Restaurant Europa barbacoes


mapa

Cada vegada és més difícil trobar barbacoes lliures, les estan tancants totes, però no així llocs on fer foc en recintes privats. Avui us volem presentar l’Europa Barbacoa Restaurant, un establiment hoteler, situat en plena pineda de Gavà Platja, en un entorn privilegiat, molt proper a Barcelona. Pins parasols magnífics, terreny pla, espai, tot molt agradable. Allà trobareu, a més d’un restaurant clàssic, tres zones de barbacoes on podreu reunir-vos amb familiars o amics i fer una bona carnada o calçotada. També hi ha una zona de pícnic amb tots els serveis. Podeu demanar l’espai per grups, empreses, festes infantils… L’empresa que ho gestiona, la del restaurant, ofereix a més el lloguer de cadires, de taules, i la venda de llenya o carbó. També hi ha, és clar, servei de restaurant, de bar, una zona infantil, l’àrea de picnic, les barbacoes, un bon aparcament, lavabos i dutxes. Evidentment cal pagar entrada per accedir a tot això. Està a l’Avinguda Europa 92-102, a Gavà Mar. El telèfon de contacte és el 936330677. L’email: info@europabarbacoa.es. El lloc està obert tot l’any, estiu o hivern, de dilluns a dijous, i els diumenges, de 8.30 del matí a 19 hores, i els divendres, dissabte i vigilies de festius de 8.30 a 12 de la nit. A l’estiu lñ’horari s’amplia molt més. Cada dia obert fins la mitja nit. Per la revetlla de Sant Joan, per cap d’any, i quan fan una festa medieval, els horaris son especials. Arribareu per la C-32 o la C-31, passat Castelldefels, fins la sortida del centre comercial “Barnasud”, a Gavà, i agafant en direcció al mar. (Mireu mapa). Bona barbacoa!.

Una zona de barbacoas y picnic cerca de Barcelona. Eso es Europa Park Restaurant Barbacoas. Es privado. Para acceder al recinto debe pagarse entrada. Pero está muy bien acondicionado. En medio de un bosque de pinos, del típico pinar mediterráneo que llena las playas de Gavà Mar. Allí encontrareis tres zonas de barbacoas y una zona para hacer picnic con todos los servicios: restaurante, bar, WC, alquiler de sillas, de mesas, venta de leña o carbón. Esto está en la Avenida de Europa 92-102 de Gavà Mar. Para más información llamad al 936330677, o escribid: info@europabarbacoa.es. Está abierto todo el año, en invierno de lunes a jueves y los domingos de 8.30 a 19.00 horas. Los viernes, sábados y vísperas de festivos de 8.30 a 12 de la noche. Y en verano abierto todos los días de 8.30 a 12 de la noche. Hay horarios más ámplios la noche de San Juan y en nochevieja, y también cuando hacen una fiesta medieval.

Sant Julià d’Altura


sant_julia_altura_barbacoa

El bosc de can Deu és una extensió verda, inmensa, situada al nord de la ciutat de Sabadell, just a la sortida cap a Matadepera. Es tracta d’una enorme massa forestal de pi blanc, i alguna alzina, molt ben cuidada, neta, per evitar incendis. Dins aquest gran pulmó verd de la ciutat hi ha un munt de coses. Entre elles diverses esglésies i ermites, algunes autòctones, com la gran massa de l’església de sant Julià, d’altres transportades allà, com l’ermita romànica que abans estava al bosc de Sau. Però avui us volem parlar de Sant Julià d’Altura no pel seu valor arquitectònic, escàs, ni pels seus encants paisagístics, que en te i molt, sinó perquè en aquest indret, just a l’entrada del bosc de Can Déu, hi trobareu l’únic lloc a Sabadell on fer un pic-nic, una barbacoa, una carn a la brasa, o una calçotada en família. Es tracta de l’anomenada Àrea de lleure de Sant Julià d’Altura, situada a la carretera que des de Sabadell va cap a Matadepera, la BV-1248, just al kilòmetre 4, sortint de Sabadell, a l’extrem nord del bosc. Allà podreu trobar taules, barbacoes, servei de cafeteria, bon aparcament, fonts d’aigua, labavos, i us vendran, si us cal la llenya o el carbó. I si sou despistats podeu llogar fins  graelles. També poden fer-vos un  càtering per grups, aniversaris o festes, previ encàrrec. Tot plegat, bosc, ermita, forma part de l’anomenat parc agrari de Sabadell, una anella verda de natura que rodeja la capital vallesana.  L’empresa  Serveis Global Torné gestiona l’àrea i dona com a contacte el mòbil 618 25 42 53, on us atendran, per reserves i consultes, de dimarts a divendres, i de 10 a 17 hores. Nosaltres us informem una mica per tal que us en feu una idea. Les taules son per a vuit persones i n’hi ha una quarantena. El preu és per taula, i per una jornada sencera, i l’any 2013 era de 10 €. Hi ha una trentena de barbacoes i una barbacoa especial per a  paelles. Aquestes barbacoes tenen un horari limitat a 3 hores, en tres torns, de 9 a12 hores, de 12 a 15 hores, i de 15 a 18 hores. L’ús de la barbacoa també es paga, i val com una taula, uns 10 €. Per reservar-vos-la cobren un euro més.  No tot és pagar. El lloguer de les graelles, si no les heu portat, és gratuït en reservar la barbacoa. La reserva es paga, i no te la tornen, en cap cas, tot i que poden canviar-la per una altra data. La llenya o el carbó no van amb el preu, cal pagar-les a banda. La zona de lleure està oberta tota la setmana, menys dilluns, és a dir, de dimarts a divendres de 10 a 17 hores i, els caps de setmana i festius, de 9 a 18 hores. El lloc és bonic. Hi ha molta ombra. Les taules son de fusta, amb els bancs integrats, i estan cuidades. Les barbacoes son modernes, estan en bon estat, i tota la zona està neta. L’aparcament és molt ordenat, vallat i correcte. El recinte concret de les barbacoes és resguardat, però l’espai exterior, en general, és molt i molt gran, i el bosc de Can Deu, bestial. Dins el bosc podeu arribar-vos fins la a la Masia de Can Deu,  propietat de l’obra social d’Unnim, del grup BBVA, on hi ha una granja amb animals i on podeu visitar la pròpia masia, que és molt bonica. Una sortida familiar ideal, a tocar de Sabadell, i de Barcelona.

El bosque de Can Deu es una extensión verde, inmensa, situada al norte de la ciudad de Sabadell, justo en la salida hacia Matadepera. Se trata de una enorme masa forestal de pino blanco, y alguna encina, muy bien cuidada, limpia, para evitar incendios. Dentro de este gran pulmón verde de la ciudad hay un montón de cosas. Entre ellas varias iglesias y ermitas, algunas autóctonas, como la iglesia de San Julián, otras transportadas allí, como la ermita románica que antes estaba en el bosque de Sau. Pero hoy os queremos hablar de San Julián de Altura no por su valor arquitectónico, escaso, ni por sus encantos paisajísticos, que los tiene, y muchos, sinó porque en este lugar, justo a la entrada del bosque de Can Déu, encontrarán el único lugar en Sabadell donde hacer un picnic, una barbacoa, una carne a la brasa, o una calçotada en familia. Se trata de la llamada Área de ocio de San Julián de Altura, situada en la carretera que desde Sabadell va hacia Matadepera, la BV-1248, justo en el kilómetro 4, saliendo de Sabadell, en el extremo norte del bosque . Allí podrán encontrar mesas, barbacoas, servicio de cafetería, buen aparcamiento, fuentes de agua, lavabos, y os venderán, si lo necesitais, la leña o el carbón. Y si sois muy despistados os pueden alquilar hasta parrillas. También pueden hacerles un catering para grupos, cumpleaños o fiestas, previo encargo. Todo ello, bosque, ermita, forma parte del llamado parque agrario de Sabadell, un anillo verde de naturaleza que rodea la capital vallesana. La empresa Servicios Global Torné gestiona el área y da como contacto el móvil 618 25 42 53, donde les atenderán, por reservas y consultas, de martes a viernes, y de 10 a 17 horas. Nosotros os informamos un poco para que os hagáis una idea. Las mesas son para ocho personas y hay una cuarentena. El precio es por mesa, y por una jornada entera, y en el año 2013 era de 10 €. Hay una treintena de barbacoas y una barbacoa especial para paellas. Estas barbacoas tienen un horario limitado a 3 horas, en tres turnos, de 9 a 12 horas, de 12 a 15 horas, y de 15 a 18 horas. El uso de la barbacoa también se paga, y vale como una mesa, unos 10 €. Para reservarla cobran un euro más. No todo es pagar. El alquiler de las parrillas, si no las habeis llevado, es gratuito al reservar la barbacoa. La reserva se paga, y no te la devuelven, en ningún caso, aunque pueden cambiarla por otra fecha. La leña o el carbón no va con el precio, hay que pagarlo aparte. La zona de ocio está abierta toda la semana, excepto los lunes, es decir, de martes a viernes de 10 a 17 horas y, los fines de semana y festivos, de 9 a 18 horas. El lugar es hermoso. Hay mucha sombra. Las mesas son de madera, con los bancos integrados, y están cuidadas. Las barbacoas son modernas, están en buen estado, y toda la zona está limpia. El aparcamiento es muy ordenado, vallado y correcto. El recinto concreto de las barbacoas está resguardado, pero el espacio exterior, en general, es muy, muy grande, y el bosque de Can Deu, bestial. Dentro del bosque pueden llegarse hasta la la Masía de Can Deu, propiedad de la obra social de Unnim, del grupo BBVA, donde hay una granja con animales y donde se podrá visitar la propia masía, que es muy bonita. Una salida familiar ideal, cerca de Sabadell, y de Barcelona.

