Barbacoes al Pallars: Claret


En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

 

Anuncis

Mercat Medieval a Palau Solità i Plegamans


Paulau Solità i Plegamans és un municipi del Vallès, molt proper a Barcelona. S’hi arriba per la C-17, sortint de Mollet i anant cap a Caldes de Montbui. La carretera, avui dia, passa pels afores del poble. Abans el travessava i la gent parava a comprar-hi el pa, i altres queviures, que també venien els diumenges. Ara el poble està molt més tranquil. Palau te un castell, seu de la Fundació Folch i Torres, i de diversos serveis de la ciutat. És força bonic. També te algunes masies de mèrit, i una alzina molt i molt gran. Però tots aquests atractius no són prou interessants per provocar un allau de turistes. El que si que any rera any fa augmentar el turisme de masses és el seu bonic mercat medieval. Hi haurà tota mena d’espectacles medievals, un campament medieval al castell, una zona d’activitats infantils al parc de Can Linares, espectacles de lluites i torneig amb cavalls, exhibició d’oficis i visites guiades al Castell de Plegamans i la Fundació Folch i Torres, en petits grups, de 10.30 a 14 hores al matí i de 17 a 20 hores a la tarda, dissabte i diumenge. Un bus connecta el centre de la vila i el Castell de Plegamans, entre les 10 i les 14 hores i de 17 a 22 hores. També un munt d’aparcaments, gratuïts, als carrers Garraf i Empordà, a prop del Castell de Plegamans, o al pavelló d’esports i la plaça de Ca l’Estruch. Serà una oportunitat única per a fer una visita guiada al Castell de Plegamans, amb l’interessant museu Folch i Torres dins les seves sales, super guapo de veure. Aneu a Palau aquest cap de setmana i els vostres fills i filles gaudiran d’una bona jornada, ben divertida, amb les disfresses, els tallers i tots els actes que s’hi organitzen. Si us cal dinar podeu menjar les coses bones que cuinen les parades del mercat medieval. Si us agrada més entaular-vos, aneu al restaurant Can Burgues, molt bona teca, on s’especialitzen en carns a la brasa, a la mateixa carretera de Sabadell a Granollers, 93 864 89 41. Un altre, on oferiran menú medieval especial, molt bo també, és el restaurant Can Joan, recomanable. L’anomenat Bar del Poble, tel. 93 688 39 49, dins la seva senzillessa, també s’apunta al menú especial medieval, i està molt bé!. El restaurant pizzeria Leonardo Da Pincho, tel. 93 864 70 20, fa pizzes boníssimes, i també està entre els locals amb menú medieval aquests dies. El restaurant Can Boada, al Camí Reial, 185, és un clàssic, amb plats de tota la vida i, evidentment, menú medieval. Telèfon: 93 864 80 68. Per dinar hi ha més restaurants que oferiran aquest un menú medieval especial, però no els coneixem ni hi hem estat mai, com ara el Bar l’Esbarjo, 665 539 186, o el restaurant Nou Cal Sabater, 93 116 07 87, o Can Duran, 93 864 86 17. Ja ho sabeu!. Bona fira medieval a Palau!.

Paulau Solità i Plegamans es un municipio del Vallès, muy cercano a Barcelona. Se llega por la C-17, saliendo de Mollet y yendo hacia Caldes de Montbui. La carretera, hoy día, pasa por las afueras del pueblo. Antes lo atravesaba y la gente paraba a comprar el pan, y otros víveres, que también vendían los domingos. Ahora el pueblo está mucho más tranquilo. Palau tiene un castillo, sede de la Fundación Folch i Torres, y de diversos servicios de la ciudad. Es bastante bonito. También tiene algunas masías de mérito, y una encina muy grande. Pero todos estos atractivos no son suficientemente interesantes para provocar una avalancha de turistas. Lo que si que año tras año hace aumentar el turismo de masas es su mercado medieval. Todo el pueblo se vuelca en la organización de este mercado. Ven a Palau estos días y tus hijos e hijas disfrutarán de una buena jornada, muy divertida, con los disfraces, los talleres y todos los actos que se organizan. Para comer prueba las cosas buenas que cocinan los puestos del mercado medieval. Si os gusta más sentaros, id a Can Burgues, donde se especializan en carnes a la brasa, en la misma carretera de Sabadell a Granollers, 93 864 89 41. Otro, más de menú, es Can Boada, en el Camino Real, 185. Teléfono: 93 864 80 68.

