Sierra Cebollera


Avui us descobrirem un dels secrets més ben guardats de la bellíssima terra que és la Rioja. Tots asociem aquest nom a una terra plana, a la Vall de l’Ebre, plena de vinyes que ofereixen un vi, dels millors d’Europa. I aquesta imatge és certa. Com també ho és que s’hi menja de fàbula, que les seves ciutats són monumentals, que la gent és molt amable i que sempre t’en vas amb ganes de tornar-hi. I pels iniciats, pels amants de l’art, potser també coneixeu els seus monestirs: Suso i Yuso a San Millán de la Cogolla, Cañas, Nájera… o les catedrals, com Santo Domingo de la Calzada. O la zona dels dinosaures, amb les petjades i el parc temàtic a la localitat d’Enciso. Però avui us volem parlar de la Rioja més natural i aventurera. De la Rioja amagada, la Rioja de les altes serres, amb rius joganers que baixen de les altes penyes d’Urbión. I entre totes elles hem escollit la millor. La Serra Cebollera, a la preciosa vall de Cameros, a mig camí de Logroño i Soria, on neix el riu Iregua. No us podeu imaginar què és allò. S’ha de veure, s’ha de disfrutar. No hi ha paraules. Pugeu des de Logroño per la N-111 cap a Sòria, com si anèssiu a passar el port de Piqueres. A dalt de tot de la bellíssima comarca de Cameros, a uns 60 kms. de la capital, trobareu la desviació, a mà dreta, cap a Villoslada de Cameros. És aquesta una típica població serrana, fresca, a gran altura, amb cases de pedra que s’estenen per la vessant del riu Major i l’Iregua. Esplèndida vila montanyesa que mereix per ella mateixa una visita. Allà trobareu el centre d’interpretació del Parc de Sierra Cebollera, amb professionals joves i competents, que estimen la seva feina, que et donen tota mena d’indicacions, t’informen i et mimen. És molt probable que us suggereixin anar fins l’àrea de La Blanca, amb tots els serveis de picnic, i una natura desbordada. I un cop en aquest indret, us diran de fer un petit recorregut ben marcat, amb tota la família. feu-lo. És molt bonic i molt fàcil. La trobareu camí de l’ermita de la Verge de Lomos de Orios. El camí forestal, prou bo, asfaltat, tot i que estret, remunta l’Iregua des del mateix centre d’interpretació. Si voleu caminar més heu de saber que hi ha tota mena d’itineraris, llargs, curts, possibles i impossibles, que porten a racons d’una ferotge bellessa. Faig, roures, pins de tota mena, vegetació exhuberant, fauna increible. A la tardor, una passada. Colors que no hem vist enlloc més. A l’hivern la neu ho cobreix tot d’un mantell silenciós. A la primavera la natura esclata. A l’estiu, les cascades de Puente Ra (a la foto), o els senzills rius del territori, conviden a la banyada en els seus gorgs. Ideal per un pont llarg, o unes vacances curtes, a 400 kms. de Barcelona. I des de Villoslada podeu descobrir, a més, els altres pobles de muntanya: Lumbreras, San Andrés, Venta Piqueras, o per l’altra costat, Montenegro o els dos Viniegras. També possible remuntar el port de Santa Inés per anar a la serra de Sòria, camí de Vinuesa, per descobrir la màgica Laguna Negra. Mil indrets a quin més fantàstic. I, per sort, no és la única serra de La Rioja. Teniu la de la Demanda, pujant el Najerilla, o per damunt d’Ezcaray. Podeu menjar a molts llocs a tota la zona. Al mateix Villoslada ens recomanen el restaurant Coron. La Venta Piqueras és també un clàssic comarcal. Nosaltres ho varem fer a la Venta de Goyo, pel costat del riu Najerilla, a la carretera que va de Nájera a Salas de los Infantes. De fet està un pèl lluny de Sierra Cebollera, però el paisatge perrribar-hi, passant el port de Montenegro, és ben magnífic també. Carta i menú. Cuina de prestigi, des de fa molts anys. També és un hotelet rural senzill i amb encant, a tocar d’una àrea recreativa i amb un entorn natural bonic. Bon lloc per descansar, fer picnic i banyar-se al riu. També molt bons allotjaments, com ara la Hoz del Encinedo, a Ortigosa, un altre poble maravellós, amb unes coves esplèndides. O el Camero Viejo, hostal rural. Bona taula també, a tots dos llocs. Nosaltres vam dormir a l’Hotel AC de Logroño, de somni, amb bones ofertes i tracte professional. Bona estada a la Sierra Cebollera!.

