Nin

A Croàcia, a tocar de Zadar, bellíssima ciutat medieval de la costa Dàlmata, teniu el petit poblet de Nin. Avui dia Nin és un bonic poblet medieval, amb bones platges i una església molt petita i bonica, un port amb barques com adormides i unes salines. Però fa molts anys Nin era un important enclau en aquesta zona. Testimoni d’això son les seves muralles, ben conservades, i el fosat que rodeja la vila. Aquí predicava Gregori de Nin, que te estàtues arreu del país. Passegeu per aquesta diminuta vila, admireu la seva catedral enana, la catedral més petita del món amb aquest títol. Una església blanca, preromànica, una cucada. I si us dona temps banyeu-vos en una de les platges de Nin, amb sorra, i fins i tot amb fangs terapèutics, negres com el petroli. Aparcament pagant sota el pins, bona ombra. I un xic més enllà, l’illa de Pag, sorprenent, marina, desolada, amb bon formatge i puntes de coixí. Podeu fer una excursió a Nin, per veure aquest bonic poblet de pescadors, amb la seva catedral paleocristiana i banyar-nos a la seva platja si esteu uns dies a Zadar, cosa que recomanem molt. A Nin hi ha bons restaurants, els vam veure però no els vam provar, perquè nosaltres dormirem a Zadar , una de les ciutats més boniques i importants de la costa dàlmata del mar Adriàtic, a Croàcia,  en uns bons apartaments: els Lavandula, nous i molt bonics, no lluny del centre, i no gaire lluny d’una platja que no estava malament. Per menjar, a Zadar, teniu el Bruschetta, fabulós, molt bo,  el Bistro Pjat, molt maco, divertit i acollidor, o bé el Zadar Jadera, fantàstic, a tocar de l’absis de l’església de Sant Crisògon. Nosaltres hem sopat al restaurant 2Ribara, molt elegant i bona teca, al centre de la ciutat. També ens va agradar el La Famiglia, un italià amb pizzes, desenfadat. No oblideu Zadar en una ruta per Croàcia, i si us hi quedeu un parell de dies aneu fins al petit poblet de Nin.

Cerca de Zadar teneis la antiquísima ciudad de Nin, ahora un pequeño pueblo de pescadores, pero en la edad media una de las más bonitas e importantes de la costa dálmata del mar Adriático, en Croacia. Es una ciudad minuatura, com murallas medievales. Un pueblo pequeño, con una curiosa y interesante catedral preromànica, muy pequeña, la más pequeña del mundo con ese título, y con buenas playas de arena muy chulas donde las barcas están como dormidas y unas salinas. Incluid Nin en una ruta por Croacia si parais unos dias en Zadar. No comimos ni dormimos en Nin, aunque vimos buenos sitios donde hacerlo. Nosotros estábamos en unos muy buenos apartamentos: los Lavandula, en el centro de Zadar, y no lejos de una playa que no estaba mal. Para comer, también en Zadar,  recmendamos el Bruschetta, fabuloso, muy bueno, el Zadar Jader, fantástico, junto al ábside de la iglesia de San Crisógono, o el 2Ribara, elegante y buena comida, o La Famiglia, un italiano con pizzas, desenfadado.

The city of Nin is very small but it is one of the most beautiful towns in the Dalmatian coast of the Adriatic Sea in Croatia.

La petite ville de Nin est une des plus beaux villes de la côte dalmate de la mer Adriatique en Croatie.