Mare de la Font a Solsona


font

Ja fa uns anys que es va remodelar la zona de lleure, amb restaurant, pícnic i barbacoes, situada al magnífic parc de la Mare de la Font, no lluny de Solsona. S’hi van habilitar uns lavabos i es va acondicionar tot el parc. Si van construir unes barbacoes amb sistema mataguspires i també es va reconstruir la font de la Mina, no lluny de la zona d’esbarjo. I era un deure de la ciutat de Solsona fer-ho perquè la font dona aigua a la vila des de fa 500 anys. El parc és bonic, amb grans arbres, murs i terraplens ben condicionats, molt d’espai per còrrer, bosc quasi salvatge i un pont de pedra molt xulo. El parc de la Mare de la Font és la zona de pícnic més concorreguda pels solsonins, especialment si fa bo. A més de l’àrea de pícnic i barbacoes, si necessiteu alguna cosa, teniu allà el restaurant Mare de la Font. Per arribar-hi cal anar de Barcelona fins Manresa i seguir cap a Solsona per la C-55. Allà agafeu la carretera C26 durant 1,5 kms. anant en direcció a Castellar i Lleida. Trobareu a mà dreta, desviació clara, ben indicat en els dos sentits de la marxa com “Parc Mare de la Font”. Pel que fa a l’àrea de pícnic en concret disposa de moltes taules, algunes de formes ben curioses, com ara bolets vermells, i moltes barbacoes, repartides en diferents espais. N’hi ha amb molta ombra, situades a l’entrada i en una gran esplanada arbrada, molt bonica, una fondalada. D’altres estan a mitja alçada dels vessants que donen a aquesta part central. Altres prop del restaurant. En aquesta darrera zona hi ha un espai de jocs infantil, amb un tobogan i regaladors, i lavabos, dels que demanar la clau al mateix restaurant. A dalt, al costat de la carretera trobareu l’ermita de Sant Pere Màrtir. Des del parc de la Mare de la Font, seguint un corriol que travessa per sota la mateixa carretera de Bassella, arribarem a la font de la Mina, un paratge natural de gran bellesa i molt fresc sobretot a l’estiu. Hi ha bon aparcament, davant del restaurant i per tot el parc. La zona és maca. Solsona és una ciutat preciosa. Cal visitar el casc antic de la ciutat, amb la catedral, el Museu Diocesà, i els carrers estrets. I no lluny d’allà, en pla natura, teniu la Ribera Salada que forma uns gorgs impressionants, amb basses on banyar-se a l’estiu, en un indret anomenat el Pont del Clop. Si voleu veure una mica tot el Solsonès, cal passar-hi el cap de setmana. Hi ha molts allotjaments a Solsona. Recomanem el Sant Roc. Hotel amb encant amb un restaurant de fàbula. Si només voleu un restaurant us recomanem La Cabana d’en Geli. Excel·lent brasa. O, Cal Nandes. Pedra i fusta. A l’entrada de la població, el Gran Sol, antic hotel, reformat. Un hostal senzill, amb restaurant: Crisami. Solsona te un càmping, amb restaurant. El Vilaró del Bosc és un allotjament rural, on fan bon menjar. Fora de Solsona teniu el complex de Can Puig. No perdeu l’oportunitat de fer un volt pel Solsonès. En descobrireu els seus infinits i bucòlics racons. Bona pícnic amb barbacoa a Solsona!.

