Dinan


dinan

Dinan és el poble que més ens va agradar d’entre la multitud de poblets medievals de Bretanya. No és un poblet, de fet és una vila força gran però amb un casc antic molt ben conservat. Hi ha dos Dinan. El del port, a sota, a les vores del riu Rance, amb el seu pont medieval, un barri pescador i comercial, petit, i la vila closa, a dalt, envoltada de muralles i coronada per un senyor castell. Els uneix un carrer empedrat, preciós, que fa una forta, molt forta pujada, ple de cases medievals amb entramats de fusta. Es el carrer de Jerzual i sembla talment sorgit de l’edat mitjana. Està plena d’agradables botigues d’artesans i de records que fan menys fatigosa la pujada. Al mig del carrer, en arribar a la muralla, una porta amb una torre dona accés a la vila alta. Allà hi ha uns WC públics, que potser us faran falta per seguir pujant. Entrem al poble medieval. Podeu pujar al camí de ronda de les muralles just passar la porta si voleu. Ara som als carrers comercials plens de cases amb entramats de fusta, de places boniques, d’esglésies gòtiques. Hi ha la plaça dels corders, dels mercers, oficis de l’edat mitja, cases de fusta del segle XVI, la basílica de Saint-Sauveur, del siglo XII, una mica oriental, bizantina o persa. Sou al cor de Bretanya. Si heu estat capaços d’arribar fins aquí no us costarà res de completar la visita arribant fins el castell, rodejant les muralles. Si heu passat airosos la prova de pujar des del port de Dinan, on trobareu aparcament fàcil pel vostre cotxe, no us costarà gens desfer el camí, i tornar a baixar a les vores de la Rance, amb el pont medieval, per donar per tancada aquesta visita, una de les més maques que podeu fer a Bretanya. A Dinan tenim bones adreces per dinar: L’Atelier Gourmand, al port, al Quai número 4. Un xic més enllà, al número 9, Chez Odette BongrainChez Odette Bongrain, un altre restaurant molt clàssic. Si ja sou dalt la vila medieval llavors teniu un bar on fan menjars, senzills, sense glamour, però molt bons, un plat únic combinat, salsitxes, papates, ou… i postres… pastissos… Au Thé Gourmand!. Molt més clàssic, més car però no inabastable, Fleur du Sel proposa plats francesos i bretons de sempre. Cuidat i encantador. Entre un i l’altre, la Courtine, proposa també bona teca. Qualsevol restaurant a Dinan és bo. Pasant n’hem vist molts més i, a tots, hi haguèssim dinat!. No oblideussiu Dinan tot visitant Bretanya!.

Dinan es el pueblo que más nos gustó de entre la multitud de pueblos medievales de Bretaña. No es un pueblo, de hecho es una villa bastante grande pero con un casco antiguo muy bien conservado. Hay dos Dinan. El del puerto, abajo, a las orillas del río Rance, con su puente medieval, un barrio pescador y comercial, pequeño, y la villa cerrada, arriba, rodeada de murallas y coronada por un señor castillo. Los une una calle adoquinada, precioso, que hace una fuerte, muy fuerte subida, lleno de casas medievales con entramados de madera. Se la calle Jerzual y parece talmente surgido de la edad media. Está llena de agradables tiendas de artesanos y de recuerdos que hacen menos fatigosa la subida. En medio de la calle, al llegar a la muralla, una puerta con una torre da acceso a la ciudad alta. Allí hay unos WC públicos, que quizás os harán falta para seguir subiendo. Entramos en el pueblo medieval. Puede subir al camino de ronda de las murallas más pasar la puerta si quieres. Ahora somos las calles comerciales llenas de casas con entramados de madera, de plazas bonitas, de iglesias góticas. Existe la plaza de los corderos, de los merceros, oficios de la edad media, casas de madera del siglo XVI, la basílica de Saint-Sauveur, del siglo XII, algo oriental, bizantina o persa. Usted está en el corazón de Bretaña. Si ha sido capaces de llegar hasta aquí no te costará nada de completar la visita llegando hasta el castillo, rodeando las murallas. Si ha pasado airosos la prueba de subir desde el puerto de Dinan, donde encontrará aparcamiento fácil para su coche, no te costará nada deshacer el camino, y volver a bajar a los bordes de la Rance, con el puente medieval, para dar por cerrada esta visita, una de las más bonitas que puede hacer en Bretaña. A Dinan tenemos buenas direcciones para comer: El Atelier Gourmand, en el puerto, en el Quai número 4. Un poco más allá, en el número 9, Chez Odette BongrainChez Odette Bongrain, otro restaurante muy clásico. Si ya es arriba la villa medieval entonces tiene un bar donde hacen comidas, sencillos, sin glamour, pero muy buenos, un plato único combinado, salchichas, patatas, huevo … y postres … pasteles … Au Thé Gourmand! . Mucho más clásico, más caro pero no inalcanzable, Fleur du Sel propone platos franceses y bretones de siempre. Cuidado y encantador. Entre uno y otro, la Courtine, propone también buena comida. Cualquier restaurante en Dinan es bueno. Pasando hemos visto muchos más y, a todos, hubiéramos comido !. No oblideussiu Dinan visitando Bretaña !.

El Cap Fréhel


frehel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Rennes


rennes

La vila de Rennes és la capital històrica de la bellíssima regió de Bretanya, a França. Però això no es tradueix en una ciutat bonica ni gran. Rennes te una mida humana, abastable, que la fa molt agradable. Rennes, però, no és una ciutat maca. Un malaurat incendi al segle XVII li va llevar tot el patrimoni medieval del seu casc antic. Milers de cases d’entramats de fusta van cremar. Malgrat tot encara en queden algunes pels carrers que envolten la plaça de Santa Anna, o al carrer de Sant Miquel, focus contracultural de la vila, lloc de trobada dels amants dels bars i el sarau. La catedral de Sant Pere, neoclàsic dur, el parlament de Bretanya, l’ajuntament, l’òpera… tot el centre històric va ser reconstruït en aquell estil pompós del classicisme francès. La capella de Sant Ives, el magnífic espai verd del parc Thabor, alguna església més, com Sant Salvador, s’escapen d’aquesta mediocritat. Malgrat tot en va agradar Rennes i, pel seu emplaçament és ideal per fe-ne un centre d’operacions, no saturat, per veure la meitat oriental de la Bretanya. Perquè des de Rennes teniu a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadia en una illa al mig del mar, preciosa, i plena de gent!. I també a 80 kms. la bella ciutat corsària de Saint Maló, també desbordada de públic tothora. I a 40 kms, només les viles medievals de Fougueres i Vitré, amb els seus castells. I a 60 kms la vila fabulosa de Dinan, amb carrers d’ensomni, o la de Dol de Bretanya, amb la seva descomunal i bonica catedral, o les belles platges i ports de la costa Maragda, com Erquy, amb les seves conxes de sorres daurades. O bé els caps que s’endinsen a l’oceà, com el de Frehél i els seus penya-segats de vertígen, i els seus fars. I, a la banda sud Vannes, Carnac i els seus monòlits de pedra, o el bosc de Paimport, Broceliade pels amants de les llegendes artúriques, amb la tomba de Merlí, l’encantador. Rennes, a més, te un hotel de primera per a les famílies, que a l’estiu fa ofertes increibles, amb suites dúplex per menys de 100€, desdejuni inclòs. Es tracta del Novotel Gare, fantàstic. Amb piscina interior climatitzada per si plou, cosa possible a Bretanya!. Hi hem estat molt bé en aquest hotel!. O restaurants tan bons com el Basilico, a tocar de l’hotel, un italìa que us enamorarà!. Si aneu a Bretanya, que heu d’anar-hi un d’aquests estius, no deixeu passar aquesta ciutat, aquest hotel i aquest restaurant. També vam menjar al Cafe Noir, pas mal però car, una mica més cap a l’estació, i hem vist alguns restaurants més, com el San Remo, una altra pizzeria, a la mateixa plaça de l’estació, però no hi hem menjat. Bona estada a Rennes!.

La ciudad de Rennes es la capital histórica de la bellísima región de Bretaña, en Francia. Pero esto no se traduce en una ciudad hermosa ni grande. Rennes tiene una medida humana, alcanzable, que la hace muy agradable. Rennes, sin embargo, no es una ciudad bonita. Un desgraciado incendio en el siglo XVII le quitó todo el patrimonio medieval de su casco antiguo. Miles de casas de entramados de madera quemaron. Sin embargo aún quedan algunas por las calles que rodean la plaza de Santa Ana, o en la calle de San Miguel, foco contracultural de la ciudad, lugar de encuentro de los amantes de los bares y el bullicio. La catedral de San Pedro, neoclásico duro, el parlamento de Bretaña, el ayuntamiento, la ópera … todo el centro histórico fue reconstruido en ese estilo pomposo del clasicismo francés. La capilla de San Ives, el magnífico espacio verde del parque Thabor, alguna iglesia más, como San Salvador, se escapan de esta mediocridad. A pesar de todo en gustó Rennes y, por su emplazamiento es ideal para fe de ello un centro de operaciones, no saturado, para ver la mitad oriental de la Bretaña. Porque desde Rennes tiene a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadía en una isla en medio del mar, preciosa, y llena de gente !. Y también a 80 kms. la bella ciudad corsaria de Saint Maló, también desbordada de público en todo momento. Y a 40 kms, sólo las villas medievales de Fougueres y Vitré, con sus castillos. Y a 60 kms la ciudad fabulosa de Dinan, con calles de ensueño, o la de Dol de Bretaña, con su descomunal y bonita catedral, o las bellas playas y puertos de la costa Esmeralda, como Erquy, con sus conchas de arenas doradas. O bien los fines que se adentran en el océano, como el de Fréhel y sus acantilados de vértigo, y sus faros. Y, en el lado sur Vannes, Carnac y sus monolitos de piedra, o el bosque de Paimport, Broceliade los amantes de las leyendas artúricas, con la tumba de Merlín, el encantador. Rennes, además, tiene un hotel de primera para las familias, que en verano hace ofertas increibles, con suites dúplex por menos de 100 €, desayuno incluido. Se trata del Novotel Gare, fantástico. Con piscina interior climatizada por si llueve, lo posible en Bretaña !. Hemos estado muy bien en este hotel !. O restaurantes tan buenos como el Basilico, junto al hotel, un italiano que os enamorará !. Si va a Bretaña, que ha de ir uno de estos veranos, no deje pasar esta ciudad, este hotel y este restaurante. También comimos en el Cafe Noir, no está mal pero caro, algo más hacia la estación, y hemos visto algunos restaurantes más, como el San Remo, otra pizzería, en la misma plaza de la estación, pero no hemos comido. Buena estancia en Rennes !.