El Pinar de Canyelles


el_pinar_canyelles

A Canyelles, una població del Garraf, propera a Sant Pere de Ribes i Sitges, no lluny de Barcelona, hi ha un “merendero” anomenat El Pinar. A la pàgina web trobareu tot el que necessiteu sobre informació, ruta per arribar-hi, preus i instal·lacions. No n’explicarem res de tot això. Però donat que és un lloc un xic especial, si que volem fer-vos cinc cèntims sobre el què trobareu quan hi arribeu. Aquesta era una antiga casa de colònies, on nosaltres mateixos havíem anat moltes vegades, situada a la part alta de Canyelles, ja sortint del poble en direcció a Vilafranca del Penedés, per l’antiga carretera C-15. La moderna autovia passa més allunyada. Es troba en un turonet, dominant la vila, en un paisatge àrid, poc arbrat, pedregòs. Li son veïnes una sèrie d’urbanitzacions, que remunten els turons que van cap a Olèrdola, amb el seu seguit de pistes i carreteres. Més tard fou un càmping, que no va tenir gran èxit. Finalment ha acabat transformat en un espai on, aquí i allà, trobareu taules, de tota mida i manera, unes amb cadires de plàstic, altres fetes amb bancs de pedra, cobertes per uralites, per teulades, per vegetació. Hi ha una gran masia, que fou la casa de colònies que hem explicat, diversos coberts, per si plou, sales, marges florits, terraplens amb jocs infantils, gronxadors, ninots, uns quants pins, una varietat de plantes i altres objectes escampats que li donen un aire naif, provisional, lúdic, estrany. A mig camí del càmping que fou, de l’hotel que no serà mai. Teniu tota mena de serveis: aparcament, fonts, barbacoes, wàters, venda de llenya, servei de bar, i fins i tot de restaurant, hamaques… Si ho demaneu us faran animació infantil, us organitzaran una festa d’aniversari o us cuinaran una paella. Hi fa calor, molta, en aquestes terres del sud de Barcelona. No es tracta d’un espai obert, amb rius, boscos o camp per còrrer, sinó d’un recinte particular, ampli però limitat, tancat. Com una mena de Disneyland vingut a menys. Des de “El Pinar” podeu fer moltes coses. Per exemple pujar fins Olèrdola pels camins interiors. Podeu visitar aquesta increible ciutat ibera, romana i medieval, amb les seves muralles, l’església, la bassa, les tombes. Podeu ana-hi a peu, (és una bona caminada), o bé en cotxe, que son 10 minuts. Ideal també per fer una costellada tornant de les platges llargues, planes, càlides i sense perill pels infants de la Costa Daurada. De les platges amables, de sorra fina, de Sitges, de Vilanova. Ja ho sabeu, l’antiga casa de colònies del Pinar, a Canyelles, s’ha reconvertit en un espai de picnic i barbacoes, on poder fer una trobada amb els amics i familiars, on cuinar, sense problemes, unes botifarres o uns calçots, una cosa que, cada dia que passa, es torna més i més difícil!.

En Canyelles, una población del Garraf, cercana a Sant Pere de Ribes y Sitges, no lejos de Barcelona, ​​hay un “merendero” llamado El Pinar. En la página web encontrarán todo lo que necesitan saber sobre información, ruta para llegar, precios e instalaciones. No explicaremos nada de esto. Pero dado que es un lugar un poco especial, si que queremos hablar sobre el que encontrarán cuando lleguen. Esta era una antigua casa de colonias, donde nosotros mismos habíamos ido muchas veces, situada en la parte alta de Canyelles, ya saliendo del pueblo en dirección a Vilafranca del Penedés, por la antigua carretera C-15. La moderna autovía pasa más alejada. Se encuentra en una colina, dominando la villa, en un paisaje árido, poco arbolado, pedregoso. Le son vecinas una serie de urbanizaciones, que remontan los cerros que van hacia Olèrdola, con su serie de pistas y carreteras. Más tarde fue un camping, que no tuvo gran éxito. Finalmente ha terminado transformado en un espacio donde, aquí y allá, hay mesas, de todo tamaño y forma, unas con sillas de plástico, otras hechas con bancos de piedra, cubiertas por uralitas, por tejados, por vegetación. Hay también una gran masía, la que fue la casa de colonias que hemos explicado, varios cubiertos, por si llueve, salas, márgenes floridos, terraplenes con juegos infantiles, columpios, muñecos, pinos, una variedad de plantas y otros objetos esparcidos que le dan un aire naif, provisional, lúdico, extraño. A medio camino del camping que fue, del hotel que no será nunca. Tiene todo tipo de servicios: aparcamiento, fuentes, barbacoas, inodoros, venta de leña, servicio de bar, e incluso de restaurante, hamacas … Si lo solicitan les harán animación infantil, os organizarán una fiesta de cumpleaños o una boda. Hace calor, mucho, en estas tierras del sur de Barcelona. No se trata de un espacio abierto, con ríos, bosques o campo para correr, sino de un recinto particular, amplio pero limitado, cerrado. Como una especie de Disneylandia venida a menos. Desde “El Pinar” se pueden hacer muchas cosas. Por ejemplo subir hasta Olèrdola por los caminos interiores. Deben de visitar esta increíble ciudad íbera, romana y medieval, con sus murallas, la iglesia, la balsa, las tumbas. A pie, (es una buena caminata), o bien en coche, que son 10 minutos. Ideal también para hacer una barbacoa volviendo de las playas largas, planas, cálidas y sin peligro para los niños de la Costa Dorada. De las playas amables, de arena fina, de Sitges, de Vilanova. Ya saben, la antigua casa de colonias del Pinar, en Canyelles, se ha reconvertido en un espacio de picnic y barbacoas, donde poder hacer un encuentro con los amigos y familiares, donde cocinar, sin problemas, unas morcillas o unos calçots , algo que, cada día que pasa, se vuelve más y más difícil.

Moncayo


Al Noroest de Zaragoza, tocant ja a la Rioja i Navarra, s’alça, potent, la serralada aragonesa per antonomàsia, la serra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo és una obligació per tot bon aragonés, i un veritable plaer per a tothom. Aquest parc natural únic emociona al viatger, encanta a la canalla, i ofereix racons inoblidables, natura a dojo, esbarjo i lleure. Son tantes les zones boniques, els boscos, les fonts, els pobles, les rutes a fer, que dubtem molt que puguem resumir-les en aquesta entrada. I, de fet, no ho intentarem. Només unes pinzellades per obrir-vos les ganes d’anar-hi a passar uns dies, un pont, unes vacances. Podeu iniciar l’entrada a aquest mon sugerent pujant per la A-68, camí de Tudela i Logroño, i continuant cap a Borja, terra de bons vins, per arribar al Monestir de Veruela, joia del Císter aragonés, que mereix una detinguda visita. Veruela és la porta del massís del Moncayo, una de les entrades millors. Des de Veruela es pot pujar molt fàcilment a Añon, un poblet de pessebre, on hi ha un centre d’interpretació. Però la millor ruta és la que travessant rouredes indescriptiblement belles, i fagedes de fàbula, us portarà al cor de la serra. En uns 15 kms. de magnífica carretera, estreta però asfaltada, bona i amb poca pujada, arribareu al paratge d’Agramonte, esplèndit, amb bon aparcament al mig del bosc. Podeu demanar allà informació. Hi ha diverses rutes possibles, i un munt de fonts per descobrir. Si seguiu la carretera cap al santuari del Moncayo, pujareu per una pista asfaltada fins una certa altura i distància, (uns 7 kms. més), obtenint vistes molt boniques del pic, sovint nevat. A partir d’allà, la pista es torna de sorra, però és factible per tota mena d’automòbils. Ampla, i sense massa dificultats, el camí puja i puja de valent, obtenint vistes aèries sobre la plana de l’Ebre. Quan falten uns 800 mts pel santuari, trobareu l’aparcament. Haureu fet uns 25 kms, des del monestir de Veruela. Ara us caldrà caminar encara aquest darrer tram, ja en règim d’alta muntanya, amb pujada forta però per un amí ample, apte per a tots els públics, fins i tot infants. En uns minuts estareu a la porta de l’Hostal, refugi, bar, santuari. Sou a 1620 mts d’alçada. D’aquí surten totes les rutes d’ascens al cim del Moncayo. Però això ja no és una sortida familiar. És una excursió alpina. Atenció al temps!.  Perill de tempestes sobtades, boira o calamarsa. De vegades ha nevat pel maig!. El paisatge també és alpí, maravellós. Quedareu bocabadats. El Moncayo ofereix racons per a totes les necessitats. Boscos caducifolis on les fades passegen els vestits de seda, rierols i fonts on les nàiades pentinen els seus cabells daurats, cims i camins de muntanya amb grans perspectives pels esforçats excursionistes, monestirs plens d’art, pobles medievals amb castells de llegenda, cases de pedra i carrers costeruts. Les deveses del Moncayo són mítiques.  Natura desbocada, infinitat de propostes de lleure, petites rutes i excursions. Àrees de picnic ben muntades. Podeu dinar al mateix Santuari del Moncayo, bona cuina, senzilla, casolana, familiar, tradicional. També possibilitat d’habitacions, senzilles, sense luxe, d’alberg de muntanya. També podeu dinar a Veruela, al restaurant Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bé, sense més. Menú interessant. Molt millor, més car, però de qualitat, La Boveda del Mercado, a Borja, a la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Per dormir, als peus del Moncayo, l’Hotel Gomar. Rural i amb encant. A Vera, prop de Veruela, hi ha algunes cases rurals, com La Portaza, o la fabulosa El Pintor. També teniu un càmping. O bé podeu baixar fins Tarazona, una vila fantàstica amb una catedral esplèndida. Allà podeu dinar al Saboya 21. Cuina d’autor a preus elevats, però possibilitat de menú. Per dormir a Tarazona teniu La Merced de la Concòrdia, molt nou, bonic i original, i també el Condes de Visconti, càlid i acollidor. Hem estat també molt bé a la ciutat de Tudela la navarresa capital de la Ribera. A Tudela podeu dormir a l’hotel AC, un valor segur, amb totes les comoditats i un servei molt amable. Els restaurants de Tudela son fora de sèrie. Us recomanem el Remígio, que també és un bon hostal, amb habitacions, o l’Iruña. Tampoc està gaire lluny del Moncayo la ciutat de Zaragoza. Podeu dinar a Zaragoza a Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapes i menú, al carrer de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252.  O bé Palomeque, un restaurant sense trampa ni cartró. Per dormir teniu molts hotels, i molt bons. Nosaltres ho hem fet a l’Hotel Alfonso, al Coso, al centre. Impressionant relació qualitat i preu. Amb piscina coberta. A les afores, a la zona logística PLAZA, hi ha un molt bon hotel, baratet i per famílies: l’Hotel Fernando II. Molt recomanable. Preu sense competència. Ja veieu que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza formen una unitat amb atractius turístics difícils de resistir. Una sortida familiar divina per unes petites vacances o un pont, animeu-vos!.