Cerca de la bella ciudad de Solsona teneis un àrea de pícnic con barbacoas, a la salida de la ciudad en dirección a Castellar y Lleida. Una àrea llamada Mare de Déu de la Font, de mucho arraigo entre los solsoneses, que la llenan cada domingo. Con un restaurante bueno, casero, y con sombras, y buen aparcamiento. Terreno con bosque, espacio para jugar y correr, una fuente cercana. Es decir, un buen lugar para una barbacoa con la família o los amigos. Y para aprovechar el dia podeis dar una vuelta por los alrededores, con lugares tan chulos como la fuente de la mina, o la cercana Riera Salada, con sus pozas para el baño en verano. O la bella ciudad medieval de Solsona, y su catedral y su museo.

L’Areny del Molí: pícnic i barbacoes


areny-del-moli

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va muntar fa uns anys una zona d’esbarjo al costat del riu llobregat, amb barbacoes i taules de pícnic. S’anomena l’Areny del Molí, i està situat al sud del municipi, com ja hem dit just al costat del riu Llobregat. L’ús d’aquesta zona de pícnic, així com els bancs i taules i de les barbacoes, és públic i gratuït, però això no vol dir que no haguem de respectar-lo, perquè es tracta d’un espai natural molt interessant. En tot cas cal advertir, però, que serà necessari complir amb la normativa de prevenció d’incendis de la Generalitat que, segons l’època de l’any, pot limitar o fins prohibir l’ús de les barbacoes en períodes d’alt risc d’incendi. L’ajuntament es fa càrrec de mantenir net i adequat aquest espai però serà responsabilitat de tots deixar-lo net i endreçat. Arribar-hi no és difícil però cal seguir unes instruccions ben precises per no perdre’s. No està lluny de Barcelona. Cal sortir per l’A-2, camí de Lleida, i en arribar a Abrera, passat Martorell, estar atents a prendre la carretera C-55 en direcció a Manresa. Tot molt ben indicat. Sortirem de la C-55 a Olesa de Montserrat Sud, també ben indicat. I, atenció, tot just girar, al mateix moment d’agafar la corba de la sortida, cal prendre a mà dreta un camí asfaltat, evitant en tot cas entrar a Olesa i, sobretot, passar sota el pont de les vies del tren. Aquest camí asfaltat us permetrà fer un canvi de sentit sense perill, perquè girà pel damunt de l’entrada a Olesa i us situa en posició de sortir per la mateixa sortida per on heu entrat. És clar que això ho podeu fer de moltes maneres, en un lloc o altre, si us heu passat el camí i heu passat el pont sota la via del tren. Gireu on pugueu i torneu a encarar, ara de sortida, el vial per on heu entrat. Per tal que ens entenguem: heu d’entrar a Olesa i, immediatament, com sigui, tornar agafar la mateixa sortida per on heu entrat per sortir-ne en direcció Barcelona. I això perquè?. Doncs perquè l’entrada al pícnic i a les barbacoes es fa pel ramal d’accés a la sortida d’Olesa cap a Barcelona. Just abans d’incorporar-vos de nou a la C-55 per on heu vingut, trobareu un camí asfaltat que surt a mà dreta cap a un polígon industrial. El seguim, i passarem pel davant de les indústries abans citades, creuarem un canal per un pont i ja entrarem a l’Areny del Molí. Podem deixar el cotxe a la zona més ample on hi ha una caseta blanca a tocar de la zona de pícnic. No estareu sols. La zona de pícnic i les barbacoes les coneix i les fa servir la gent d’Olesa, i pot estar molt plena. Aquesta àrea, propera al riu permet, a més, l’observació d’un tram fluvial de gran interès ornitològic. Si sou famílies amants de la natura i dels ocells podeu seguir el camí que surt de l’àrea de pícnic, riu amunt, i observar les aus fluvials entre les canyes. El camí acaba en arribar a una resclosa, precisament un bon punt fantàstic d’observació d’ànecs, polles d’aigua i altres ocells aquàtics. Si a l’areny del Molí no hi ha prou ocells, podeu anar riu avall per un corriol amb marques blanques i vermelles. Arribareu a un indret més tranquil anomenat Areny de Vilapou. No deixeu d’anar a fer un bon pícnic en aquest espai natural, humil i rodejat de fàbriques, però molt interessant des del punt de vista dels que gaudeixen de la natura. recordeu: arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga, una hora, si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C-55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i ja us hem indicat el que cal fer. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si no voleu fer pícnic, i només hi aneu per veure el ocells, i necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la vila d’Olesa ni el seus arenys vora el riu!. Bona barbacoa a l’Areny del Molí!.

