Barbacoes al Pallars: Claret


En un lloc perdut i oblidat del Pallars, no lluny de Tremp, hi ha el poblet de Claret. Abans d’arribar a les quatre cases d’aquest agregat de Tremp, en una situació enlairada trobareu l’àrea d’esbarjo de l’ermita de Santa Helena, on es permet fer foc al medi natural de forma controlada, els dies que això sigui permès, en unes barbacoes de pedra i totxo. Es tracta d’un model de barbacoa d’obra amb 3 focs separats, amb mataguspires i xemeneia, que el Consell comarcal del Pallars va construir a diferents àrees d’esbarjo a tota la comarca. Per a la vostra informació us direm quines, i on son, però no totes les hem vist. N’hi ha una prop del riu Flamisell, al que va ser un antic campament de la OJE, ara d’escoltes i de la Generalitat, prop de La Pobleta de Bellveí. N’hi ha una altra a la Font de la O, a tocar d’Aramunt. Una altra a la font dels Caçadors, no gaire lluny de Salàs de Pallars. El Vernedot, a la Pobla de Segur, a tocar del riu, n’és una altra. Allà on s’ajunten el riu Flamisell amb el riu Bosia, a Senterada, hi ha també una barbacoa d’aquestes. Al paratge anomenat la Carrànima, al petit poblet d’Abella de la Conca, en teniu una altra. A l’ermita de la Posa, a Isona, també. En una àrea al costat de la carretera N-260, al seu pas per Sarroca de Bellera, la següent. A l’ermita de Sant Sebastià, a Talarn, una més. Al paratge de Miravet, prop del magnífic castell de Mur també. A l’ermita de la Fabregada, a Sant Esteve de la Sarga la darrera. En el cas que ens ocupa, a més de les barbacoes, hi ha 7 taules de picnic fetes amb lloses de pedra, algunes molt deteriorades, altres en runes, i també una font amb aigua potable. El camí d’accés surt un kilometre més enllà de la cruïlla amb el camí que va de la carretera C-1311 cap al poblet de Claret, però es tracta d’una pista forestal en molt mal estat, i no hi ha senyals indicatives, ni de l’àrea d’esbarjo ni de l’ermita a les cruïlles amb el camí de Claret. Primer s’arriba a una explotació agraria. Cal continuar pujant. Ja hem informat que les taules de picnic també estan en molt mal estat de conservació. Una d’elles està quasi totalment destruïda. En aquesta zona s’hi fa, el primer diumenge de març, l’aplec de Santa Elena, una trobada en que es fan bullir molts litres d’escudella, per això podeu trobar restes de fogueres fora de les barbacoes, però fer foc així està totalment prohibit. També hem de dir que no hi ha gaire ombra, però si que trobareu quatre o cinc grans alzines on podreu seure. No gaire lluny queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada de fa poc. El terreny es força elevat, amb molt bones vistes de la conca de Tremp i les serres que l’envolten, que sabreu quines son pels plafons indicatius que hi ha. Però no hi ha grans esplanades, ni terrenys per jugar a pilota. És lluny de Barcelona. Per arribar-hi cal anar fins a Tremp per la carretera C-13 i, abans d’arribar a aquesta ciutat, agafar la carretera que porta al Pont de Muntanyana, la C-1311. Just al km. 22 d’aquesta carretera, en surt, a mà dreta, ben indicada, una pista que mena al poble de Claret, que està situat dalt d’un turó. Però abans d’arribar a Claret, cal desviar-se a mà esquerra pel camí de cabres que us hem descrit a l’inici, i que no porta cap indicació de l’ermita ni de l’àrea de pícnic i barbacoes. Si us arribeu a Claret podreu veure-hi l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Esperança, romànica. Donat que està lluny, potser seria doncs, justificat, sortir a passar el cap de setmana pel Pallars, tot traient el nas per Tremp, la bonica capital comarcal. També seria una bona excusa per veure el Montsec. Us animem a pujar fins el castell de Mur, fortalessa reconstruida, del segle XI, la més antiga de Catalunya. O anar cap a Isona, a la Conca d’enllà, a veure els nius de dinosaure. Seguir la Noguera Pallaressa fins Sales de Pallars, un bonic poble medieval, amb unes botigues antigues, o seguir fins Gerri de la Sal amb el seu monestir romànic. O arribar-vos a la Vall Fosca. Per menjar, a Tremp, anem a Ca l’Aurèlia, casolà i bo. De sempre. Per dormir a Tremp el tradicional, de tota la vida, Hotel Segle XX, al centre de Tremp. Familiar i amb bon restaurant. O bé Ca l’Alegret, un altre bon lloc per dormir i menjar. Més lluny de Tremp, a la Pobla de Segur, ens agrada molt, però molt, l’aparthotel Solé, a l’Avinguda de l’Estació, 48. Tel.: 973680452 / 973681227. Ja a la Vall Fosca, podeu dormir a l’Hotel Vallfosca, a Molinos. Un hotelet amb encant, molt recomanable. Solitud i silenci. Ja veieu que arribar-se al Pallars Jussà per fer una barbacoa i desconnectar és una bona idea.

