Barbacoes al Pallars: Claret

En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

 

La Font de l’Alzina i el Puig Castellar

Avui us proposem una ruta senzilla i familiar que, des del barri de Singuerlin i les Oliveres de Santa Coloma de Gramanet, ens portarà a un bonic lloc de picnic, un agradable indret situat dins el Parc de la Serralada de marina. A més d’arbres, taules i una font, tota la ruta constitueix un mirador fantàstic damunt Barcelona. Y, si es vol, es pot caminar fins a les restes del poblat iber del Puig Castellar un dels jaciments arqueològics més importants de Catalunya. En cotxe podeu arribar-hi si aneu per la sortida de la B-20 de Santa Coloma de Gramenet. Un cop dins el casc urbà caldrà girar a mà esquerra, per agafar la carretera de La Roca i, des de Singerlin, desviar-se a mà dreta per pujar muntanya amunt, per carrers plens de pisos,  fins el final del barri de les Oliveres. Allà podeu deixar el vostre cotxe, o bé continuar per una pista de terra, un km. i mig, fins al restaurant de la Font de l’Alzina, o l’àrea de picnic del mateix nom. De tota manera, en estar dins un parc natural, aquestes instruccions poden no ser certes, poden haver tancat amb cadenes l’accés, o prohibit el pas de vehícles. Si aneu a peu, podeu agafar el metro fins l’estació de Singuerlín de la línea 9, color carbassa, o fins l’estació de Santa Coloma de la línea 1, la vermella. El millor, però, serà baixar al pont de Santa Coloma i, a l’avinguda Francesc Macià agafar l’autobús B30. Cal baixar a la parada més propera al parc de bombers. Allà surt el camí de terra que ja hem citat i que, en poc més de 15 minuts, fins i tot a pas lent, us porta fins la font de l’Alzina. En aquest indret bucòlic hi trobareu tota mena de serveis, com ara aparcament, un bar, i taules de pedra per fer picnic. No hi ha barbacoes, però. Res de carn a la brasa. Si voleu continuar l’excursió, a partir d’allà el camí està sempre tancat als vehicles. Passada la cadena, trobem, una mica més enllà, la font de l’Alzina, en un indret molt bonic, amb força vegetació. Des de la font podem continuar fins pujar tota la muntanya fins el cim, on hi ha el poblat ibèric de Puig Castellar i unes vistes fabuloses de tota la comarca del Besòs, i fins Montserrat, però això ja és una excursió més seriosa, sempre en pujada, i d’una mitjà hora de durada. Tampoc res de l’altre món, però si aneu amb canalla petita cal pensar-s’ho bé. Per menjar alguna cosa teniu al camí de la font de l’Alzina, a tocar de l’àrea de picnic, un restaurant, telèfon 93 392 93 53, que obre de 13 a 18 hores cada dia, i a la nit de 20 a 23 hores. Divendres, i caps de setmana fins la matinada. Dilluns tancat.  Podeu fer moltes activitats a Santa Coloma, a més de visitar la font de l’alzina i pujar a Turó del Pollo, (Puig Castellar). Per exemple caminar una mica més per la serralada de marina, o baixar del turó pel paratge natural del Torrent de les Bruixes, molt desconegut. O bé aprofitar que ja heu pujat molt amunt per baixar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que està camí de Badalona. O anar a veure la increiblement bella Torre Pallaresa, un palauet renaixentista maravellós, que està al mateix camí de Sant Jeroni. Teniu també el museu Torre Balldovina, al centre de Santa Coloma, no lluny del riu Besós, camí de Sant Adrià. Si voleu tancar el dia més aviat amb un passeig agradable, a peu o en bici, baixeu fins el riu. Les vores del Besós, condicionades amb gespa, són un lloc idoni per rematar la jornada, el matí amb els infants. Si voleu dinar bé a Santa Coloma, cerqueu restaurants darrera l’ajuntament, pels carrers estrets del que fou, fa molts anys, un petit nucli antic. Trobareu llocs com la pizzeria Pulcinella, al carrer Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. Bones pizzes. O bé el restaurant Lluerna, una aposta segura. També recomanem Can Armengol, un clàssic. O el petit local del Cinc, al carrero de la Plaça, 5. Tel: 934 66 64 73 . Italià interessant, La Tarantella, al carrer de Sant Jeroni, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, al carrer de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37.  Aquesta excursió l’heu de fer, perquè és ideal per fer un picnic sense foc. O per passar una matinal xula!.