Al lado del rio Llobregat tenemos en Olesa de Montserrat un área de pícnic y barbacoas situada a escasos metros del rio Llobregat, en una zona ZEPA, de especial protección de aves acuáticas, llamada Areny del Molí. Allí disfrutaremos de mesas, barbacoas y espacio para correr los niños y jugar a fútbol. Un lugar de fácil acceso con los coches, por la carretera C-55 salida sur de Olesa. No tiene un horario y no está nunca cerrado. Buena barbacoa en Olesa.

La Font del Prat a Piera


font_prat_piera

Al bonic poble de Piera, que està situat a la plana de l’Anoia, a l’ombra de Montserrat, i que no està molt lluny de Barcelona, hi ha una àrea de pícnic, amb una barbacoa, taules, bancs i una font. La Font del Prat, que dona nom a la zona d’esbarjo que avui recomanem, està situada no gaire lluny del propi nucli urbà de Piera, just al costat de la zona esportiva, i és un lloc habitual d’activitats de l’ajuntament i espai per a l’esbarjo del poble. No fa gaire temps es va fer una remodelació, arranjant el terreny, fent-li un rentat de cara i construïnt unes barbacoes fetes d’obra, que incorporen mata guspires, i estan situades en una zona sense vegetació. També s’hi van posar quatre taules i bancs de fusta, dels típics i tradicionals i, pels més petits i petites de la casa, una zona infantil amb un parell de gronxadors. Així mateix es van instal·lar punts de llum i de sanejament. Es va senyalitzar correctament, i es van col·locar diversos rètols informatius amb recomanacions d’ús. S’hi accedeix, des del poble, pel Passeig del Prat. Fa menys de dos anys es va ampliar amb unes quantes barbacoes més i es va doblar el nombre de taules disponibles. Per arribar-hi cal que aneu fins Martorell per l’AP-7, la deixeu abans del peatge, a la sortida 25, agafant l’enllaç cap a l’A2, i tot seguit preneu la carretera B-224 en direcció Capellades i Igualada. Un cop dins Piera es millor demanar pel Passeig del Prat o bé per la carretera que va al Badorc. L’àrea es troba a la dreta de la marxa. Però per accedir-hi haureu de girar a l’esquerra, si veniu per la carretera de Badorc, per trobar el Passeig del Prat, i passar per sota la mateixa carretera per un pont, molt estret. Hi ha poc aparcament, però el camí va a una urbanització. Aparqueu al passeig i anaeu-hi a peu, o bé passeu de llarg i aparqueu on pugueu, si la cosa està plena. El poble de Piera te un casc antic amb cases medievals amb esgrafiats, i porxades, i un munt d’ermites al camp i boscos circundants, i també una església romànica, molt remodelada, on s’hostatja el famós Sant Crist de Piera, objecte de veneració i d’una lluïda festa. També hi ha un castell, medieval però encara més remodelat que l’església, i que els seus propietaris dediquen a celebracions privades, noces i esdeveniments. És visitable. L’obren els primers diumenges de mes i per les festes del poble, de 12 a 14 hores. També podeu arribar-vos a Piera en tren, amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, línia direcció Igualada, que surten de la Plaça Espanya de Barcelona. O amb el bus de l’empresa Hispano Igualadina que para a Piera i que surt de l’estació de Sants. Una altra possiblitat és arribar-hi per Esparreguera, anat per l’A-2, lliure de peatge, fins arribar a la sortida 580 Pierola/Esparreguera. Sortiu i, a mà esquerra, agafeu la BV-231 fins el poble. Serà difícil dinar a les barbacoes segons el dia, perquè sol estar tot prou ple, però si no us mola el pícnic, o no hi ha lloc, cal saber que a Piera, de restaurants no n’hi falten. Teniu el Gall Mullat, al carrer de Sant Cristòfol, 46, tel: 937789605, la Cantina, a la Carretera d’Igualada, tel: 937788100, el Cañada, al carrer de Piereta, 22, o el Bressol, al carrer de Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Ens agraden les pizzes de Piera, com les que fan a Ca la Montserrat, al carrer de la Diputació, 54, 937762626, o les del restaurant Racó del Amics, al carrer de Sant Cristòfol, 15, 937761941, que estan fetes amb forn de llenya, i es nota. Tradicional és la Paradeta, al carrer d’Àngel Guimerà, tel: 937727960. Bona barbacoa a Piera!.