Hoy os descubriremos uno de los secretos mejor guardados de la bellísima tierra que es La Rioja. Todos asociamos este nombre a una tierra llana, en el Valle del Ebro, llena de viñedos que ofrecen un excelente vino, de los mejores de Europa. Y esta imagen es cierta. Como también lo es que se come de fábula, y que las ciudades son monumentales, que la gente es muy amable y que siempre te vas con ganas de volver. Y para los iniciados, para los amantes del arte, quizás también porque se conocen sus monasterios: Suso y Yuso en San Millán de la Cogolla, Cañas, Nájera … o las catedrales, como Santo Domingo de la Calzada. O la zona de los dinosaurios, con las huellas y el parque temático en la localidad de Enciso. Pero hoy os queremos hablar de la Rioja más natural y aventurera. De la Rioja escondida, La Rioja de las altas sierras, con ríos juguetones que bajan de las altas peñas de Urbión. Y entre todas ellas hemos elegido la mejor. La Sierra Cebollera, en el precioso valle de Cameros, a medio camino de Logroño y Soria, donde nace el río Iregua. No os podéis imaginar qué es aquello. Debe verse, hay que disfrutarlo. No hay palabras. Subid desde Logroño por la N-111 hacia Soria, como si fuerais a pasar el puerto de Piqueras. En lo alto de la bellísima comarca de Cameros, a unos 60 kms. de la capital, encontreis la desviación a mano derecha, hacia Villoslada de Cameros. Es esta una típica población serrana, fresca, a gran altura, con casas de piedra que se extienden por la ladera del río Mayor y el Iregua. Espléndida villa montana que merece por sí misma una visita. Allí encontrareis el centro de interpretación del Parque de Sierra Cebollera, con profesionales jóvenes y competentes, que aman su trabajo, que te dan todo tipo de indicaciones, te informan y te miman. Es muy probable que se sugieran ir hasta el área de La Blanca, con todos los servicios de picnic, y una naturaleza desbordada. Y una vez en este lugar, os dirán de hacer un pequeño recorrido marcado, con toda la familia. Hacedlo. Es muy bonito y muy fácil. La encontraréis camino de la ermita de la Virgen de Lomos de Orios. El camino forestal, bastante bueno, asfaltado, aunque estrecho, remonta el Iregua desde el mismo centro de interpretación. Si deseais caminar más debeis saber que hay todo tipo de itinerarios, largos, cortos, posibles e imposibles, que llevan a rincones de una feroz belleza. Hayas, robles, pinos de todo tipo, vegetación exuberante, fauna increíble. En otoño, una pasada. Colores que no hemos visto en ninguna otra parte. En invierno la nieve lo cubre todo de un manto silencioso. En primavera la naturaleza estalla. En verano, las cascadas de Puente Ra (en la foto), o los sencillos ríos del territorio, invitan a la bañada en sus pozas. Ideal para un puente largo, o unas vacaciones cortas, a 400 kms. de Barcelona. Y desde Villoslada puede descubrir, además, los otros pueblos de montaña: Lumbreras, San Andrés, Venta Piqueras, o por el otro lado, Montenegro o los dos Viniegras. También és posible remontar el puerto de Santa Inés para ir a la sierra de Soria, camino de Vinuesa, para descubrir la mágica Laguna Negra. Mil lugares a cual más fantástico. Y, por suerte, no es la única sierra de La Rioja. Tenéis la de la Demanda, subiendo el Najerilla, o por encima de Ezcaray. Pueden comer en muchos lugares en toda la zona. Nosotros lo hicimos en Venta Goyo, por el lado del río Najerilla, algo lejos de aquí. También muy buenos alojamientos. Nosotros lo hemos hecho en el Hotel AC de Logroño, de ensueño, pero hay muchos otros.

El Barranco Perdido


El Barranco Perdido és el nom d’un parc d’aventures, casolà, divertit i molt interessant que podeu trobar a la bellíssima població d’Enciso, a La Rioja. Com ja sabeu, Enciso, Yanguas i la zona que les envolta, dins les províncies de Logroño i Soria, és el centre mundial de les petjades de dinosaures. A Enciso mateix, a Munillas, a pocs kms, a Yanguas i en un radi de 20 kms al voltant d’aquests pobles, teniu més de 20 jaciments d’icnites, (petjades de dinosaure). Alguns d’ells, com a Enciso mateix, o a Valldecivillo, molt aprop, amb reproduccions a tamany natural dels animals que allà varen viure fa 110 mil·lions d’anys. Aprofitant tota aquesta fauna prehistòrica, han tigut la bona idea de muntar un bonic parc de diversió, El Barranco Perdido, amb restaurants, tirolines, piscines, bar, i un petit museu. No gens car, no gens complicat, ben senyalitzat, a la sortida de la població en direcció Sòria, passant el pont damunt el riu Cidacos. Bon aparcament. Una proposta lúdica i divertida per a la canalla, en un entorn molt didàctic i pedagògic, i també d’una natura desbordant. A Enciso mateix també trobareu el magnífic centre d’interpretació dels dinosaures, un museu que val la pena de veure, i tocar!. Completeu la visita fer un volt pels carrers medievals i pujant fins l’esglèsia romànico – gòtica de la vila. Admireu-ne la torre, d’una alçada sorprenent. Per dormir podeu allotjar-vos en una de les cases rurals de la zona, fantàstiques, com ara el Casino de Munillas, o anar a Logroño o Tudela, on hi ha molts hotels. A Arnedillo, un poble de la mateixa vall, podeu allotjar-vos i fer-vos un massatge a l’SPA. Per dinar, a Enciso mateix, no podeu perdre-us els plats opípars que us prepararan, per molts pocs diners, l’Ernest i la Marisa al seu restaurant “La Fábrica de Harinas“. Encant i bon menjar. A Logroño tota mena d’hotels, hostals i apartaments. Bona aventura al barranc perdut d’Enciso!.