Zadar

L’antiquísima ciutat de Zadar és una de les més boniques i importants de la costa dàlmata del mar Adriàtic, a Croàcia. És una ciutat màrtir, bombardejada durament durant la segona guerra mundial i també en la darrera guerra dels Balcans. A més fou desafortunadament reconstruida a l’època de Tito. El centre històric, situat en una península rodejada d’aigua com si fos una illa, que era una ciutat medieval amurallada, plena de palaus barrocs, va quedar derruit. Ara està reconstruït i amb uns quants edificis moderns, lletjos. Però també s’ha dotat de grans parcs i espais verds, i places àmplies. I han bastit de nou la major part dels monuments. Tot això fa que la ciutat sigui, malgrat tot, força agraciada. En resum, Zadar és bonica. I està molt ben situada, a igual distància de Zagreb, la capital de Croàcia i de Dubrovnik, la seva vila fetitxe. I te una platja que no està gens malament, a més d’una façana maarítima, amb la famosa Riva, el port antic, o l’orgue marí, que és esplèndida. Diuen, i ho podem comfirmar, que les postes de sol a Zadar son meravelloses. La gent s’aplega a la tarda a viure-les, com un ritual màgic. A més, a pocs kms. de Zadar hi ha reclams turístics com ara Nin, un bonic poblet medieval, amb bones platges i una església molt petita i bonica, un port amb barques com adormides i unes salines. Un xic més enllà, l’illa de Pag, sorprenent, marina, desolada, amb bon formatge i puntes de coixí. A 80 kms. teniu Síbenik, patrimoni de la humanitat. Zadar manté un patrimoni romà interessant, amb un fòrum, i unes quantes esglèsies romàniques impactants, com ara la de Sant Donat, molt xula, la catedral, i altres temples d’altres èpoques. Te museus interessants, com el d’art sacre, en un antic convent, que guarda tresors molt interessants. És molt agradable rodejar tota la ciutat seguint el passeig de mar, la Riva, i arribar fins el final, a la punta del port. No podeu deixar de veure, mai insistirem prou, la posta de sol, un espectacle que atrau turistes a dojo, i el curiós orgue marí que emet sons quan hi piquen les onades, de vegades laments, altres com una gaita. Aparcareu a tot el llarg de la muralla que dona al port i als molls, si no hi ha molta gent. I podreu dormir a bons llocs, alguns una mica cars, o en bons apartaments com ara els Lavandula, on ho hem fet nosaltres, nous i molt bonics, no lluny del centre, i no gaire lluny d’una platja que no estava malament. Per menjar, prop dels apartaments hi ha un bon lloc: el Cuzina, un restaurant a l’aire lliure, mediterrani, grec o italià. A tocar de la platja. Al centre de la ciutat teniu el Bruschetta, fabulós, molt bo,  el Bistro Pjat, molt maco, divertit i acollidor, Zadar Jadera, fantàstic, a tocar de l’absis de l’església de Sant Crisògon. Nosaltres hem sopat al restaurant 2Ribara, molt elegant i bona teca, al centre de la ciutat. També ens va agradar el La Famiglia, un italià amb pizzes, desenfadat.

La antiquísima ciudad de Zadar es una de las más bonitas e importantes de la costa dálmata del mar Adriático, en Croacia. Es una ciudad mártir, bombardeada duramente durante la segunda guerra mundial y también en la última guerra de los Balcanes. Además fue desafortunadamente reconstruida en la época de Tito. El centro histórico, situado en una península rodeada de agua como si fuera una isla, que era una ciudad medieval amurallada, llena de palacios barrocos, quedó derruido. Zadar es muy bonita. Y está muy bien situada, a igual distancia de Zagreb, la capital de Croacia y de Dubrovnik, su ciudad fetiche. A pocos kms. de Zadar hay reclamos turísticos como Sibenik, patrimonio de la humanidad, o Nin, bonito pueblo medieval, pequeño, muy pequeño, con playas de piedras chulas donde las barcas están como dormidas y unas salinas. Zadar mantiene un patrimonio romano interesante, con un foro, y unas cuantas iglesias románicas impactantes, como la de San Donato, muy chula, la catedral, y otros templos de otras épocas. Tiene museos interesantes, como el de arte sacro, en un antiguo convento, que guarda tesoros muy interesantes. Es muy agradable rodear toda la ciudad siguiendo el paseo de mar, la Riva, y llegar hasta el final, en la punta del puerto, para ver la puesta de sol, un espectáculo que atrae a turistas a chorros, y el curioso órgano marino que emite sonidos cuando pican las olas, a veces lamentos, otros como una gaita. A aparcar a todo lo largo de la muralla que da al puerto y los muelles, si no hay mucha gente. Y puede dormir en buenos lugares, algunos un poco caros, o en buenos apartamentos como los Lavandula, donde lo hemos hecho nosotros, nuevos y muy bonitos, no lejos del centro, y no muy lejos de una playa que no estaba mal. Para comer, cerca de los apartamentos hay un par de buenas pizzerías: pizza Gusti, moderna, desenfadada, comida rápida pero bueno, y Pizza Pizzarro, sólo pizza, muy bien, similar a la anterior. En el centro de la ciudad tiene el Bruschetta, fabuloso, muy bueno, el Bistro Pjat, muy bonito, divertido y acogedor, el Zadar Jader, fantástico, junto al ábside de la iglesia de San Crisógono, o el 2Ribara, elegante y buena comida, o La Famiglia, un italiano con pizzas, desenfadado.

