Souvigny

En ple cor de França, a tocar de la gran vila de Moulins, amagat entre camps, boscos, rius i turons verds, trobareu Souvigny, un preciós petit poblet amb una gran una abadia cistercenca on estan enterrats diversos membres de la família Bourbon. El mal gust ha fet pintar de groc i blanc una nau preciosa del Císter més pur. Increïble. Però passada l’enrabiada de veure perpetrada un acte tan vandàlic com aquest, us agradarà recórrer aquest temple de línies pures i simples, corprenedor en la seva senzillesa, una mica abandonat, brut i deixat. Com també ho estan les obres d’art exposades, les estàtues dels ducs i prínceps, les reixes… una llàstima. I, en sortir, passeu una estona fent un tomb pel poble, encisador, amb els seus carrers empedrats, la font, la plaça. Bon aparcament. Fàcil.

Per dinar, al poble, teniu l’Auberge des Tilleuls, a la Place Saint Eloy. Telèfon 04 70 43 60 70. Es tracta d’un petit restaurant, molt acollidor, cuina francesa i italiana, molt ben parat i decorat. Bona teca. A tocar de l’abadia, just davant, a l’altre costat de la carretera, el restaurant Le Point d’Orgue, a la Place Aristide Briand. Telèfon 09 84 42 20 74. Molt bé també. Més modern, cuina més actual i jove. No coneixem la La Ferme de Jeanne, un altre lloc on menjar, que està al número 20 de la rue de la République. Telèfon 04 70 42 99 98. Souvigny pot ser una bonica parada per tot viatger que faci la ruta de Barcelona a París, i no vulgui anar per les autopistes de sempre, sinó desviar-se una mica per veure pobles i ciutats preciosos, com ara Moulins, Nevers o La Charité. O bé Bourges, una capital esplèndida, amb una catedral que val la pena visitar, (la més gran de França). L’autopista A77, continuació lògica cap a l’est de l’A75, l’autopista gratuita que puja a París per Clermont Ferrand, passa molt a la vora de Souvigny, amb la seva abadia tan xula, i la mítica N7, que va per Vichy i Moulins, també. No deixeu de visitar Souvigny i el seu meravellós monestir romànic, priorat de Cluny, etapa de la ruta de Compostela, i una fita molt important del camí de Sant Jaume de Galícia a França: “chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France” com també ho és la incomparable basílica romànica de la Charité sur Loire, o la Madeleine de Vézelay, no molt lluny de Souvigny, Moulins o Nevers.

Una parada en Souvigny es una etapa necesaria para todo viajero que haga la ruta de Barcelona a París, y no quiera ir por las autopistas de siempre, sino desviarse un poco para ver pueblos y ciudades preciosos, tales como Moulins, Nevers o la misma villa de la que hoy hablamo. Esta hermosa población está situada muy cerca de Moulins o de Vichy. La autopista A-77, continuación lógica hacia el este de la A-75, la autopista gratuita que sube en París para Clermont Ferrand, pasa muy cerca de esta villa tan chula, y la mítica N 7, que por Vichy y Moulins, también. ¿Y por qué os aconsejamos una parada en Souvigny?. Pues por su maravilloso monasterio románico, priorato de Cluny, y etapa de la ruta de Compostela, que es también el panteón de los duques de Bourbon. Lastimosamente está pintado de balnco y amarillo, todo un atentado al buen gusto, y bastante abandonado. ¡Buena parada en Souvigny!.

La Charité sur Loire

La Charité sur Loire és una etapa necessària per tot viatger que faci la ruta de Barcelona a París, i no vulgui anar per les autopistes de sempre, sinó desviar-se una mica per veure pobles i ciutats preciosos, com ara Moulins, Nevers o la mateixa vila de la que avui parlem: La Charité. Aquesta bonica població està situada a la riba del magnífic riu Loira, plàcid i encantador, a una vintena de kms. al nord de Nevers, una altra vila prou bella, i a uns 50 de Bourges, una capital esplèndida, amb una catedral que val la pena visitar, (la més gran de França). L’autopista A-77, continuació lògica cap a l’est de l’A-75, l’autopista gratuita que puja a París per Clermont Ferrand, passa molt a la vora d’aquesta vila tan xula, i la mítica N-7, que va per Vichy i Moulins, també. I per quina raó us aconsellem una parada a la Charité. Doncs pel seu meravellós monestir romànic, priorat de Cluny, fundat l’any 1059, i etapa de la ruta de Compostela al Berry i la Borgonya. Llastimosament, l’any 1559, un incendi gegantí destruí l’abadia, perquè de no haver estat així tindria la nau romànica més llarga del món. L’any 1998 va ser classificada com a patrimoni de la humanitat per l’UNESCO. La Charité és, a més, una fita molt important del camí de Sant Jaume de Galícia a França: “chemins de Saint-Jacques-de-Compostelle en France” com també ho és la incomparable basílica romànica de la Madeleine de Vézelay, no gens lluny de la Charité. A banda del seu maravellós monestir la ciutat també és coneguda com la vila del llibre, quan Christian Valleriaux, un llibreter de París, va decidir venir a obrir la seva llibreria a la Charité. Va crear el 1996 una bonica fira del llibre antic i, ben aviat va fer de la Charité la vila del llibre a França, copiant el que ja era Hay-on-Wve al País de Gal·les, o Ureña a Castella. Més de 12 llibreries de tota mena hi ha avui dia a La Charité, així com editors, il·lustradors i altres oficis relacionats amb els llibres. A la Charité tenim el nostre restaurant preferit. Es tracta de l’Auberge de la Poule Noire, un restaurant de campanetes, en un edifici gòtic, que era part del monestir medieval. Una passada. Reserveu, hi ha poques taules i no els costa gens dir no a la gent.  Si no heu pogut trobar taula, o si no podeu pagar els preus, podeu anar a l’Auberge de Seyr, a tocar de l’anterior, en un semisoterrani, al 4, de la Grande Rue François Mitterrand, tel: 86 70 03 51. No està malament, i els preus tampoc. La Pomme d’or és un hotel senzill, amb un restaurant que no està gens malament. També està força bé, com hotel i com a restaurant, Les Mil et une feuilles. Tots els restaurants tenen hotel, excepte la Poule Noire. Però ara us descobrirem el millor hotel de la Charité. És un castell tipicament francés, amb només tres habitacions i piscina. Un luxe increible: el Chateau de la Marche. Bona parada a La Charité sur Loire!.

La Charité sur Loire es una etapa necesaria para todo viajero que haga la ruta de Barcelona a París, y no quiera ir por las autopistas de siempre, sino desviarse un poco para ver pueblos y ciudades preciosos, tales como Moulins, Nevers o la misma villa de la que hoy hablamos: la Charité. Esta hermosa población está situada a orillas del magnífico río Loira, apacible y encantador, a una veintena de kms. al norte de Nevers, otra villa bastante hermosa, y a unos 50 de Bourges, una capital espléndida, con una catedral que merece la pena visitar, (la más grande de Francia). La autopista A-77, continuación lógica hacia el este de la A-75, la autopista gratuita que sube en París para Clermont Ferrand, pasa muy cerca de esta villa tan chula, y la mítica N 7, que por Vichy y Moulins, también. Y por qué os aconsejamos una parada en la Charité. Pues por su maravilloso monasterio románico, priorato de Cluny, fundado en 1059, y etapa de la ruta de Compostela en Berry y Borgoña. Lastimosamente, en 1559, un incendio gigantesco destruyó la abadía, porque de no haber sido así tendría la nave románica más larga del mundo. En 1998 fue clasificada como patrimonio de la humanidad por la UNESCO. La Charité es, además, un hito muy importante del camino de Santiago de Compostela en Francia, como también lo es la incomparable basílica románica de la Madeleine de Vézelay, nada lejos de la Charité. Aparte de su maravilloso monasterio la ciudad también es conocida como la villa del libro, desde que Christian Valleriaux, un librero de París, decidió venir a abrir su librería en la Charité. El creó en 1996 una bonita feria del libro antiguo y, pronto hizo de la Charité la villa del libro en Francia, copiando lo que ya era Hay-on-Wve el País de Gales, o Ureña en Castilla. Más de 12 librerías de todo tipo hay hoy en día en La Charité, así como editores, ilustradores y otros oficios relacionados con los libros. En la Charité tenemos nuestro restaurante favorito. Se trata del Auberge de la Poule Noire, un restaurante de campanillas, en un edificio gótico, que era parte del monasterio medieval. Una pasada. Reservar, hay pocas mesas y no les cuesta nada decir no a la gente. Si no ha podido encontrar mesa, o si no puede pagar los precios, puede ir al Auberge de Seyr, junto a la anterior, en un semisótano, al 4, de la Grande Rue François Mitterrand, tel: 86 70 03 51. No está mal, y los precios tampoco. La Pomme de oro es un hotel sencillo, con un restaurante que no está nada mal. También está bastante bien, como hotel y como restaurante, Las Mil et une feuilles. Todos los restaurantes tienen hotel, excepto la Poule Noire. Pero ahora os descubriremos el mejor hotel de la Charité. Es un castillo típicamente francés, con sólo tres habitaciones y piscina. Un lujo increíble: el Chateau de la Marche. ¡Buena parada en La Charité sur Loire !.

Lautrec

Lautrec és un petit i bucòlic poblet occità. Tan bonic és que ha tingut l’honor de ser classificat com a un dels “plus beaux villages de France“, cosa que l’acredita com a digne d’una parada, i detinguda visita. Si bé no us aconsellem anar-hi expressament, si que us recomanem que l’inclogueu en una ruta per la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacances, o cap de setmana llarg per l’Occitània, pel sud de França. Perquè val la pena veure el casc antic medieval, pràcticament tota la vila. De fet no ha crescut gaire d’ençà d’aquella època. Els carrers i places, plens de cases amb entramat de fusta, guarden l’esperit dels cavallers. També és curiós el Calvari de la Salette, amb el seu molí de vent i la preciosa vista sobre la vall del riu Agoût, la Montagne Noire i els Pirineus. Dins el poble, que conserva muralles i portes, val la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monument històric del segle XIV, i el mercat del XV, amb els graners sota terra. A l’oficina de turisme, situada en un edifici interessant, amb un jardí i un forn de pa antic, personal molt amable us donarà tota mena d’explicacions. Lautrec és el centre nacional francés de la producció de l’all rosat, amb una web expressament dedicada a l’ail rose.  Situat a només quinze kilòmetres de la vila Castres, prop de Lavaur o de Graulhet, i a només trenta kms. d’Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, val la pena voltar per aquesta regió anomenada el pais de la cucanya on, des de temps inmemorials, tot somriu al viatger. Aprofiteu per anar a veure tots els llocs que us hem citat. Valen molt la pena. Per dinar a Lautrec no tindreu problema. Teniu cuina d’autor al Au Coq en Pate. O un curiós cafe llibreria que ofereix plats senzills però arreglats: el Cafe Plum. En canvi, Le Garde Pile és un restaurant tradicional, de cuina de la terra, francesa, és clar. Per dormir recomanem Toulouse, amb els seus Novotel, n’hi ha tres, o els Ibis i altres hotels de cadenes internacionals que estan al voltant de la Cité de l’Espace. Bona estada a Lautrec!.

Lautrec es un pequeño y bucólico pueblecito occitano. Tan bonito es que ha tenido el honor de ser clasificado como uno de los “plus beaux villages de France”, lo que le acredita como digno de una parada, y de detenida visita. Si bien no les aconsejamos ir expresamente, si que os recomendamos que lo incluiais en una ruta por la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacaciones, o fin de semana largo en Occitania, por el sur de Francia. Porque vale la pena ver el casco antiguo medieval, prácticamente toda la población. De hecho no ha crecido demasiado desde aquella época. Las calles y plazas, llenas de casas con entramado de madera, guardan el espíritu de los caballeros. También es curioso el Calvario de la Salette, con su molino de viento y la preciosa vista sobre el valle del río Agout, la Montagne Noire y los Pirineos. Dentro del pueblo, que conserva murallas y puertas, merece la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monumento histórico del siglo XIV, y el mercado del XV, con los graneros bajo tierra. En la oficina de turismo, situada en un edificio interesante, con un jardín y un horno de pan antiguo, personal muy amable le dará todo tipo de explicaciones. Lautrec es el centro nacional francés de la producción del ajo rosado, con una web expresamente dedicada a l’ail rose. Situado a sólo quince kilómetros de la villa Castres, cerca de Lavaur o de Graulhet, y a sólo treinta kms. de Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, vale la pena pasear por esta región llamada el país de la cucaña donde, desde tiempos inmemoriales, todo sonríe al viajero. Aprovechad para ir a ver todos los lugares que hemos citado. Valen mucho la pena. Para comer, en Lautrec, no tendréis problema. Tenéis cocina de autor en Au Coq en Pate. O un curioso café librería que ofrece platos sencillos pero arreglados: el Cafe Plum. En cambio, Le Garde Pile es un restaurante tradicional, de cocina de la tierra, francesa, claro. Para dormir recomendamos Toulouse, con sus Novotel, hay tres, o los Ibis y otros hoteles de cadenas internacionales que están alrededor de la Cité de la Espace.