En la bellísima población de Enciso, en La Rioja, han abierto un parque jurásico en miniatura. Con piscina, bar, restaurante, tirolinas y atracciones para los más peques de la casa. Fàcil de encontrar, buén aparcamiento y entradas no muy caras. No és demasiado grande, pero eso puede ser una ventaja. Enciso es, junto con Yanguas en Soria, el centro mundial de las huellas de dinosaurios. En Enciso mismo, en Munillas, en Yanguas, y en un radio de 20 kms alrededor de estos pueblos, existen más de 20 yacimientos de icnitas (huellas de dinosaurio). Algunos de ellos, como el de Valldecivillo, con reproducciones a tamaño natural de los animales que allí vivieron hace 110 millones de años. En Enciso también encontraréis el magnífico centro de interpretación de los dinosaurios, un museo que vale la pena ver, y ¡tocar!. Finalizad la visita dando una vuelta por las calles medievales y subiendo hasta la iglesia románico – gótica de la villa. Contemplen la torre, de una altura sorprendente. Para dormir pueden alojarse en una de las casas rurales de la zona, fantásticas, como el Casino de Munillas, o ir a Logroño o Tudela, donde hay muchos hoteles. En Arnedillo, un pueblo del mismo valle, pueden disfrutar y darse un masaje en el SPA. Al mediodía, a Enciso mismo, no pueden perderse los platos opíparos que prepararán, por poco dinero, Ernesto y Marisa en su restaurante “La Fábrica de Harinas”. Encanto y buena comida. Buen alojamiento también en Logroño capital.

Castell i col·legiata de Mur


El poderós castell de Mur alça les seves defenses del primer romànic dalt d’un turó potent, defensant el passatge dels Terradets, a la maravellosa terra que domina el Montsec. Aquesta via, lloc de pas obligat entre les valls pirinenques de les conques d’ací i d’allà, clau de Tremp i dels dos Pallars, calia defensar-la de les escomeses musulmanes de Lleida o Saragossa. En l’atzarós segle X, viure en aquesta línia de frontera, era viure en la guerra permanent. Per això s’edificà aquí dalt una torre, simple, forta, feta de la mateixa roca del lloc, altanera. I se la rodeja d’una muralla, sense més pretensió arquitectònica que ser alta i dura, de forma arrodonida, com un ou. I aquí visqueren colons de frontera, dalt d’aquesta acròpolis, als peus de la fortalesa. Fins que Arnau Mir de Tost, cabdill militar insigne, conqueridor de la Vall d’Àger, avançà més enllà la ratlla. El castell quedà inmortalitzat, aturat en el temps. Prop seu s’edificà una col·legiata agustiniana, homes dedicats a pregar per l’ànima dels vescomptes enterrats al temple.

No acostumem a posar dues fotos en un reportatge de sortida familiar, però el castell de Mur va de parella amb una joia del romànic català més pur, a escasos 50 mts del castell. Per això és una visita tan recomanable. Santa Maria de Mur conserva un claustre bellíssim, antic, rupestre. I una església fantàstica, amb unes reproduccions superbament ben fetes de les pintures romàniques de l’absis, avui dia a Boston. Tot plegat en fa un dels millors monuments més bonics que puguem veure a casa nostra. Completa l’excursió el fet que la visita guiada està molt ben explicada, i que arreu hi ha plafons amb tota la informació que pugueu desitjar. Mur, castell i col·legiata, valen una excursió dedicada. Però la zona és perfecta per un pont, o unes vacances. Només us direm que, ben a prop, teniu l’embassament de Terradets, amb una oferta lúdica pensada pels infants: kaiac, canoes… L’Hotel Terradets, a tocar del llac, i no lluny de Mur, s’ha especialitzat en organitzar vacances pels infants i els seus pares. Bici, senderisme, hipica, geocatching… un paradís pels nens. Habitacions familiars a preus raonables. També podeu visitar la Conca d’Allà, amb les petjades de dinosaure prop d’Isona. I el castell de Llorda, l’altra fortalesa familiar d’Arnau Mir de Tost, impresionant. O l’església romànica de Gavet de la Conca, un luxe. No us perdeu la Vall d’Àger, amb una altra col·legiata romànica, obra d’Arnau, de nou, i l’observatori astronòmic de l’Ull del Montsec, ideal per a families amb nens i nenes en edat escolar. Finalment, per no marejar-vos més, només referenciar el congost de Montrebei, amb el camí de sirga damunt les aigües blaves. I tants poblets, tants temples, tanta natura per recòrrer… Per dormir també diuen coses bones de La Rectoria, un hotelet rural i restaurant, situada a la plaça de l’Església de la Guardia de Tremp, un poble molt proper al castell de Mur. Tel: 973 65 00 42. A Tremp teniu molts hotels, cap de fantàstic, tots una mica atrotinats, però hem estat bé al Segle XX, molt clàssic, i al Nerets, a Vilamitjana, més rural. A la Vall d’Àger teniu Can Maciarol, quelcom més que una casa rural, amb restaurant i apartaments. Més lluny l’Hostatgeria del Monestir de les Avellanes, impresionant. Per dinar serveix qualsevol d’aquests llocs, però nosaltres preferim Casa Xalets, a Àger, una aposta segura. Teniu també un parell de càmpings, el Zòdiac, amb menys anomenada, i el promotor del turisme a la zona, el vall d’Àger. Arribareu a Mur si aneu fins Vilagrasa per la A2, per prendre la C-53 fins Balaguer, i d’allà la C-12, o la C-13, fins Cellers, a l’embassament de Terradets, on hi ha l’Hotel. Preneu la carretera local LV-9124, cap a La Guardia de Tremp, i ben indicat, cap a Mur.

