La Garde Adhémar

Si aneu per l’autopista A9-A7, camí de Lyon, podeu sortir a la sortida 19, la de Bollene, per agafar la carretera D26, que després serà la D59, i encara la D548 per arribar al bonic poblet de La Garde Adhémar, una petita joia provençal de casetes blanques penjada dalt d’un espadat blanc també. A només 20 kms. d’Orange, ciutat romana increible, la petita vila medieval us ofereix encara ruines de les seves muralles, del seu castell, carrers petits empedrats i cases de pedra. La vista es perd sobre la vall del riu Rhone. Teniu per veure, a més, l’església de Saint-Michel, la Chapelle des Pénitents Blancs, i l’estranya chapelle Notre-Dame que està en un lloc màgic i encantat anomenat la Vall des Nymphes als afores del poble. Sembla que hi hagué culte pagà a l’aigua. Un bon hotel familiar és L’Escalin, amb un restaurant de campanetes, car però únic. Bones pizzes a Coté Pizza, al centre del poble. Le Predaiou te restaurant familiar i apartaments. Le Tisonnier, (de qui depén Coté Pizza), i l’Absinthe son dos altres locals originals i molt recomanables per menjar. Una parada fàcil si pujeu a París, a Alemania o Europa per la poc divertida vall del Rhone. També interessant com a punt de descoberta de la regió de la Drome, amb viles com Orange, ciutat romana.

Subiendo a París por la autopista A9-A7, camino de Lyon, en la salida 19, la de Bollene, podeis coger la carretera D26, y la D59, y la D548 para llegar al bonito pueblo provenzal de La Garde Adhémar, a 20 kms. d’Orange, ciudad romana increible,. El pueblo es cuco, con su iglesia de Saint-Michel, la Chapelle des Pénitents Blancs, y la extraña chapelle Notre-Dame que está en un lugar mágico y antiguo la Val des Nymphes fuera del pueblo, con culto pagano al agua. Un buen hotel familiar és L’Escalin, con restaurante, caro. Buenas pizzas en Coté Pizza. Buena comida en Le Predaiou restaurante familiar con apartamentos. Le Tisonnier, (Coté Pizza), i l’Absinthe son originales. Una parada fácil en la región de la Drome.

Lautrec

Lautrec és un petit i bucòlic poblet occità. Tan bonic és que ha tingut l’honor de ser classificat com a un dels “plus beaux villages de France“, cosa que l’acredita com a digne d’una parada, i detinguda visita. Si bé no us aconsellem anar-hi expressament, si que us recomanem que l’inclogueu en una ruta per la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacances, o cap de setmana llarg per l’Occitània, pel sud de França. Perquè val la pena veure el casc antic medieval, pràcticament tota la vila. De fet no ha crescut gaire d’ençà d’aquella època. Els carrers i places, plens de cases amb entramat de fusta, guarden l’esperit dels cavallers. També és curiós el Calvari de la Salette, amb el seu molí de vent i la preciosa vista sobre la vall del riu Agoût, la Montagne Noire i els Pirineus. Dins el poble, que conserva muralles i portes, val la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monument històric del segle XIV, i el mercat del XV, amb els graners sota terra. A l’oficina de turisme, situada en un edifici interessant, amb un jardí i un forn de pa antic, personal molt amable us donarà tota mena d’explicacions. Lautrec és el centre nacional francés de la producció de l’all rosat, amb una web expressament dedicada a l’ail rose.  Situat a només quinze kilòmetres de la vila Castres, prop de Lavaur o de Graulhet, i a només trenta kms. d’Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, val la pena voltar per aquesta regió anomenada el pais de la cucanya on, des de temps inmemorials, tot somriu al viatger. Aprofiteu per anar a veure tots els llocs que us hem citat. Valen molt la pena. Per dinar a Lautrec no tindreu problema. Teniu cuina d’autor al Au Coq en Pate. O un curiós cafe llibreria que ofereix plats senzills però arreglats: el Cafe Plum. En canvi, Le Garde Pile és un restaurant tradicional, de cuina de la terra, francesa, és clar. Per dormir recomanem Toulouse, amb els seus Novotel, n’hi ha tres, o els Ibis i altres hotels de cadenes internacionals que estan al voltant de la Cité de l’Espace. Bona estada a Lautrec!.

