Moncayo


Al Noroest de Zaragoza, tocant ja a la Rioja i Navarra, s’alça, potent, la serralada aragonesa per antonomàsia, la serra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo és una obligació per tot bon aragonés, i un veritable plaer per a tothom. Aquest parc natural únic emociona al viatger, encanta a la canalla, i ofereix racons inoblidables, natura a dojo, esbarjo i lleure. Son tantes les zones boniques, els boscos, les fonts, els pobles, les rutes a fer, que dubtem molt que puguem resumir-les en aquesta entrada. I, de fet, no ho intentarem. Només unes pinzellades per obrir-vos les ganes d’anar-hi a passar uns dies, un pont, unes vacances. Podeu iniciar l’entrada a aquest mon sugerent pujant per la A-68, camí de Tudela i Logroño, i continuant cap a Borja, terra de bons vins, per arribar al Monestir de Veruela, joia del Císter aragonés, que mereix una detinguda visita. Veruela és la porta del massís del Moncayo, una de les entrades millors. Des de Veruela es pot pujar molt fàcilment a Añon, un poblet de pessebre, on hi ha un centre d’interpretació. Però la millor ruta és la que travessant rouredes indescriptiblement belles, i fagedes de fàbula, us portarà al cor de la serra. En uns 15 kms. de magnífica carretera, estreta però asfaltada, bona i amb poca pujada, arribareu al paratge d’Agramonte, esplèndit, amb bon aparcament al mig del bosc. Podeu demanar allà informació. Hi ha diverses rutes possibles, i un munt de fonts per descobrir. Si seguiu la carretera cap al santuari del Moncayo, pujareu per una pista asfaltada fins una certa altura i distància, (uns 7 kms. més), obtenint vistes molt boniques del pic, sovint nevat. A partir d’allà, la pista es torna de sorra, però és factible per tota mena d’automòbils. Ampla, i sense massa dificultats, el camí puja i puja de valent, obtenint vistes aèries sobre la plana de l’Ebre. Quan falten uns 800 mts pel santuari, trobareu l’aparcament. Haureu fet uns 25 kms, des del monestir de Veruela. Ara us caldrà caminar encara aquest darrer tram, ja en règim d’alta muntanya, amb pujada forta però per un amí ample, apte per a tots els públics, fins i tot infants. En uns minuts estareu a la porta de l’Hostal, refugi, bar, santuari. Sou a 1620 mts d’alçada. D’aquí surten totes les rutes d’ascens al cim del Moncayo. Però això ja no és una sortida familiar. És una excursió alpina. Atenció al temps!.  Perill de tempestes sobtades, boira o calamarsa. De vegades ha nevat pel maig!. El paisatge també és alpí, maravellós. Quedareu bocabadats. El Moncayo ofereix racons per a totes les necessitats. Boscos caducifolis on les fades passegen els vestits de seda, rierols i fonts on les nàiades pentinen els seus cabells daurats, cims i camins de muntanya amb grans perspectives pels esforçats excursionistes, monestirs plens d’art, pobles medievals amb castells de llegenda, cases de pedra i carrers costeruts. Les deveses del Moncayo són mítiques.  Natura desbocada, infinitat de propostes de lleure, petites rutes i excursions. Àrees de picnic ben muntades. Podeu dinar al mateix Santuari del Moncayo, bona cuina, senzilla, casolana, familiar, tradicional. També possibilitat d’habitacions, senzilles, sense luxe, d’alberg de muntanya. També podeu dinar a Veruela, al restaurant Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. O bé podeu baixar fins Tarazona, una vila fantàstica amb una catedral esplèndida. Allà podeu dinar al Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. Per dormir a Tarazona teniu La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor. Hem estat també molt bé a la ciutat de Tudela la navarresa capital de la Ribera. A Tudela podeu dormir a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Els restaurants de Tudela son fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña. Tampoc està gaire lluny del Moncayo la ciutat de Zaragoza. Podeu dinar a Zaragoza a Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252.  O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Ja veieu que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza formen una unitat amb atractius turístics difícils de resistir. Una sortida familiar divina per unes petites vacances o un pont, animeu-vos!.

