Parc de la Trinitat

El Parc de la Trinitat està situat just al mig de la voràgine del trànsit del nus de la Trinitat de Barcelona. Es a dir, just en mig d’un dels nusos viaris més importants de Barcelona. Segur que hi heu passat una pila de vegades per anar a Granollers, a Sabadell, a Tarragona, a tot arreu. Piles i piles de cotxes. Però el nus de la trinitat, ja ho sabeu, és una gran, una immensa rotonda. I totes les rotondes tenen un centre, un espai central. Doncs bé, aquí, al mig de la rodona de la Trinitat, hi ha un parc. Un parc bonic, jovenet. I aquest parc ofereix al visitant familiar un seguit de possibilitats de lleure, com ara pistes esportives, àrea de modelisme i una gran àrea de pícnic amb 15 barbacoes, taules de fusta i serveis. No hi falta tampoc un canal d’aigua i gespa. També hi ha un turonet artificial amb una llarga fila de pollancres que ara, a la tardor, fan bonic. Per arribar al parc de la Trinitat cal agafar la línia 1 del metro i baixar a l’estació de Trinitat Vella, situada a la Via de Bàrcino, o bé caminant pel Passeig de Santa Coloma.. Tindreu l’entrada al davant mateix de la sortida. Tot seguit veureu el canal i el turó cobert de gespa envoltat de la fila de pollancres. També destaca una escultura d’uns cavalls que corren damunt l’herba. Per trobar la zona de picnic cal anar cap a l’esquerra des de l’entrada principal. Veureu una mena de teatre romà, on comença el canal del parc, i unes escales que donen accés a les pistes esportives i l’àrea de pícnic, amb taules, bancs i aigua potable, a més de les 15 barbacoes. També és divertit l’espai que usen els aficionats al modelisme de tota mena, automodelisme, avions o miniembarcacions. Gestiona les barbacoes, que son de pagament, i el lloguer de les graelles, l’associació Fedelatina. Aquesta entitat, que agrupa totes les associacions d’immigrants llatinoamericans de Barcelona, ha firmat un conveni amb l’ajuntament de la ciutat. Ella és qui organitza els torns de barbacoa, lloga les taules i manté ordenat l’espai. El preu no és gaire baratet i, us ho avisem, està sempre ple de gom a gom. Hi ha gent que fa cua des de la matinada per agafar taula. La majoria dels usuaris son gent de l’Amèrica Llatina, molt aficionats a fer barbacoes els caps de setmana. Està obert cada dia de 10 del matí fins que es fa fosc.  Ja ho sabeu, un picnic al mig del trànsit de Barcelona és molt possible, tot i que molt atapeït!.

El Parque de la Trinidad está situado justo en medio de la vorágine del tráfico del nudo de la Trinitat de Barcelona. Es decir, justo en medio de uno de los nudos viarios más importantes de Barcelona . Seguro que han pasado un montón de veces para ir a Granollers , Sabadell , Tarragona , en fin, a todas partes . Pilas y pilas de coches . Pero el nudo de la trinidad , ya lo saben , es una gran, una inmensa rotonda. Y todas las rotondas tienen un centro , un espacio central . Pues bien, aquí , en medio de la redonda de la Trinidad , hay un parque . Un parque hermoso, joven, recién salido del horno. Y este parque ofrece al visitante familiar una serie de posibilidades de ocio, como son pistas deportivas, área de modelismo y una gran área de picnic con 15 barbacoas , mesas de madera y servicios. No falta tampoco un canal de agua y césped . También hay un montículo artificial con una larga fila de chopos que ahora, en otoño , hacen bonito . Para llegar al parque de la Trinidad hay que coger la línea 1 del metro y bajar en la estación de Trinitat Vella , situada en la Via Barcino , o bien caminando por el Paseo de Santa Coloma. Tendrán la entrada justo enfrente de la salida del metro. A continuación verán el canal y el cerro cubierto de césped rodeado de la fila de chopos . También destaca una escultura de unos caballos que corren sobre la hierba. Para encontrar la zona de picnic hay que ir hacia la izquierda desde la entrada principal . Verán una especie de teatro romano , donde comienza el canal del parque , y unas escaleras que dan acceso a las pistas deportivas y el área de picnic , con mesas , bancos y agua potable , además de las 15 barbacoas . También es divertido el espacio que usan los aficionados al modelismo de todo tipo, automodelismo , aviones o miniembarcaciones . Gestiona las barbacoas , que son de pago , y el alquiler de las parrillas , la asociación Fedelatina . Esta entidad , que agrupa todas las asociaciones de inmigrantes latinoamericanos de Barcelona , ha firmado un convenio con el ayuntamiento de la ciudad . Ella es quien organiza los turnos de barbacoa , alquila las mesas y mantiene ordenado el espacio . El precio no es muy barato y , os lo avisamos, el espacio está siempre lleno de gente . Hay gente que hace cola desde la madrugada para coger mesa. La mayoría de los usuarios son gente de América Latina , muy aficionados a hacer barbacoas, sobretodo los fines de semana . Está abierto todos los días de 10 de la mañana hasta que oscurece. Ya lo sabéis , un picnic en medio del tráfico de Barcelona… ¡es muy posible ! .