Hoy recomendamos un espacio de pícnic con barbaoas, bancos, mesas y una fuente en el bonito pueblo de Piera, muy cerca de Barcelona. Además el pueblo tiene un casco antiguo con casas medievales con esgrafiados, y porches, y montón de ermitas en el campo y bosques circundantes, y una iglesia románica, muy remodelada, donde se hospeda el Santo Cristo. También un castillo, medieval pero aún más remodelado que la iglesia, que sus propietarios dedican a celebraciones privadas, bodas y eventos. Es visitable. Abren los primeros domingos de mes y por las fiestas del pueblo, de 12 a 14 horas. Pueden llegar en tren, con los Ferrocarriles de la Generalidad de Cataluña, línea dirección Igualada, que salen de la Plaza España de Barcelona. También el bus de la empresa Hispano Igualadina para en Piera. Sale de la estación de Sants. Si vais en coche id por la AP-2, autopista de peaje que va a Lleida, dejándola en Martorell, en la salida 25, para coger la carretera B-224, en dirección a Capellades, hasta llegar a Piera. Otra posibilidad es llegar por Esparreguera, yendo por la A-2, libre de peaje, hasta llegar a la salida 580 Pierola/Esparraguera. Salid y, a mano izquierda, tomad la BV-231 hasta el pueblo. Será difícil comer, porque estará todo bastante lleno, pero de restaurantes no les faltaran. Tenéis el Gallo Mojado, en la calle San Cristóbal, 46, tel: 937789605, la Cantina, en la Carretera de Igualada, tel: 937788100,  Cañada, en la calle Piereta, 22, o Bressol, en la calle Folch i Torres, 60, tel: 937760529. Nos gustan las pizzas de Piera, como las que hacen en Can Montserrat, en la calle de la Diputació, 54, 937 762 626, o las del restaurante Racó dels Amics, calle San Cristóbal, 15, 937 761 941, que están hechas con horno de leña, y se nota. ¡Buena barbacoa en Piera!.

Berenador de Can Ruti


A Badalona, molt a prop de Barcelona, i a tocar de l’Hospital General Germans Trias, (més conegut popularment com la Residència de Can Ruti, hi ha un lloc de lleure i esplai per a les famílies. Es tracta d’un espai habilitat per fer barbacoes i picnics, a la llera de la riera de Pomar, en una fondalada que, malgrat la seva proximitat a l’hospital i a la ciutat, no deixa de tenir un entorn natural agradable i acceptable, sense ser maravellós. De fet sembla mentida que hi hagi un paratge tan bonic just en una zona on s’aixeca un hospital i un tanatori. S’hi arriba molt fàcilment si aneu fins a Badalona per la B-20, sortint en direcció a l’Hospital Trias i Pujol (Can Ruti), ben senyalitzat, o per l’accés que puja pel barri de Pomar, a la sortida Badalona Nord de les autopistes C-31 o C-32. També prou ben indicat. Teniu possibilitat d’aparcament al parquing del propi hospital, força buit els caps de setmana, o als vials d’accés. També podeu agafar els nombrosos autobusos urbans que, des del centre de la ciutat de Badalona, per exemple des de l’estació de metro Pompeu Fabra, de la línia 2, la lila, pujen a Can Ruti. Ideal també per fer una caminada familiar, remuntant la riera de Pomar, per sota de les masies imponents de la zona, com el Castell Gotmar, on hi ha un Golf, la medieval Casa Cabres o l’escola de natura de Can Miravitges. És una zona molt maltractada per la pressió humana que, darrerament s’ha intentat recuperar. Una zona de boscos esclarissats de pi, amb algun roure, i quatre arbres de ribera tocant la riera. Molta sorra, esplanades, i molt d’espai per còrrer. No gaire lluny de l’àrea de picnic, riera avall, a uns 500 mts. podeu trobar una font, anomenada la Font del Pop, que neix en una mina d’aigua i, si la sequera típica del Mediterrà ho permet, quasi sempre raja. No podem assegurar que l’aigua sigui potable. Una mica més amunt de la font hi ha una zona de picnic, petita, amb 12 barbacoes, de pagament, i un “merendero” amb servei de bar. Lloguen també les taules. Funciona els dissabtes i diumenges de 10 a 14 hores. Hi ha bones caminades, senzilles i fàcils a fer des d’allà. Per exemple les que us portaran, en mitja hora curta, a indrets tan bonics com la font de l’Amigó, a mitja alçada del Parc Natural de la Serra de Marina, o bé fins a la ja citada masia de Can Miravitges, propietat de l’ajuntament de Badalona, una casa pairal del segle XVIII, que conserva cuina, sales i habitacions tal i com eren fa 300 anys. Pregunteu les possibilitats de visita guiada al Museu de Badalona. En resum, un lloc amable, amb espais amples, una mica de natura, un pèl maltractada, però a tocar de Barcelona, ben comunicat per transport públic, i amb bon aparcament. Un lloc ideal, a tocar de casa!.

