Sant Zenon d’Arenys


Sempre ve de gust pujar a l’estiu a Arenys de mar. I ara us explicaré per quines raons. Arenys te una platja envejable. Gran, de sorra gruixuda, neta. Una platja fresca, d’aigua especialment refrescant, de color verd ampolla, estrany i divertit. Arenys està molt aprop de Barcelona. Un cop de cotxe, 40 kms. o mitja hora, per bona autopista, la C-32, via Mataró, amb un peatge ridícul. Arenys és un poble gran, amb molt atractiu. Una riera preciosa, amb arbres centenaris i molta ombra, plena de botigues, bars i restaurants. Una esglèsia barroca, amb un retaure magnífic, del millor barroc català, que per ell sol mereix una visita llarga i complerta. Un museu de les puntes de coixí, activitat tradicional d’aquesta antiga vila marinera, on podreu descobrir que poden fer les mans pacients de les nines sardinetes. Un museu de mineralogia, punter, fundat per Joaquim Mollfulleda, de visita obligada per curiosos i afeccionats a la geologia. Cases dels segles XVII i XVIII, torres de guaita contra els pirates, i altres monuments completen la ruta. Arenys te un cementiri dalt d’un turó, abocat al mar blau, tot blanc, on hi ha enterrat Salvador Espriu. La vista des de dalt, ens fa venir al cap Paul Valery i el seu cementiri marí. Arenys te un port de pesca i esbarjo d’aquells que conviden al passeig tendre i  suau agafats de la mà, en parella o família, veient les barques, les xarxes i gaudint de l’ambient mariner. Arenys te, al damunt seu, el poble matriu, l’altre Arenys, Arenys de Munt. Un poble de muntanya de visita obligada, amb un espai d’aventura, anomenat Jalpíaventura, amb tirolines dalt dels arbres, i els rucs del Far, uns burrets de passeig dins d’un bosc encantat, amb un llac, un parc i un castell. També hi ha en aquest poble veï el santuari de Lourdes, amb taules i fogons per fer pic-nic i molt d’espai per còrrer. Tot això dins el marc incomparable del Parc natural del Montnegre i Corredor. Si tot això no fora prou per fer-vos anar a Arenys, us direm que aquest proper cap de setmana s’escau Sant Zenon, el patró de la ciutat, i la seva festa major. Els actes comencen el divendres, 6 de juliol de 2012, amb una cercavila musical i la primera de les nits del Xifré, amb un concert. També hi haurà el tradicional pregó d’inici, i el brindis. El dissabte, 7 de juliol de 2012, magna trobada de gegant, amb els seus convidats, que faran una volta pels carrers. Sardanes, concert, ball infantil i per grans, una gimcana familiar molt divertida son altres activitats interessants. El diumenge 8 de juliol de 2012 teniu la festa de l’escuma, titelles amb els Binixiflat Teatre, concert amb l’Orquestra Montgrins i tarda de castells, amb el Capgrossos de Mataró i els Castellers d’Esplugues. Tancarà una botifarrada com a sopar, completes, traca festiva i ball de nit. A Arenys la festa continuarà dilluns, ofici solemne, focs artificials i batucada. No us ho podeu perdre. Si voleu quedar-vos a dinar o sopar a Arenys, descobrireu noves raons per fer la visita. Boníssima gastronomia. Peix fresc, productes de la terra. Al port teniu la LLotja de Pescadors: bon preu: tel: 93 792.33.04. Un xic més car el Pòsit de pescadors, és un altre lloc molt recomanable. Encara més elegant el Portinyol, al final del port. Bon peix també a Casa Poncio, tel: 937 92 11 32, a la carretera, davant l’estació del tren. Si no us agrada el peix proveu quelcom més informal. Dins del poble hi ha un restaurant petit i íntim, el Rebost d’en Pep, al carrer de Goday, cantonada el Rial de Sa Clavella, tel 937 95 76 64.  O bé La Raclette, amb les seves amanides i fondues. A Arenys de Munt, al parc de Lourdes,  podeu fer un bon picnic. Si us agrada més entaular-vos, us recomanem, allà mateix, el Restaurant Subirants. Un lloc molt cassolà, de brassa i all i oli, però amb producte cuidat al màxim, i servei atent i professional. Atenció, reserveu, perquè segons el dia que pugeu a Lourdes podeu trobar-vos que hi ha molta gent, massa, sobretot els diumenges d’estiu. Bona festa de Sant Zenon!.

