Allí mismo encontrarán un refugio, sencillo, pero bien llevado, con servicio amable de cafetería y donde hacen comidas caseras. Tienen habitaciones, de refugio, eso si, con capacidad para 50 plazas, con duchas calientes. En tiempos de nieve hay servicio de monitores y alquiler de material. La subida hasta la Pleta del Prat, desde Tavascan puede ser dura, por las rampas potentes, las curvas y la estrechez de la calzada, pero remontar este valle ofrece vistas llenas de flores en primavera y verano, y nieve a raudales, y también mucho hielo, en invierno. ¡Aire puro!. ¡Libertad!. Y al terminar la jornada se puede bajar de nuevo al Valle de Cardós. Desde el pueblo de Tavascan otros valles preciosos os esperan, para hacer a pie, como la incomparable Valle de Bohavi, por la carretera de la derecha, saliendo desde Tavascan, en lugar de la de la izquierda que va a la Pleta. Esta pista forestal no es apta para turismos, pero sigue pegada al lado del río de aguas cristalinas que da nombre al valle. Pueden remontarlo hasta el conocido pla de Bohavi. De allí, los excursionistas de verdad intentarán subir al lago de Certescan. En el valle hay un par de iglesias románicas que merece la pena visitar dentro del término de Esterri de Cardós. Se trata de la propia iglesia de Esterri, dedicada a San Pedro y San Pablo, y la del agregado vecino de Ginestarre. Si el refugio no os gusta, podéis dormir y comer en los hoteles Estanys Blaus y Lagos de Cardós, en Tavascán. Otro referente de toda la vida en este valle es el Hotel Cardós, en la Ribera de Cardós, otra buena opción familiar. Un hotel museo, un poco de gusto francés. Habitaciones triples, comunicadas y apartamentos. Buena cocina. Los amantes del camping pueden disfrutarlo, precisamente, en la misma pista que sube a la Pleta. Allí está el Camping Bordes de Graus, Tel: 973 62 32 46. Llegar hasta Tavascan desde Barcelona es sencillo. Hay que seguir la A2 hasta Tàrrega, y continuar en Balaguer y Tremp. Subir hacia Sort y hasta Llavorsí. Allí encontrarán la desviación a mano derecha, que sube hacia Ribera de Cardós, Lladorre y Tavascan. Son unos 290 kms.