En Badalona, cerca de Barcelona, y muy próxima al Hospital de Can Ruti, (Hospital General Trias i Pujol), se encuentra el picnic de Can Ruti. Es este lugar un lugar habitual de recreo familiar en Badalona.  Está situado en el margen mismo de la riera de Pomar, justo en su cabecera, en la hondonada. Parece mentira que haya un paraje tan bonito justo en una zona donde se levanta un hospital y un tanatorio. Se llega muy fácilmente si vais hasta el Hospital Trias i Pujol (Can Ruti) por el acceso que sube por el barrio de Pomar, en la salida Badalona Norte de las autopistas C-31 o C-32. En ambos casos bien indicado. Amplio aparcamiento en el parking del propio hospital, bastante vacío los fines de semana, o en los viales de acceso. También pueden tomar los numerosos autobuses urbanos que, desde el centro de la ciudad, desde la estación de metro Pompeu Fabra, de la línea 2, la lila, suben hacia Can Ruti, como el B6 o el B27. Ideal también para hacer una caminata familiar por la riera de Pomar, por debajo de las masías imponentes de la zona, como el Castillo Gotmar, donde hay un Golf, la Casa Cabras o Can Miravitges. Es una zona muy maltratada por la presión humana que, últimamente se ha intentado recuperar. Una zona de bosques claros de pino, con algún roble, y cuatro árboles de ribera tocando la riera. Mucha arena, explanadas, y espacio para correr. Un poco más abajo de la zona de picnic, existe una fuente que nace en una mina de agua y, a pesar de la sequía típica del Mediterráneo, casi siempre mana. No podemos asegurar que el agua sea potable. La zona de picnic, pequeña, cuenta con 12 barbacoas, un “merendero” y servicio de bar. Alquilan mesas. Funciona los sábados y domingos de 10 a 14 horas. Hay buenas caminatas, sencillas y fáciles desde allí. Algunas les llevarán en media hora corta a lugares tan bonitos como la fuente de la Amigó, a media altura del Parque Natural de la Serra de Marina, o bien hasta la masía de Can Miravitges, propiedad del ayuntamiento de Badalona, una casa solariega del siglo XVIII, que conserva cocina, salas y habitaciones tal y como eran hace 300 años. Pregunten por las posibilidades de visita guiada en el Museo de Badalona. En resumen, un lugar amable, con espacios amplios, un poco de naturaleza, un poco maltratada, pero cerca de Barcelona, bien comunicado por transporte público, y con buen aparcamiento.