The city of Zadar is one of the most beautiful and important of the Dalmatian coast of the Adriatic Sea in Croatia. It is a city heavily bombed during World War II and the last war in the Balkans. Also unfortunately was rebuilt in the time of Tito. The historical center is located on a peninsula surrounded by water like an island, which was a medieval walled city full of baroque palaces. Zadar, however, is beautiful. And it is well placed beetween Zagreb, capital of Croatia and Dubrovnik. Near Zadar there is Sibenik, heritage of humanity, or Nin, beautiful medieval village. Zadar maintains an interesting Roman heritage with a forum, and a few impressive Romanesque churches, such as St. Donat, very cool, the cathedral and other churches. There are interesting museums, such as the Sacred Art, in a former convent, which holds treasures very interesting. It is very nice to surround the entire city along the sea promenade, the Riva. You can sleep here very good, some a little expensive but good on beautiful apartments such as Lavandula, new and beautiful, not far from downtown, and not far from a beach that was not bad. To eat near the apartments there are a couple of good pizzerias: Gusti pizza, modern, casual, fast food but good, and Pizzarra Pizza, just pizza, well, similar to the previous one. At the center of the city have the Bruschetta, fabulous, very good, Uled Bistro, very nice, funny and friendly, the Zadar Jadera fantastic, near the apses of the church of San Crisogono, or 2Ribara, elegant and good food, La Famiglia, an Italian with pizza, relaxed.

La ville de Zadar est une des plus beaux et importants villes de la côte dalmate de la mer Adriatique en Croatie. Lourdement bombardée pendant la Seconde Guerre mondiale et la dernière guerre dans les Balkans. Aussi, malheureusement, a été reconstruit à l’époque de Tito. Le centre historique est situé sur une péninsule entourée par l’eau comme une île, qui était une ville médiévale fortifiée pleine de palais baroques, a été détruite. Zadar c’est belle. Et il est bien placé à égale distance de Zagreb, capitale de la Croatie et Dubrovnik. A quelques kilomètres de Zadar il y a Sibenik, patrimoine de l’humanité, ou Nin, beau village médiéval. Zadar conserve un héritage romain intéressant avec un forum, et quelques impressionnantes églises romanes, comme Saint-Donat, la cathédrale et d’autres églises. Il y a aussi de beaux musées comme ce de l’art sacré, dans un ancien couvent, qui garde des trésors très intéressants. Il est très agréable d’entourer toute la ville le long de la promenade du front de mer, la Riva, et atteindre la pointe du port pour voir le coucher du soleil, un spectacle qui attire beaucoup de touristes. On peut y dormir bien a Zadar, un peu cher. Il y a de bons appartements tels que les Lavandula, non loin du centre-ville, et non loin d’une plage qui n’était pas mal. Pour manger à proximité des appartements il y a un couple de bons pizzerias: pizza Gusti, moderne, décontracté, fast food, mais bons, et Pizzarra Pizza, juste la pizza, bien, semblable à la précédente. Au centre de la ville il y a la Bruschetta, fabuleux, très bon, ou le Bistro, très agréable, drôle et sympathique, le Zadar Jadera fantastique, près de l’abside de l’église de San Crisogono ou 2Ribara, élégant, La Famiglia, un italien à pizza.