Parc dels Pinetons

El parc dels Pinetons està situat a Ripollet, just a l’extrem nord d’aquesta població, ja tocant a Barberà del Vallès. És un parc gran, que encara ho podria ser més. De fet només s’han condicionat, i per cert molt ben condicionades, la meitat de les terres que ocupa. La resta és desol·lació, descampats, esplanades i terrenys sense cap mena de gràcia. Ara bé, l’espai urbanitzat és bonic. Te diferents àrees, amb espais oberts, espais amb pineda ordenada, justament “Els Pinetons”, (a la foto), fonts, grades, i una zona de barbacoes amb fogons, per fer carn a la brasa, o calçots, o el que us agradi. Destaca una plaça pavimentada amb bancs, que més amunt te un brollador, del que, quan funciona, surt un potent raig d’aigua, visible des molt lluny. Fa uns anys, l’empresa “Barbacoas Parc” oferia serveis de lloger de graelles, carbó, i també els de bar i cafeteria on comprar beguda. Però això va canviant molt ràpid. De tota manera l’espai és agradable per poder-hi disfrutar d’un dinar agradable, una parrillada de carn amb els amics o familiars, o una celebració. Teniu dins el parc llocs interessants per a la canalla més petita, com ara una àrea de jocs infantils i fonts d’aigua potable. Hi ha molt de lloc per aparcar el cotxe, tan al parc com a fora, donat que es troba en una zona de fàbriques, naus industrials i descampats. També hi ha lavabos i WC. Podeu arribar amb el bus de la línia 620 o  que va de Ripollet a Barcelona (para a l’estació de Fabra i Puig), o amb la 621 que fa de Barcelona (també des de l’estació de Fabra i Puig) fins a Barberà del Vallès. Però és molt més senzill i pràctic anar-hi en cotxe. Des de Barcelona heu d’agafar l’autovia Sabadell i Terrassa, la C-58, fins a la sortida de Ripollet. S’entra al poble pel carrer de Santiago i es continua pel carrer Balmes i la carretera de Santiga fins a trobar, a mà dreta, l’avinguda de la Mediterrània i el propi parc. No us espanteu pels voltants. Ja us hem dit que això no és precisament el Montseny ni Collserola. Però un cop dins del parc veureu com és una bona àrea per fer una costellada i còrrer amb la canalla. Els Pinetons, una bona opció de lleure!.