El poderoso castillo de Mur alza sus defensas del primer románico sobre una colina potente, defendiendo el pasaje de los Terradets, en la maravillosa tierra que domina el Montsec. Esta vía, lugar de paso obligado entre los valles pirenaicos y las tierras musulmanas de Lleida o Zaragoza, vivió el azaroso siglo X como tierra de frontera, que era vivir en la guerra permanente. Por eso se edificó aquí arriba una torre, simple, fuerte, hecha de la misma roca del lugar, y se la rodeó de una muralla, sin más pretensión arquitectónica que ser alta y dura, de forma redondeada, como un huevo. Y aquí vivieron colonos de frontera, arriba de esta acrópolis, a los pies de la fortaleza. Hasta que Arnau Mir de Tost, caudillo militar insigne, conquistador de la Vall d’Àger, avanzó más allá la raya. El castillo quedó inmortalizado, parado en el tiempo. Cerca se edificó una colegiata agustiniana, hombres dedicados a orar por el alma de los vizcondes enterrados en el templo. Colegiata y castillo de Mur hacen pareja como una joya única del románico catalán más puro, a escasos 50 mts uno de otro. Por eso es una visita tan recomendable. Santa María de Mur conserva un claustro bellísimo, antiguo, rupestre. Y una iglesia fantástica, con unas reproducciones soberbiamente bien hechas de las pinturas románicas del ábside, hoy en día en Boston. Todo ello hace de Mur uno de los mejores monumentos más bonitos que podamos ver en nuestro país. Completa la excursión el hecho de que la visita guiada está muy bien explicada, y que en todas partes hay paneles con toda la información que podáis desear. Mur, castillo y colegiata, valen una excursión dedicada. Pero la zona es perfecta para un puente, o unas vacaciones. Sólo diremos que, muy cerca, tienen el embalse de Terradets, con una oferta lúdica pensada para los niños: kayac, canoas … El Hotel Terradets, junto al lago, y no lejos de Mur, se ha especializado en organizar vacaciones para los niños y sus padres. Bici, senderismo, hípica, geocatching … un paraíso para los niños. Habitaciones familiares a precios razonables. También se puede visitar la Cuenca de Tremp, con las huellas de dinosaurio cerca de Isona. Y el castillo de Llorda, la otra fortaleza familiar de Arnau Mir de Tost, impresionante. O la iglesia románica de Gavet de la Conca, un lujo. No os perdáis el Valle de Àger, con otra colegiata románica, obra de Arnau también, y con el observatorio astronómico del Ojo del Montsec, ideal para familias con niños y niñas en edad escolar. Finalmente, para no marearos más, sólo referenciaros el desfiladero de Montrebei, con el camino de sirga sobre las aguas azules. Y tantos pueblos, tantos templos, tanta naturaleza para recorrer … Para dormir nos dicen cosas buenas de La Rectoria, un hotelito rural y restaurante, situado en la plaza de la Iglesia de la Guardia de Tremp, un pueblo cercano al castillo de Mur. Tel: 973 65 00 42. En Tremp tienen muchos hoteles, todos un poco destartalados, pero hemos estado bien en el Siglo XX, muy clásico, y en el Nerets, en Vilamitjana, más rural. En el Valle de Àger tienen Can Maciarol, algo más que una casa rural, con restaurante y apartamentos. Más lejos la Hospedería del Monasterio de Les Avellanes, impresionante. Para comer sirve cualquiera de estos lugares, pero nosotros preferimos Casa Xalets, en Àger, una apuesta segura. Tienen también un par de campings, el Zodiac, con menos renombre, y el promotor del turismo en la zona, el cámping Valle de Àger. Llegará a Mur si van hasta Vilagrasa por la A2, para tomar la C-53 hasta Balaguer, y de allí la C-12, o la C-13, hasta Cellers, en el embalse de Terradets, donde está el Hotel. Tomen la carretera local LV-9.124, hacia La Guardia de Tremp, y bien indicado, hacia Mur.