En un lugar perdido y olvidado del Pallars, no lejos de Tremp, está el pueblo de Claret. Antes de llegar a las cuatro casas de este agregado de Tremp, en una situación elevada encontrarán el área de recreo de la ermita de Santa Helena, donde se permite hacer fuego en el medio natural de forma controlada. Se trata de un modelo de barbacoa de obra con 3 fuegos separados, con matachispas y chimenea, que el Consejo comarcal del Pallars construyó en diferentes áreas de recreo en toda la comarca. Para su información les diremos donde están, pero no todas las hemos visto. Hay una cerca del río Flamisell, en lo que fue un antiguo campamento de la OJE, ahora de la Generalitat, cerca de La Pobleta de Bellvei. Hay otra en la Fuente de la O, en Aramunt. Otra en la fuente de los Cazadores, no muy lejos de Salàs de Pallars. El Vernedot, en la Pobla de Segur, junto al río, es otra. Allí donde se juntan el río Flamisell con el río Bosia, en Senterada, hay también una barbacoa de estas. En el paraje llamado la Carrànima, el pequeño pueblecito de Abella de la Conca, tenéis otra. En la ermita de la Posa, en Isona, también. En un área junto a la carretera N-260, a su paso por Sarroca de Bellera. En la ermita de San Sebastián, en Talarn, una más. En el paraje de Miravet, cerca del magnífico castillo de Mur también. En la ermita de la Fabregada, en Sant Esteve de la Sarga la última. En el caso que nos ocupa, además de las barbacoas, hay 7 mesas de picnic hechas con losas de piedra, algunas muy deterioradas, otras en ruinas, y también una fuente con agua potable. El camino de acceso sale desde el cruce con el camino que va de la carretera C-1311 hacia el pueblo de Claret, pero se trata de una pista forestal en muy mal estado, y no hay señales indicativas, ni del área de recreo ni de la ermita en los cruces con el camino de Claret. Ya hemos informado de que las mesas de pícnic también están en muy mal estado de conservación. Una de ellas está casi totalmente destruida. En esta zona se hace, el primer domingo de marzo, la romeria de Santa Helena, un encuentro en que se hacen hervir muchos litros de cocido, por eso pueden encontrar restos de hogueras fuera de las barbacoas, pero hacer fuego así está totalmente prohibido. También debemos decir que no hay mucha sombra. No muy lejos queda una ermita, la de Santa Helena, restaurada hace poco. El terreno es bastante elevado, con muy buenas vistas de la cuenca de Tremp y las sierras que la rodean, que sabrá cuáles son los paneles indicativos que hay. Pero no hay grandes explanadas, ni terrenos para jugar a la pelota. Está lejos de Barcelona. Para llegar hay que ir hasta Tremp por la carretera C-13 y, antes de llegar a esta ciudad, tomar la carretera que lleva al Puente de Montañana, la C-1311. Justo en el km. 22 de esta carretera, sale, a mano derecha, bien indicada, una pista que conduce al pueblo de Claret, que está situado sobre una colina. Pero antes de llegar a Claret, hay que desviarse a mano izquierda por el camino de cabras que os hemos descrito al inicio, y que no lleva ninguna indicación de la ermita ni del área de picnic y barbacoas. En Claret podrán ver la iglesia parroquial de la Virgen de la Esperanza, románica. Dado que está lejos, tal vez sería pues, justificado, salir a pasar el fin de semana por el Pallars, a Tremp, la capital comarcal. También sería una buena excusa para ver el Montsec. Les animamos a subir hasta el castillo de Mur, fortaleza reconstruida, del siglo XI, la más antigua de Cataluña. O ir hacia Isona, en la Conca de Allá, a ver los nidos de dinosaurio. Seguir la Noguera Pallaressa hasta Salas de Pallars, un bonito pueblo medieval, con unas tiendas antiguas, o seguir hasta Gerri de la Sal con su monasterio románico. O llegar un baño en la Vall Fosca. Para comer, en Tremp, vamos a Ca Aurelia, casero y bueno. De siempre. Para dormir en Tremp el tradicional, de toda la vida, Hotel Siglo XX, en el centro de Tremp. Familiar y con buen restaurante. O bien Ca l’Alegret, otro buen lugar para dormir y comer. Más lejos de Tremp, en la Pobla de Segur, nos gusta mucho, pero mucho, el aparthotel Solé, en la Avenida de la Estación, 48. Tel .: 973 680 452 / 973681227. Ya en la Vall Fosca, puede dormir en el Hotel Vall Fosca, en Molinos. Un hotelito con encanto, muy recomendable. Soledad y silencio. Ya veis que llegarse al Pallars Jussà para hacer una barbacoa y desconectar es una buena idea.