Moncayo


Al Noroest de Zaragoza, tocant ja a la Rioja i Navarra, s’alça, potent, la serralada aragonesa per antonomàsia, la serra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo és una obligació per tot bon aragonés, i un veritable plaer per a tothom. Aquest parc natural únic emociona al viatger, encanta a la canalla, i ofereix racons inoblidables, natura a dojo, esbarjo i lleure. Son tantes les zones boniques, els boscos, les fonts, els pobles, les rutes a fer, que dubtem molt que puguem resumir-les en aquesta entrada. I, de fet, no ho intentarem. Només unes pinzellades per obrir-vos les ganes d’anar-hi a passar uns dies, un pont, unes vacances. Podeu iniciar l’entrada a aquest mon sugerent pujant per la A-68, camí de Tudela i Logroño, i continuant cap a Borja, terra de bons vins, per arribar al Monestir de Veruela, joia del Císter aragonés, que mereix una detinguda visita. Veruela és la porta del massís del Moncayo, una de les entrades millors. Des de Veruela es pot pujar molt fàcilment a Añon, un poblet de pessebre, on hi ha un centre d’interpretació. Però la millor ruta és la que travessant rouredes indescriptiblement belles, i fagedes de fàbula, us portarà al cor de la serra. En uns 15 kms. de magnífica carretera, estreta però asfaltada, bona i amb poca pujada, arribareu al paratge d’Agramonte, esplèndit, amb bon aparcament al mig del bosc. Podeu demanar allà informació. Hi ha diverses rutes possibles, i un munt de fonts per descobrir. Si seguiu la carretera cap al santuari del Moncayo, pujareu per una pista asfaltada fins una certa altura i distància, (uns 7 kms. més), obtenint vistes molt boniques del pic, sovint nevat. A partir d’allà, la pista es torna de sorra, però és factible per tota mena d’automòbils. Ampla, i sense massa dificultats, el camí puja i puja de valent, obtenint vistes aèries sobre la plana de l’Ebre. Quan falten uns 800 mts pel santuari, trobareu l’aparcament. Haureu fet uns 25 kms, des del monestir de Veruela. Ara us caldrà caminar encara aquest darrer tram, ja en règim d’alta muntanya, amb pujada forta però per un amí ample, apte per a tots els públics, fins i tot infants. En uns minuts estareu a la porta de l’Hostal, refugi, bar, santuari. Sou a 1620 mts d’alçada. D’aquí surten totes les rutes d’ascens al cim del Moncayo. Però això ja no és una sortida familiar. És una excursió alpina. Atenció al temps!.  Perill de tempestes sobtades, boira o calamarsa. De vegades ha nevat pel maig!. El paisatge també és alpí, maravellós. Quedareu bocabadats. El Moncayo ofereix racons per a totes les necessitats. Boscos caducifolis on les fades passegen els vestits de seda, rierols i fonts on les nàiades pentinen els seus cabells daurats, cims i camins de muntanya amb grans perspectives pels esforçats excursionistes, monestirs plens d’art, pobles medievals amb castells de llegenda, cases de pedra i carrers costeruts. Les deveses del Moncayo són mítiques.  Natura desbocada, infinitat de propostes de lleure, petites rutes i excursions. Àrees de picnic ben muntades. Podeu dinar al mateix Santuari del Moncayo, bona cuina, senzilla, casolana, familiar, tradicional. També possibilitat d’habitacions, senzilles, sense luxe, d’alberg de muntanya. També podeu dinar a Veruela, al restaurant Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. O bé podeu baixar fins Tarazona, una vila fantàstica amb una catedral esplèndida. Allà podeu dinar al Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. Per dormir a Tarazona teniu La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor. Hem estat també molt bé a la ciutat de Tudela la navarresa capital de la Ribera. A Tudela podeu dormir a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Els restaurants de Tudela son fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña. Tampoc està gaire lluny del Moncayo la ciutat de Zaragoza. Podeu dinar a Zaragoza a Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252.  O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Ja veieu que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza formen una unitat amb atractius turístics difícils de resistir. Una sortida familiar divina per unes petites vacances o un pont, animeu-vos!.