Los organos de Montoro


Si hi ha una zona desconeguda, despoblada, oblidada i perduda a Espanya, aquesta és, sense cap mena de dubte, la zona on estan situats els órganos de Montoro. Muntanya agreste, kilòmetres i kilòmetres de no res, cap poble, cap signe de vida humana. Només la carretera, que passat Ejulve, el poble dels saborosos pernils, serpenteja, puja i baixa, en la més absoluta soletat i desolació, fins arribar a Villarluengo, que és com dir, a la fi del món conegut. Terres dures, duríssimes, del Maestrat de Terol. I doncs, per quina raó us proposem una visita a aquest apartat racó?. Perquè tota la terra del naixement i curs alt del riu Guadalope és d’una rusticitat històrica i una bellessa estranya. Espais naturals inabastables, conservats des de fa segles. Monumentals pobles i referències naturals de primer ordre: Ejulve i els pernils, Molinos, amb la cova de cristall, maravelloses coves de cristall, el inaudit parc paleontológico de Galve, el naixement del riu Pitarque, Pitarque mateix o Villarluengo… I, en mig de tot, aquesta curiositat geològica, un punt curiós a peu de carretera. Els órganos de Montoro de Mezquita. Pareu-vos al mateix voral per admirar-los. Totèmics, com un ganivet de serra, alçant-se damunt el Guadalope que passa al seu peu. No són res. No tenen res més. Però si passeu per allà, si voleu visitar el Maestrat de Terol, penseu a incloure’ls en la vostra ruta. En acabar continueu cap a Pitarque, la joia amagada, a veure el poblet encantador i el riu que neix entre penyasegats. Continueu fins Villarluengo per veure com s’arremolina sobre la roca que el sustenta. Seguiu cap a Cantavieja, preciosa vila medieval. I, perquè no, Aliaga, o Galve, o els altres poblets d’aquesta terra oblidada dels deus i dels homes. I per dormir per aquests llocs a Molinos, per exemple, teniu l’Hostal de la Villa, al carrer Major. I per dinar el restaurant “El Fontanal”, a la plaça major del mateix Molinos, on us atendran molt bé. El millor allotjament de la comarca està molt lluny dels “Organos”, però no podem resistir-nos a donar-vos la referència, perquè hi hem dormit de fàbula:  l’Hotel Balfagón, a Cantavieja. ‎ Habitacions familiars dignes d’un cinc estrelles. Cuina molt cuidada. Un destí que us agradarà!.

Si hay una zona desconocida, despoblada, olvidada y perdida en España, ésta es, sin lugar a dudas, la zona donde están situados los órganos de Montoro. Montaña agreste, kilómetros y kilómetros de nada, ningún pueblo, ningún signo de vida humana. Sólo la carretera, que pasado Ejulve, el pueblo de los sabrosos jamones, serpentea, sube y baja, en la más absoluta soledad y desolación, hasta llegar a Villarluengo, que es como decir, a la fin del mundo conocido. Tierras duras, durísimas, del Maestrazgo de Teruel. Y pues, ¿por qué razón os proponemos una visita a este apartado rincón?. Porque toda la tierra del nacimiento y curso alto del río Guadalope es de una rusticidad histórica y una belleza extraña. Espacios naturales inalcanzables, conservados desde hace siglos. Monumentales pueblos y referencias naturales de primer orden: Ejulve y los jamones, Molinos, con la cueva de cristal, maravillosas cuevas de cristal, el inaudito parque paleontológico de Galve, el nacimiento del río Pitarque, Pitarque mismo o Villarluengo … Y, en medio de todo, esta curiosidad geológica, un punto curioso a pie de carretera. Los organos de Montoro de Mezquita. Paren en el mismo arcén para admirarlos. Totémicos, como un cuchillo de sierra, alzándose sobre el Guadalope que pasa a su pie. No son nada. No tienen nada más. Pero si pasáis por allí, si queréis visitar el Maestrazgo de Teruel, pensad en incluirlos en su ruta. Al terminar continúen hacia Pitarque, la joya escondida, a ver el pueblecito encantador y el río que nace entre acantilados. Continúen hasta Villarluengo para ver cómo se arremolina sobre la roca que lo sustenta. Sigan hacia Cantavieja, preciosa villa medieval. Y, porqué no, Aliaga, o Galve, o los otros pueblos de esta tierra olvidada de los dioses y los hombres. Y para dormir por estos lugares en Molinos, por ejemplo, tienen el Hostal de la Villa, en la calle Mayor. Y para comer el restaurante “El Fontanal”, en la plaza mayor del mismo Molinos, donde les atenderán muy bien. El mejor alojamiento de la comarca está muy lejos de los “Organos”, pero no podemos resistirnos a daros la referencia, porque hemos dormido de fábula: el Hotel Balfagón, en Cantavieja. Habitaciones familiares dignas de un cinco estrellas. Cocina muy cuidada. ¡Un destino que os gustará!.