El parque de los Pinetons está situado en Ripollet , justo en el extremo norte de esta población , ya tocando Barberá del Vallés . Es un parque grande , que aún podría serlo más . De hecho sólo se han acondicionado , y por cierto muy bien acondicionadas , la mitad de las tierras que ocupa . El resto es desolado: naves, descampados , explanadas y terrenos sin ningún tipo de gracia. Ahora bien , el espacio urbanizado es bonito. Tiene diferentes áreas , con espacios abiertos , espacios con pinares, llamados justamente ” Los Pinetons ” , ( en la foto ) , fuentes , gradas , y una zona de barbacoas con fogones , para hacer carne a la brasa , o calçots , o lo que os guste . Destaca una plaza pavimentada con bancos , que más arriba tiene un surtidor, del que , cuando funciona , sale un potente chorro de agua , visible desde muy lejos . Hace unos años , la empresa ” Barbacoas Park” ofrecía servicios de alquiler de parrillas , carbón , y también los de bar y cafetería donde comprar bebida. Pero esto va cambiando muy rápido. De todos modos el espacio es agradable para poder disfrutar de una comida agradable , una parrillada de carne con los amigos o familiares , o una celebración . Tienen, dentro del parque, lugares interesantes para los niños más pequeños , como un área de juegos infantiles. Hay mucho sitio para aparcar el coche , tanto al parque como fuera, dado que se encuentra en una zona de fábricas , naves industriales y descampados . También hay lavabos y WC . Puede llegar con el bus de la línea 620 o que de Ripollet en Barcelona (para en la estación de Fabra i Puig ) , o con la 621 que va de Barcelona ( también desde la estación de Fabra i Puig ) hasta Barberá del Vallés . Pero es mucho más sencillo y práctico ir en coche. Desde Barcelona hay que coger la autovía Sabadell y Terrassa , la C -58 , hasta la salida de Ripollet . Se entra en el pueblo por la calle de Santiago y se continúa por la calle Balmes y la carretera de Santiga hasta encontrar , a mano derecha , la avenida del Mediterráneo y el propio parque . No os asustéis por los alrededores. Ya os hemos dicho que esto no es precisamente el Montseny ni Collserola . Pero una vez dentro del parque vereis como es una buena área para hacer una barbacoa y correr con los niños.