Siempre apetece subir en verano hasta Arenys de mar. Y ahora os explicaremos por qué razones. Arenys tiene una playa envidiable. Grande, de arena gruesa, limpia. Una playa fresca, de agua especialmente refrescante, de color verde botella, extraño y divertido. Arenys está muy cerca de Barcelona. 40 kms. o media hora, por buena autopista, la C-32, vía Mataró, con un peaje ridículo. Arenys es un pueblo grande, con mucho atractivo. Una riera preciosa, con árboles centenarios y mucha sombra, llena de tiendas, bares y restaurantes. Una iglesia barroca, con un retablo magnífico, del mejor barroco catalán, que por sí solo merece una visita larga y completa. Un museo de encaje de bolillos, actividad tradicional de esta antigua villa marinera. Un museo de mineralogía, puntero, fundado por Joaquim Mollfulleda, de visita obligada para curiosos y aficionados a la geología. Casas de los siglos XVII y XVIII, torres de vigía contra los piratas, y otros monumentos completan la ruta. Arenys tiene un cementerio sobre una colina, vertido al mar azul, todo blanco, donde está enterrado Salvador Espriu. La vista nos trae a la cabeza Paul Valery y su cementerio marino. Arenys tiene un puerto de pesca y recreo de aquellos que invitan al paseo tierno y suave de la mano, en pareja o familia, viendo las barcas, las redes y disfrutando del ambiente marinero. Arenys tiene,sobre sí mismo, su pueblo matriz, el otro Arenys, Arenys de Munt. Un pueblo de montaña de visita obligada, con un espacio de aventura, llamado Jalpiaventura, con tirolinas en los árboles, y los burros del Faro, unos burritos de paseo dentro de un bosque encantado, con un lago, un parque y un castillo . También encontrareis, en este pueblo vecino, el santuario de Lourdes, con mesas y fogones para hacer pic-nic y mucho espacio para correr. Todo ello dentro del marco incomparable del Parque Natural del Montnegre y Corredor. Si todo esto no fuera suficiente para haceros ir a Arenys, os diremos que este próximo fin de semana és San Zenón, el patrón de la ciudad, y su fiesta mayor. Los actos comienzan el viernes, 6 de julio de 2012, con un pasacalle musical y la primera de las noches del Xifré, con un concierto. También habrá el tradicional pregón de inicio, y el brindis. El sábado, 7 de julio de 2012,  encuentro de gigante, con sus invitados, que darán una vuelta por las calles. Sardanas, concierto, baile infantil i una gincana familiar muy divertida son otras actividades interesantes. El domingo 8 de julio de 2012 tienen la fiesta de la espuma, títeres con los Binixiflat Teatro, concierto con la Orquesta Montgrins y tarde de castillos, con los Capgrossos de Mataró y los Castellers d’Esplugues. Cerrará una butifarrada como cena, completas, traca festiva y baile de noche. En Arenys la fiesta continuará el lunes con su oficio solemne, fuegos artificiales y batucada. No os lo podéis perder. Si queréis quedaros a comer o cenar en Arenys, descubrireis nuevas razones para hacer la visita. Buenísima gastronomía. Pescado fresco, productos de la tierra. En el puerto tienen la lonja de pescadores: buen precio: tel: 93 792.33.04. Un poco más caro el Pósito de pescadores, es otro lugar muy recomendable. Aún más elegante el Portinyol, al final del puerto. Buen pescado también en Casa Poncio, tel: 937 92 11 32, en la carretera, frente a la estación del tren. Si no les gusta el pescado intenten algo más informal. Dentro del pueblo un restaurante aún más pequeño e íntimo, el Rebost d’en Pep en el carrer de Goday, esquina el Rial de Sa Clavella, tel 937 95 76 64. O bien La Raclette, con sus ensaladas y fondues. En Arenys de Munt, en el parque de Lourdes, pueden hacer un buen picnic. También os recomendamos, allí mismo, el Restaurante Subirants. Un lugar muy casero, de brasa y all i oli, pero con producto cuidado al máximo, y servicio atento y profesional. Atención, reservad, porque según el día que subais a Lourdes podéis encontraros que hay mucha gente, demasiada, sobre todo los domingos de verano. ¡Buena fiesta de San Zenon!.