Al Noroeste de Zaragoza, tocando ya a La Rioja y Navarra, se alza, potente, la cordillera aragonesa por antonomasia, la sierra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo es una obligación para todo buen aragonés, y un verdadero placer para todos. Este parque natural único emociona al viajero, encanta a los niños, y ofrece rincones inolvidables, naturaleza a raudales, recreo y ocio. Son tantas las zonas bonitas, los bosques, las fuentes, los pueblos, las rutas a hacer, que dudamos mucho que podamos resumirlas en esta entrada. Y, de hecho, no lo intentaremos. Sólo unas pinceladas para abriros las ganas de ir a pasar unos días, un puente, unas vacaciones. Pueden iniciar la entrada a este mundo sugerente subiendo por la A-68, camino de Tudela y Logroño, y continuando hacia Borja, tierra de buenos vinos, para llegar al Monasterio de Veruela, joya del Císter aragonés, que merece una detenida visita . Veruela es la puerta del macizo del Moncayo, una de las entradas mejores. Desde Veruela se puede subir muy fácilmente a Añón, un pueblecito de pesebre, donde hay un centro de interpretación. Pero la mejor ruta es la que atravesando robledales indescriptiblemente bellos, y hayedos de fábula, os llevará al corazón de la sierra. En unos 15 kms. de magnífica carretera, estrecha pero asfaltada, buena y con poca subida, llegaréis al paraje de Agramonte, espléndido, con buen aparcamiento en medio del bosque. Pueden pedir allí información. Hay varias rutas posibles, y un montón de fuentes por descubrir. Si siguen la carretera hacia el santuario del Moncayo, subirán por una pista asfaltada hasta una cierta altura y distancia, (unos 7 kms. más), obteniendo vistas muy bonitas del pico, a menudo nevado. A partir de ahí, la pista se vuelve de tierra, pero es factible para todo tipo de automóviles. Ancho, y sin demasiadas dificultades, el camino sube y sube de lo lindo, obteniendo vistas aéreas sobre la llanura del Ebro. Cuando faltan unos 800 mts para alcanzar el santuario, encontrareis el aparcamiento. Habréis hecho unos 25 kms, desde el monasterio de Veruela. Ahora necesitarán caminar aunque este último tramo, ya en régimen de alta montaña, con subida fuerte, és por un ancho, apto para todos los públicos, incluso niños. En unos minutos estaréis en la puerta del Hostal, refugio, bar, santuario. Estareis a 1620 mts de altura. De ahí salen todas las rutas de ascenso a la cima del Moncayo. Pero eso ya no es una salida familiar. Es una excursión alpina. ¡Atención al tiempo!. Peligro de tormentas repentinas, niebla o granizo. ¡A veces ha nevado en mayo!. El paisaje también es alpino, maravilloso. Quedaréis boquiabiertos. El Moncayo ofrece rincones para todas las necesidades. Bosques caducifolios donde las hadas pasean sus vestidos de seda, arroyos y fuentes donde las náyades peinan sus cabellos dorados, cumbres y caminos de montaña con grandes perspectivas para los esforzados excursionistas, monasterios llenos de arte, pueblos medievales con castillos de leyenda, casas de piedra y calles empinadas. Las dehesas del Moncayo son míticas. Naturaleza desbocada, infinidad de propuestas de ocio, pequeñas rutas y excursiones. Áreas de picnic bien montadas. Se puede comer en el mismo Santuario del Moncayo, con buena cocina, sencilla, hogareña, familiar, tradicional. También posibilidad de habitaciones, sencillas, sin lujo, de albergue de montaña. También se puede comer en Veruela, en el restaurante Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping. O se puede bajar hasta Tarazona, una villa fantástica con una catedral espléndida. Allí podeis comer en el Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. Para dormir en Tarazona tienen La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor. Hemos dormido y comido muy bien en la ciudad de Tudela, la navarra capital de la Ribera. En Tudela está el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Entre los restaurantes de Tudela os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña. Tampoco está muy lejos del Moncayo la ciudad de Zaragoza. Pueden comer en Zaragoza en Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252. O bien en Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. Ya veis que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza forman una unidad con atractivos turísticos difíciles de resistir. ¡Una salida familiar divina para unas pequeñas vacaciones o un puente!.

