Rennes


rennes

La vila de Rennes és la capital històrica de la bellíssima regió de Bretanya, a França. Però això no es tradueix en una ciutat bonica ni gran. Rennes te una mida humana, abastable, que la fa molt agradable. Rennes, però, no és una ciutat maca. Un malaurat incendi al segle XVII li va llevar tot el patrimoni medieval del seu casc antic. Milers de cases d’entramats de fusta van cremar. Malgrat tot encara en queden algunes pels carrers que envolten la plaça de Santa Anna, o al carrer de Sant Miquel, focus contracultural de la vila, lloc de trobada dels amants dels bars i el sarau. La catedral de Sant Pere, neoclàsic dur, el parlament de Bretanya, l’ajuntament, l’òpera… tot el centre històric va ser reconstruït en aquell estil pompós del classicisme francès. La capella de Sant Ives, el magnífic espai verd del parc Thabor, alguna església més, com Sant Salvador, s’escapen d’aquesta mediocritat. Malgrat tot en va agradar Rennes i, pel seu emplaçament és ideal per fe-ne un centre d’operacions, no saturat, per veure la meitat oriental de la Bretanya. Perquè des de Rennes teniu a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadia en una illa al mig del mar, preciosa, i plena de gent!. I també a 80 kms. la bella ciutat corsària de Saint Maló, també desbordada de públic tothora. I a 40 kms, només les viles medievals de Fougueres i Vitré, amb els seus castells. I a 60 kms la vila fabulosa de Dinan, amb carrers d’ensomni, o la de Dol de Bretanya, amb la seva descomunal i bonica catedral, o les belles platges i ports de la costa Maragda, com Erquy, amb les seves conxes de sorres daurades. O bé els caps que s’endinsen a l’oceà, com el de Frehél i els seus penya-segats de vertígen, i els seus fars. I, a la banda sud Vannes, Carnac i els seus monòlits de pedra, o el bosc de Paimport, Broceliade pels amants de les llegendes artúriques, amb la tomba de Merlí, l’encantador. Rennes, a més, te un hotel de primera per a les famílies, que a l’estiu fa ofertes increibles, amb suites dúplex per menys de 100€, desdejuni inclòs. Es tracta del Novotel Gare, fantàstic. Amb piscina interior climatitzada per si plou, cosa possible a Bretanya!. Hi hem estat molt bé en aquest hotel!. O restaurants tan bons com el Basilico, a tocar de l’hotel, un italìa que us enamorarà!. Si aneu a Bretanya, que heu d’anar-hi un d’aquests estius, no deixeu passar aquesta ciutat, aquest hotel i aquest restaurant. També vam menjar al Cafe Noir, pas mal però car, una mica més cap a l’estació, i hem vist alguns restaurants més, com el San Remo, una altra pizzeria, a la mateixa plaça de l’estació, però no hi hem menjat. Bona estada a Rennes!.

La ciudad de Rennes es la capital histórica de la bellísima región de Bretaña, en Francia. Pero esto no se traduce en una ciudad hermosa ni grande. Rennes tiene una medida humana, alcanzable, que la hace muy agradable. Rennes, sin embargo, no es una ciudad bonita. Un desgraciado incendio en el siglo XVII le quitó todo el patrimonio medieval de su casco antiguo. Miles de casas de entramados de madera quemaron. Sin embargo aún quedan algunas por las calles que rodean la plaza de Santa Ana, o en la calle de San Miguel, foco contracultural de la ciudad, lugar de encuentro de los amantes de los bares y el bullicio. La catedral de San Pedro, neoclásico duro, el parlamento de Bretaña, el ayuntamiento, la ópera … todo el centro histórico fue reconstruido en ese estilo pomposo del clasicismo francés. La capilla de San Ives, el magnífico espacio verde del parque Thabor, alguna iglesia más, como San Salvador, se escapan de esta mediocridad. A pesar de todo en gustó Rennes y, por su emplazamiento es ideal para fe de ello un centro de operaciones, no saturado, para ver la mitad oriental de la Bretaña. Porque desde Rennes tiene a 80 kms. el Mont Saint Michel, abadía en una isla en medio del mar, preciosa, y llena de gente !. Y también a 80 kms. la bella ciudad corsaria de Saint Maló, también desbordada de público en todo momento. Y a 40 kms, sólo las villas medievales de Fougueres y Vitré, con sus castillos. Y a 60 kms la ciudad fabulosa de Dinan, con calles de ensueño, o la de Dol de Bretaña, con su descomunal y bonita catedral, o las bellas playas y puertos de la costa Esmeralda, como Erquy, con sus conchas de arenas doradas. O bien los fines que se adentran en el océano, como el de Fréhel y sus acantilados de vértigo, y sus faros. Y, en el lado sur Vannes, Carnac y sus monolitos de piedra, o el bosque de Paimport, Broceliade los amantes de las leyendas artúricas, con la tumba de Merlín, el encantador. Rennes, además, tiene un hotel de primera para las familias, que en verano hace ofertas increibles, con suites dúplex por menos de 100 €, desayuno incluido. Se trata del Novotel Gare, fantástico. Con piscina interior climatizada por si llueve, lo posible en Bretaña !. Hemos estado muy bien en este hotel !. O restaurantes tan buenos como el Basilico, junto al hotel, un italiano que os enamorará !. Si va a Bretaña, que ha de ir uno de estos veranos, no deje pasar esta ciudad, este hotel y este restaurante. También comimos en el Cafe Noir, no está mal pero caro, algo más hacia la estación, y hemos visto algunos restaurantes más, como el San Remo, otra pizzería, en la misma plaza de la estación, pero no hemos comido. Buena estancia en Rennes !.

Hoces del Duratón


hoces_duraton

Queden a Espanya pocs llocs tan màgics i verges el Parc Natural de les Hoces del ríu Duratón. Potser perquè van trigar molt de temps en ser descobertes pel turisme massiu, encara no ho estan del tot, i en ser invadides per la gent. El riu Duratón ha cavat unes gorges impressionants en les roques calcàries del norest de la província castellana de Segovia, just aigües avall de la imposant i imponent villa medieval de Sepúlveda, una altra visita obligada. Estem parlant d’un sobirà canyó, molt fondo, de fins a 100 metros de desnivel. Estem parlant d’un paisatge salvatge, increible. Las hoces de Duratón, a més, son una reserva natural de primer ordre. Si hi aneu, vosaltres i els vostres fills i filles, veureu volar els grans voltors a pocs metres dels vostres caps. Si sou experts, a més, podreu albirar àligues i falcons. Us recomanem una ruta per les hoces. El més senzill és veure-les des de Sepúlveda mateix, o fer una ruta circular que surt del poble. Però l’excursió familiar més bonica, i fàcil, serà arribar-se a l’ermita romànica de San Frutos, situada en una península sobre el riu. Per anar-hi el més fàcil és anar de Sepúlveda a Villaseca. Des d’aquest poblet surt una pista de terra, ben indicada, ampla i sense problemes, que després de 4 kms. molt polsosos, us deixa en un aparcament ben habilitat. Des d’allà seran uns 500 metres de baixada fins el mirador damunt l’ermita i el riu, des d’on està presa aquesta foto. Si voleu podeu continuar un km. més fins San Frutos, però penseu que no hi ha gaire arbres, que després serà tot pujada. Ara bé, també és cert que si us arribeu a l’espoló de roca on s’alcen les ruïnes de San Frutos, podreu gaudir una estona més de l’indret, creuareu “La Cuchillada”, tall en la roca, i podreu veure l’antic cenobi benedictí, construcció romànica del segle XII, i les tombes antropomòrficas altomedievals del seu antic cementiri. Hi arribareu, des de Madrid, per l’autovía de Burgos, agafant la desviació a Boceguillas cap a la SG-233 que va a Sepúlveda. Si esteu de ruta per Castella podeu anar-hi de Segovia capital per la N-110, agafar l’autovia A-1 i deixar-la a Boceguillas per anar a Sepúlveda per la mateixa SG-233. També des de Valladolid cap a Cuéllar per l’autovia de Segovia, i d’allà a Cantalejo per la SG-232, fins a trobar l’indicatiu Sepúlveda. El millor allotjament de la zona és, sense cap mena de dubte el preciós hotelet rural, El Vado del Duratón, situat al bell mig de Sepúlveda. Habitacions boniques, i un restaurant on menjareu molt bé. Fora de la zona podeu estar-vos a l’Hotel Don Felipe, a Segovia, fantàstic. O al Novotel de Valladolid. Per dinar recomanem una antiga taberna en un poblet no lluny de Sepúlveda i de les hoces: Perorrubio. Allà trobareu la dita taberna. Bon menjar, ben elaborat, ben cuinat, bon servei. Recomanable. Un bon corder rostit, a l’estil segovià, al Figón de Tinin, o bé a Casa Cristóbal. Una visita a les hoces del Duratón serà imprescindible en el curs d’una ruta per Castella, per la zona de Segovia, ciutat monumental, amb l’alcázar, la catedral i l’aqüeducte. Podeu complementar-la amb una descoberta de Sepúlveda, preciós poble medieval, amb unes esglésies romàniques soberbies. O bé baixar pel riu en piragua. També és molt bonic Pedraza, uns kms. al sur, o Cuéllar, a l’oest. Podeu arribar-vos, Duratón avall, fins Peñafiel, amb els eu legendari castell. O anar fins Turégano, bonic de veure. No lluny hi ha Riaza, o Ayllón.  O el bellíssim parc natural del Hayedo de Tejeda Negra. Moltes coses a veure en un radi de 60 kms. Ideal per unes vacances diferents amb els vostres infants!.

Pocas bellezas naturales quedan en España tan auténticas como las Hoces del río Duratón. Estan situadas en el noreste de Segovia, aguas abajo de la villa medieval de Sepúlveda, magnífca, que debeis visitar también. En esta zona, el río se ha encajado en un profundo cañón que, en algunos lugares, alcanza más de 100 metros de desnivel. Al interés y belleza del paisaje, realmente bonito y muy poco conocido, hay que añadir la gran riqueza natural, pues las hoces del Duratón albergan casi 500 parejas de buitres leonados, acompañadas de un buen número de alimoches, águilas reales y halcones peregrinos, que volaran sobre vuestras cabezas, a pocos metros. El recorrido más familiar posible es el que parte de Sepúlveda y llega al pueblo cercano de Villaseca. Desde allí sale una pista, bién indicada, ancha, fácil para todo tipo de vehículos, que en 4 kms. os llevará hasta un aparcamiento bien habilitado. Del aparcamiento a un mirador cercano solo hay unos 5oo metros. Si quereis bajar hasta el espolón rocoso, rodeado de precipicios, sobre el que se alza la ermita de San Frutos, debereis caminar un km. más. Tras cruzar por un puente de piedra y una profunda grieta, llamada La Cuchillada, se asciende al antiguo cenobio benedictino. Después de contemplar esta construcción románica del siglo XII, se puede continuar hacia su cercano cementerio, donde se conservan varias tumbas antropomórficas altomedievales. De todas maneras medid vuestras fuerzas y las de vuestros niños porque la vuelta es en subida y hay pocos árboles.

Najac


Najac és un poblet preciòs del sud de França. Una vila arribada directament de l’edat mitjana per vosaltres. Un espai encantador, amb el seu castell enlairat dalt d’un turó potent, carrers estrets i costeruts, cases baixes, placetes, esglèsia, un riu profund i salvatge i molts, molts boscos, d’una vegetació luxuriant, espesa, com si Robin Hood encara campés per aquí. Nosaltres no perdonem mai una visita a Najac si passem, anant o venint, per Albí, Cordes sur Ciel, Figeac, Villefranche de Rouerge o Bruniquel. Perquè Najac no està sola. Forma part d’una ruta de pobles amb molt d’encant. Tots els que us hem citat valen la pena. Tots junts són una ruta ideal per un cap de setmana llarg o unes petites vacances. La trobareu a mig camí de la D922, entre Cordes i Villefranche de Rouergue, ben indicada, a uns 7 kms de la carretera principal, penjada dalt d’un pronunciat meandre del riu Aveyron. Nosaltres hem menjat i dormit a Najac. Una experiència difícilment olvidable quan les llums de la tarda moren darrera el castell i el poble s’il·lumina. A Najac hi ha bons hotels i bons restaurants. Nosaltres sempre anem a l’Oustal del Barry. Encantador.

Najac es un pueblo precioso del sur de Francia. Una villa llegada directamente de la edad media para vds. Un espacio encantador, con su castillo erigido sobre una colina potente, calles estrechas y empinadas, casas bajas, plazas, iglesia, un río profundo y salvaje, y muchos, muchos bosques, de una vegetación lujuriante, espesa, como si Robin Hood aún acampara por aquí. Nosotros no perdonamos nunca una visita a Najac si pasamos, yendo o viniendo, por Albi, Cordes sur Ciel, Figeac, Villefranche de Rouerge o Bruniquel. Porque Najac no está sola. Forma parte de una ruta de pueblos con mucho encanto. Todos los que os hemos citado valen la pena. Todos juntos son una ruta ideal para un fin de semana largo o unas pequeñas vacaciones. La encontraréis a medio camino de la D922, entre Cordes y Villefranche de Rouergue, bien indicada, a unos 7 kms de la carretera principal, colgada sobre un pronunciado meandro del río Aveyron. Nosotros hemos comido y dormido en Najac. Una experiencia difícilmente olvidable cuando las luces de la tarde mueren detrás del castillo y el pueblo se ilumina. Hay en Najac muy buenos hoteles y mejores restaurantes. Nosotros siempre vamos al Oustal del Barry. Encantador.