Lizara

En un racó amagat del Pirineu Aragonès més recòndit trobareu el refugi de Lizara, que dona accés a la capçalera del vall del riu Osia, als peus del mític cim de Bisaurín, de 2.676 metres d’alçada. Aquesta soberbia mole, i unes altres quantes, fan de teló de fons. majestuós, d’un dels paisatges més bonics d’alta muntanya que mai haureu vist. I malgrat no ser gens conegut no és difícil arribar a Lizara. Haureu de anar per l’AP-7 fins a Lleida, per agafar després la A-22 fins Osca i d’aquí la N-330 cap a Jaca. Arribats a Jaca cal prendre la N-240 en direcció a Pamplona. En entrar a Puente la Reina preneu la carretera A-176 en direcció al bellíssim Val d’Echo, que també mereix una visita detinguda. A l’arribar al km. 15 hi ha una desviació, a mà dreta, que porta fins a Jasa i Aragüés del Puerto tot seguit la local HU-212. El vall d’Aragüés-Jasa és Parc natural des de l’any 2006. I no és gens estrany. la natura és verge i bonica. Des d’Aragüés cal seguir la carretera, en molt bon estat. que condueix fins el refugio de Lizara, situat a a 9 km. La ruta puja suaument, encaixada al riu Osia, que ofereix bons racons per a la banyada, i travessa boscos de faig que, a la tardor, estan preciosos. Més amunt surten els prats, amb tota mena d’animals pasturant. Unes voltes finals i arribareu al refugi de Lizara, propietat de la Federación Aragonesa de montañismo, i bastit l’any 1993. Aquí podeu trobar tot el què necessiteu. Te habitacions, de refugi, per a 75 persones. Bàsiques, amb lliteres, bé de preu, per a 8 persones, i una de doble, per a 16, amb bany. També ofereix servei de bar i de menjars, bàsics, o bé podeu cuinar vosaltres. Lloguen taquilles i armaris, raquetes de neu, llençols, si no heu portat els vostres, Ideal per pujar a veure la primavera, l’estiu, o la tardor multicolor. Ideal també per a famílies senderistes. Magnífica la pujada a l’Ibon d’Estanés. o travesses fins el Llano de los Sarrios. O ascensions, ja més fortes, al Bisaurin, al Napazal o a Bernera. Hi ha zona d’escalada, barrancs com el del Oso, o el de l’Osía. Hi ha coves i simes pels amants de l’espeleologia. El refugi ofereix un programa, anomenat de multiaventura, per a infants i adolescents, que podreu adaptar a les vostres necessitats. Finalment, a l’hivern, ofereix neu intocada per fer esquí de fons, o caminades amb raquetes, a les pistes de fons de Lizara mateix. Fantàstic per a famílies que busquen bona neu sense aglomeracions. Aragües i Jasa son uns típics poblets del Pirineu d’Aragó, de pastors i ramaders, amb un casc urbà de grans casones fortes, algunes del siglo XVI, amb escuts, Si us decidiu a pujar-hi un cap de setmana, en qualsevol època de l’any, podeu fer centre a Jaca, una vila gran, amb tota mena de serveis. Allà trobareu una maravellosa catedral romànica, amb el seu museu diocesà, ple de pintures romàniques de la Jacetània, imprescindibles. Però, a més, des de Jaca es te accés a la majoria de grans valls de la serralada Pirenaica, a banda del d’Aragües-Jasa, com ara els del que porten fins la població de Sallent de Gàllego, amb Formigal, Panticosa i el seu balneari, preciosos. O el que remunta fins el Port de Somport, amb les estacions d’esquí de Candanchú, o la d’Astún, on es pot agafar el telecadira que puja als llacs. O les amagades i increibles valls d’Ansó o Echo, amb espais naturals com ara la Selva de Oza, o l’església magnífica de Siresa, romànic pur. O les amagades valls d’Aisa, o l’ermita d’Igualcel. També está molt a prop de San Juan de la Peña. Pels amants de l’esport és una cita ineludible: pistes d’esquí a tocar, palau de gel, piscina coberta, rafting, muntanyisme… A Jaca hi ha molts hotels, tots bonics. I restaurants amb una excel·lent gastronomia. Nosaltres hem estat a l’hotel Mur, senzillet, al centre, i als apartamentsPeña Oroel. centrics també. Però son un xic antics, tots dos. Ara podeu gaudir d’establiments més nous, com ara l’Apartotel Jacetània, novíssim, que ofereix apartaments per families de 4 membres, o de 6, a preus competitius, o l’Hotel Reina Felicia, amb habitacions familiars dúplex, dos bones opcions que recomanem. Per sopar aneu de tapes, a la Tasca de Ana, fabulós, però per estar dempeus. Sempre ple. Si voleu tapes, o plats de qualitat, a preus de riure, asseguts a taula, aneu a Las Tres Ranas. Personal jove i competent, tapes de somni. Recomanable 100%. Més restaurant típic, el Portón, o bé La Cadiera, dos bons llocs on menjar. Disfruteu de la vall amagada de Lizara, aigües amunt del riu Osia!.