Teruel


Teruel existeix i, a més, és molt bonica. Teruel és art. És la seva catedral mudejar, amb un artesonat que us farà girar els ulls al cel i al·lucinar. Preciós, bellíssim. També és les seves esglèsies amb uns campanars mudejars únics al món, patrimoni de la humanitat. Son el Salvador, San Martín, San Pedro… dins el seu casc antic, medieval i modernista, peatonal. Quedareu fascinats per la seva bellessa. Teruel és Art-Decó. Modernisme fora de Barcelona, a la seva plaça del Torico, entranyable. Una ciutat a escala humana. Teruel és ciència. És Dinòpolis i els seus dinosaures, un parc temàtic magnífic, que els vostres infants no poden deixar de veure. Teruel és natura. És veure les estacions fluir, tardor maravellosa, primavera fresca, estiu i hiverns durs, potents. És la capital d’una regió quasi inexplorada, amb rius i boscos antics. Teruel existeix  i és un destí ideal per pasar un cap de setmana diferent. Albarracín, poble medieval increïble, la seva serrania, espai natural intocat, la zona de l’alto Tajo, verge, Mosqueruela, Mora de Rubielos, sierra de Gudar… tants i tants pobles, valls, bellesses. Us recomanem de cor una anada a Teruel amb la família. Ara amb bona comunicació des de Saragossa, per l’autovia Mudejar. Per dinar teniu llocs fabulosos. Nosaltres ho hem fet al restaurant La Torre del Salvador, just al costat de la més impressionant torre mudejar de Teruel. Una descoberta, recomanable totalment. Cuina cuidada, de disseny, saborosa a preus moderats. Reserveu. També ens ha agradat El Mesón del Óvalo, proper a l’anterior, menys sofisticat, més típic. Bona cuina. No hem estat, però ens han recomanat el Yaín, cuina cuidada, al barri jueu. Teniu molts hotels per dormir. Cap de gran cadena. Cap gaire modern. Hem estat al decimonònic Reina Cristina. Fou un clàssic, ara un xic gastat. A les afores varem veure un Spa que te habitacions familiars, no tenia mala pinta. L’Oriente i també el Mudayyan ens van semblar força bé. Cap a Terol!.

Teruel existe, y además, es muy bonita. Teruel es arte. Arte mudejar. Es su catedral mudejar y las otras iglesias que la acompañan, San Salvador, San Martín, San Pedro, todas con sus torres mudéjares, patrimonio de la humanidad, que hay que ver, que hay que disfrutar. Quedaréis fascinados por su belleza. Teruel es también ciencia. Es Dinopolis y sus dinosaurios, un parque que vuestros hijos e hijas no pueden dejar de ver. Teruel es Art-Decó. Modernismo fuera de Barcelona, ​​en su plaza del Torico, entrañable. Una ciudad a escala humana. Teruel es naturaleza. Es ver las estaciones fluir, otoño maravillosa, primavera fresca, verano e inviernos duros, potentes. Es la capital de una región casi inexplorada, con ríos y bosques antiguos. Teruel existe y es un destino ideal para pasar un fin de semana diferente. Albarracín, pueblo medieval increíble, su serranía, espacio natural intocado, la zona del alto Tajo, virgen, Mosqueruela, Mora de Rubielos, Sierra de Gudar … tantos y tantos pueblos, valles, bellezas. Les recomendamos de corazón una ida a Teruel con la familia. Ahora con buena comunicación desde Zaragoza, por la autovía Mudejar. Para comer tienen lugares fabulosos. Nosotros lo hemos hecho en el restaurante La Torre del Salvador, justo al lado de la más impresionante torre mudejar de Teruel. Un descubrimiento, recomendable totalmente. Cocina cuidada, de diseño, sabrosa a precios moderados. Reservad. También nos ha gustado El Mesón del Óvalo, próximo al anterior, menos sofisticado, más típico. Buena cocina. No hemos sido, pero nos han recomendado el Yaín, cocina cuidada, en el barrio judío. Tienen muchos hoteles para dormir. Hemos estado en el decimonónico Reina Cristina. Fue un clásico, ahora un poco gastado. En las afueras vimos un Spa que tiene habitaciones familiares, no tenía mala pinta. El Oriente y también el Mudayyan nos parecieron bastante bien.