 

Anuncis

Sant Antoni a Sant Joan


ermita_padua

Al bellíssim poble de Sant Joan de les Abadesses, que es troba en ple Pirineu, en la meravellosa Vall del Ripollès, molt bonica, a tocar de Ripoll, hi ha una zona de pícnic amb barbacoes d’aquelles que no podeu perdre-us. Tot i que és un xic lluny de Barcelona, uns 140 kms. hi ha bona autovia, gratuïta, la que va a Vic i Ripoll, i després una bona carretera, la que va cap a Camprodón. I només a uns 7 kms de Ripoll trobareu ja Sant Joan. A més la vila és un poble medieval de llarga història i conserva un monestir romànic fundat per Guifré el Pilòs, que podeu visitar. Una veritable joia. Dins del temple hi ha un devallament romànic de primer ordre, el millor conservat de Catalunya. També teniu un claustre gòtic, prou bufó, i un petit museu. En l’aspecte paisagistic Sant Joan té molt a oferir. Un pont preciòs damunt el riu Ter, un seguit de vies verdes per anar en bici o a peu, molt fàcils i de poc desnivell, i una ruta anomenada del ferro. Passejades segures amb la família. Doncs bé, als afores del poble, però només a 3 kms, dalt d’un turó, hi ha l’ermita de Sant Antoni de Padua. Anar-hi és senzill. Un cop sereu al casc urbà de Sant Joan, seguiu la N-260 com si anéssiu a Camprodón. Encara al centre del poble trobareu, al centre del poble, ben indicat, a mà dreta, la carretera GI-521, amb la indicació de Vallfogona de Ripollès i Coll de Sentigosa. Preneu-la. Al cap de 500 mts, veureu un indicador i 300 mts més amunt, a mà esquerra, molt ben indicat, la pista, ampla i asfaltada, cuidada, que va a l’ermita. Disperses pel bosc veureu moltes taules, agrupades al voltant d’una barbacoa amb dos fogons per cada grup de taules. Hi ha molta ombra, el bosc de pi roig i arbres caducifolis és, senzillament magnífic, però també llocs amb sol, baixant pel vessant de la muntanya. La gespa forma una catifa verda uniforme. Algunes taules estan prop de l’ermita, al costat del camí, amb molt bon aparcament. Altres estan més endinsades al bosc. No us sentireu mai amuntegats. Si penseu pujar a dinar al pícnic, i visitar Sant Joan, potser voleu passar el cap de setmana per aquestes terres beneïdes pels Déus. Tota la comarca del Ripolles és una passada. Si us agrada la neu pugeu fins l’estació d’esquí de Vallter 2000, un punt de neu molt familiar, i així passareu per Setcases, un bonic poblet de muntanya. En la ruta hi ha poblets encantadors, com ara La Roca Abella, sota una penya. També la visita a Camprodon, que és la capital de la zona, és molt bonica. La vila te un seguit d’esglésies romàniques fantàstiques, un pont i molt de caràcter. Prop de Sant Joan, el poblet d’Ogassa, és molt coquetó. A Ogassa nosaltres hem dinat, molt bé, molt bo, i molt bé de preu a Can Costas. Un bon restaurant que també disposa d’habitacions. Ripoll és el top del romànic de Catalunya. El monestir on estan enterrats els Comtes de Barcelona, amb una portada cúlmen de l’art mundial, i un claustre increible. Per cert, a Setcases, hi ha boníssims restaurants, i hotels d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya acollidor. O bé l’Hotel La Farga, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135. De hostals i restaurants teniu La Cabanya, a la Plaça dels Estudis, 2 Tel: 972 136065. O bé L’Esquella, a la mateixa plaça, Tel: 972 136064. Al carrer del rec hi ha l’Hostal El Molí, Tel: 972 136049. Al camí d’Ull de Ter, el restaurant el Ter, Tel: 972 136096, el Can Falera, Tel: 972 136093, El Pirineu, Tel: 972136050 i el Tiranda, Tel: 972136052. Can Músiques està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058. Reserveu. Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Un altre destí proper a Sant Joan, on passar un cap de setmana pot ser el bonic poblet de Molló. Si hi aneu us recomanem l’hotel de Can Calitxó, al mateix Molló. Un hotel rural amb molt d’encant. Si finalment us decidiu a passar el cap de setmana per aquest racó del Ripollès no deixeu de visitar poblets com Espinavell, o Beget. O arribar-vos al Vallespir, la bellíssima comarca de la Catalunya Nord, visitant la vila murallada de Prats de Molló i, si podeu, Arles i les gorges de la Fou.  Ja ho sabeu. Un dia de pícnic, carn a la brasa, al mig del Pirineu: l’àrea de Sant Antoni. Un cap de setmana de fàbula: al Ripollés!.