Iraty

El bosc d’Irati, ja us ho varem comentar en una altra entrada d’aquest mateix bloc, és l’extensió forestal de faig més gran d’Europa Occidental. Us recomanàvem l’entrada a Irati des de Orbaiceta, a Navarra. Ara us volem presentar una entrada a aquesta bellíssima massa forestal des d’un lloc ben diferent. L’entrada en questió es fa per la Navarra francesa, la regió de La Soule. És un paisatge molt diferent del que podeu trobar als altres accessos a Irati des d’Espanya. En primer lloc perquè la regió és molt més agreste. Hi ha pocs pobles, poca gent i molta natura. Cap camp de conreu. Per arribar-hi teniu dues clares opcions. Baixar de Roncesvalles cap a Saint Jean Pie de Port, o bé entrar pels ports d’Orhi o de l’Arette, accessibles des del Vall del Roncal. Naturalment també s’hi pot accedir pujant des de Pau o Oloron Sainte Marie, en el curs d’una volta pels Pirineus Francesos. Sigui com sigui, els accessos a l’Iraty francés són dificultosos. Ports de muntanya importants, moltes corbes, carreteres estretes. Ara bé, el premi és excepcional. L’espai natural francés d’Iraty és molt pastoral. Podreu tocar cavalls en completa llibertat, a més de vaques i ovelles. El riu Irati, serpenteja entre prats de gespa, formant petits llacs. A la tardor el contrast de colors fa que sigui dificilment expressable la sensació que provoca a la vista. A l’hivern la neu cobreix les fagedes mítiques, gela el riu i els llacs. Llavors és l’hora de practicar l’esquí de fons en família, en un entorn verge. Primavera i estiu és l’època d’anar amb els infants a veure les flors, els boscos en plenitud i els ramats de tota mena d’animals que pasturen aquestes terres. Evidentment els serveis son escassos a la zona. Nosaltres us recomanem una ruta circular que des de Roncesvalles us porti a Saint Jean le Vieux, Lekumberri, Mendive, per pujar el dur col de Burdinkurutxeta. Són uns 22 km des de Saint Jean.  S’arriba a l’encreuament de carreteres, al llac, i falta 1 km. fins arribar al Chalet de Pedro. Allà trobareu tota mena d’atencions, bar, restaurant i habitacions. També és possible servei de begudes abans d’arribar al Chalet de Pedro, en el bar que hi ha al creuament de carreteres que hem citat. Un cop allà la única i maravellosa cosa que podreu fer és caminar i disfrutar de la natura. A peu o en bici. També es pot accedir força lluny, i a llocs força bonics amb el cotxe, encara que no als millors llocs, és clar. Podeu continuar la ruta anant cap a Larrau. D’allà es pot entrar a Espanya pel port de l’Orhi, alta muntanya i moltes corbes, o anar cap a Sainte Engrace i l’Arette Pierre Saint Martin, cosa que permet descobrir les espectaculars gorges de Kakuetta. Creieu-nos si us diem que Iraty, la reserva natural francesa d’Iraty, és un dels llocs més macos que hem vist al Pirineu de França. No és una cosa espectacular com Gavarnie o Pont d’Espagne. És una bellessa més serena, més tranquil·la, més calmada. Feta d’aigua, d’herba, de boscos frondosos on viuen els follets i les fades, de rius màgics, de camins planers que conviden a la passejada en família. I els  voltants d’Iraty són tant o més bonics. De fet no sabreu mai on s’acaba Iraty fins que sigueu lluny. Llavors, dissortadament, si que trobareu a faltar quelcom. Per a dormir, a més del xalet de Pedro, podeu provar els Xalets d’Iraty. Lloguer d’apartaments i xalets. També de material d’esquí nòrdic. O bé podeu també fer centre a Isaba. O a Roncesvalles. També és possibledormir a França, a  Saint Jean de Port, Oloron o Pau, per descomptat. O en alguns hotelets petits als pobles, com l’Hotel del Frontó a Lekumberri, o l’Andreinia a Esterencubi. Per menjar, de nou, el xalet de Pedro, o el bar de l’encreuament, o els hotelets citats abans.