La Tarazona jueva


Tarazona és una vila jueva. No una vila amb un petit barri jueu. Tarazona te un casc antic amb un gran call jueu. Un call jueu admirable. Amb cases penjades que recorden Cuenca. Tarazona és una vila aragonesa, propera a Tudela, que és una altra vila medieval preciosa. En una ruta cap a la Rioja, o cap a Soria, en terres de Castella, no ha de faltar mai una parada a Tarazona. Si fa dies us varem parlar de la seva impressionant catedral gòtica, només fa uns mesos reinaugurada després d’una restauració que ha durat més de 30 anys, ara us recomanem una visita detinguda a les portes, les esglésies, els carrers, el call, el palau bisbal, magnífics, fastuosos, tots ells, de Tarazona. De veritat que val la pena programar una aturada en la nostra ruta cap a Logroño i La Rioja, cap a Bilbao, o cap a Sòria, per veure la Tarazona jueva, perquè s’ho mereix. O, encara millor, programeu un cap de setmana, un petit pont. I llavors podreu, a més, descobrir els seus voltants. Joies com el Parc Nacional del Moncayo, fresc a l’estiu, gemat en primavera,preciós a la tardor, amb espais naturals únics. I les viles de Tudela, amb la catedral i el barri antic increibles, o Cascante, o el monestir de Veruela, d’un Císter puríssim, o la Vila d’Ágreda, soriana, o Borja, amb els seus vins. Per dinar a Tarazona us recomanarem el restaurant Saboya 21. Cuina d’autor, a preus elevats, però possibilitat de menú, més asequible. D’estrella Michelin, segur. Una bona pizzeria: Via Veneto. Un restaurant més casolà, El Galeón, a l’Avd. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Per dormir ens ha agradat La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor i molt ben decorat, amb mobles d’època que fan ambient. També recordarem sempre Tudela, que només està a uns 30 kms de Tarazona, en concret l’Hotel AC, instal·lat en antic hospital barroc al centre de la vila. Preciós. Arribar a Tarazona us comportarà unes 4 hores en cotxe. Son al voltant de 400 kms. des de Barcelona, via Lleida i Saragossa per la AP-2, per agafar allà la AP-68 que va cap a Logroño, i deixar-la per pendre  la N-122 que va a Sòria, via Borja i Tarazona. De veritat que no us podeu perdre Tarazona!.

Tarazona es una villa judía. No una villa con un pequeño barrio judío. Tarazona tiene un casco antiguo con una gran judería. Un barrio judío admirable. Con casas colgadas que recuerdan Cuenca. Tarazona es una villa aragonesa, cercana a Tudela, que es otra villa medieval preciosa. En una ruta hacia La Rioja, o hacia Soria, en tierras de Castilla, no debe faltar nunca una parada en Tarazona. Si hace días os contamos acerca de su impresionante catedral gótica, sólo hace unos meses reinaugurada después de una restauración que ha durado más de 30 años, ahora os recomendamos una visita detenida a las puertas, las iglesias, las calles, el barrio, el palacio obispal, magníficos, fastuosos, todos ellos, de Tarazona. De verdad que vale la pena programar una parada en nuestra ruta hacia Logroño y La Rioja, hacia Bilbao, o hacia Soria, para ver la Tarazona judía, porque se lo merece. O, mejor aún, programar un fin de semana, un pequeño puente. Y entonces podrán, además, descubrir sus alrededores. Joyas como el Parque Nacional del Moncayo, fresco en verano i en primavera, precioso en otoño, con espacios naturales únicos. Y las villas de Tudela, con la catedral y el barrio antiguo increibles, o Cascante, o el monasterio de Veruela, de un Císter purísimo, o la Villa de Ágreda, soriana, o Borja, con sus vinos. Para comer en Tarazona les recomendaremos el restaurante Saboya 21. Cocina de autor, a precios elevados, pero posibilidad de menú, más asequible. De estrella Michelin, seguro. Una buena pizzería: Via Veneto. Un restaurante más casero, El Galeón, en la Avd.. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Para dormir nos ha gustado La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor y muy bien decorado, con muebles de época que hacen un ambiente distinguido. También recordaremos siempre Tudela, que sólo está a unos 30 kms de Tarazona, en concreto el Hotel AC, instalado en antiguo hospital barroco en el centro de la villa. Precioso. Llegar a Tarazona les comportará unas 4 horas en coche. Son alrededor de 400 kms. desde Barcelona, vía Lleida y Zaragoza por la AP-2, para coger allí la AP-68 que va hacia Logroño, y dejarla para tomar la N-122 que va a Soria, vía Borja y Tarazona. De verdad que no os podéis perder Tarazona.