La villa de Sant Joan de les Abadesses se encuentra en pleno Pirineo, en un valle del Ripollès, muy bonito, cerca de Ripoll. De hecho lo mejor para llegar es ir de Barcelona a Vic y Ripoll, y después tomar la carretera hacia Camprodón. A unos 7 kms de Ripoll encontraréis San Juan. Es un pueblo medieval de larga historia. Conserva un monasterio románico fundado por Wifredo el Velloso, que puede visitar. Una verdadera joya. Dentro hay un descendimiento románico de primer orden, el mejor conservado de Cataluña. Tiene un claustro gótico y un pequeño museo. En el aspecto paisajístico San Juan tiene mucho que ofrecer. Un puente precioso sobre el río Ter, y una serie de vías verdes para ir en bici o a pie, muy fáciles y de poco desnivel, con una ruta estrella, la llamada del hierro. Paseos seguros con la familia. Pués bien, allí, en Sant Joan, hay una ermita, no lejos de casco urbano, en la cima de una colina con un bosque precioso, donde hay un àrea de pícnic con barbacoas para hacer una buena parrillada de carne o unos calçots en família o con los amigos. Bancos, mesas, buen aparcamiento, mucho espacio, barbacoas bien cuidadas. Aprovechen esta salida para llegarse hasta Ogassa, a ver las minas de carbón. O bajen a Ripoll para admirar el monasterio románico, panteón de los condes catalanes, con su portada y el claustro, patrimonio de la humanidad. Conozcan las decenas de iglesias y ermitas románicas perdidas en la sierra, vaya en coche hasta la sierra Caballera, el Taga, o el Sant Amanç.  Suban hasta Camprodón, bonito pueblo medieval o hasta Setcases, pueblo montañés o toquen la nieve recién caida en Vallter. Todo el valle está lleno de motivos para pasar unos días, o unas horas en Sant Joan de les Abadesses. Nosotros hemos comido, muy bien, muy bueno, y muy bien de precio en Ogassa, en Can Costas. Un buen restaurante que también dispone de habitaciones. De hecho a todo el valle encontrará buenos hoteles y magníficos restaurantes. Buen pícnic en Sant Joan.

La ruta del Ter


La Ruta del Ter és una iniciativa de diferents municipis, entitats, agrupacions i empresaris turístics encaminada a promocionar el riu Ter, i les terres que travesa. Amb aquesta intenció s’ha muntat un itinerari que segueix el curs del riu i que travessa cinc maravelloses comarques de Catalunya. La ruta es pot fer en cotxe, a peu o en bicicleta, tot i que a la web, només parla de les dues darreres. Nosaltres us parlarem de les altres. Evidentment, la podeu fer a trossos, o tota d’un cop. Fer-la tota, o només una petita secció. Nosaltres l’explicarem tota d’un recorregut, començant on neix i arribant on desemboca. Així caldría iniciar-la a l’estació d’esquí de Vallter 2000, un punt de neu familiar, a tocar de Setcases, un bonic poblet de muntanya. Si voleu veure on neix concretament el riu, us caldrà caminar cap el refugi, des de les pistes d’esquí. Pero no cal. El paisatge és ja magnífic aquí, i el riu, un fil d’aigua. Baixem ara cap a Setcases, Vilallonga de Ter i Llanars, per la alta vall del Ter. Hi ha poblets encantadors, com ara La Roca Abella, sota una penya. Camprodon és la capital de la zona, és molt bonica i te un seguit d’esglèsies romàniques fantàstiques, un pont i molt de caràcter. Sant Pau de Segúries, amb uns voltants de natura esclatant, obre la porta a excursions fabuloses, cap a la vall de Bianya per exemple. Sant Joan de les Abadesses te una abadia que cal visitar detingudament, una joia del romànic català, i també és un altre nús d’excursions familiars, a Ogassa, per exemple. Ripoll és el top del romànic de Catalunya. El monestir on estan enterrats els Comtes de Barcelona, amb una portada cúlmen de l’art mundial, i un claustre increible. També bon punt de partida d’excursions cap a la Vall de Ribes. El curs mitjà és un xic diferent. El riu s’aixampla, es calma, i s’omple de fàbriques. Montesquiu te un parc natural poc conegut, amb un preciós castell, i boscos i riuets de fàbula. Molt recomanable. Sant Quirze de Besora ofereix el seu entorn natural intacte, amb llocs idílics com la Vall de Vidrà. Torellò també ho fa: és el punt de partida de l’ascensió panoràmica al Santuari de Bellmunt, mirador del Pirineu, i de mitja Catalunya. Vic i els seus rodals mereixen una visita: Tavèrnoles, el monestir de Casserres, Sau i el seu pantà. El Ter s’encaixona, la carretera factible per a vehicles desapareix. Haureu de travessar el Coll de Bracons, és el més fàcil, i baixar per la Vall d’en Bas, i per Sant Feliu de Pallerols fins el pantà de Susqueda. O fer la ruta antiga, pel Collsacabra, per Rupit, poblet encantador, per tavertet, penjats dels cingles, damunt del riu. Us la recomanem. Quins paisatges!. Amer, La Cellera de Ter, Anglès… el Ter, ja plàcid omple la plana. Camí del carrilet antic. Via verda de somni pels amants de la bicicleta. Sant Julià del Llor i Bonmatí, la Vall de Llémena, ens acostem a Girona per Bescanó. Girona és una gran fita de la ruta. Catedral, Call Jueu, casc antic, museus, carrers i carrerons, convents. Una ciutat a mida humana, bellíssima. Celrà, Cervià de Ter, amb el seu monestir, Foixà, amb el seu castell. La plana de l’Empordà està farcida de pobles medievals, esglésies, racons de natura desbordada, arbredes vora el riu, camins per recòrrer en pau, vora l’aigua mansa, a peu o en bici. Dificultat zero. Jafre, Ultramort o Verges. Pareu a contemplar les pedres velles d’aquestes cases de portals adovellats, carrers estrets i màgics. Torroella de Montgrí te un bonic casc antic, i més enllà L’Estartit, amb les seves platges, amb les illes Medes, on podeu agafar una barca per descobrir les maravelles del fons marí més intacte de la Mediterrània. I, a la posta, caminar lentament pels aiguamolls deixats de la mà de Déu on el riu es rendeix al mar. No podem ni descriure la varietat de paisatges, el munt de fites culturals, les pàgines d’història escrites en cada monument de cada poble, la gastronomia i les tradicions de cada municipi per on passa el Ter. És un itinerari ideal per fer un cap de setmana llarg, unes vacances de setmana santa o d’estiu. Us convidem a fer-lo poc a poc, potser en cotxe, però lentament, assaborint-lo. O en bici, de baixada, sense pedalar massa. O a peu com a preparació pel camí de Sant Jaume de galícia. No cal anar gaire lluny de casa per descobrir una terra riquíssima en tota mena de patrimonis: culturals o naturals. No cal fer molts kms. per descobrir una fauna increible, una flora esplendorosa, uns paisatges de conte de fades. Consulteu en aquest mateix bloc cada esglaó de la ruta.

La Ruta del Ter es una iniciativa de diferentes municipios, entidades, agrupaciones y empresarios turísticos encaminada a promocionar el río Ter, y las tierras que atraviesa. Con esta intención se ha montado un itinerario que sigue el curso del río y que atraviesa cinco maravillosas comarcas de Cataluña. La ruta se puede hacer en coche, a pie o en bicicleta, aunque en la web, sólo habla de las dos últimas. Nosotros os hablaremos de las otras. Evidentemente, puede hacer a trozos, o toda de una vez. Hacerla toda, o sólo una pequeña sección. Nosotros les explicaremos todo de un corrido, empezando por donde nace y llegando donde desemboca el rio. Así iniciaremos la ruta en la estación de esquí de Vallter 2000, un punto de nieve familiar, junto a Setcases, un bonito pueblo de montaña. Si quieren ver donde nace concretamente el río, necesitarán andar hasta el refugio, desde las pistas de esquí. Pero no es necesario. El paisaje es ya magnífico aquí, y el río, un hilo de agua. Bajamos ahora hacia Setcases, Vilallonga de Ter y Llanars, por alto valle del Ter. Hay pueblos encantadores, como La Roca Abella, bajo una peña. Camprodon es la capital de la zona, es muy bonita y tiene una serie de iglesias románicas fantásticas, un puente y mucho carácter. Sant Pau de Segúries, cuenta con unos alrededores de naturaleza brillante, y os abre la puerta a excursiones fabulosas, hacia el valle de Bianya por ejemplo. San Juan de las Abadesas tiene una abadía que hay que visitar detenidamente, una joya del románico catalán, y también es otro centro de excursiones familiares, hasta Ogassa, por ejemplo. Ripoll es el top del románico de Cataluña. El monasterio donde están enterrados los Condes de Barcelona, ​​con una portada cúlmen del arte mundial, y un claustro increíble. También buen punto de partida de excursiones hacia el Valle de Ribes. El curso medio es un poco diferente. El río s’amplia, se calma, y se ​​llena de fábricas. Montesquiu tiene un parque natural poco conocido, con un precioso castillo, y bosques y riachuelos de fábula. Muy recomendable. Sant Quirze de Besora ofrece su entorno natural intacto, con lugares idílicos como el Valle de Vidrà. Torelló también lo hace: es el punto de partida de la ascensión panorámica al Santuario de Bellmunt, mirador del Pirineo, y de media Cataluña. Vic y sus rodales merecen una visita: Tavèrnoles, el monasterio de Casserres, Sau y su pantano. El Ter se encajona, la carretera factible para vehículos desaparece. Debeis de atravesar el Coll de Bracons, es lo más fácil, y bajar por la Vall d’en Bas, y por Sant Feliu de Pallerols hasta el pantano de Susqueda. O hacer la ruta antigua, por Collsacabra, por Rupit, pueblo encantador, por Tavertet, colgados de los riscos, sobre el río. Os la recomendamos. ¡Qué paisajes!. Amer, La Cellera de Ter, Anglés … el Ter, ya plácido, llena la llanura. Usad el camino del ferrocarril antiguo. Hoy una vía verde de ensueño para los amantes de la bicicleta. Sant Julià del Llor i Bonmatí, el Valle de Llémena, nos acercamos a Girona por Bescanó. Girona es un gran hito de la ruta. Catedral, Barrio Judío, casco antiguo, museos, calles y callejones, conventos. Una ciudad a medida humana, bellísima. Celrà, Cervià de Ter, con su monasterio, Foixà, con su castillo. La llanura del Empordà está llena de pueblos medievales, iglesias, rincones de naturaleza desbordada, arboledas junto al río, caminos que recorrer en paz, cerca del agua mansa, a pie o en bici. Dificultad cero. Jafre, Ultramort o Verges. Préstense a contemplar las piedras viejas de estas casas de portales adintelados, calles estrechas y mágicas. Torroella de Montgrí tiene un bonito casco antiguo, y más allá L’Estartit, con sus playas, con las islas Medes, donde podrán coger una barca para descubrir las maravillas del fondo marino más intacto del Mediterráneo. Y, a la puesta de sol, caminar lentamente por los humedales dejados de la mano de Dios donde el río se rinde al mar. No podemos ni describir la variedad de paisajes, el montón de hitos culturales, las páginas de historia escritas en cada monumento de cada pueblo, la gastronomía y las tradiciones de cada municipio por donde pasa el río Ter. Es un itinerario ideal para hacer un fin de semana largo, unas vacaciones de semana santa o de verano. Os invitamos a hacerlo poco a poco, tal vez en coche, pero lentamente, saboreando mismo. O en bici, de bajada, sin pedalear demasiado. O a pie como preparación para el Camino de Santiago. No hace falta ir muy lejos de casa para descubrir una tierra riquísima en todo tipo de patrimonios: culturales o naturales. No es necesario hacer muchos kms. para descubrir una fauna increíble, una flora esplendorosa, unos paisajes de cuento de hadas. Consulten en este mismo blog cada peldaño de la ruta.