Al Noroeste de Zaragoza, tocando ya a La Rioja y Navarra, se alza, potente, la cordillera aragonesa por antonomasia, la sierra altiva del Moncayo. Visitar el Moncayo es una obligación para todo buen aragonés, y un verdadero placer para todos. Este parque natural único emociona al viajero, encanta a los niños, y ofrece rincones inolvidables, naturaleza a raudales, recreo y ocio. Son tantas las zonas bonitas, los bosques, las fuentes, los pueblos, las rutas a hacer, que dudamos mucho que podamos resumirlas en esta entrada. Y, de hecho, no lo intentaremos. Sólo unas pinceladas para abriros las ganas de ir a pasar unos días, un puente, unas vacaciones. Pueden iniciar la entrada a este mundo sugerente subiendo por la A-68, camino de Tudela y Logroño, y continuando hacia Borja, tierra de buenos vinos, para llegar al Monasterio de Veruela, joya del Císter aragonés, que merece una detenida visita . Veruela es la puerta del macizo del Moncayo, una de las entradas mejores. Desde Veruela se puede subir muy fácilmente a Añón, un pueblecito de pesebre, donde hay un centro de interpretación. Pero la mejor ruta es la que atravesando robledales indescriptiblemente bellos, y hayedos de fábula, os llevará al corazón de la sierra. En unos 15 kms. de magnífica carretera, estrecha pero asfaltada, buena y con poca subida, llegaréis al paraje de Agramonte, espléndido, con buen aparcamiento en medio del bosque. Pueden pedir allí información. Hay varias rutas posibles, y un montón de fuentes por descubrir. Si siguen la carretera hacia el santuario del Moncayo, subirán por una pista asfaltada hasta una cierta altura y distancia, (unos 7 kms. más), obteniendo vistas muy bonitas del pico, a menudo nevado. A partir de ahí, la pista se vuelve de tierra, pero es factible para todo tipo de automóviles. Ancho, y sin demasiadas dificultades, el camino sube y sube de lo lindo, obteniendo vistas aéreas sobre la llanura del Ebro. Cuando faltan unos 800 mts para alcanzar el santuario, encontrareis el aparcamiento. Habréis hecho unos 25 kms, desde el monasterio de Veruela. Ahora necesitarán caminar aunque este último tramo, ya en régimen de alta montaña, con subida fuerte, és por un ancho, apto para todos los públicos, incluso niños. En unos minutos estaréis en la puerta del Hostal, refugio, bar, santuario. Estareis a 1620 mts de altura. De ahí salen todas las rutas de ascenso a la cima del Moncayo. Pero eso ya no es una salida familiar. Es una excursión alpina. ¡Atención al tiempo!. Peligro de tormentas repentinas, niebla o granizo. ¡A veces ha nevado en mayo!. El paisaje también es alpino, maravilloso. Quedaréis boquiabiertos. El Moncayo ofrece rincones para todas las necesidades. Bosques caducifolios donde las hadas pasean sus vestidos de seda, arroyos y fuentes donde las náyades peinan sus cabellos dorados, cumbres y caminos de montaña con grandes perspectivas para los esforzados excursionistas, monasterios llenos de arte, pueblos medievales con castillos de leyenda, casas de piedra y calles empinadas. Las dehesas del Moncayo son míticas. Naturaleza desbocada, infinidad de propuestas de ocio, pequeñas rutas y excursiones. Áreas de picnic bien montadas. Se puede comer en el mismo Santuario del Moncayo, con buena cocina, sencilla, hogareña, familiar, tradicional. También posibilidad de habitaciones, sencillas, sin lujo, de albergue de montaña. También se puede comer en Veruela, en el restaurante Molino de Berola, Tel: 976 64 65 50. Bueno, sin más. Menú interesante. Mucho mejor, más caro, pero de calidad, La Boveda del Mercado, en Borja, en la Plaza Mercado, 4. Tel: 976 86 82 51. Para dormir, a los pies del Moncayo, el Hotel Gomar. Rural y con encanto. En Vera, cerca de Veruela, hay algunas casas rurales, como La Portaza, o la fabulosa El Pintor. También tienen un camping. O se puede bajar hasta Tarazona, una villa fantástica con una catedral espléndida. Allí podeis comer en el Saboya 21. Cocina de autor a precios elevados, pero posibilidad de menú. Para dormir en Tarazona tienen La Merced de la Concordia, muy nuevo, bonito y original, así como el Condes de Visconti, cálido y acogedor. Hemos dormido y comido muy bien en la ciudad de Tudela, la navarra capital de la Ribera. En Tudela está el hotel AC, un valor seguro, con todas las comodidades y un servicio muy amable. Entre los restaurantes de Tudela os recomendamos el Remigio, que también es un buen hotel, con habitaciones, o el Iruña. Tampoco está muy lejos del Moncayo la ciudad de Zaragoza. Pueden comer en Zaragoza en Casa Juanico, un aragonés tradicional, de tapas y menú, en la calle de Santa Cruz, 21, tel: 976 397 252. O bien en Palomeque, un restaurante sin trampa ni cartón. Para dormir tienen muchos hoteles, y muy buenos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel Alfonso, el Coso, en el centro. Impresionante relación calidad y precio. Con piscina cubierta. En las afueras, en la zona logística PLAZA, hay un muy buen hotel, barato y para familias: el Hotel Fernando II. Muy recomendable. Precio sin competencia. Ya veis que el Moncayo, Veruela, Tarazona, Tudela o Zaragoza forman una unidad con atractivos turísticos difíciles de resistir. ¡Una salida familiar divina para unas pequeñas vacaciones o un puente!.