En un rincón recondito y precioso del Pirineo Aragonés encontrareis Lizara. Con su refugio, con las altas cumbres del Bisaurin esperando. Para llegar a Lizara hay que subir hasta Huesca  y Jaca por cualquier carretera, por ejemplo la N-330. De allí coger hacia Pamplona por la N-240 y llegarse a Puente la Reina. Desde este cruce de caminos coged la carretera A-176 hacia Hecho, capital del hermosísimo valle del mismo nombre. Atención al desvio, unos 15 kms más arriba, a la derecha, por la HU-212, subiendo por el valle del rio Osia, hacia Jasa y Aragüés del Puerto. De Aragüés hay que remontar la cabecera del Osia hasta el puerto, de Lizara, claro. Un valle verde, con bosques de haya y abetos, magnífico. Con pozas donde remojarse. Con cuevas para adentrarse. Del refugio teneis muchas posibilidades para divertiros. Caminar, subir picos, llegarse hasta lagos preciosos. Allí os informaran. Y os daran comida, sencilla, bebida, y habitaciones, de refugio, sin comodidad supérfula, para 8 o más personas. A precios de risa. En invierno nieve, mucha nieve. Por eso hay allí una estación de esquí de fondo, familiar, muy familiar, sin aglomeración ninguna. Os alquilaran en el refugio de Lizara raquetas para que vuestros hijos e hijas descubran la maravilla de caminar por la nieve. O bién subid a gozar del paisaje, solo a eso. Fantástico. Y ya que estais quedaros unos dias en Jaca, la capital indiscutible del Pirineo de Aragón. Viendo su casco histórico, su catedral románica, su museo diocesano, con pinturas espléndidas. O visitad otros grandes valles de la cordillera pirenáica, como el del Gállego, con Formigal, o el de Somport, con Candanchú, o bién los de Ansó o Hecho. También está muy cerca de San Juan de la Peña. Los amantes del deporte amaran Jaca también: pistas de esquí, palacio de hielo, rafting, montañismo … En Jaca teneis todo tipo de servícios, y muchos hoteles, todos bonitos. Excelente gastronomía. Nosotros hemos estado en el hotel Mur y los apartamentos Peña Oroel. Pero ahora hay hoteles más nuevos como el Apartotel Jacetània, novísimo, con apartaments para familias o el Hotel Reina Felicia, cn habitaciones familiares dúplex. Para comer de tapas, id a la Tasca de Ana, fabuloso, como también lo és Las Tres Ranas. Personal joven y competente. Recomendable 100%. También el Portón, o La Cadiera, son dos buenos lugares. No olvideis los valles escondidos de Aragón:¡ Lizara, al final del Valle del Osia, pasado Aragüés!. 

Sant Julià d’Altura

El bosc de can Deu és una extensió verda, inmensa, situada al nord de la ciutat de Sabadell, just a la sortida cap a Matadepera. Es tracta d’una enorme massa forestal de pi blanc, i alguna alzina, molt ben cuidada, neta, per evitar incendis. Dins aquest gran pulmó verd de la ciutat hi ha un munt de coses. Entre elles diverses esglésies i ermites, algunes autòctones, com la gran massa de l’església de sant Julià, d’altres transportades allà, com l’ermita romànica que abans estava al bosc de Sau. Però avui us volem parlar de Sant Julià d’Altura no pel seu valor arquitectònic, escàs, ni pels seus encants paisagístics, que en te i molt, sinó perquè en aquest indret, just a l’entrada del bosc de Can Déu, hi trobareu l’únic lloc a Sabadell on fer un pic-nic, una barbacoa, una carn a la brasa, o una calçotada en família. Es tracta de l’anomenada Àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, situada a la carretera que des de Sabadell va cap a Matadepera, la BV-1248, just al kilòmetre 4, sortint de Sabadell, a l’extrem nord del bosc. Allà podreu trobar taules, barbacoes, servei de cafeteria, bon aparcament, fonts d’aigua, labavos, i us vendran, si us cal la llenya o el carbó. I si sou despistats podeu llogar fins  graelles. També poden fer-vos un  càtering per grups, aniversaris o festes, previ encàrrec. Tot plegat, bosc, ermita, forma part de l’anomenat parc agrari de Sabadell, una anella verda de natura que rodeja la capital vallesana.  L’empresa  Serveis Global Torné gestiona l’àrea i dona com a contacte el mòbil 618 25 42 53, on us atendran, per reserves i consultes, de dimarts a divendres, i de 10 a 17 hores. Nosaltres us informem una mica per tal que us en feu una idea. Les taules son per a vuit persones i n’hi ha una quarantena. El preu és per taula, i per una jornada sencera, i l’any 2013 era de 10 €. Hi ha una trentena de barbacoes i una barbacoa especial per a  paelles. Aquestes barbacoes tenen un horari limitat a 3 hores, en tres torns, de 9 a12 hores, de 12 a 15 hores, i de 15 a 18 hores. L’ús de la barbacoa també es paga, i val com una taula, uns 10 €. Per reservar-vos-la cobren un euro més.  No tot és pagar. El lloguer de les graelles, si no les heu portat, és gratuït en reservar la barbacoa. La reserva es paga, i no te la tornen, en cap cas, tot i que poden canviar-la per una altra data. La llenya o el carbó no van amb el preu, cal pagar-les a banda. La zona de lleure està oberta tota la setmana, menys dilluns, és a dir, de dimarts a divendres de 10 a 17 hores i, els caps de setmana i festius, de 9 a 18 hores. El lloc és bonic. Hi ha molta ombra. Les taules son de fusta, amb els bancs integrats, i estan cuidades. Les barbacoes son modernes, estan en bon estat, i tota la zona està neta. L’aparcament és molt ordenat, vallat i correcte. El recinte concret de les barbacoes és resguardat, però l’espai exterior, en general, és molt i molt gran, i el bosc de Can Deu, bestial. Dins el bosc podeu arribar-vos fins la a la Masia de Can Deu,  propietat de l’obra social d’Unnim, del grup BBVA, on hi ha una granja amb animals i on podeu visitar la pròpia masia, que és molt bonica. Una sortida familiar ideal, a tocar de Sabadell, i de Barcelona.