Setcases


Una de les sortides més agradables i familiars que es pot fer en tot temps, a Catalunya, és anar al Pirineu de Girona. En concret a la Vall del Ter. Són innombrables els llocs magnífics a visitar i les coses a fer. Pujant-hi des de Barcelona, per Vic, i ha bona autovia, gratuïta, fins quasi bé arribar a Ripoll. Aquesta vila te el monestir romànic més ímpressionant del país, amb la seva portalada, i el seu claustre. Dins les tombes dels primers comtes catalans. Patriòtic i cultural. Vall de Ter amunt, trobem Sant Joan de les Abadesses, amb un altre fastuós i mític cenobi romànic. Prop seu el poblet d’Ogassa, de pessebre. Més endavant Camprodón mereix una parada, amb una altra esglèsia i un pont romànics. Precisament de Camprodón surt la carretera que s’interna a l’alta vall del riu Ter. La que us durà fins Setcases. L’encantador poblet rural de Setcases és el destí que us proposem. Un poblet de muntanya molt ben conservat, amb cases de pedra, al vessant assolellat d’un turó al peu del riu Ter, tot just nascut. Setcases és un centre de vacances ideal. La neu a l’hivern, la natura a l’estiu, les passejades a peu, a cavall, o en bici, a la tardor, plena de colors, o a la primavera, plena de vida. Setcases ofereix fresca, neu, bany al riu, o a la piscina, excursions… Setcases te molts hotels, hostals i restaurants.  De fet tota l’alta vall del Ter, de Camprodon a Setcases, gaudeix d’uns equipaments envejables: hípica, càmping, restaurants i hotels amb molt d’encant. Com per exemple l’Hotel La Coma, al carrer Prat de la Coma s/n Tel: 972 136074, un hotelet de muntanya molt acollidor, amb bon restaurant, just a l’entrada del poble. O bé l’Hotel La Farga, al costat mateix, al carrer Vilallonga, 2 Tel: 972 136135, més senzill, però interessant. Per menjar hem dinat a Can Músiques que està situat a la Plaça Major, Tel: 972136058, al costat de l’església, (a la foto). Molts d’aquests restaurants també són hostalets, que lloguen habitacions. Si us agraden les cases rurals també n’hi ha una de molt bonica. Un cop haureu disfrutat de Setcases, podeu pujar a Vallter 2000, una estació d’esquí molt familiar, que a l’hivern no te molta neu, però que és molt agradable per estar-hi i fàcil d’arribar-hi, encara que fa molta pujada, i els motors rondinen. Aquesta idílica estació d’esquí, a la primavera, l’estiu i la tardor constitueix una base de primera per senzilles excursions amb els nens i nenes pels voltants d’Ull de Ter, el lloc on neix aquest riu. Arribeu-vos des de Setcases fins el salt d’aigua del Cossi d’en Batlló, al riberal de Carbonés. O al mirador de la creu de la Beidana, camí d’Espinavell. O al del forat de l’Olla a la carretera de Vallter, o al camí de l’Orri. O aneu pel camí de Tregurà. Si sou més caminadors, amb nois i noies grans, podeu intentar la pujada al Bastiments, o la tradicional travessa d’Ull de Ter, on hi ha un refugi, fins el Santuari de Núria, però tot això ja són sortides d’alta muntanya, i cal anar ben preparats. La Vall Alta del Ter, de Setcases en avall, ofereix poblets de muntanya deliciosos, com el bellíssim Roca d’Abella, un poblet penjat d’una roca, que veureu passant, a tocar de la carretera, o Llanars, amb la seva esglèsia romànica, o Tregurà de Dalt, o el de Baix. I encara desenes d’altres sortides que us portaran a racons ben bonics.