Al Noroeste de Zaragoza, tocando ya a La Rioja y Navarra, se alza, potente, la cordillera aragonesa por antonomasia, la sierra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo es una obligación para todo buen aragonés, y un verdadero placer para todos. Este parque natural único emociona al viajero, encanta a los niños, y ofrece rincones inolvidables, naturaleza a raudales, recreo y ocio. Son tantas las zonas bonitas, los bosques, las fuentes, los pueblos, las rutas a hacer, que dudamos mucho que podamos resumirlas en esta entrada. Y, de hecho, no lo intentaremos. Sólo unas pinceladas para abriros las ganas de ir a pasar unos días, un puente, unas vacaciones. Pueden iniciar la entrada a este mundo sugerente subiendo por la A-68, camino de Tudela y Logroño, y continuando hacia Borja, tierra de buenos vinos, para llegar al Monasterio de Veruela, joya del Císter aragonés, que merece una detenida visita . Veruela es la puerta del macizo del Moncayo, una de las entradas mejores. Desde Veruela se puede subir muy fácilmente a Añón, un pueblecito de pesebre, donde hay un centro de interpretación. Pero la mejor ruta es la que atravesando robledales indescriptiblemente bellos, y hayedos de fábula, os llevará al corazón de la sierra. En unos 15 kms. de magnífica carretera, estrecha pero asfaltada, buena y con poca subida, llegaréis al paraje de Agramonte, espléndido, con buen aparcamiento en medio del bosque. Pueden pedir allí información. Hay varias rutas posibles, y un montón de fuentes por descubrir. Si siguen la carretera hacia el santuario del Moncayo, subirán por una pista asfaltada hasta una cierta altura y distancia, (unos 7 kms. más), obteniendo vistas muy bonitas del pico, a menudo nevado. A partir de ahí, la pista se vuelve de tierra, pero es factible para todo tipo de automóviles. Ancho, y sin demasiadas dificultades, el camino sube y sube de lo lindo, obteniendo vistas aéreas sobre la llanura del Ebro. Cuando faltan unos 800 mts para alcanzar el santuario, encontrareis el aparcamiento. Habréis hecho unos 25 kms, desde el monasterio de Veruela. Ahora necesitarán caminar aunque este último tramo, ya en régimen de alta montaña, con subida fuerte, és por un ancho, apto para todos los públicos, incluso niños. En unos minutos estaréis en la puerta del Hostal, refugio, bar, santuario. Estareis a 1620 mts de altura. De ahí salen todas las rutas de ascenso a la cima del Moncayo. Pero eso ya no es una salida familiar. Es una excursión alpina. ¡Atención al tiempo!. Peligro de tormentas repentinas, niebla o granizo. ¡A veces ha nevado en mayo!. El paisaje también es alpino, maravilloso. Quedaréis boquiabiertos. El Moncayo ofrece rincones para todas las necesidades. Bosques caducifolios donde las hadas pasean sus vestidos de seda, arroyos y fuentes donde las náyades peinan sus cabellos dorados, cumbres y caminos de montaña con grandes perspectivas para los esforzados excursionistas, monasterios llenos de arte, pueblos medievales con castillos de leyenda, casas de piedra y calles empinadas. Las dehesas del Moncayo son míticas. Naturaleza desbocada, infinidad de propuestas de ocio, pequeñas rutas y excursiones. Áreas de picnic bien montadas. Se puede comer en el mismo Santuario del Moncayo, con buena cocina, sencilla, hogareña, familiar, tradicional. También posibilidad de habitaciones, sencillas, sin lujo, de albergue de montaña. También se puede comer en Veruela, en el restaurante Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping. O se puede bajar hasta Tarazona, una villa fantástica con una catedral espléndida. Allí podeis comer en el Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. Para dormir en Tarazona tienen La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor. Hemos dormido y comido muy bien en la ciudad de Tudela, la navarra capital de la Ribera. En Tudela está el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Entre los restaurantes de Tudela os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña. Tampoco está muy lejos del Moncayo la ciudad de Zaragoza. Pueden comer en Zaragoza en Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252. O bien en Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. Ya veis que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza forman una unidad con atractivos turísticos difíciles de resistir. ¡Una salida familiar divina para unas pequeñas vacaciones o un puente!.