El bosque de Can Deu es una extensión verde, inmensa, situada al norte de la ciudad de Sabadell, justo en la salida hacia Matadepera. Se trata de una enorme masa forestal de pino blanco, y alguna encina, muy bien cuidada, limpia, para evitar incendios. Dentro de este gran pulmón verde de la ciudad hay un montón de cosas. Entre ellas varias iglesias y ermitas, algunas autóctonas, como la iglesia de San Julián, otras transportadas allí, como la ermita románica que antes estaba en el bosque de Sau. Pero hoy os queremos hablar de San Julián de Altura no por su valor arquitectónico, escaso, ni por sus encantos paisajísticos, que los tiene, y muchos, sinó porque en este lugar, justo a la entrada del bosque de Can Déu, encontrarán el único lugar en Sabadell donde hacer un picnic, una barbacoa, una carne a la brasa, o una calçotada en familia. Se trata de la llamada Área de ocio de San Julián de Altura, situada en la carretera que desde Sabadell va hacia Matadepera, la BV-1248, justo en el kilómetro 4, saliendo de Sabadell, en el extremo norte del bosque . Allí podrán encontrar mesas, barbacoas, servicio de cafetería, buen aparcamiento, fuentes de agua, lavabos, y os venderán, si lo necesitais, la leña o el carbón. Y si sois muy despistados os pueden alquilar hasta parrillas. También pueden hacerles un catering para grupos, cumpleaños o fiestas, previo encargo. Todo ello, bosque, ermita, forma parte del llamado parque agrario de Sabadell, un anillo verde de naturaleza que rodea la capital vallesana. La empresa Servicios Global Torné gestiona el área y da como contacto el móvil 618 25 42 53, donde les atenderán, por reservas y consultas, de martes a viernes, y de 10 a 17 horas. Nosotros os informamos un poco para que os hagáis una idea. Las mesas son para ocho personas y hay una cuarentena. El precio es por mesa, y por una jornada entera, y en el año 2013 era de 10 €. Hay una treintena de barbacoas y una barbacoa especial para paellas. Estas barbacoas tienen un horario limitado a 3 horas, en tres turnos, de 9 a 12 horas, de 12 a 15 horas, y de 15 a 18 horas. El uso de la barbacoa también se paga, y vale como una mesa, unos 10 €. Para reservarla cobran un euro más. No todo es pagar. El alquiler de las parrillas, si no las habeis llevado, es gratuito al reservar la barbacoa. La reserva se paga, y no te la devuelven, en ningún caso, aunque pueden cambiarla por otra fecha. La leña o el carbón no va con el precio, hay que pagarlo aparte. La zona de ocio está abierta toda la semana, excepto los lunes, es decir, de martes a viernes de 10 a 17 horas y, los fines de semana y festivos, de 9 a 18 horas. El lugar es hermoso. Hay mucha sombra. Las mesas son de madera, con los bancos integrados, y están cuidadas. Las barbacoas son modernas, están en buen estado, y toda la zona está limpia. El aparcamiento es muy ordenado, vallado y correcto. El recinto concreto de las barbacoas está resguardado, pero el espacio exterior, en general, es muy, muy grande, y el bosque de Can Deu, bestial. Dentro del bosque pueden llegarse hasta la la Masía de Can Deu, propiedad de la obra social de Unnim, del grupo BBVA, donde hay una granja con animales y donde se podrá visitar la propia masía, que es muy bonita. Una salida familiar ideal, cerca de Sabadell, y de Barcelona.