Una de las salidas más agradables y familiares que se pueden hacer en todo tiempo, en Cataluña, es ir al Pirineo de Girona. En concreto al Valle del Ter. Son innumerables los lugares magníficos a visitar y las cosas que hacer. Subiendo desde Barcelona, por Vic, hay buena autovía, gratuita, hasta casi llegar a Ripoll. Esta villa tiene el monasterio románico más impresionante del país, con su portada, y su claustro. Dentro están las tumbas de los primeros condes catalanes. Todo muy patriótico y cultural. Valle de Ter hacia arriba, encontramos Sant Joan de les Abadesses, con otro fastuoso y mítico cenobio románico. Cerca tenemos el pueblo de Ogassa, de pesebre. Más adelante Camprodón merece una parada, con otra iglesia y un puente románicos. Precisamente de Camprodón sale la carretera que se interna en el alto valle del río Ter. La que les llevará hasta Setcases. El encantador pueblecito rural de Setcases es el destino que hoy os proponemos. Un pueblecito de montaña muy bien conservado, con casas de piedra, en la vertiente soleada de una colina al pie del río Ter, apenas nacido. Setcases es un centro de vacaciones ideal. La nieve en invierno, la naturaleza en verano, los paseos a pie, a caballo, o en bici, en otoño, llena de colores, o en primavera, llena de vida. Setcases ofrece noches frescas, nieve, baño en el río, o en la piscina, excursiones … Setcases tiene muchos hoteles, hostales y restaurantes. De hecho todo el valle del Ter, de Camprodón a Setcases, disfruta de unos equipamientos envidiables: hípica, campings, restaurantes y hoteles con mucho encanto. Como por ejemplo el Hotel La Coma, en la calle Prat de la Coma s / n Tel: 972 136074, un hotelito de montaña muy acogedor, con buen restaurante, justo a la entrada del pueblo. O bien el Hotel La Farga, al lado mismo, en la calle Villalonga, 2 Tel.: 972 136135, más sencillo, pero interesante. Para comer recomendamos Can Músiques que está situado en la Plaza Mayor, Tel: 972136058, junto a la iglesia, (en la foto). Menú sencillo y bién barato. Muchos de estos restaurantes también son hostalets, que alquilan habitaciones. Si os gustan las casas rurales también hay una muy bonita. Una vez disfrutado Setcases, pueden subir a Vallter 2000, una estación de esquí muy familiar, que en invierno no tiene mucha nieve, pero que es muy agradable para estar y fácil de llegar, aunque hace mucha subida, y los motores suelen quejarse. Esta idílica estación de esquí, en primavera, verano y otoño constituye una base de primera para sencillas excursiones con los niños y niñas por los alrededores de Ull de Ter, el lugar donde nace este río. Acercaos desde Setcases hasta el salto de agua del Cossi de en Batlló, el Riberal de Carbonés. O el mirador de la cruz de la Beidana, camino de Espinavell. O al del agujero de la Olla en la carretera de Vallter, o el camino de l’Orri. O vayan por el camino de Tregurà. Si sois más andadores, con chicos y chicas ya mayores, podeis intentar la subida al Bastiments, o la tradicional travesía de Ull de Ter, donde hay un refugio, hasta el Santuario de Núria, pero todo esto ya son salidas de alta montaña , y hay que ir bien preparados. El Valle Alto del Ter, de Setcases para abajo, ofrece pueblos de montaña deliciosos, como el bellísimo Roca de Abella, un pueblecito colgado de una roca, que veréis pasando, junto a la carretera, o Llanars, con su iglesia románica, o Tregurà de Dalt, o el de Baix. Y aún decenas de otras salidas que les llevarán a rincones muy bonitos.

Els dinosaures d’Isona


Els voltants d’Isona, tota la Conca d’Enllà de fet, varen ser un llac plàcid on els dinosaures del període cretaci varen fer els seus nius, hi varen posar ous i s’hi varen passejar. Per això, a diferents llocs de la Conca, prop o lluny d’Isona, apareixen els millors jaciments de fòsil de nius, ous i petjades de dinosaures de Catalunya. Al Museu de la Conca d’enllà, a Isona, hi ha el centre d’acollida de l’anomenat Parc Cretaci. Allà us oferiran tota la informació necessaria per descobrir una zona que en temps llunyants va veure còrrer les bèsties més grans que van trepitjar la terra. Al museu us mostraran tot un seguit de materials que us permetran imaginar aquesta comarca. També us guiaran pels jaciments i per les restes. Algunes estan properes. S’hi pot anar en cotxe i amb una petita caminada. Altres estan molt més llunyanes. Aprofiteu per descobrir també les col·leccions sobre la ciutat romana d’Aeso, l’antiga Isona. Aquest museu, i els jaciments de petjades i nius, mereixen una parada en la vostra ruta del Pirineu a Barcelona, via Tremp, Isona i Ponts pel port de Comiols. La Conca d’enllà és una regió poc coneguda del Pallars. Injustament. Pobles com Isona, o esglèsies com Covet, o l’Abella de la Conca, o castells centenaris, son coses que heu de veure.

Los alrededores de Isona, toda la Cuenca de Isona de hecho, fueron un lago plácido donde los dinosaurios del período cretáceo hicieron sus nidos, se pusieron huevos y pasearon. Por ello, en diferentes lugares de la Cuenca, cerca o lejos de Isona, aparecen los mejores yacimientos de fósiles, con los mejores nidos, huevos y huellas de dinosaurios de Cataluña. En el Museo de la Conca de Isona, está el centro de acogida del llamado Parque Cretácico. Allí le ofrecerán toda la información necesaria para descubrir una zona que en tiempos vio correr las bestias más grandes que pisaron la tierra. En el museo les mostrarán una serie de materiales que les permitirán imaginar esta comarca. También les guiarán por los yacimientos y los restos. Algunos están cercanos. Se puede ir en coche y llegar con una pequeña caminata. Otros están mucho más lejanos. Aprovechad para descubrir también las colecciones de la ciudad romana de Aeso, la antigua Isona. Este museo, y los yacimientos de huellas y nidos, merecen una parada en la ruta del Pirineo a Barcelona, vía Tremp, Isona y Ponts, por el puerto de Comiols. La Cuenca de Isona es una región poco conocida del Pallars. Injustamente. Pueblos como Isona, o iglesias como Covet, o la Abella de la Conca, o sus castillos centenarios, son cosas que debe ver.