Los organos de Montoro


Si hi ha una zona desconeguda, despoblada, oblidada i perduda a Espanya, aquesta és, sense cap mena de dubte, la zona on estan situats els órganos de Montoro. Muntanya agreste, kilòmetres i kilòmetres de no res, cap poble, cap signe de vida humana. Només la carretera, que passat Ejulve, el poble dels saborosos pernils, serpenteja, puja i baixa, en la més absoluta soletat i desolació, fins arribar a Villarluengo, que és com dir, a la fi del món conegut. Terres dures, duríssimes, del Maestrat de Terol. I doncs, per quina raó us proposem una visita a aquest apartat racó?. Perquè tota la terra del naixement i curs alt del riu Guadalope és d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, maravelloses coves de cristall, el inaudit parc paleontológico de Galve, el naixement del riu Pitarque, Pitarque mateix o Villarluengo… I, en mig de tot, aquesta curiositat geològica, un punt curiós a peu de carretera. Els órganos de Montoro de Mezquita. Pareu-vos al mateix voral per admirar-los. Totèmics, com un ganivet de serra, alçant-se damunt el Guadalope que passa al seu peu. No són res. No tenen res més. Però si passeu per allà, si voleu visitar el Maestrat de Terol, penseu a incloure’ls en la vostra ruta. En acabar continueu cap a Pitarque, la joia amagada, a veure el poblet encantador i el riu que neix entre penyasegats. Continueu fins Villarluengo per veure com s’arremolina sobre la roca que el sustenta. Seguiu cap a Cantavieja, preciosa vila medieval. I, perquè no, Aliaga, o Galve, o els altres poblets d’aquesta terra oblidada dels deus i dels homes. I per dormir per aquests llocs a Molinos, per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny dels “Organos”, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Un destí que us agradarà!.

Si hay una zona desconocida, despoblada, olvidada y perdida en España, ésta es, sin lugar a dudas, la zona donde están situados los órganos de Montoro. Montaña agreste, kilómetros y kilómetros de nada, ningún pueblo, ningún signo de vida humana. Sólo la carretera, que pasado Ejulve, el pueblo de los sabrosos jamones, serpentea, sube y baja, en la más absoluta soledad y desolación, hasta llegar a Villarluengo, que es como decir, a la fin del mundo conocido. Tierras duras, durísimas, del Maestrazgo de Teruel. Y pues, ¿por qué razón os proponemos una visita a este apartado rincón?. Porque toda la tierra del nacimiento y curso alto del río Guadalope es de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, maravillosas cuevas de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, el nacimiento del río Pitarque, Pitarque mismo o Villarluengo … Y, en medio de todo, esta curiosidad geológica, un punto curioso a pie de carretera. Los organos de Montoro de Mezquita. Paren en el mismo arcén para admirarlos. Totémicos, como un cuchillo de sierra, alzándose sobre el Guadalope que pasa a su pie. No son nada. No tienen nada más. Pero si pasáis por allí, si queréis visitar el Maestrazgo de Teruel, pensad en incluirlos en su ruta. Al terminar continúen hacia Pitarque, la joya escondida, a ver el pueblecito encantador y el río que nace entre acantilados. Continúen hasta Villarluengo para ver cómo se arremolina sobre la roca que lo sustenta. Sigan hacia Cantavieja, preciosa villa medieval. Y, porqué no, Aliaga, o Galve, o los otros pueblos de esta tierra olvidada de los dioses y los hombres. Y para dormir por estos lugares en Molinos, por ejemplo, tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de los “Organos”, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. ¡Un destino que os gustará!.