Pena-Roja de Tastavins


Pena-Roja de Tastavins és un dels pobles més bonics de la comarca aragonesa del Matarranya de Terol, i si m’apureu molt, us confesaré que, possiblement de tot l’Aragó. La vila s’alça esglaonada a la vessant asolellada d’un turó. Ja les cases, l’esglèsia, la disposició escenogràfica dels carrers són tot un espectacle. Però Pena-roja de Tastavins te moltíssims més atractius que el fan un destí de sortida familiar, de vacances, inexcusable. Com per exemple la maravella de l’ermita de la Verge de la Font. Una de les millors ermites de la comarca, un molt bon exemple de precioses ermites que podeu trobar arreu d’aquelles contrades. Es tracta d’un edifici doble. L’ermita, barroca, dels segles XIII al XVIII, i la hostatgeria, l’hospital per pelegrins, molt anterior, gòtic, que conté una sala amb artesonat mossàrab que no podem arribar a descriure-us prou correctament amb les nostres paraules sense traça. És realment increible que existeixi una joia així i no surti als llibres d’art. A més l’acompanyen un delicat claustre renaixentista i la hostatgeria mateixa.  Evidentment l’església barroca i la font que dona nom al santuari són anecdòtics. Dins el santuari hi ha un centre d’interpretació del Matarranya, i un petit hostal, que no sabem del cert si ja funciona. La natura es manifesta esplendorosa, amb el riu Tastavins a tocar, fantàstic, net, encantador i els boscos intocats. El paratge és recomanable al 100%. A Pena-Roja, a més, el govern d’Aragó hi ha instal·lat un centre d’interpretació dels dinosaures que és tot un valor afegit. Forma part de Dinòpolis. Ja veieu que cal anar-ho a veure. Trobareu Pena-Roja al nord de Vallderoures, o bé entre Gandesa i Morella, just a mig camí. Lligueu aquesta sortida amb una visita a Vallderoures i Alcanyís, o una volta pel Matarranya, veient pobles tan fantàstics com La Freixeneda, el mateix Vallderoures, amb el seu castell, Beseit amb el maravellós parc natural del Parrisal i tants d’altres. Per dormir, al mateix poble, teniu un hotelet senzill però familiar,el Tastavins, que porta el nom del riu. També son interessants per a famílies els apartaments Molinou. Com ja us hem comentat, no sabríem dir-vos en quin estat de restauració estan els apartaments rurals de la Virgen de la Fuente. També teniu una vivenda rural, anomenada el Mas de Nofre, i també el Mas Aragonés. Si voleu recòrrer aquesta terra fabulosa mireu-vos les webs dedicades als Ports de Beseit. Arribareu a Pena-Roja per la AP-2 fins Tortosa, o bé per Tarragona, Reus, Mora i Gandesa cap a Horta de Sant Joan, Arnes i Vallderroures. D’allà seguiu les indicacions.  O per l’Hospitalet de l’Infant fins Mora i enllaçar allà amb la ruta que puja per la N-420, fins el creuament de les Ventes d’Alcanyís. En cop allà preneu en direcció Morella, i seguiu les indcacions. Hi aneu per on hi aneu, són dos o tres hores de camí i uns 240 km. Però valen la pena de fer-se. Quan arribeu a Pena-Roja, tindreu la comarca i l’impressionant massís dels Ports a la vostra disposicio. Mil i una carreteres, camins, i senders, de tota mida i de tots tipus, per penetrar en un espai natural únic, poc conegut i maravellós. També podeu visitar la comarca veïna de la Terra Alta, amb bellesses com ara Arnes o Horta de Sant Joan. No deixeu de visitar el lloc on els voltors mengen. Banyeu-vos en l’aigua cristal·lina dels rius. Un aigua de color verd maragda, o blau aiguamarina. Admireu les roques, els arbres damunt les penyes. Entreu, rius amunt, a la alta vall de l’Algars, del riu dels Estrets, de la Canaleta o del mateix Tastavins. Aigua neta, penyes i natura. Si voleu dormir en un complex hoteler familiar, pensat fins el darrer detall pels infants, aneu al Vilar Rural d’Arnes, ideal per famílies, i tot que no és barat, creiem que és un hotel al que voldreu tornar. Quelcom més econòmic, però bo, a la zona, teniu a Vallderroures l’hotel El Salt, o bé l’Hotel Miralles, a Horta de Sant Joan. De llocs on menjar, a banda dels citats, n’i ha un munt. Aquesta sortida és ideal per un cap de setmana llarg, o unes petites vacances.