Santa Maria del Campo

Santa Maria del Campo és hores d’ara un petit poblet perdut en un racó dels pàrams castellans, a mig camí entre les províncies de Burgos i Palència.  Però en el segle XVI, aquesta vila, avui diminuta, fou un important mercat de la llana i el blat, un eslavó de la cadena de riquesa que des de Medina del Campo, passant per Burgos, irradiava la Mesta per tota Castella. I en aquest avui ignorat racó del camp castellà, en aquest llogarret insignificant, una comunitat de clergues, els canonges de Santa Maria del Camp, edificà una superba església. La volgueren col·legiata, i per tant hagueren d’ampliar el temple primitiu fins elevar una fantàstica catedral gòtica. Contractaren Diego de Siloe, gran mestre del renaixement espanyol, per tal que aixequés una espectacular torre, glòria de l’art renaixentista castellà. Una torre magnífica, impressionant, que heu d’anar a veure, sí o sí.  La fotografia de la torre no li fa justícia. És realment alta i poderosa. Però el que no podeu imaginar és l’interior. Una església gran, molt gran, una veritable catedral, amb tot el que pogueu imaginar. També bastiren un cor, obra de Joan de Colonia, amb les seves cadires tallades, maravelloses, i un òrgan fastuòs. També feren edificar un claustre. Si tot això fora poc, els canonges ompliren el temple de tota mena d’obres d’art, d’autors punters. Així veureu taules de Berruguete, tapissos de Flandes, pintures, tombes bellament esculpides, escales de pedra ornades amb gust… La sacristia acull armaris de noguera tallats per les dues bandes. La nau conté retaules i talles de tota època i condició portats de les ermites i esglésies de la comarca. Una señora del poble us mostrarà sol·lícita totes aquestes joies. Truqueu-la al seu telèfon, o mòbil, 947 174 111 o 686857382. De 11.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores. Dilluns no. (Ho teniu tot clavat a la porta de la col·legiata). No ho dubteu, truqueu-la i acudirà ràpidament. Encara millor si passeu a buscar-la en cotxe a casa. La visita guiada durarà, pel cap baix, una hora llarga. Perquè aquesta església és la seva passió, i la de tot el poble, orgullós del seu patrimoni. Ella manté la web de la col·legiata, n’ha escrit un llibre que ven al final del recorregut. Un cop dit tot això, deixeu-nos lamentar-nos, com ho fa tothom, de l’estat d’abandonament d’aquest monument nacional. Ningú no se’n preocupa, ningú hi aporta un miserable euro. Tot està brut i deixat, mantingut només per la voluntat de la gent. Goteres aquí i allà, parets que necessiten una neteja profunda. A més de la colegiata també és bonic el poble en si, amb troços de muralla i les portes de la mateixa. Algunes cases nobles i ermites. Us proposem la visita a aquesta vila en el curs d’una ruta per la vall de l’Arlanza, que podría iniciar-se a Burgos, continuar cap a Lerma, un maravellós conjunt urbà renaixentista, amb un palau i una altra colegiata fantàstics. Seguir amb la petita joia del monestir cistercenc de Villamayor de los Montes, per visitar seguidament Mahamud, amb una altra església fabulosa, (sempre tancada). La ruta pot acabar a Castrojeriz y Sasamón, abans de retornar a Burgos. Covarrubias no està lluny. Santo Domingo de Silos tampoc. Palència pràcticament al costat. No hi ha gaires serveis en aquest municipi. Per menjar, uns quants bars i un restaurant. No podem opinar. No vàrem dinar aquí. Ho vàrem fer, molt bé, al Mesón de Castrojeriz, on també tenen habitacions amb encant. Per cert, per dormir al poble de Santa Maria de Campos mateix, podeu probar els apartaments Ancasela, senzills, o una bonica casa rural, on hi cap molta gent: Villagómez. Si preferiu un hotel, no us preocupeu, perquè Burgos està a només 35 kms. A Burgos podreu dormir i menjar de fàbula. Us recomanem l’Hotel Palació de los Velada, cèntric, net, familiar, amb bones habitacions per a dos infants, a cor de la ciutat. Servei amable, desdejuni de fàbula, molt recomanable. Només podem objectar un garatge petit i complicat. Millor aparcar als pàrkings públics. També molt bé l’hotel Via Gòtica, davant de la catedral, nou i net. L’Abba, el Silken, l’AC i l’NH, totes aquestes cadenes, tenen hotels bonics i ben situats, però no admeten més d’un infant a les habitacions dels pares. Santa Maria del Campo, quina joia!.

Santa María del Campo es actualmente un pequeño pueblo perdido en un rincón de los paramos castellanos, a medio camino entre las provincias de Burgos y Palencia. Pero en el siglo XVI, esta villa, hoy diminuta, fue un importante mercado de la lana y el trigo, un eslabón de la cadena de riqueza que desde Medina del Campo, pasando por Burgos, irradiaba la Mesta por toda Castilla. Y en este hoy ignorado rincón del campo castellano, en esta aldea insignificante, una comunidad de clérigos, los canónigos de Santa María del Campo, edificó una soberbia iglesia. La quisieron colegiata, y por tanto tuvieron que ampliar el templo primitivo hasta elevar una fantástica catedral gótica. Contrataron a Diego de Siloé, gran maestro del renacimiento español, para que levantara una espectacular torre, gloria del arte renacentista español. Una torre magnífica, impresionante, que debeis ir a ver, sí o sí. La fotografía de la torre no le hace justicia. Es realmente alta y poderosa. Pero lo que no podéis imaginar es el interior. Una iglesia grande, muy grande, una verdadera catedral, con todo lo que podáis imaginar. También construyeron un coro, obra de Juan de Colonia, con sus sillas talladas, maravillosas, y un órgano fastuoso. También hicieron edificar un claustro. Si todo esto fuera poco, los canónigos llenaron el templo de todo tipo de obras de arte, de autores punteros. Así veréis tablas de Berruguete, tapices de Flandes, pinturas, tumbas bellamente esculpidas, escaleras de piedra adornadas con gusto … La sacristía acoge armarios de nogal tallados por las dos bandas. La nave contiene retablos y tallas de toda época y condición traídos de las ermitas e iglesias de la comarca. Una señora del pueblo os mostrará solícita todas estas joyas. Llámadla a su teléfono, o al móvil, 947174111 o 686857382. De 11.00 a 14.00 horas y de 17.00 a 20.00 horas. Lunes no. (Lo tenéis todo clavado en la puerta de la colegiata). No lo dudeis, llámadla y acudirá rápidamente. Aún mejor si pasáis a buscarla en coche a casa. La visita guiada durará, como mínimo, una hora larga. Porque esta iglesia es su pasión, y la de todo el pueblo, orgulloso de su patrimonio. Ella mantiene la web de la colegiata, ha escrito un libro que vende al final del recorrido. Una vez dicho todo esto, dejadnos lamentarnos, como lo hace todo el mundo, del estado de abandono de este monumento nacional. Nadie se preocupa, nadie aporta un miserable euro. Todo está sucio y dejado, mantenido sólo por la voluntad de la gente. Goteras aquí y allá, paredes que necesitan una limpieza profunda. Además de la colegiata también es bonito el pueblo en sí, con trozos de muralla y las puertas de la misma. Algunas casas nobles y ermitas. Os proponemos la visita a esta villa en el curso de una ruta por el valle del Arlanza, que podría iniciarse en Burgos, continuar hacia Lerma, un maravilloso conjunto urbano renacentista, con un palacio y otra colegiata fantásticos. Y seguir con la pequeña joya del monasterio cisterciense de Villamayor de los Montes, para visitar seguidamente Mahamud, con otra iglesia fabulosa, (siempre cerrada). La ruta puede acabar en Castrojeriz y Sasamón, antes de regresar a Burgos. Covarrubias no está lejos. Santo Domingo de Silos tampoco. Palencia prácticamente al lado. No hay muchos servicios en este municipio. Para comer, varios bares y un restaurante. No podemos opinar. No comimos aquí. Lo hicimos, muy bien, en el Mesón de Castrojeriz, donde también tienen habitaciones. Por cierto, para dormir en el pueblo de Santa María de Campos mismo, pueden probar los apartamentos Ancasela, sencillos, o una casa rural, donde cabe mucha gente: Villagómez. Si prefierís un hotel, no os preocupéis, porque Burgos está a sólo 35 kms. En Burgos podreis dormir y comer de fábula. Os recomendamos el Hotel Palacio de los Velada, céntrico, limpio, familiar, con buenas habitaciones para dos niños, en el corazón de la ciudad. Servicio amable, desayuno de fábula, muy recomendable. Sólo podemos objetar un garaje pequeño y complicado. Mejor aparcar en parkings públicos. También muy bien el hotel Via Gótica, frente a la catedral, nuevo y limpio. El Abba, el Silken, el AC y el NH, todas estas cadenas, tienen hoteles bonitos y bien situados, pero no admiten más de un niño en las habitaciones de los padres.