Berenador de Can Ruti

A Badalona, molt a prop de Barcelona, i a tocar de l’Hospital General Germans Trias, (més conegut popularment com la Residència de Can Ruti, hi ha un lloc de lleure i esplai per a les famílies. Es tracta d’un espai habilitat per fer barbacoes i picnics, a la llera de la riera de Pomar, en una fondalada que, malgrat la seva proximitat a l’hospital i a la ciutat, no deixa de tenir un entorn natural agradable i acceptable, sense ser maravellós. De fet sembla mentida que hi hagi un paratge tan bonic just en una zona on s’aixeca un hospital i un tanatori. S’hi arriba molt fàcilment si aneu fins a Badalona per la B-20, sortint en direcció a l’Hospital Trias i Pujol (Can Ruti), ben senyalitzat, o per l’accés que puja pel barri de Pomar, a la sortida Badalona Nord de les autopistes C-31 o C-32. També prou ben indicat. Teniu possibilitat d’aparcament al parquing del propi hospital, força buit els caps de setmana, o als vials d’accés. També podeu agafar els nombrosos autobusos urbans que, des del centre de la ciutat de Badalona, per exemple des de l’estació de metro Pompeu Fabra, de la línia 2, la lila, pujen a Can Ruti. Ideal també per fer una caminada familiar, remuntant la riera de Pomar, per sota de les masies imponents de la zona, com el Castell Gotmar, on hi ha un Golf, la medieval Casa Cabres o l’escola de natura de Can Miravitges. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i molt d’espai per còrrer. No gaire lluny de l’àrea de picnic, riera avall, a uns 500 mts. podeu trobar una font, anomenada la Font del Pop, que neix en una mina d’aigua i, si la sequera típica del Mediterrà ho permet, quasi sempre raja. No podem assegurar que l’aigua sigui potable. Una mica més amunt de la font hi ha una zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, de pagament, i un “merendero” amb servei de bar. Lloguen també les taules. Funciona els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha bones caminades, senzilles i fàcils a fer des d’allà. Per exemple les que us portaran, en mitja hora curta, a indrets tan bonics com la font de l’Amigó, a mitja alçada del Parc Natural de la Serra de Marina, o bé fins a la ja citada masia de Can Miravitges, propietat de l’ajuntament de Badalona, una casa pairal del segle XVIII, que conserva cuina, sales i habitacions tal i com eren fa 300 anys. Pregunteu les possibilitats de visita guiada al Museu de Badalona. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament. Un lloc ideal, a tocar de casa!.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra el picnic de Can Ruti. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona.  Está situado en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Se llega muy fácilmente si vais hasta el Hospital Trias i Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal también para hacer una caminata familiar por la riera de Pomar, por debajo de las masías imponentes de la zona, como el Castillo Gotmar, donde hay un Golf, la Casa Cabras o Can Miravitges. Es una zona muy maltratada por la presión humana que, últimamente se ha intentado recuperar. Una zona de bosques claros de pino, con algún roble, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Mucha arena, explanadas, y espacio para correr. Un poco más abajo de la zona de picnic, existe una fuente que nace en una mina de agua y, a pesar de la sequía típica del Mediterráneo, casi siempre mana. No podemos asegurar que el agua sea potable. La zona de picnic, pequeña, cuenta con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay buenas caminatas, sencillas y fáciles desde allí. Algunas les llevarán en media hora corta a lugares tan bonitos como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina, o bien hasta la masía de Can Miravitges, propiedad del ayuntamiento de Badalona, una casa solariega del siglo XVIII, que conserva cocina, salas y habitaciones tal y como eran hace 300 años. Pregunten por las posibilidades de visita guiada en el Museo de Badalona. En resumen, un lugar amable, con espacios amplios, un poco de naturaleza, un poco maltratada, pero cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento.