Fira Medieval a Tossa de Mar


Aquest cap de setmana fan a Tossa de Mar una esplèndida fira medieval. Hi haurà tots el actes que podeu imaginar, lluites de cavallers, representacions històriques, mercat medieval, tallers, música, cercavila, actuacions… Una bona proposta per a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara ja sense gaires turistes, un racó a banda del món. Un acte familiar molt proper a Barcelona. Tossa és la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. I també podreu banyar-vos i gaudir de Tossa. Nosaltres estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. També podeu passar-hi tot el cap de setmana i, a més de la fira, visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus. Així trobareu allà el Museu Municipal, un increïble museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. Ja ho sabeu: aquest cap de setmana, tothom a la fira medieval de Tossa!. Arribareu molt fàcilment per l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera este fin de semana con motivo de su bonita feria medieval, con un montón de propuestas para las famílias.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village. Go to Tossa this weekend and enjoy its medieval market.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village. Allez a Tossa cette weekend et vous pourrez voir son magnifique marché mediévale.

Anuncis

Fira dels indians a Tossa de Mar


Aquest proper cap de setmana d’abril, del dissabte 14 al diumenge 15, teniu una nova excusa per arribar-vos fins a la bella població marinera de Tossa de Mar, amb motiu de la seva Fira dels Indians. Poca cosa de fet: mercat, balls, tallers per infants, visites guiades, jornades de cuina tossenca d’inspiració antillana, botigues que surten al carrer… Però és que la vila de Tossa és tan bonica!. I representa la Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies, molt a tocar de Barcelona. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tantes vegades com voldríem a Menorca o a Eivissa… i per això anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de miradors damunt l’horitzó mariner. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa, amb motiu de la seva fira d’indians… doncs ens n’alegrem molt!. També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Y tenemos la excusa perfecta para una escapada familiar: la Feria de los Indianos que tiene lugar este próximo fin de semana, 14 y 15 de abril de 2018. Venga, que Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

Tossa de Mar, revisitada


Un diumenge d’hivern vam tornar a arribar-nos a passar el dia a la bella vila de Tossa, que és tot un petit món isolat, ara sense turistes, un racó a banda del món. I és un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir per a les famílies. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de la vila marinera de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, la majoria de vegades, massa llunyà per a nosaltres. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble.

Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa?… doncs ens n’alegrem molt!.

També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres.

Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu el Dina, un hotel amb encant amb una casa modernista, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. També bonic, menys encantador i més funcional, el Delfín. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida:. Molt recomanable La Placeta, al peu de la vila vella. A l’estiu és super difícil aparcar. A l’hivern podeu arribar fins el pàrquing que hi ha a la platja mateix. A dins la vila vella hi ha la Lluna, un bar de tapes molt bo. Al poble nou, Can Pini, un clàssic, de tota la vida. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure-la.

No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, la mayoría de veces, demasiado lejano para nosotros. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, que nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles de piedra, de casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. Se el paraje de las torres de la muralla, de la muralla misma, del faro, los miradores imposibles encima del horizonte marinero, de la cala escondida al otro lado del pueblo. Tossa os espera.

We can not go very often to Greece, either as we would like in Menorca or Ibiza. Cadaqués is, most of the time, too far away for us. Then, when we add the white lime on the Mediterranean blue, we go to Tossa. Enjoy your old town, a prodigy of history and culture. This closed space, surrounded by walls, above the sea, that tells us about pirates and fear. It is a peaceful world, with stone streets, stone houses, demolished churches, who knows what weather, what earthquakes or corsair attacks. It is the place of the towers of the wall, the wall itself, the lighthouse, the impossible viewpoints on the sea horizon, the hidden cove across the village.

Nous ne pouvons pas aller très souvent en Grèce, comme nous le souhaiterions à Minorque ou à Ibiza. Cadaqués est, la plupart du temps, trop loin pour nous. Ensuite, quand on ajoute la chaux blanche sur le bleu méditerranéen, on va à Tossa. Profitez de votre vieille ville, un prodige de l’histoire et de la culture. Cet espace fermé, entouré de murs, au-dessus de la mer, qui nous parle de pirates et de la peur. C’est un monde paisible, avec des rues en pierre, des maisons en pierre, des églises démolies, qui sait quel temps, quels tremblements de terre ou attaques corsaires. C’est l’endroit des tours du mur, le mur lui-même, le phare, les points de vue impossibles sur l’horizon de mer, l’anse cachée à travers le village.

El Cap Fréhel


frehel

El cap de Fréhel és un dels grans espectacles naturals de Bretanya, de la seva costa nord en concret, del que turísticament s’anomena la Costa Maragda. Endinsat a l’oceà, majestuós, amb els seus penyasegats que semblen fets amb blocs de Lego vermell, no gaire alts, uns 70 metres, però molt bonics. El far és el punt d’arribada. Pàrquing suficient i ben ordenat, pagant, WC al mateix aparcament. El far es pot visitar fins la terrassa superior, els mesos d’estiu d’abril a novembre, pagant també uns euros, però no cal si no us fa gràcia. Les vistes son boniques arreu del promontori que es pot fer a peu, sense gaires limitacions i en poca estona, uns 20 minuts anar i tornar fins la mateixa punta. Vigileu perquè la zona està protegida, i és una reserva ornitològica. Des del mirador est podreu albirar al fons del paisatge marí de la costa la silueta del Fort la Latte, castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. El podeu visitar sortint del far, per una carretera a l’esquerra anant cap a Saint Malo i Dinard. Obre tot l’any, i malgrat no ho sembli és realment medieval. El lloc on està col·locat és al·lucinant, amb el seu fossat excavat a la roca, penjat damunt el mar. Les platges son l’altre al·licient de la zona. N’hi ha de precioses, sobretot al costat oest, anant cap a Saint Brieuc. Allà teniu un poblet de pescadors que ens agrada molt, amb una platja igual que la conxa de Donostia. Es tracta d’Erquy, un antic poblet de pescadors, ara molt més turístic però respectat. El Cap que el tanca, anomenat Cap d’Erquy, es molt bonic, semblant al de Fréhel però més salvatge. Entre Erquy i Fréhel passareu per l’estació balneària de Sables d’Or i Les Pins, amb platges de sorra que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació, una mica angoixant si hi ha massa trànsit. Si feu la Bretanya destineu un dia a recòrrer aquest trosset de la costa Maragda entre Saint Malo i Saint Brieuc, d’una bellesa natural impactant. Per dinar us podem proposar un petit restaurant a la carretera entre Fréhel i el castell La Latte. Es diu La Ribote i és una petita braseria bretona molt cuca. També és ben bretó el bistró que hi ha a la plaça de l’església del poblet de Plevenon, fan galetes i creps, recomanable. I pujant cap a Fréhel per la carretera D34, a Sables d’Or i Les Pins, hi ha Le Petit Bouchon, molt bé, i una mica més amunt vam veure’n un altre que també ens va agradar: Le Bistrot des Caps. No deixeu de visitar Fréhel si feu una ruta per la Bretanya!.

El jefe de Fréhel es uno de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, de su costa norte en concreto, de lo que turísticamente se llama la Costa Esmeralda. Adentrado en el océano, majestuoso, con sus acantilados que parecen hechos con bloques de Lego rojo, no muy altos, unos 70 metros, pero muy bonitos. El faro es el punto de llegada. Parking suficiente y bien ordenado, pagando, WC en el mismo aparcamiento. El faro se puede visitar hasta la terraza superior, los meses de verano de abril a noviembre, pagando también unos euros, pero no hace falta si no os hace gracia. Las vistas son hermosas y todo el promontorio que se puede hacer a pie, sin muchas limitaciones, y en poco tiempo, unos 20 minutos ida y vuelta hasta la misma punta. Vigilad porque la zona está protegida, y es una reserva ornitológica. Desde el mirador se podrá divisar, en el fondo del paisaje marino de la costa, la silueta del Fuerte la Latte, castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Se puede visitar saliendo del faro, por una carretera a la izquierda yendo hacia Saint Malo y Dinard. Abre todo el año, y pese a que no lo parezca es realmente medieval. El lugar donde está colocado es alucinante, con su foso excavado en la roca, colgado encima al mar. Las playas son el otro aliciente de la zona. Las hay preciosas, sobre todo en el lado oeste, yendo hacia Saint Brieuc. Allí tienen un pueblo de pescadores que nos gusta mucho, con una playa al igual que la concha de Donostia. Se trata de Erquy, un antiguo pueblo de pescadores, ahora mucho más turístico pero respetado. El cabo que lo cierra, llamado Cabo de Erquy, es muy bonito, parecido al de Fréhel pero más salvaje. Entre Erquy y Fréhel pasaréis por la estación balnearia Arenas de Oro y Les Pins, con playas de arena que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación, un poco agobiante si hay demasiado tráfico. Si haceis la Bretaña y destináis un día a recorrer este pedacito de la costa Esmeralda entre Saint Malo y Saint Brieuc, descubrireis lugares de una belleza natural impactante. Para comer os podemos proponer un pequeño restaurante en la carretera entre Fréhel y el castillo La Latte. Se llama La Ribote y es un asador breton muy cuco. También es bien bretón el bistró que hay en la plaza de la iglesia del pueblo de Plévenon, donde hacen galletas y crepes, recomendable. Y subiendo hacia Fréhel por la carretera D34, en Arenas de Oro y Las Pinos, está Le Petit Bouchon, muy bien, y un poco más arriba vimos otro que también nos gustó. ¡No dejeis de visitar Fréhel haciendo una ruta por la Bretaña !.

Rennes


rennes

La vila de Rennes és la capital històrica de la bellíssima regió de Bretanya, a França. Però això no es tradueix en una ciutat bonica ni gran. Rennes te una mida humana, abastable, que la fa molt agradable. Rennes, però, no és una ciutat maca. Un malaurat incendi al segle XVII li va llevar tot el patrimoni medieval del seu casc antic. Milers de cases d’entramats de fusta van cremar. Malgrat tot encara en queden algunes pels carrers que envolten la plaça de Santa Anna, o al carrer de Sant Miquel, focus contracultural de la vila, lloc de trobada dels amants dels bars i el sarau. La catedral de Sant Pere, neoclàsic dur, el parlament de Bretanya, l’ajuntament, l’òpera… tot el centre històric va ser reconstruït en aquell estil pompós del classicisme francès. La capella de Sant Ives, el magnífic espai verd del parc Thabor, alguna església més, com Sant Salvador, s’escapen d’aquesta mediocritat. Malgrat tot en va agradar Rennes i, pel seu emplaçament és ideal per fe-ne un centre d’operacions, no saturat, per veure la meitat oriental de la Bretanya. Perquè des de Rennes teniu a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadia en una illa al mig del mar, preciosa, i plena de gent!. I també a 80 kms. la bella ciutat corsària de Saint Maló, també desbordada de públic tothora. I a 40 kms, només les viles medievals de Fougueres i Vitré, amb els seus castells. I a 60 kms la vila fabulosa de Dinan, amb carrers d’ensomni, o la de Dol de Bretanya, amb la seva descomunal i bonica catedral, o les belles platges i ports de la costa Maragda, com Erquy, amb les seves conxes de sorres daurades. O bé els caps que s’endinsen a l’oceà, com el de Frehél i els seus penya-segats de vertígen, i els seus fars. I, a la banda sud Vannes, Carnac i els seus monòlits de pedra, o el bosc de Paimport, Broceliade pels amants de les llegendes artúriques, amb la tomba de Merlí, l’encantador. Rennes, a més, te un hotel de primera per a les famílies, que a l’estiu fa ofertes increibles, amb suites dúplex per menys de 100€, desdejuni inclòs. Es tracta del Novotel Gare, fantàstic. Amb piscina interior climatitzada per si plou, cosa possible a Bretanya!. Hi hem estat molt bé en aquest hotel!. O restaurants tan bons com el Basilico, a tocar de l’hotel, un italìa que us enamorarà!. Si aneu a Bretanya, que heu d’anar-hi un d’aquests estius, no deixeu passar aquesta ciutat, aquest hotel i aquest restaurant. També vam menjar al Cafe Noir, pas mal però car, una mica més cap a l’estació, i hem vist alguns restaurants més, com el San Remo, una altra pizzeria, a la mateixa plaça de l’estació, però no hi hem menjat. Bona estada a Rennes!.

La ciudad de Rennes es la capital histórica de la bellísima región de Bretaña, en Francia. Pero esto no se traduce en una ciudad hermosa ni grande. Rennes tiene una medida humana, alcanzable, que la hace muy agradable. Rennes, sin embargo, no es una ciudad bonita. Un desgraciado incendio en el siglo XVII le quitó todo el patrimonio medieval de su casco antiguo. Miles de casas de entramados de madera quemaron. Sin embargo aún quedan algunas por las calles que rodean la plaza de Santa Ana, o en la calle de San Miguel, foco contracultural de la ciudad, lugar de encuentro de los amantes de los bares y el bullicio. La catedral de San Pedro, neoclásico duro, el parlamento de Bretaña, el ayuntamiento, la ópera … todo el centro histórico fue reconstruido en ese estilo pomposo del clasicismo francés. La capilla de San Ives, el magnífico espacio verde del parque Thabor, alguna iglesia más, como San Salvador, se escapan de esta mediocridad. A pesar de todo en gustó Rennes y, por su emplazamiento es ideal para fe de ello un centro de operaciones, no saturado, para ver la mitad oriental de la Bretaña. Porque desde Rennes tiene a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadía en una isla en medio del mar, preciosa, y llena de gente !. Y también a 80 kms. la bella ciudad corsaria de Saint Maló, también desbordada de público en todo momento. Y a 40 kms, sólo las villas medievales de Fougueres y Vitré, con sus castillos. Y a 60 kms la ciudad fabulosa de Dinan, con calles de ensueño, o la de Dol de Bretaña, con su descomunal y bonita catedral, o las bellas playas y puertos de la costa Esmeralda, como Erquy, con sus conchas de arenas doradas. O bien los fines que se adentran en el océano, como el de Fréhel y sus acantilados de vértigo, y sus faros. Y, en el lado sur Vannes, Carnac y sus monolitos de piedra, o el bosque de Paimport, Broceliade los amantes de las leyendas artúricas, con la tumba de Merlín, el encantador. Rennes, además, tiene un hotel de primera para las familias, que en verano hace ofertas increibles, con suites dúplex por menos de 100 €, desayuno incluido. Se trata del Novotel Gare, fantástico. Con piscina interior climatizada por si llueve, lo posible en Bretaña !. Hemos estado muy bien en este hotel !. O restaurantes tan buenos como el Basilico, junto al hotel, un italiano que os enamorará !. Si va a Bretaña, que ha de ir uno de estos veranos, no deje pasar esta ciudad, este hotel y este restaurante. También comimos en el Cafe Noir, no está mal pero caro, algo más hacia la estación, y hemos visto algunos restaurantes más, como el San Remo, otra pizzería, en la misma plaza de la estación, pero no hemos comido. Buena estancia en Rennes !.

Nadal a Tossa de Mar


pessebre_vivent_tossa

La vila de Tossa és un món a banda. Un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, de vegades, massa llunyà. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. Us hem fet venir ganes d’arribar-vos fins a Tossa?. Doncs ara us donarem un bon motiu més. En aquest espai meravellós que us hem descrit, en aquesta vila medieval closa al damunt del mar, el diumenge 22, i el dia de Sant Esteve, el 26, hi fan un magnífic pessebre vivent. L’horari serà de les 18 a les 20 hores.  Més informació al telèfon: 97 234 01 08. No us perdeu aquesta oportunitat de veure aquesta vila blanca formosa, encara més maca a l’hivern. A més hi ha molts més actes de Nadal: mercat… cap d’any… També podeu passar-hi el cap de setmana i visitar els museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa, o les cases dels indianos. Aneu fins a Tossa, cerqueu els restaurants de bon peix i els hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. També es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu l’Hotel Mar Menuda, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida: El Lluís. Molt recomanable La Muralla, al peu de la vila vella. El que dèiem, estem enamorats de Tossa, i us convidem a veure el seu pessebre vivent, convertint la vila vella en un racó de Palestina!.

La villa de Tossa es un mundo aparte. Un espejismo muy cercano a Barcelona. La Costa Brava más asequible, más sencilla de alcanzar. Un escenario de ensueño a menos de una hora en coche de la Plaza Cataluña. Estamos enamorados de Tossa, de su mar, de su playa, del ambiente marinero de sus calles blancas y encaladas. No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, en ocasiones, demasiado lejano. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles y casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. A admirar las torres de la muralla, la muralla misma, el faro, los miradores imposibles sobre el horizonte marino, o  la cala escondida al otro lado del pueblo. A ver los museos que recogen la obra de grandes pintores europeos seducidos por la magia de Tossa. Y si hoy os invitamos a subir hasta Tossa es con motivo de su bonito pessebre viviente, que ocupa las calles y callejones de la vila vieja. Espléndido. Llegaros a Tossa y rendid visita al Faro, en la cima de la villa medieval, con un fantástico mirador, y convertido ahora en un centro de interpretación de los faros. Muy interesante. También encontrarán, cerca de allí, el Museo Municipal, un increíble museo de arte contemporáneo, con obra de Marc Chagall y otros. Llegarán muy fácilmente hasta Tossa a través de la autopista AP-7, tomando la salida 9 en dirección a Vidreres, Lloret de Mar y Tossa. También por la autopista C-32, tomando la última salida hacia Blanes, para continuar en dirección Lloret de Mar y Tossa. La carretera a partir de Lloret tiene un montón de curvas, ¡mucha atención!. Tossa tiene tantos hoteles y restaurantes que es imposible hacer mención de todos ellos. Por eso os recomendaremos los lugares donde nosotros hemos comido o dormido. Tienen el Hotel Mar Menuda, tranquilo, a pie de agua. Situación y vistas inmejorables. Buen restaurante. Los campings, en Tossa, son a veces mejor que los hoteles. Hemos estado, de fábula, en el Camping Tossa, en el bosque, eso si, lejos del mar. Y hay tres más aún. Para comer o cenar un bar con restaurante de toda la vida: Lluís. Muy recomendable La Muralla, al pie de la villa vieja. ¡Buena estancia en Tossa, y buén belén viviente!.

Evocació marinera: Tossa de Mar


Tossa

La vila de Tossa és un món a banda. Un miratge molt proper a Barcelona. La Costa Brava més asequible, més senzilla d’assolir. Un escenari de somni a menys d’una hora en cotxe de la Plaça Catalunya. Estem enamorats de Tossa, del seu mar, de la seva platja, de l’ambient mariner dels seus carrers blancs i encalats. No podem anar gaire sovint a Grècia, tampoc tan com voldríem a Menorca o a Eivissa. Cadaqués està, de vegades, massa llunyà. Llavors, quan anyorem el blanc de la calç damunt el blau mediterrà, anem a Tossa. A gaudir de la seva vila vella, un prodigi de la història i la cultura. Aquest espai clos, tancat de muralles, damunt del mar, que ens parla de pirates i de por. És un món tranquil, de carrers de pedra, de cases de pedra, d’esglésies derruïdes qui sap per quins temporals, quins terratrèmols o quins atacs corsaris. Es el paratge de les torres de la muralla, de la muralla mateixa, del far, dels miradors impossibles damunt l’horitzó mariner, de la cala amagada a l’altre costat del poble. Dels museus que recullen l’obra de grans pintors europeus seduïts per la magia de Tossa. I sota els seus peus, fora dja ‘aquesta petita pàtria, abocada al mar, tot encerclant la platja amable, apareix la vila nova. És la Tossa del segle XIX, la de les cases dels indianos, la dels els restaurants de bon peix, dels hotels més o menys decadents. Tossa ens encanta i ens sedueix. Perquè allà res no és desenfrenat. Hi ha trànsit, sí. Hi ha gent, cert, però aquesta maravella de la costa res sembla desmesurat. Malgrat els pilons de banyistes torrats al sol, la vila, com una bella dama, conserva quelcom que la fa indemne de qualsevol falsaria. Parlem ara del litoral de Tossa, del seu mar, de les seves cales. De la costa rocosa, amb pins amarrats als penyasegats tallats a pic. La de les petites platjoles de sorra gruixuda i aigües netes. Pels infants us recomanem dos llocs mítics: La banyera de les dones, a l’extrem nord de la platja de la Mar Menuda, i el racó de la platja Gran, situat sota mateix de les muralles. En el terreny cultural es inevitable una visita al Far de Tossa, al cim de la vila vella, amb un fantàstic mirador, i convertit ara en un centre d’interpretació dels fars. Molt interessant. També trobareu prop d’allà el Museu Municipal, un increible museu d’art contemporani, amb obra de Marc Chagall i altres. Arribareu molt fàcilment a Tossa a través de l’autopista AP-7, agafant la sortida 9 en direcció cap a Vidreres, Lloret de Mar i Tossa. També per l’autopista C-32, agafant la última sortida cap a Blanes, per continuar en direcció Lloret de Mar i Tossa. La carretera a partir de Lloret te un munt de corbes, atenció!. Tossa te tants hotels i restaurants que és impossible fer-ne esment. Per això us recomanarem els llocs on nosaltres hem dinat o dormit. Teniu l’Hotel Mar Menuda, tranquil, a peu d’aigua. Situació i vistes inmillorables. Bon restaurant. Els càmpings, a Tossa, son de vegades millor que els hotels. Hem estat, de fàbula, al Càmping Tossa, al bosc, això si, lluny del mar. I n’hi ha tres més encara. Per dinar o sopar un bar amb restaurant de tota la vida: El Lluís. Molt recomanable La Muralla, al peu de la vila vella. El que dèiem, estem enamorats de Tossa!.

La villa de Tossa es un mundo aparte. Un espejismo muy cercano a Barcelona. La Costa Brava más asequible, más sencilla de alcanzar. Un escenario de ensueño a menos de una hora en coche de la Plaza Cataluña. Estamos enamorados de Tossa, de su mar, de su playa, del ambiente marinero de sus calles blancas y encaladas. No podemos ir muy a menudo a Grecia, tampoco tanto como quisiéramos a Menorca o Ibiza. Cadaqués está, en ocasiones, demasiado lejano. Entonces, cuando añoramos el blanco de la cal sobre el azul mediterráneo, vamos a Tossa. A disfrutar de su casco antiguo, un prodigio de la historia y la cultura. Este espacio cerrado, cerrado de murallas, sobre el mar, nos habla de piratas y de miedo. Es un mundo tranquilo, de calles y casas de piedra, de iglesias derruidas quién sabe por qué temporales, qué terremotos o qué ataques corsarios. A admirar las torres de la muralla, la muralla misma, el faro, los miradores imposibles sobre el horizonte marino, o  la cala escondida al otro lado del pueblo. A ver los museos que recogen la obra de grandes pintores europeos seducidos por la magia de Tossa. Y bajo sus pies, abierta al mar, rodeando la playa amable, aparece la villa nueva. Es la Tossa del siglo XIX, la de las casas de los indianos, la de los los restaurantes de buen pescado, los hoteles más o menos decadentes. Tossa nos encanta y nos seduce. Porque allí nada es desenfrenado. Hay tráfico, sí, cierto, pero en esta maravilla de la costa nada parece desmesurado. A pesar de los bañistas tostados al sol, la villa, como una bella dama, conserva algo que la hace indemne de cualquier farsa. Hablemos ahora del litoral de Tossa, de su mar, de sus calas. De la costa rocosa, con pinos amarrados los acantilados cortados a pico. La de las pequeñas playuelas de arena gruesa y aguas limpias. Para los niños os recomendamos dos lugares míticos: La bañera de las mujeres, en el extremo norte de la playa de la Mar Menuda, y el rincón de la playa Grande, situado debajo mismo de las murallas. En el terreno cultural es inevitable una visita al Faro de Tossa, en la cima de la villa vieja, con un fantástico mirador, y convertido ahora en un centro de interpretación de los faros. Muy interesante. También encontrarán, cerca de allí, el Museo Municipal, un increíble museo de arte contemporáneo, con obra de Marc Chagall y otros. Llegarán muy fácilmente hasta Tossa a través de la autopista AP-7, tomando la salida 9 en dirección a Vidreres, Lloret de Mar y Tossa. También por la autopista C-32, tomando la última salida hacia Blanes, para continuar en dirección Lloret de Mar y Tossa. La carretera a partir de Lloret tiene un montón de curvas, ¡mucha atención!. Tossa tiene tantos hoteles y restaurantes que es imposible hacer mención de todos ellos. Por eso os recomendaremos los lugares donde nosotros hemos comido o dormido. Tienen el Hotel Mar Menuda, tranquilo, a pie de agua. Situación y vistas inmejorables. Buen restaurante. Los campings, en Tossa, son a veces mejor que los hoteles. Hemos estado, de fábula, en el Camping Tossa, en el bosque, eso si, lejos del mar. Y hay tres más aún. Para comer o cenar un bar con restaurante de toda la vida: Lluís. Muy recomendable La Muralla, al pie de la villa vieja.