El bosque de Irati, ya os lo comentamos en otra entrada de este mismo blog, es la extensión forestal de hayas más grande de Europa Occidental.  Hace poco os recomendábamos la entrada a Irati desde Orbaiceta, en Navarra. Ahora os queremos presentar una entrada a esta bellísima masa forestal desde un lugar muy diferente. La entrada en cuestión se hace por la Navarra francesa, la región de La Soule. Es un paisaje muy distinto del que podéis encontrar en los otros accesos a Irati desde España. En primer lugar porque la región es mucho más agreste. Hay muy pocos pueblos, poca gente y mucha naturaleza. Ningún campo de cultivo. Para llegar tienen dos claras opciones. Bajar de Roncesvalles hacia Saint Jean Pie de Port, o bien entrar por los puertos de Orhi o Arette, accesibles desde el Valle del Roncal. Naturalmente también se puede acceder subiendo desde Pau o Oloron Sainte Marie, en el curso de una vuelta por los Pirineos Franceses. Sea como sea, los accesos al Iraty francés son dificultosos. Puertos de montaña importantes, muchas curvas, carreteras estrechas. Ahora bien, el premio es excepcional. El espacio natural francés de Iraty es muy pastoral. Pueden tocarse caballos en completa libertad, además de vacas y ovejas. El río Irati, serpentea entre prados, formando pequeños lagos. En otoño el contraste de colores hace que sea difícilmente expresable la sensación que provoca a la vista. En invierno la nieve cubre los hayedos míticos, hiela el río y los lagos. Entonces es la hora de practicar el esquí de fondo en familia, en un entorno virgen. Primavera y verano es la época de ir con los niños a ver las flores, los bosques en plenitud y los rebaños de todo tipo de animales que pastan estas tierras. Evidentemente los servicios son escasos en la zona. Nosotros les recomendamos una ruta circular que desde Roncesvalles les lleve a Saint Jean le Vieux, Lekumberri, Mendive, para subir el duro col de Burdinkurutxeta. Son unos 22 km desde Saint Jean. Se llega al cruce de carreteras, con el lago, y falta 1 km. hasta llegar al Chalet de Pedro. Allí encontrará todo tipo de atenciones, bar, restaurante y habitaciones. También es posible un servicio de bebidas antes de llegar al Chalet de Pedro, en el bar que hay en el cruce de carreteras que hemos citado. Una vez allí la única y maravillosa cosa que se puede hacer es caminar y disfrutar de la naturaleza. A pie o en bici. También se puede acceder bastante lejos con el coche, aunque no a los mejores lugares, claro. Pueden seguir la ruta yendo hacia Larrau. De allí se puede entrar en España por el puerto del Orhi, alta montaña y muchas curvas, o ir hacia Sainte Engrace y Arette Pierre Saint Martin, lo que permite descubrir las espectaculares gargantas de Kakuetta. Creednos si os decimos que Iraty, la reserva natural francesa de Iraty, es uno de los lugares más bonitos que hemos visto en el Pirineo de Francia. No és espectacular como Gavarnie o Puente de Espagne. Es una belleza más serena, más tranquila, más calmada. Hecha de agua, de hierba, de bosques frondosos donde viven los duendes y las hadas, de ríos mágicos, de caminos llanos que invitan al paseo en familia. Y los alrededores de Iraty son tanto o más bonitos. De hecho no sabrán nunca donde se acaba Iraty hasta que se encuentren lejos. Entonces, desgraciadamente, sí que echaran en falta algo. Para dormir, además del chalet de Pedro, puede intentarlo en los Chalets de Iraty. Alquiler de apartamentos y chalets. También de material de esquí nórdico. O bien pueden también poner su centro en Isaba. O en Roncesvalles. También es possible dormir en Francia, en Saint Jean de Port, Oloron o Pau, por supuesto. O en algunos hotelitos pequeños en los pueblos, como el Hotel del Frontón en Lekumberri, o el Andreína a Esterencubi. Para comer, de nuevo les indicamos, el chalet de Pedro, el bar del cruce, o los hotelitos citados anteriormente.

Aranser – Aransa

Des de Martinet de Cerdanya podreu assolir fàcilment un dels racons més bonics de la Cerdanya. Es tracta de les pistes d’esquí nòrdic d’Aransa. Molta neu a l’hivern i un espai natural preciós a l’estiu. A més fàcil d’arribar-hi. Sortim de Martinet cap a LLes i Arànser. Deixem la carretera que puja a Lles, a mà dreta, i agafem la de mà esquerra, que porta al poblet d’Arànser. Podem parar a visitar aquest llogarret deliciós. Un cop vist, podeu seguir per la pista estreta, però asfaltada, que porta a Aransa. Haureu fet una vintena de kms. Bon aparcament. Bona neu per anar-hi amb raquetes, per tirar-se amb trineu o per esquiar en família. Hi trobareu tota mena de serveis, com ara lloguer de material, bar i un refugi restaurant: El Fornell, Tel: 973293051 – 660328754. Boscos de pi negre us envoltaran, i les vistes són magnífiques. També, al poble, teniu bonics restaurants amb habitacions, com l’Hostal del Pas de la Pera, o la Fonda Fuxet. O, si us agraden més, acollidores cases rurals, com ara Cal Síndic, o Ca l’Escolà, preciosa. Si sou bons caminadors heu de saber que la pista encara us portaria al Prat Miró, i continuant, als estanys de la Pera. Però allà ja no hi arribaríeu en cotxe. Us caldría una hora ben bona de caminada, des d’on hauríeu de deixar el vehicle. Si sou més de fer turísme poc cansat, us recomanem que feu un volt pels bonics pobles de la zona, com ara Músser. Aquest lloc diminut està aturat al segle XIX. És autèntic de veritat. Allà podreu comprar formatge artesà de Ca l’Orri i veure la seva esglèsia romànica. També podeu complementar la ruta pujant fins a LLes, i de allà al Cap de Rec. Un lloc molt espectacular i agradable, sobretot pels infants. Natura verge. I un bon refugi amb restaurant. A Músser us recomanem vivament l’hotel Campí. Un clàssic familiar, com estar a casa. A lles també teniu un allotjament amb molt d’encant: Cal Rei. Ja ho sabeu, la Cerdanya més bella us espera.