Este itinerario sale des del barrio de Les Oliveres, en Santa Coloma de Gramanet, y sube por un camino amplio de tierra hasta un restaurante, y un área de picnic, sin barbacoas. A partir del restaurante el camino está cerrado por una cadena que impide el paso a los coches. Un poco más arriba llegamos a la Font de l’Alzina, un lugar frondoso, fresco y muy agradable para correr con la família. Si seguimos subiendo la montaña hacia arriba siempre guiados por las marcas, llegaremos a la llamada Placeta dels Llops, donde hay otra fuente. En la cima de la colina existe un bonito poblado ibérico, y un fantástico mirador con vistas inolvidables sobre Barcelona. Para comer, y pasar el dia con la família, os recomendamos las mesas del área de picnic de la Font

de l’Alzina. También teneis cerca de allí el restaurante del mismo nombre. Podeis pedir información y reservar al teléfono 93 392 93 53. Abren todos los dias, excepto los lunes,

de 13 a 18 horas y de 20 a 23 horas. Los Viernes, los Sábados y los Domingos, de 20 a 1 de la madrugada. No dejeis de dar este agradable paseo hasta la fuente de la encina, y si hay ganas, hasta el poblado ibérico que hay en la cumbre del Puig Castellar. Es una buena excursión familiar.

Torre Pallaresa

Potser heu vist, uns moments, la visió fugissera d’una torre medieval abans d’entrar als túnels de Montigalà, vinguent de Barcelona cap a Ikea, o Decathlon. Un vist i no vist, un miratge. Doncs la torre, esplèndida, existeix de veritat, i es diu Torre Pallaresa. És el millor edifici civil renaixentista de la comarca del Barcelonés. Està en territori de  Santa Coloma de Gramenet, a tocar del terme de Badalona, i molt a prop del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Torre Pallaresa és una casa particular. Els amos passen allà alguns caps de setmana, i els qui hi viuen permanentment son els masovers. Poca gent ho sap però la torre és visitable, uns dies cada mes, pel fet que és monument históric-artístic nacional. Per saber més de les condicions, poseu-vos en contacte amb el Museu municipal situat a la Torre Balldovina, un altre indret que val una visita familiar. Cal reservar i és de pagament. La visita inclou el pati i diverses habitacions del palauet rural. L’explicació per part dels guies del museu és molt interessant, sobretot per famílies culturalment actives. Dura al voltant d’una hora i mitja o dues hores, segons el dia i la persona. Sembla que la casa existia ja pels volts del segle XI i que fou refeta de dalt baix al segle XVI, fortificant-la amb la seva bellíssima torre, per por dels pirates que infestàven la costa.  Gran casa voltada de jardins i tancada per murs.  També és molt bonica la porta principal de la casa amb belles pilastres amb capitells jònics, un frontó triangular i una llinda plateresca. Al mig hi campa l’escut dels Cardona, que foren propietaris de la mansió a través d’un bisbe de Barcelona, Joan, que era d’aquella família noble, i que fou el promotor de les obres de restauració. A l’alçada del primer pis campa un notable finestral gòtic, i destaquen també els busts, medallons i decoracions renaixentistes, úniques a Catalunya. Al segon pis hi ha una galeria amb arquets. La imposant torre de l’esquerra, alta, altíssima, de cinc pisos, està decorada amb maravellosos retrats, que podríen ser de l’Emperador Carles I i de la seva esposa Elisabet de Portugal. La petita torre de la dreta acull una capella, a la façana de la qual veureu una placa de marbre del s. III. Uns magnífics jardins envolten el conjunt. També és molt bell el pati interior amb una escala gòtica i una galeria del mateix estil. A l’interior de la casa pairal podreu veure dues llards de foc amb interessant decoració i, de nou, l’escut de Joan de Cardona. La trobareu si preneu la B-20, en direcció Badalona, i sortiu a Santa Coloma centre. Seguiu pel lateral de l’autopista, la carretera de l’Institut Mental, i desvieu-vos pel camí de terra que va cap al monestir de Sant Jeroni. Veureu el gran casal, sobretot la seva torre, situat a l’esquerra. Podeu completar el dia, si sou excursionistes, pujant al jaciment iber del Puig Castellar, situat just damunt de Torre Pallaresa, i aprofitar també per veure el paratge natural del Torrent de les Bruixes, molt desconegut. O bé acabar de fer la pista de terra que, en un km. us durà davant del monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, que està a tocar de la Pallaresa. Els entorns del cenobi son un lloc ideal per fer un pic-nic familiar. Si preferiu dinar entaulats, aneu a Santa Coloma centre, i cerqueu restaurants darrera l’ajuntament, pels carrers estrets del que fou, fa molts anys, un petit nucli antic. Trobareu llocs com la pizzeria Pulcinella, al carrer Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. O bé el restaurant Lluerna. També recomanem Can Armengol, o el petit local del Cinc, al carrero de la Plaça, 5. Tel: 934 66 64 73 . Un italià interessant, La Tarantella, al carrer de Sant Jeroni, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, al carrer de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37. La serralada de Marina, una bona opció de lleure!.

