Urueña, la villa del libro

Urueña és un poblet medieval, un dels més bonics d’Espanya, segons diuen, que ha quedat anclat al temps, perdut al segle XI. Dalt d’un turó, dominant terres i mars de blat, verds a la primavera, grocs a l’estiu, marrons a l’hivern. Perdut en l’espai, com sorgit d’un quadre de Benjamín Palencia. Perdut, dormit en els segles, lluny de la velocitat i la presa del segle XXI. Rodejat de fortes muralles que protegeixen cases humils, de pedra tosca. Cases que amagen un secret, una il·lusió, un miratge que potser no durarà gaires anys més. Perquè les cases reconstruides i mimades d’Urueña guarden llibres, llibreries i llibreters que, com uns quixots, lluiren contra la tendència de la nostra época. Batallen per mantenir els seus negocis oberts. La lloable iniciativa de la Diputació de Valladolid va a mig gas. Les petites botigues plenes de llibres malvien esperant compradors. Els llibreters no llencen, encara, ni tots, la toballola. Val la pena desviar-nos de la ruta per la Castella eterna, la visionaria, per gaudir d’una quimera. Una vila murada, ben conservada, amb una preciosa església románica en un camp als seus peus on, un dia, algú va tenir la peregrina idea que podia salvar els llibres de paper, llibreries i llibreters d’un final anunciat. Si no us importa veure com mor una idea, ans al contrari, voleu veure-ho amb els vostres propis ulls, no ho dubteu, Urueña. A uns 40 kms. el nord de Valladolid. Podeu anar-hi en cotxe per la A-6, des de Tordesillas en direcció La Coruña. A banda del poble, les muralles i el castell no deixeu de visitar l’ermita de l’Anunciata, a la sortida del poble, a un km. i els diversos museus i llibreries que encara aguanten. Parada obligada si feu una ruta per Castella. En la zona hi ha obres d’art que justifiquen el viatge. A banda de Valladolid, o de Tordesillas, increibles ciutats plenes d’art, teniu la bella església mozàrab de San Cebrián de Mazote, el desconegut monestir de Santa Espina, el poderós castell de Torrelobatón i la esplèndida vila de Medina de Rioseco. Per dinar, al mateix poble, teniu el Mesón de Urueña, a la plaça major. Força bé. També, més senzill però recomanable, el Portalón. Molt bé també, El Pago de Marfeliz, al carrer Real, 8. Fan menjars, i menú del dia interessant, a El Pozolico, un allotjament rural proper al castell, a costat de l’aparcament on deixareu el cotxe abans d’entrar a Urueña. Tenen habitacions. Per dormir, al poble, teniu a més, dues cases rurals, la de los Ilustres, i Carrelalegua, de les que trobareu informació a la web que obre aquesta entrada del bloc, però que hores d’ara poden estar ja tancades. De tota manera Urueña està molt a prop de Valladolid, una ciutat amb tots els serveis, i bons hotels, entre ells un fantàstic Novotel. La villa del libro, decadent, us espera!.

Urueña se encuentra en la Castilla eterna, unos 40 kms. de Valladolid, si se va por la A-6, pasando por Tordesillas. Urueña son sus murallas, su castillo y sus casas perfectamente restauradas. También su ermita de la Anunciada, románica, bellisima, en un valle a los pies de la villa. Pero sobretodo Urueña és la villa del libro, un quimérico proyecto de la Diputación de Valladolid, que mereció mayor suerte de la que tuvo. Hoy dia Urueña cuenta con más unas pocas librerías en las que se puede encontrar libros de todo tipo y libreros dispuestos a luchar por una bella idea hasta el fin, a pesar de la crisis y la decadencia de la idea. Imprescindible visita para los amantes de las letras y la cultura. Urueña os espera, en lo alto de su cerro, dominando los campos verdes, amarillos y ocres de nuestra querida Castilla. Y si solo Urueña no os tienta, entonces os diremos que cerca teneis lugares que debeis conocer, como la preciosa iglesia mozárabe de San Cebrián de Mazote, o el monasterio de la Santa Espina, o las villas poderosas de Medina de Rioseco y Tordesillas, llenas de arte. Y el magnífico castillo de Torrelobatón, sede del centro de interpretación de los comuneros.

Los pueblos más bonitos de España

Com en el cas de “Les plus beaux villages en France” l’associació de “Los pueblos más bonitos de España” neix per donar a conèixer petits poblets de menys de 1500 habitants, però bellíssims. Son petites viles amb castells, muralles, places i carrers medievals, situats moltes vegades en entorns naturals magnífics, prop de rius, de serres, de paisatges maravellosos. Cal donar-los a conèixer al turisme, a tothom. Fer que es coneguin que la gent els visiti. En la seva web trobareu tota la informació que us cal, no només del poble en questió, sinó també dels seus atractius, de l’artesania típica, dels bons llocs on menjar o dormir. Reviseu aquesta pàgina, mireu-vos els pobles que hi surten, planifiqueu el vostre viatge, cap de setmana, vacances pensant en veure’ls. Val la pena!.

Ya era hora que en España surgiera una asociación como “Los pueblos más bonitos” para poner en conocimiento de todo el mundo algunos de los maravillosos pueblos que salpican nuestra geografía. Son todos ellos villas pequeñas, de gran belleza, que destilan historia y cultura. Villas donde la tradición envuelve al viajero. En su web van a encontrar una selección de villas que destacan por su calidad, excelencia y por su belleza. Y cuando planifiquen un viaje con sus chicos seguro que habrán de incluirlos para su visita, ya sea en unas vacaciones, escapada de fin de semana o puente.

Les Plus Beaux Villages de France

De tots els viatgers és ben coneguda l’associació que uneix els més bonics poblets de França. La seva pàgina web és una font inesgotable de sortides familiars ben boniques pel nostre país veí. Son “Les Plus Beaux Villages de França“. Si mai organitzeu una ruta per qualsevol territori francés, mireu-vos-la. Sempre fa de bon consultar per afegir-hi algun d’aquests llocs encisadors al vostre camí per aquelles terres del nord. Solen ser petites viles, de poc habitants, situades en paratges idíl·lics, amb quatre cases, un riuet i les ruïnes d’un castell o abadia. Nosaltres no programem mai una excursió que passi la ratlla fronterera sense fer-hi una bona ullada. Perquè ens agraden aquestes petites viles amables, fàcils de visitar, fàcils d’aparcar, fàcils de viure i veure. Amb restaurants casolans, amb hotels d’encant. I ja que parlem d’associacions franceses que ofereixen aturades boniques de fer en les nostres escapades, us volem recordar que fa poc vàrem parlar d’una altra agrupació que ofereix ciutats i viles més grans, potser més sorolloses, possiblement menys bucòliques, però plenes d’art i d’història. Es tracta de “Les Plus Beaux Detours de France“. Així, si anat per les petites carreteres campestres de França, en altres grans vies mai no la trobareu, veieu la placa, el senyal de trànsit, que reprodueix el logo que encapçala aquesta entrada, no ho dubteu pas. Atureu-vos!. Segur que, com diu la guia Michelin, la vila o poblet que l’ostenta “val el viatge”. La recordareu durant molts anys!.

De todos los viajeros es bien conocida la asociación que une los más bellos pueblos de Francia. Su página web es una fuente inagotable de salidas familiares bien bonitas por nuestro país vecino. Son “Las Plus Beaux Villages de Francia”. Si organizais una ruta por territorio francés, visitadla. Siempre va bién consultarla para poder añadir alguno de estos lugares encantadores a nuestro camino por aquellas tierras del norte. Suelen ser pequeñas villas, de pocos habitantes, situadas en parajes idílicos, con cuatro casas, un arroyo y las ruinas de un castillo o abadía. Nosotros no programamos nunca una excursión que pase la raya fronteriza sin hacer una buena ojeada a la web de los pueblos más bonitos de Francia. Porque nos gustan estas pequeñas villas amables, fáciles de visitar, fáciles de aparcar, fáciles de vivir y ver. Con restaurantes caseros, con hoteles de encanto. Y ya que hablamos de asociaciones francesas que ofrecen paradas bonitas en nuestras escapadas, os queremos recordar que hace poco hablamos de otra agrupación que ofrece un listado de ciudades y villas más grandes, quizás más ruidosas, posiblemente menos bucólicas, pero llenas de arte y de historia. Se trata de “Les Plus Beaux Detours de France”. Así, si yendo por las pequeñas carreteras campestres de Francia, en las grandes vías nunca la encontrarán, veis la placa, la señal de tráfico, que reproduce el logo que encabeza esta entrada, no lo dudeis. ¡Deteneos!. Seguro que, como dice la guía Michelin, la villa o aldea que lo ostenta “vale el viaje”.

Camon

En un vall verd del sud de França, no gens lluny de Perpinyà o de Puigcerdà, a tocar de Foix teniu Camon. És un poblet petitó, calmat, quiet, no gens turístic, però que està situat en plena regió, i ruta, dels castells càtars. A més, és una cucada. Per això pertany a l’associació dels pobles més bonics de França. El travessa un riuet bucòlic, l’Hers. A Camon trobareu una abadía romàntica del segle X, molt transformada després, que ara és un hotel de luxe. També carrers medievals amables, un castell vingut a menys, muralles, portes de muralla, una esglèsia, placetes adorables i pau, molta pau. Arribeu-vos a Camon en el marc d’una ruta pels castells càtars de Montsegur, o Puivert, per exemple, molt propers. O bé en el curs d’una exploració dels bonics pobles medievals que els acompanyen, com ara Mirepoix o el mateix Foix. O arribeu-vos fins el pantà de Montbel, a gaudir dels esports d’aigua. Podeu arribar a Camon per la carretera de Quillan a Foix, o a la inversa, des de Lavelanet o des de Puivert. Baixeu fins a Quillan des de Perpinyà, (cal seguir en direcció a Foix), o bé des de Puigcerdà. És ideal fer una ruta circular, o en forma d’estrella que inclogui Puivert i Montsegur, amb els seus castells, la font de Fontestorbes, Lagarde, Mirepoix, Foix… Una regió poc coneguda amb un encant discret, però arrebatador. Si no voleu, o no podeu, dormir a l’abadia de Camon, us recomanem arribar-vos a la veïna Mirepoix. Teniu bons hotels allà. Com Les Remparts, de disseny, o Les Minotiers, senzill però confortable. O bé la Maison des Consuls, una aposta segura a Mirepoix. No us parlem de Le Relais Royal, que està fora del nostre abast. A Foix anem sempre a l’hotel Lons. Habitacions decents i bona taula.

En un valle verde del sur de Francia, no lejos de Perpignan o de Puigcerdà, muy cerca de Foix, tienen Camon. Es un pueblo pequeñito, calmado, quieto, nada turístico, pero que está situado en plena ruta de los castillos cátaros. Además, es una cucada. Por eso pertenece a la asociación de los pueblos más bonitos de Francia. Lo atraviesa un riachuelo bucólico, el Hers. En Camon encontrará una abadía romántica del siglo X, muy transformada después, que ahora es un hotel de lujo. También calles medievales amables, un castillo venido a menos, murallas, puertas de muralla, una iglesia, plazoletas adorables y paz, mucha paz. Acercaos a Camon en el marco de una ruta por los castillos cátaros de Montségur, o Puivert, por ejemplo, que están muy cercanos. O bien en el curso de una exploración de los bonitos pueblos medievales que los acompañan, como Mirepoix o el propio Foix. O acercaos hasta el pantano de Montbel, a disfrutar de los deportes de agua. Pueden llegar a Camon por la carretera de Quillan a  Foix, o a la inversa, desde Lavelanet o desde Puivert. Bajen hasta Quillan desde Perpiñán, (hay que seguir en dirección a Foix), o bien desde Puigcerdà. Es ideal para hacer una ruta circular, o en forma de estrella que incluya Puivert y Montségur, con sus castillos, la fuente de Fontestorbes, Lagarde, Mirepoix, Foix … Una región poco conocida con un encanto discreto, pero arrebatadora. Si no quieren, o no pueden, dormir en la abadía de Camon, les recomendamos acercarse a la vecina Mirepoix. Tienen buenos hoteles allí. Como Les Remparts, de diseño, o Las Minotiers, sencillo pero confortable. O bien la Maison des Consuls, una apuesta segura en Mirepoix. No os hablamos de Le Relais Royal, que está fuera de nuestro alcance. En Foix vamos siempre en el hotel Lons. Habitaciones decentes y buena mesa.