La Catedral de Tarazona


Tarazona és una gran vila aragonesa, als límits de Castella, propera a Tudela, i a la Rioja. Tarazona te una catedral esplèndida, tot just reinaugurada fa uns mesos, després d’una restauració que ha durat més de 30 anys. Tan llarga espera ha valgut la pena. L’edifici que podem veure avui, potser no és el temple més gran d’Espanya, però sense cap mena de dubte és una de les més boniques i autèntiques. Els treballs n’han consolidat la f’àbrica, gòtica, i han tret a la llum la excepcional decoració, renaixentista, de les voltes del presbiteri, i de la llanterna del creuer. Unes pintures de grisalla, representant sibil·lès i éssers mitològics. De veritat que val la pena programar una aturada en la nostra ruta cap a Logroño i La Rioja, cap a Bilbao, o cap a Sòria, per veure-la perquè s’ho mereix. O, encara millor, programeu un cap de setmana, un petit pont, per poder descobrir aquesta joia que retorna a nosaltres després de tants anys, la ciutat que l’acull, una altra joia, amb un barri alt medieval, jueu, morisc, que recorda Cuenca o, fins i tot,  algunes ciutats italianes de la Umbria. I que us direm dels seus voltants, del Parc Nacional del Moncayo, fresc a l’estiu, gemat en primavera, acolorit a la tardor, amb espais naturals únics. I amb un territori ple fites artístiques i culturals maravelloses, com ara les viles de Tudela, amb la catedral i el barri antic fastuosos, Cascante, el monestir puríssim de Veruela, d’un Císter que corprén, o la Vila d’Ágreda, soriana, o Borja, amb els seus vins, que ben aviat es faran un nom al mercat. Per dinar a Tarazona us recomanarem diferents restaurants. El més car i sofisticat es diu Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. D’estrella Michelin. Una bona pizzeria: Via Veneto. Un restaurant més casolà, El Galeón, a l’Avd. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Per dormir ens ha agradat el La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor i molt ben decorat, amb mobles d’època que fan ambient. Hem estat molt ben atesos a Tudela, que només està a uns 30 kms de Tarazona, en concret a l’Hotel AC, instal·lat en antic hospital barroc al centre de la vila. Arribar a Tarazona us comportarà unes 4 hores en cotxe. Son al voltant de 400 kms. des de Barcelona, via Lleida i Saragossa per la AP-2, per agafar allà la AP-68 que va cap a Logroño, i deixar-la per pendre  la N-122 que va a Sòria, via Borja i Tarazona. De veritat que no podeu perdre-us la catedral de Tarazona recién restaurada!.

Tarazona tiene una catedral espléndida, apenas reinaugurada hace unos meses, después de una restauración que ha durado más de 30 años. Tan larga espera ha valido la pena. El edificio que podemos ver hoy, quizá no es el templo más grande de España, pero sin lugar a dudas es una de las iglesias gótico-renacentista más bonitas y auténticas. Los trabajos han consolidado la f’àbrica, gótica, y han sacado a la luz la excepcional decoración, renacentista, de las bóvedas del presbiterio, y de la linterna del crucero. Unas pinturas de grisalla, representando sibilas y seres mitológicos. De verdad que vale la pena programar una parada en nuestra ruta hacia Logroño y La Rioja, hacia Bilbao, o hacia Soria, para verla porque se lo merece. O, mejor aún, programar un fin de semana, un pequeño puente, para poder descubrir esta joya que vuelve a nosotros después de tantos años. Y la ciudad que la acoge, otra joya, con un barrio alto medieval, judío, morisco, que recuerda Cuenca o, incluso, algunas ciudades italianas de la Umbria. Y que os diremos que sus alrededores son de fábula, con el Parque Nacional del Moncayo, fresco en verano, bellísimo en primavera, coloreado en otoño, con espacios naturales únicos. Y con un territorio lleno de hitos artísticos y culturales maravillosos, como las villas de Tudela, con la catedral y el barrio antiguo, fastuosos, Cascante, el monasterio purísimo de Veruela, de un Císter que cautiva, o la Villa de Ágreda, soriana y poderosa, o Borja, con sus vinos, que pronto se harán un nombre en el mercado mundial. Para comer en Tarazona les recomendaremos diferentes restaurantes. El más caro y sofisticado se llama Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. De estrella Michelin. Un restaurante más casero, El Galeón, en la Avd. de la Paz, 1, tel: 976 642 965. Para dormir id a La Merced de la Concòrdia, nuevo y original, o al Condes de Visconti, cálido y acogedor, decorado con muebles de época. También hemos sido muy bien atendidos en Tudela, a unos 30 kms de Tarazona, en el Hotel AC, instalado en antiguo hospital barroco en el centro de la villa. Llegar a Tarazona les comportará unas 4 horas en coche. Son alrededor de 400 kms. desde Barcelona, vía Lleida y Zaragoza por la AP-2, para coger allí la AP-68 que va hacia Logroño, y dejarla para tomar la N-122 que va a Soria, vía Borja y Tarazona.