Quizás habéis visto, solo unos momentos, la visión fugaz de una torre medieval antes de entrar en los túneles de Montigalà, viniendo de Barcelona hacia Ikea, o Decathlon. Un visto y no visto, un espejismo. Pues la torre, espléndida, existe de verdad, y se llama Torre Pallaresa. Es el mejor edificio civil renacentista de la comarca del Barcelonés. Está en territorio de Santa Coloma de Gramenet, junto al término de Badalona, ​​y muy cerca del monasterio de San Jerónimo de la Murtra. Torre Pallaresa es una casa particular. Los dueños pasan allí algunos fines de semana, y los que viven permanentemente allí son los colonos. Poca gente lo sabe pero la torre es visitable, unos días cada mes, debido a que es monumento histórico-artístico nacional. Para saber más de las condiciones, póngase en contacto con el Museo municipal situado en la Torre Balldovina, otro lugar que vale una visita familiar. Hay que reservar y es de pago. La visita incluye el patio y varias habitaciones del palacete rural. La explicación por parte de los guías del museo es muy interesante, sobre todo para familias culturalmente activas. Dura alrededor de una hora y media o dos horas, según el día y la persona. Parece que la casa existía ya hacia el siglo XI y que fue reconstruida de arriba abajo en el siglo XVI, fortificándose con su bellísima torre, por miedo a los piratas que infestaban la costa. Gran casa rodeada de jardines y cerrada por muros. También es muy bonita la puerta principal de la casa con bellas pilastras con capiteles jónicos, un frontón triangular y un dintel plateresca. En medio campa el escudo de los Cardona, que fueron propietarios de la mansión a través de un obispo de Barcelona, ​​Joan, que era de aquella familia noble, y que fue el promotor de las obras de restauración. A la altura del primer piso se ve un notable ventanal gótico, y destacan también los bustos, medallones y decoraciones renacentistas, únicas en Cataluña. En el segundo piso hay una galería con arcos. La imponente torre de la izquierda, alta, altísima, de cinco pisos, está decorada con maravillosos retratos, que podrían ser del Emperador Carlos I y de su esposa Isabel de Portugal. La pequeña torre de la derecha acoge una capilla, en la fachada de la cual veréis una placa de mármol del s. III. Unos magníficos jardines rodean el conjunto. También es muy bello el patio interior con una escalera gótica y una galería del mismo estilo. En el interior de la casa solariega se ven dos chimeneas con interesante decoración y, de nuevo, el escudo de Juan de Cardona. La casa la encontraréis si tomais la B-20, en dirección Badalona, ​​y salís en Santa Coloma centro. Sigan por el lateral de la autopista, la carretera del Instituto Mental, y desvíense por el camino de tierra que va hacia el monasterio de San Jerónimo. Veréis el gran casal, sobre todo su torre, situado a la izquierda. Pueden completar el día, si sois excursionistas, subiendo al yacimiento íbero del Puig Castellar, situado justo encima de Torre Pallaresa, y aprovechar también para ver el paraje natural del Torrent de les Bruixes, muy desconocido. O bien acabar de recorrer la pista de tierra que, en un km. les llevará ante el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, que está muy cerca de la Pallaresa. Los entornos del cenobio son un lugar ideal para hacer un pic-nic familiar. Si prefieren comer a la carta, vayan a Santa Coloma centro, y busquen restaurantes detrás del ayuntamiento, por las calles estrechas de lo que fue, hace muchos años, un pequeño casco antiguo. Encontrarán lugares como la pizzería Pulcinella, en la calle Doctor Ferran, 2. Tel: 933 92 11 05. O bien el restaurante Lluerna. También recomendamos Can Armengol, o el pequeño local del Cinc, en el callejón de la Plaza, 5. Tel: 934 66 64 73. Un italiano interesante, La Tarantella, en la calle de San Jerónimo, 75. Tel: 934 68 05 41, o el Pizzicatom, en la calle de Josep Anselm Clavé, 22. Tel: 934 66 58 37.