Hoces del Duratón

Queden a Espanya pocs llocs tan màgics i verges el Parc Natural de les Hoces del ríu Duratón. Potser perquè van trigar molt de temps en ser descobertes pel turisme massiu, encara no ho estan del tot, i en ser invadides per la gent. El riu Duratón ha cavat unes gorges impressionants en les roques calcàries del norest de la província castellana de Segovia, just aigües avall de la imposant i imponent villa medieval de Sepúlveda, una altra visita obligada. Estem parlant d’un sobirà canyó, molt fondo, de fins a 100 metros de desnivel. Estem parlant d’un paisatge salvatge, increible. Las hoces de Duratón, a més, son una reserva natural de primer ordre. Si hi aneu, vosaltres i els vostres fills i filles, veureu volar els grans voltors a pocs metres dels vostres caps. Si sou experts, a més, podreu albirar àligues i falcons. Us recomanem una ruta per les hoces. El més senzill és veure-les des de Sepúlveda mateix, o fer una ruta circular que surt del poble. Però l’excursió familiar més bonica, i fàcil, serà arribar-se a l’ermita romànica de San Frutos, situada en una península sobre el riu. Per anar-hi el més fàcil és anar de Sepúlveda a Villaseca. Des d’aquest poblet surt una pista de terra, ben indicada, ampla i sense problemes, que després de 4 kms. molt polsosos, us deixa en un aparcament ben habilitat. Des d’allà seran uns 500 metres de baixada fins el mirador damunt l’ermita i el riu, des d’on està presa aquesta foto. Si voleu podeu continuar un km. més fins San Frutos, però penseu que no hi ha gaire arbres, que després serà tot pujada. Ara bé, també és cert que si us arribeu a l’espoló de roca on s’alcen les ruïnes de San Frutos, podreu gaudir una estona més de l’indret, creuareu “La Cuchillada”, tall en la roca, i podreu veure l’antic cenobi benedictí, construcció romànica del segle XII, i les tombes antropomòrficas altomedievals del seu antic cementiri. Hi arribareu, des de Madrid, per l’autovía de Burgos, agafant la desviació a Boceguillas cap a la SG-233 que va a Sepúlveda. Si esteu de ruta per Castella podeu anar-hi de Segovia capital per la N-110, agafar l’autovia A-1 i deixar-la a Boceguillas per anar a Sepúlveda per la mateixa SG-233. També des de Valladolid cap a Cuéllar per l’autovia de Segovia, i d’allà a Cantalejo per la SG-232, fins a trobar l’indicatiu Sepúlveda. El millor allotjament de la zona és, sense cap mena de dubte el preciós hotelet rural, El Vado del Duratón, situat al bell mig de Sepúlveda. Habitacions boniques, i un restaurant on menjareu molt bé. Fora de la zona podeu estar-vos a l’Hotel Don Felipe, a Segovia, fantàstic. O al Novotel de Valladolid. Per dinar recomanem una antiga taberna en un poblet no lluny de Sepúlveda i de les hoces: Perorrubio. Allà trobareu la dita taberna. Bon menjar, ben elaborat, ben cuinat, bon servei. Recomanable. Un bon corder rostit, a l’estil segovià, al Figón de Tinin, o bé a Casa Cristóbal. Una visita a les hoces del Duratón serà imprescindible en el curs d’una ruta per Castella, per la zona de Segovia, ciutat monumental, amb l’alcázar, la catedral i l’aqüeducte. Podeu complementar-la amb una descoberta de Sepúlveda, preciós poble medieval, amb unes esglésies romàniques soberbies. O bé baixar pel riu en piragua. També és molt bonic Pedraza, uns kms. al sur, o Cuéllar, a l’oest. Podeu arribar-vos, Duratón avall, fins Peñafiel, amb els eu legendari castell. O anar fins Turégano, bonic de veure. No lluny hi ha Riaza, o Ayllón.  O el bellíssim parc natural del Hayedo de Tejeda Negra. Moltes coses a veure en un radi de 60 kms. Ideal per unes vacances diferents amb els vostres infants!.

Pocas bellezas naturales quedan en España tan auténticas como las Hoces del río Duratón. Estan situadas en el noreste de Segovia, aguas abajo de la villa medieval de Sepúlveda, magnífca, que debeis visitar también. En esta zona, el río se ha encajado en un profundo cañón que, en algunos lugares, alcanza más de 100 metros de desnivel. Al interés y belleza del paisaje, realmente bonito y muy poco conocido, hay que añadir la gran riqueza natural, pues las hoces del Duratón albergan casi 500 parejas de buitres leonados, acompañadas de un buen número de alimoches, águilas reales y halcones peregrinos, que volaran sobre vuestras cabezas, a pocos metros. El recorrido más familiar posible es el que parte de Sepúlveda y llega al pueblo cercano de Villaseca. Desde allí sale una pista, bién indicada, ancha, fácil para todo tipo de vehículos, que en 4 kms. os llevará hasta un aparcamiento bien habilitado. Del aparcamiento a un mirador cercano solo hay unos 5oo metros. Si quereis bajar hasta el espolón rocoso, rodeado de precipicios, sobre el que se alza la ermita de San Frutos, debereis caminar un km. más. Tras cruzar por un puente de piedra y una profunda grieta, llamada La Cuchillada, se asciende al antiguo cenobio benedictino. Después de contemplar esta construcción románica del siglo XII, se puede continuar hacia su cercano cementerio, donde se conservan varias tumbas antropomórficas altomedievales. De todas maneras medid vuestras fuerzas y las de vuestros niños porque la vuelta es en subida y hay pocos árboles.

Pedraza

A la gent de Barcelona, el magnífic poble medieval de Pedraza, i la seva àrea d’influència, ens agafa una mica lluny. I és una veritable llàstima, perquè és una zona maravellosa. Ho saben molt bé la gent de madrid, que cada cap de setmana invaeixen pacíficament la vila, disposats a guadir dels seus atractius turístics, naturals, culturals i gastronòmics. Pedraza es troba a uns 70 Kms de madrid per la autovia A1, la que va a Burgos, just passat Somosierra. A nosaltres ens va millor desviar-nos abans, per Sigüenza i Ayllón, per la CM 110, o per Guadalajara, seguint per la N-320 cap a Torrelaguna i Somosierra. En tot cas cal que apigueu que Pedraza és una vila medieval, completament conservada tal qual, amb un castell imponent, carrers i carrerons, plaça porxada i tot el que us pogueu imaginar més. Com correspon a tan alta alcúrnia els hotels no podien desentonar, i no ho fan. Tots són posadas o hospederias, com la de la villa, la de Santo Domingo, del Arco o de Don Mariano. Per menjar és ben fàcil: cordero o cochinillo asado. Us encantarà. Però com que hi anireu uns quants dies, no només Pedraza visitareu. Al nord, a uns 20 kms. teniu Sepúlveda, amb el parc natural de “Las Hoces del Rio Duratón”, un paisatge fantàstic. A l’oest Turégano, una altra vila medieval de molt de caràcter, i amb un castell de pel·lícula. A l’est Riaza, amb l’Hayedo de Tejera Negra, un altre parc natural de somni. Si encara us queda temps, no oblideu Segovia, amb l’aqueducte i l’Alcàsser, i La Granja, o Riofrio, amb els seus palaus. O Somosierra, el pulmó verd de Madrid. Com veieu, no us aburrireu!.

A la gente de Barcelona, el magnífico pueblo medieval de Pedraza, y su área de influencia, nos pilla un poco lejos. Y es una verdadera lástima, porque es una zona maravillosa. Lo saben muy bien la gente de madrid, que cada fin de semana invaden pacíficamente la villa, dispuestos a gozar de sus atractivos turísticos, naturales, culturales y gastronómicos. Pedraza se encuentra a unos 70 Kms de Madrid por la autovía A1, la que va a Burgos, justo pasado Somosierra. A nosotros, desde Barcelona, nos va mejor desviarnos antes, por Sigüenza y Ayllón, por la CM 110, o por Guadalajara, siguiendo por la N-320 hacia Torrelaguna y Somosierra. En todo caso hay que saber que Pedraza es una villa medieval, completamente conservada, tal cual, con un castillo imponente, calles y callejones, plaza porticada y todo lo que os podáis imaginar más. Como corresponde a tan alta alcúrnia los hoteles no podían desentonar, y no lo hacen. Todos son posadas u hospederías, como la de la villa, la de Santo Domingo, del Arco o de Don Mariano. Para comer es fácil: cordero o cochinillo asado. Os encantará. Pero como que iréis por unos días, no sólo visitareis Pedraza.  Al norte, a unos 20 kms. tienen Sepúlveda, con el parque natural de “Las Hoces del Río Duratón”, un paisaje fantástico. Al oeste Turégano, otra villa medieval de mucho carácter, y con un castillo de película. Al este Riaza, con el Hayedo de Tejera Negra, otro parque natural de ensueño. Si aún les queda tiempo, no olviden Segovia, con el acueducto y el Alcázar, y La Granja, o Riofrio, con sus palacios. O Somosierra, el pulmón verde de Madrid. Como veis, no os vais a aburrir!