Los organos de Montoro

Si hi ha una zona desconeguda, despoblada, oblidada i perduda a Espanya, aquesta és, sense cap mena de dubte, la zona on estan situats els órganos de Montoro. Muntanya agreste, kilòmetres i kilòmetres de no res, cap poble, cap signe de vida humana. Només la carretera, que passat Ejulve, el poble dels saborosos pernils, serpenteja, puja i baixa, en la més absoluta soletat i desolació, fins arribar a Villarluengo, que és com dir, a la fi del món conegut. Terres dures, duríssimes, del Maestrat de Terol. I doncs, per quina raó us proposem una visita a aquest apartat racó?. Perquè tota la terra del naixement i curs alt del riu Guadalope és d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, maravelloses coves de cristall, el inaudit parc paleontológico de Galve, el naixement del riu Pitarque, Pitarque mateix o Villarluengo… I, en mig de tot, aquesta curiositat geològica, un punt curiós a peu de carretera. Els órganos de Montoro de Mezquita. Pareu-vos al mateix voral per admirar-los. Totèmics, com un ganivet de serra, alçant-se damunt el Guadalope que passa al seu peu. No són res. No tenen res més. Però si passeu per allà, si voleu visitar el Maestrat de Terol, penseu a incloure’ls en la vostra ruta. En acabar continueu cap a Pitarque, la joia amagada, a veure el poblet encantador i el riu que neix entre penyasegats. Continueu fins Villarluengo per veure com s’arremolina sobre la roca que el sustenta. Seguiu cap a Cantavieja, preciosa vila medieval. I, perquè no, Aliaga, o Galve, o els altres poblets d’aquesta terra oblidada dels deus i dels homes. I per dormir per aquests llocs a Molinos, per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny dels “Organos”, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Un destí que us agradarà!.

Si hay una zona desconocida, despoblada, olvidada y perdida en España, ésta es, sin lugar a dudas, la zona donde están situados los órganos de Montoro. Montaña agreste, kilómetros y kilómetros de nada, ningún pueblo, ningún signo de vida humana. Sólo la carretera, que pasado Ejulve, el pueblo de los sabrosos jamones, serpentea, sube y baja, en la más absoluta soledad y desolación, hasta llegar a Villarluengo, que es como decir, a la fin del mundo conocido. Tierras duras, durísimas, del Maestrazgo de Teruel. Y pues, ¿por qué razón os proponemos una visita a este apartado rincón?. Porque toda la tierra del nacimiento y curso alto del río Guadalope es de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, maravillosas cuevas de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, el nacimiento del río Pitarque, Pitarque mismo o Villarluengo … Y, en medio de todo, esta curiosidad geológica, un punto curioso a pie de carretera. Los organos de Montoro de Mezquita. Paren en el mismo arcén para admirarlos. Totémicos, como un cuchillo de sierra, alzándose sobre el Guadalope que pasa a su pie. No son nada. No tienen nada más. Pero si pasáis por allí, si queréis visitar el Maestrazgo de Teruel, pensad en incluirlos en su ruta. Al terminar continúen hacia Pitarque, la joya escondida, a ver el pueblecito encantador y el río que nace entre acantilados. Continúen hasta Villarluengo para ver cómo se arremolina sobre la roca que lo sustenta. Sigan hacia Cantavieja, preciosa villa medieval. Y, porqué no, Aliaga, o Galve, o los otros pueblos de esta tierra olvidada de los dioses y los hombres. Y para dormir por estos lugares en Molinos, por ejemplo, tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de los “Organos”, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. ¡Un destino que os gustará!.