Peñarroya de Tastavins es uno de los pueblos más bonitos de la comarca aragonesa del Matarraña de Teruel, y si me apuráis mucho, os confesaré que, posiblemente de todo Aragón. La villa se alza escalonada en la ladera soleada de una colina. Ya las casas, la iglesia, la disposición escenográfica de las calles son todo un espectáculo. Pero Peñarroya de Tastavins tiene muchísimos más atractivos que lo hacen un destino de salida familiar, de vacaciones, inexcusable. Como por ejemplo la maravilla de la ermita de la Virgen de la Fuente. Una de las mejores ermitas de la comarca, un muy buen ejemplo de preciosas ermitas que podéis encontrar en aquellas comarcas. Se trata de un edificio doble. La ermita, barroca, de los siglos XIII al XVIII, y la hospedería, el hospital para peregrinos, muy anterior, gótico, que contiene una sala con artesonado mozárabe que no podemos llegar a describiros lo bastante correctamente con nuestras palabras. Es realmente increíble que exista una joya así y no salga en los libros de arte. Además le acompañan un delicado claustro renacentista y la hospedería misma. Evidentemente la iglesia barroca y la fuente que da nombre al santuario son anecdóticos. Dentro del santuario hay un centro de interpretación del Matarraña, y un pequeño hostal, que no sabemos a ciencia cierta si ya funciona. La naturaleza se manifiesta esplendorosa, con el río Tastavins al lado, fantástico, limpio, encantador y los bosques intocados. El paraje es recomendable al 100%. En Peñarroya, además, el gobierno de Aragón ha instalado un centro de interpretación de los dinosaurios que es todo un valor añadido. Forma parte de Dinópolis. Ya veis que hay que ir a verlo. Encontrareis el pueblo al norte de Valderrobres, o bien entre Gandesa y Morella, justo a medio camino. Una esta salida con una visita a Valderrobres y Alcañiz, o una vuelta por el Matarraña, viendo pueblos tan fantásticos como La Fresneda, el mismo Valderrobres, con su castillo, Beceite con el maravilloso parque natural del Parrisal y tantos otros. Para dormir, en el mismo pueblo, tienen un hotelito sencillo pero familiar, el Tastavins, que lleva el nombre del río. También son interesantes para familias los apartamentos Molinou. Como ya os hemos comentado, no sabríamos deciros en qué estado de restauración están los apartamentos rurales de la Virgen de la Fuente. También tienen una vivienda rural, llamada el Mas de Nofre, y también el Mas Aragonés. Si quieren recorrer esta tierra fabulosa, leanse las webs dedicadas a los Puertos de Beceite. Llegarán a Pena-Roja por la AP-2 hasta Tortosa, o bien por Tarragona, Reus, Mora y Gandesa hacia Horta de Sant Joan, Arnes y Valderrobres. De allí sigan las indicaciones de los carteles de tráfico. O por el Hospitalet de l’Infant hasta Mora y enlazar allí con la ruta que sube por la N-420, hasta el cruce de las Ventas de Alcañiz. En vez allí tomar en dirección Morella, y sigan las indicaciones. Se vaya por donde se vaya, son dos o tres horas de camino y unos 240 km. Pero valen la pena de hacer. Cuando lleguen, tendrán la comarca, el impresionante macizo de los Ports, a su disposicion. Mil y una carreteras, caminos, y senderos, de toda medida y de todo tipo, para penetrar en un espacio natural único, poco conocido y maravilloso. También puede vnisitar la comarca vecina de la Terra Alta, con bellezas como Arnes o Horta de Sant Joan. No dejen de ver el lugar donde los buitres comen. Báñense en el agua cristalina de los ríos. Un agua de color verde esmeralda, o azul aguamarina. Admiren las rocas, los árboles sobre las peñas. Entrad, ríos arriba en el valle del Algars, del río de los Estrechos, de la Canaleta o del mismo Tastavins. Agua limpia, peñas y naturaleza. Si quieren dormir en un complejo hotelero familiar, pensado hasta el último detalle para los niños, vayan al Vilar Rural de Arnes, ideal para familias, y aunque no es barato, creemos que es un hotel al que desearán regresar. Algo más económico, pero bueno, en la zona, tienen en Valderrobres el hotel El Salto, o bien el Hotel Miralles, en Horta de Sant Joan. De lugares donde comer, aparte de los citados, hay un montón. Esta salida es ideal para un fin de semana largo, o unas pequeñas vacaciones. Una volta per un món diferent!

Els dinosaures d’Isona


Els voltants d’Isona, tota la Conca d’Enllà de fet, varen ser un llac plàcid on els dinosaures del període cretaci varen fer els seus nius, hi varen posar ous i s’hi varen passejar. Per això, a diferents llocs de la Conca, prop o lluny d’Isona, apareixen els millors jaciments de fòsil de nius, ous i petjades de dinosaures de Catalunya. Al Museu de la Conca d’enllà, a Isona, hi ha el centre d’acollida de l’anomenat Parc Cretaci. Allà us oferiran tota la informació necessaria per descobrir una zona que en temps llunyants va veure còrrer les bèsties més grans que van trepitjar la terra. Al museu us mostraran tot un seguit de materials que us permetran imaginar aquesta comarca. També us guiaran pels jaciments i per les restes. Algunes estan properes. S’hi pot anar en cotxe i amb una petita caminada. Altres estan molt més llunyanes. Aprofiteu per descobrir també les col·leccions sobre la ciutat romana d’Aeso, l’antiga Isona. Aquest museu, i els jaciments de petjades i nius, mereixen una parada en la vostra ruta del Pirineu a Barcelona, via Tremp, Isona i Ponts pel port de Comiols. La Conca d’enllà és una regió poc coneguda del Pallars. Injustament. Pobles com Isona, o esglèsies com Covet, o l’Abella de la Conca, o castells centenaris, son coses que heu de veure.

Los alrededores de Isona, toda la Cuenca de Isona de hecho, fueron un lago plácido donde los dinosaurios del período cretáceo hicieron sus nidos, se pusieron huevos y pasearon. Por ello, en diferentes lugares de la Cuenca, cerca o lejos de Isona, aparecen los mejores yacimientos de fósiles, con los mejores nidos, huevos y huellas de dinosaurios de Cataluña. En el Museo de la Conca de Isona, está el centro de acogida del llamado Parque Cretácico. Allí le ofrecerán toda la información necesaria para descubrir una zona que en tiempos vio correr las bestias más grandes que pisaron la tierra. En el museo les mostrarán una serie de materiales que les permitirán imaginar esta comarca. También les guiarán por los yacimientos y los restos. Algunos están cercanos. Se puede ir en coche y llegar con una pequeña caminata. Otros están mucho más lejanos. Aprovechad para descubrir también las colecciones de la ciudad romana de Aeso, la antigua Isona. Este museo, y los yacimientos de huellas y nidos, merecen una parada en la ruta del Pirineo a Barcelona, vía Tremp, Isona y Ponts, por el puerto de Comiols. La Cuenca de Isona es una región poco conocida del Pallars. Injustamente. Pueblos como Isona, o iglesias como Covet, o la Abella de la Conca, o sus castillos centenarios, son cosas que debe ver.