Lautrec es un pequeño y bucólico pueblecito occitano. Tan bonito es que ha tenido el honor de ser clasificado como uno de los “plus beaux villages de France”, lo que le acredita como digno de una parada, y de detenida visita. Si bien no les aconsejamos ir expresamente, si que os recomendamos que lo incluiais en una ruta por la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacaciones, o fin de semana largo en Occitania, por el sur de Francia. Porque vale la pena ver el casco antiguo medieval, prácticamente toda la población. De hecho no ha crecido demasiado desde aquella época. Las calles y plazas, llenas de casas con entramado de madera, guardan el espíritu de los caballeros. También es curioso el Calvario de la Salette, con su molino de viento y la preciosa vista sobre el valle del río Agout, la Montagne Noire y los Pirineos. Dentro del pueblo, que conserva murallas y puertas, merece la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monumento histórico del siglo XIV, y el mercado del XV, con los graneros bajo tierra. En la oficina de turismo, situada en un edificio interesante, con un jardín y un horno de pan antiguo, personal muy amable le dará todo tipo de explicaciones. Lautrec es el centro nacional francés de la producción del ajo rosado, con una web expresamente dedicada a l’ail rose. Situado a sólo quince kilómetros de la villa Castres, cerca de Lavaur o de Graulhet, y a sólo treinta kms. de Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, vale la pena pasear por esta región llamada el país de la cucaña donde, desde tiempos inmemoriales, todo sonríe al viajero. Aprovechad para ir a ver todos los lugares que hemos citado. Valen mucho la pena. Para comer, en Lautrec, no tendréis problema. Tenéis cocina de autor en Au Coq en Pate. O un curioso café librería que ofrece platos sencillos pero arreglados: el Cafe Plum. En cambio, Le Garde Pile es un restaurante tradicional, de cocina de la tierra, francesa, claro. Para dormir recomendamos Toulouse, con sus Novotel, hay tres, o los Ibis y otros hoteles de cadenas internacionales que están alrededor de la Cité de la Espace.

Els castells càtars

La ruta dels castells càtars, que us proposem avui, és una ruta clàssica de l’excursionisme familiar. Una ruta ideal per unes petites vacances, o per una escapada de pont. També per un cap de setmana, si es fa un tros ara, un tros un altre dia. Es pot fer com un desplaçament amb parades, o bé com una estada en un parell de centres, des d’on visitar la regió i els seus castells. Nosaltres intentarem oferir-vos les dues opcions. En aquesta zona, al llarg dels segles X al XIII, s’anaren bastint castells per part dels senyors feudals depenents del Comtat de Tolosa de Llenguadoc. La majoria foren arrasats per Simó de Monfort i els seus cavallers en el decurs d’una croada contra els càtars, al segle XIII. Alguns es reedificaren per ordre del rei de França, per defensar la frontera amb Catalunya. En tot cas, sigui com sigui, la realitat és que tots són bellíssims. Els vostres fills i filles, i vosaltres també, en disfrutareu molt i molt. Enfilats dalt altives penyes, o amagats en valls recòndites, tots aquests castells tenen art dins seu, història a les pedres, i un alè de misteri molt suggerent. Podríem començar la ruta a Foix, ciutat francesa, capital de l’Ariege, que està a poc més de 200 kms. de Barcelona. S’hi arriba per autopista, i per una bona carretera en alguns trams, i es passa pel Túnel del Cadí, per Puigcerdà, pel túnel del Puymorens, cap a Ax-les Thermes i Tarascó. Foix és una vila gran, bonica, i amb un castell esplèndit. Allà us recomanem dormir a l’Hotel Lons, amb habitacions familiars senzilles, a preus reduïts, i un bon menú, bé de preu. Des de Foix no és difícil anar a veure els castells càtars de Roquefixade, una pura ruina; Montsegur, una fita emblemàtica, on van morir cremats els darrers càtars, i Puivert, un magnífic castell amb una torre bellíssima plena d’escultures. Tots us sortiran al pas si seguiu la carretera D-117 que porta de Foix a Quillan, camí de Perpinyà. A Quillan podem dormir a l’Hotel La Chaumiere, que ens va agradar, o a l’Hotel Cartier. Un xic més al nord, teniu un gran hotel a Cuiza, una mica car i sofisticat: el Ducs de la Joiosa. Cuiza és bona base per veure el poble misteriós de Rennes Le Chateau, el del Codi da Vinci, i el castell d’Arques. Si des de Quillan seguim la D-117, cap a Perpinyà, podrem veure els castells de Puylaurens, de Perapertusa, i de Queribus. Els teniu a escassos kilòmetres, a banda dreta i esquerra de la carretera D-117, enfilats dalt d’increibles turons, (Queribus a la foto). Recomanem visitar de passada les Gorges de Galamús, amb increibles tallats i precipicis, a tocar de Sant Pau de Fenollet. Podeu fer nit a Cucugnan, petit poblet de les Corbieres, a Cucugnan, l’Auberge. O bé baixar fins a Perpinyà, on hi ha dos Novotels. D’allà teniu a tocar els castells que ja hem citat i a més, els de Padern, (una ruina) i Aguilar, al nord de Tuchan. Si seguiu la ruta Corbieres endins, per la terra del vi de Fitou, us trobareu el bonic castell de Villerouge-Thermenes. Girant a la esquerra, en direcció Couiza, teniu els castells de Termes, imponent, i el d’Arques. Podeu acabar la ruta, visitant la impresionant ciutadella medieval de Carcassonne, “La Cité”, potser fent camí per l’abadia i el poblet medieval de Lagrasse, on hi ha un hotel rural molt mono, amb bon restaurant: L’Hostellerie des Corbieres. Si hi ha més ganes d’explorar encara teniu llocs com l’abadia de Fontfreda o la ciutat arquebisbal de Narbonne. En tot cas, ja ho veieu, una bona excusa per un pont llarg o unes vacances. Feta a trams, o tota d’una sola tirada, aquesta ruta de valls magnífiques, muntanyes poderoses, gorges profundes, rius d’aigua clara i paisatges maravellosos, amb els seus corresponents castells, torres, pobles, paisatges, esglésies i abadies, no deixarà indiferent a cap viatger i a cap família.

La ruta que proponemos hoy es una ruta clásica del excursionismo familiar. Una ruta ideal para unas pequeñas vacaciones, o para una escapada de puente. También para un fin de semana,  se hace un trozo ahora y otro día, el otro. Se puede hacer como un desplazamiento con paradas, o bien como una estancia en un par de centros, desde donde visitar la región y sus castillos. Nosotros intentaremos ofreceros las dos opciones. En esta zona, a lo largo de los siglos X al XIII, se fueron construyendo castillos por parte de los señores feudales dependientes del Condado de Toulouse. La mayoría fueron arrasados por Simón de Monfort y sus caballeros en el transcurso de una cruzada contra los cátaros en el siglo XIII. Algunos se reedificaron por orden del rey de Francia, para defender la frontera con Cataluña. En todo caso, sea como sea, la realidad es que todos son bellísimos. Sus hijos e hijas, y vosotros también, los disfrutaréis mucho. Subidos a sus altivas peñas, o escondidos en valles recónditos, todos estos castillos tienen arte en su interior, historia en las piedras, y un aliento de misterio muy sugerente. Podríamos empezar la ruta en Foix, ciudad francesa, capital del Ariege, que está a poco más de 200 kms.de Barcelona. Se llega por autopista, y por buenas carreteras, en algunos tramos. Para ir se pasa por el Túnel del Cadí, por Puigcerdà, por el túnel del Puymorens, hacia Ax-les Thermes y Tarascón. Foix es una villa grande, bonita, y con un castillo espléndido. Allí le recomendamos dormir en el Hotel Lons, con habitaciones familiares sencillas, a precios reducidos, y un buen menú, bien de precio. Desde Foix no es difícil ir a ver los castillos cátaros de Roquefixade, una pura ruina, Montsegur, un hito emblemático, donde murieron quemados los últimos cátaros, y Puivert, un magnífico castillo con una torre bellísima llena de esculturas. Todos os saldrán al paso si seguís la carretera D-117, la que lleva desde Foix hasta Quillan, camino de Perpiñán. En Quillan podemos dormir en el Hotel La Chaumiere, que nos gustó, o en el Hotel Cartier. Un poco más al norte, tienen un gran hotel en Cuiza, aunque un poco caro y sofisticado: el Duques de la Joiosa. Cuiza es buena base para ver el pueblo misterioso de Rennes Le Chateau, el del Código da Vinci, y el castillo de Arques. Si desde Quillan seguimos la D-117, hacia Perpiñán, podremos ver los castillos de Puylaurens, de Peyrepertuse, y de Queribus. Los tienen a escasos kilómetros, en la banda derecha, y en la izquierda de la carretera D-117, subidos a increíbles cerros, (como Queribus, en la foto). Recomendamos visitar de paso las Gargantas de Galamus, con increibles cortados y precipicios, junto a Sant Pau de Fenollet. Se puede hacer noche en Cucugnan, pequeño pueblo de las Corbieres, en el Auberge. O bien bajar hasta Perpiñán, donde hay dos Novotel. De allí tienen a tocar los castillos que ya hemos citado y además, los de Padern, (una ruina) y Aguilar, al norte de Tuchan. Si siguen la ruta Corbieres, tierra adentro, por la zona del vino de Fitou, os encontraréis el bonito castillo de Villerouge-Thermenes. Girando a la izquierda, en dirección Couiza, tenéis los castillos de Térmes, imponente, y el de Arques. Se puede terminar la ruta, visitando la impresionante ciudadela medieval de Carcassonne, “La Cité”, quizás pasando antes por la abadía y el pueblo medieval de Lagrasse, donde hay un hotel rural muy mono, con buen restaurante: El Hostellerie des Corbieres . Si hay más ganas de explorar tienen lugares como la abadía de Fontfroide o la ciudad arzobispal de Narbonne. En todo caso, ya lo veis, una buena excusa para un puente largo o unas vacaciones. Hecha a tramos, o toda de una sola tirada, esta ruta de valles magníficos, montañas poderosas, gargantas profundas, ríos de agua clara y paisajes maravillosos, con sus correspondientes castillos, torres, pueblos, iglesias y abadías, no dejará indiferente a ningún viajero y ninguna familia.