Guils de Cerdanya – Fontanera

Guils de Cerdanya és un poblet, petit i molt bonic, a tocar de Puigcerdà, que te uns entorns de fàbula. És ideal per una excursió en qualsevol època de l’any. A l’estiu pels seus boscos i la seva frescor. A la tardor per recòrrer les arbredes totes daurades i vermelles. A l’hivern per la neu. Perquè des de Guils de Cerdanya podeu arribar fàcilment a les pistes d’esquí nòrdic de Fontanera. Per accedir a Guils cal pendre la carretera, ben senyalitzada, que trobareu un km. abans d’arribar a Puigcerdà. Porta primer al lloc de Saneja, i després s’enfila, muntanya amunt, fins Guils. Just a l’entrada del poble de Guils, trobareu una cruïlla, senyalitzada també, que puja cap a les pistes. Es tracta d’una pista forestal, però en bon estat, si no és que hi ha hagut molt mal temps. De Guils fins l’estació hi teniu 7 km de pista que remunta la falda de la muntanya, en grans llaçades, guayant alçada,  fins assolir el pla de Fontanera, a 1900 mts. Hi ha bon aparcament i uns 42 km de recorreguts marcats. És molt bonic, perquè la majoria són al mig del bosc. A Fontanera lloguen raquetes de neu, esquis, i tota mena de material. També hi ha monitors. Així mateix teniu un bar, amb servei de restaurant, i molt d’espai per tal que la mainada disfruti. A Guils teniu un restaurant, al mig del poble: El Picarol, a la Plaça Major, 6. Tel: 972 882 146. També el Càmping Pirineus, del grup Stel, te restaurant. Aquest càmping, a la carretera que puja de Puigcerda a Guils, és una aposta segura de qualitat i serveis. Està emplaçat en un entorn maravellós i disposa de bungalows. Per disfrutar de la neu a l’hivern, i de magnífics paisatges la resta de l’any, agafeu el cotxe i la família i arribeu-vos, pel túnel del cadí, fins a Guils i Fontanera. Rutes a peu, excursions, btt, descans en el bon temps. Neu, molta neu, quan toca. No es pot demanar més!.

Guils de Cerdanya es un pueblo pequeño y bonito, junto a Puigcerdà, que tiene unos entornos de fábula. Es ideal para una excursión en cualquier época del año. En verano por sus bosques y su frescura. En otoño para recorrer las arboledas doradas y rojas. En invierno por la nieve. Porque desde Guils de Cerdanya puede llegar fácilmente a las pistas de esquí nórdico de Fontanera. Para acceder a Guils hay que tomar la carretera, bien señalizada, que encontrará un km. antes de llegar a Puigcerdà. Lleva primero al lugar de Saneja, y luego sube, montaña arriba, hasta Guils. Justo a la entrada del pueblo de Guils, encontrará un cruce, señalizado también, que sube hacia las pistas. Se trata de una pista forestal, pero en buen estado, si no es que ha habido muy mal tiempo. De Guils hasta la estación tenéis 7 km de pista que remonta la falda de la montaña, en grandes lazadas, ganando altura, hasta alcanzar el plan de Fontanera, a 1900 mts. Hay buen aparcamiento y unos 42 km de recorridos marcados. Es muy bonito, porque la mayoría son en medio del bosque. En Fontanera alquilan raquetas de nieve, esquís, y todo tipo de material. También hay monitores. Asimismo tiene un bar, con servicio de restaurante, y espacio de sobra para que los niños disfruten. En Guils tienen un restaurante, en medio del pueblo: El Picarol, en la Plaza Mayor, 6. Tel.: 972 882 146. También el Camping Pirineos, del grupo Stel, tiene restaurante. Este camping, en la carretera que sube de Puigcerda en Guils, es una apuesta segura de calidad y servicios. Está emplazado en un entorno maravilloso y dispone de bungalows. Para disfrutar de la nieve en invierno, y de magníficos paisajes resto del año, cojan el coche y la familia y acerquense, por el túnel del Cadí, hasta Guils y Fontanera. Rutas a pie, excursiones, mountain bike, descanso en el buen tiempo. Nieve, mucha nieve, cuando toca. ¡No se puede pedir más!.