Monasterio de Veruela


Teniu a l’Aragó diversos monestirs cisterciencs que són una joia de l’art romànic i gòtic, i que mereixen una visita detallada, ineludible i complerta, com ara Rueda, o Veruela. D’aquest darrer us volem parlar avui, i presentar-vos-el. Veruela s’alça en un entorn natural privilegiat, a les faldes del Moncayo, el mític pic aragonés, que catalitza la regió sencera. Allà, entre camps on pasten ramats de xais, boscos i cims nevats, els monjos bastiren un magnífic cenobi que ha arribat molt ben conservat als nostres ulls. El lloc està ben situat, en la ruta de pas cap a Sória des de Saragossa, entre Borja i Tarazona, un xic abans d’arribar al port de les llances agudes, un nom també escenogràfic. Si aneu cap a Logroño, a Navarra, o al País Basc, llavors us aconsellem la petita volta que cal fer per aparcar a les seves portes. No tindreu problemes, hi ha molt d’espai. Una muralla encercla l’abadia. A la recepció, oberta durant moltes hores, cosa que cal agraïr, us donaran tota la informació. A més dels edificis monàstics tindreu l’oportunitat de veure també un museu del vi, Campo de Borja, diví i desconegut, i exposicions d’art, fotografia i altres, en un espai condicionat a l’efecte. Entrareu al claustre i les dependències, com l’escriptòrium, una monada. La sala capitular, etèria. L’esglèsia, poderosa, altiva, perfecta, amb les tombes dels abats al presbiteri. Us recomanem molt aquesta visita. En un indret on els infants poden còrrer i saltar a gust, ple d’esplanades, de riuets, de llocs on fer picnic. A pocs kms. del Parc Natural del Moncayo. A tocar de la bellíssima població de Borja, amb un casc antic fantàstic. A poca distància de Tarazona, amb la seva catedral de totxana vermella, mudejar, i les cases penjades damunt el riu. No seria inaudit que decidíssiu passar allà un cap de setmana o pont. Per dinar teniu alguns llocs, al voltant del monestir, davant o uns metres enllà. Cap especialment recomanable. Vam dinar al El Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. Pareu a Veruela, us sorpendrà!

Tiene Aragón varios monasterios cistercienses que son una joya del arte románico y gótico, y que merecen una visita detallada, ineludible y completa, como Rueda, o Veruela. De este último os queremos hablar hoy, y presentaroslo. Veruela se alza en un entorno natural privilegiado, a las faldas del Moncayo, el mítico pico aragonés, que cataliza la región entera. Allí, entre campos donde pastan rebaños de ovejas, bosques y cumbres nevadas, los monjes construyeron un magnífico cenobio que ha llegado muy bien conservado a nuestros ojos. El lugar está bien situado, en la ruta de paso hacia Soria desde Zaragoza, entre Borja y Tarazona, un poco antes de llegar al puerto de las lanzas agudas, un nombre también escenográfico. Si vais hacia Logroño, a Navarra, o al País Vasco, os aconsejamos la pequeña vuelta que hay que hacer para aparcar en sus puertas. No tendrán problemas, hay mucho espacio. Una muralla rodea la abadía. En la recepción, abierta durante muchas horas, lo que hay que agradecer, le darán toda la información. Además de los edificios monásticos tendrán la oportunidad de ver también un museo del vino, Campo de Borja, divino y desconocido, y exposiciones de arte, fotografía y otras, en un espacio acondicionado al efecto. Entraréis en el claustro y las dependencias, como el escriptorium, una monada. La sala capitular, etérea. La iglesia, poderosa, altiva, perfecta, con las tumbas de los abades en el presbiterio. Os recomendamos mucho esta visita. En un lugar donde los niños pueden correr y saltar a gusto, lleno de explanadas, de riachuelos, de lugares donde hacer picnic. A pocos kms. del Parque Natural del Moncayo. Junto a la bellísima población de Borja, con un casco antiguo fantástico. A poca distancia de Tarazona, con su catedral de ladrillo rojo, mudejar, y las casas colgadas sobre el río. No sería inaudito que decidiera pasar allí un fin de semana o un puente. Para comer tienen algunos lugares, alrededor del monasterio, delante o unos metros allá. Ninguno en especial recomendable. Comimos en El Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping.