La calçada dels gegants


gegants

No és que Irlanda del Nord, l’Ulster, sigui el país més encantador del món, que no ho és. Ni que la seva gent sigui la més amable, que no ho son, almenys els habitants que nosaltres ens vam topar. Ni els seus pobles o paisatges siguin molt i molt bonics, que tampoc no ho son. De fet l’Ulster no resisteix la comparació en cap d’aquests camps amb la seva veïna del sud, la república d’Irlanda, on la gent potser és més pobre, però a canvi és molt acollidora i sembla feliç, on els camps i les viles, la costa i les muntanyes son meravelloses. La gent del nord, potser de tanta guerra, son una mica sorruts, com tristos, no gens amables, ja sigui conduint, venent o com a cambrers. Amb un cert aire de superioritat. Les ciutats i pobles no tenen la gràcia d’altres dels seus veïns, sembla que hi impera una mena de llei seca, com un puritanisme social força estès. Però igual que la nostra impressió va ser aquesta, ara us diem que heu d’anar a l’Ulster, entrar-hi si voleu des d’Irlanda o d’Anglaterra, o fins i tot des d’Escòcia o, si molt m’apureu, viatjar-hi expressament, només per veure la calçada dels gegants, patrimoni de la humanitat, i un dels indrets més màgics i magnífics que he vist. Una colada de lava volcànica que cau al mar, formant hexàgons perfectes, grans, molt grans. I ara sí que deixarem anar un parell de floretes per la gent del nord: les indicacions perfectes, ben guiats des de Londonderry o Belfast, la carretera de la costa, (us la recomanem per arribar-hi), guapíssima, amb penya-segats de somni. Menció especial mereixen les romàntiques runes del castell de Dunluce. Bon aparcament just a l’entrada, ordenat, ampli, organitzat. Bé la recepció, moderna, eficient, personal que sap el què és fa. Bonic, entretingut i interessant el museu, interactiu, pensat per la canalla, molt pedagògic. Tota mena de serveis. L’entrada no és barata, però tampoc cara. D’allà, si voleu amb autoguiat per audioguia, preu inclòs en l’entrada, una curta passejada de 500 mts. us porta fins el lloc on les columnes de basalt entren al mar. Si fa bon temps, i no hi ha onatge, us deixaran escalar-les. El recorregut complert és d’un parell de kms. però no val la pena fer-lo si no sou geòlegs o aficionats. Prop hi ha uns quants restaurants, i alguns hotels. Nosaltres no els vam fer servir. I vam anar des de Ballybofey, on estàvem al Villa Rose, un hotel molt recomanable, tan per dormir com per menjar-hi. I vam dinar a Coleraine, una població gran, propera, on als carrers peatonals del centre hi ha molts bars i restaurants interessants.

La calzada de los gigantes, en Irlanda del Norte, es una excursión que no debeis perderos en una visita familiar durante unas vacaciones en Irlanda.

Lautrec


lautrec

Lautrec és un petit i bucòlic poblet occità. Tan bonic és que ha tingut l’honor de ser classificat com a un dels “plus beaux villages de France“, cosa que l’acredita com a digne d’una parada, i detinguda visita. Si bé no us aconsellem anar-hi expressament, si que us recomanem que l’inclogueu en una ruta per la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacances, o cap de setmana llarg per l’Occitània, pel sud de França. Perquè val la pena veure el casc antic medieval, pràcticament tota la vila. De fet no ha crescut gaire d’ençà d’aquella època. Els carrers i places, plens de cases amb entramat de fusta, guarden l’esperit dels cavallers. També és curiós el Calvari de la Salette, amb el seu molí de vent i la preciosa vista sobre la vall del riu Agoût, la Montagne Noire i els Pirineus. Dins el poble, que conserva muralles i portes, val la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monument històric del segle XIV, i el mercat del XV, amb els graners sota terra. A l’oficina de turisme, situada en un edifici interessant, amb un jardí i un forn de pa antic, personal molt amable us donarà tota mena d’explicacions. Lautrec és el centre nacional francés de la producció de l’all rosat, amb una web expressament dedicada a l’ail rose.  Situat a només quinze kilòmetres de la vila Castres, prop de Lavaur o de Graulhet, i a només trenta kms. d’Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, val la pena voltar per aquesta regió anomenada el pais de la cucanya on, des de temps inmemorials, tot somriu al viatger. Aprofiteu per anar a veure tots els llocs que us hem citat. Valen molt la pena. Per dinar a Lautrec no tindreu problema. Teniu cuina d’autor al Au Coq en Pate. O un curiós cafe llibreria que ofereix plats senzills però arreglats: el Cafe Plum. En canvi, Le Garde Pile és un restaurant tradicional, de cuina de la terra, francesa, és clar. Per dormir recomanem Toulouse, amb els seus Novotel, n’hi ha tres, o els Ibis i altres hotels de cadenes internacionals que estan al voltant de la Cité de l’Espace. Bona estada a Lautrec!.

Lautrec es un pequeño y bucólico pueblecito occitano. Tan bonito es que ha tenido el honor de ser clasificado como uno de los “plus beaux villages de France”, lo que le acredita como digno de una parada, y de detenida visita. Si bien no les aconsejamos ir expresamente, si que os recomendamos que lo incluiais en una ruta por la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacaciones, o fin de semana largo en Occitania, por el sur de Francia. Porque vale la pena ver el casco antiguo medieval, prácticamente toda la población. De hecho no ha crecido demasiado desde aquella época. Las calles y plazas, llenas de casas con entramado de madera, guardan el espíritu de los caballeros. También es curioso el Calvario de la Salette, con su molino de viento y la preciosa vista sobre el valle del río Agout, la Montagne Noire y los Pirineos. Dentro del pueblo, que conserva murallas y puertas, merece la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monumento histórico del siglo XIV, y el mercado del XV, con los graneros bajo tierra. En la oficina de turismo, situada en un edificio interesante, con un jardín y un horno de pan antiguo, personal muy amable le dará todo tipo de explicaciones. Lautrec es el centro nacional francés de la producción del ajo rosado, con una web expresamente dedicada a l’ail rose. Situado a sólo quince kilómetros de la villa Castres, cerca de Lavaur o de Graulhet, y a sólo treinta kms. de Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, vale la pena pasear por esta región llamada el país de la cucaña donde, desde tiempos inmemoriales, todo sonríe al viajero. Aprovechad para ir a ver todos los lugares que hemos citado. Valen mucho la pena. Para comer, en Lautrec, no tendréis problema. Tenéis cocina de autor en Au Coq en Pate. O un curioso café librería que ofrece platos sencillos pero arreglados: el Cafe Plum. En cambio, Le Garde Pile es un restaurante tradicional, de cocina de la tierra, francesa, claro. Para dormir recomendamos Toulouse, con sus Novotel, hay tres, o los Ibis y otros hoteles de cadenas internacionales que están alrededor de la Cité de la Espace.

El Roser d’Aiguaviva


Aiguaviva és un petit, diminut, poblet perdut a les terres ondulades del Gironés més verd. El trobareu si aneu des de Girona a Santa Coloma de Farners per la carretera GI-533, a uns 7 kms. del casc urbà de la capital, prop de l’aeroport. Si veniu de Barcelona per l’Autopista AP-7, la vostra sortida serà la 8, Aeroport, i haureu de prendre la mateixa carretera de l’Aeroport fins que, just abans d’entrar-hi, us desvieu a mà dreta per la local que va fins Aiguaviva, ren uns 4 kms. També possible des de la sortida 7, Girona Sud, s’agafa la carretera de Sant Feliu de Guíxols i tot seguit la primera sortida en direcció Santa Coloma de Farners. Atravessareu El Perelló de Vilablareix i en 2 km. arribareu a Aiguaviva. Si veniu per l’antiga Nacional N-II, cal anar cap a l’Aeroport i, com ja hem dit, just abans de l’entrada seguir la carretera fins a Aiguaviva. Si avui us recomanem aquesta visita és amb motiu de la festa del Roser. Es celebra el primer diumenge de maig i és una festa molt típica, nostrada i privativa d’Aiguaviva. De fet, no creiem que es conegui massa fora de la vila. Però tampoc creiem que no us hi vulguin!. L’acte prinicipal es la marxa popular anomenada ‘Sua la Gota’, però us recomanem més la fabulosa arrossada popular, les havaneres i la gresca que es munta pels infants: inflables, festival infantil i diverses activitats, que poden variar d’any en any. A més, el nostre poble gaudeix d’un paisatge rural envejable, i de nombrosos atractius. Entre ells us recomanem el Temple, que és l’antiga casa dels templers, que tenien la Comanda a Aiguaviva, precisament. Per arribar-hi heu d’agafar la carretera de Girona i, abans d’arribar al pont sobre l’autopista, girar a mà esquerra per un camí. És bonica la façana amb escuts i inscripcions escolpides, (a la foto). Si us agrada la natura i caminar, aneu fins la Crosa, que és espai natural protegit. Es tracta d’un volcà situat entre els pobles de Sant Dalmai i l’Estanyol, però a un km. i poc més del poble d’Aiguaviva. Tot i ser força desconegut heu de saber que és el volcà amb el cràter més gran de d’Europa. Bona àrea per jugar els infants, amb grans esplanades. Per dormir al poble teniu una maravellosa casa rural: Can Guinau. També podeu dinar molt bé, si no us agrada l’arrossada popular, al restaurant de Cal General, a la carretera que ve de l’Aeroport. Fan menú i carta. Tel. 972473063. La Torrentera és al Centre Polivalent i fan també menú. Tel. 645987632. El restaurant Mas Aliu està a la zona industrial. Tel. 972400171. Al bar del poble també us calmaran la gana. Ja ho sabeu, a Aiguaviva, pel Roser, una festa quasi secreta que podeu conèixer!.

Aiguaviva es un pequeño, diminuto, pueblo perdido en las tierras onduladas del Gironés más verde. Lo encontraréis si vais desde Girona a Santa Coloma de Farners por la carretera GI-533, a unos 7 kms. del casco urbano de la capital, cerca del aeropuerto. Si vienen de Barcelona por la Autopista AP-7, su salida será la 8, Aeropuerto y deberán tomar la misma carretera del Aeropuerto hasta que, justo antes de entrar, vean el desvio a mano derecha por la local que llega hasta Aiguaviva, a unos 4 kms. También posible desde la salida 7, Girona Sur. Se coge la carretera de Sant Feliu de Guíxols y, a continuación, la primera salida en dirección Santa Coloma de Farners. Atraviesen El Perelló de Vilablareix y en 2 km. llegaréis a Aiguaviva. Si vienen por la antigua Nacional N-II, hay que ir hacia el Aeropuerto y, como ya hemos dicho, justo antes de la entrada seguir la carretera hasta Aiguaviva. Si hoy recomendamos esta visita es con motivo de la fiesta del Roser. Se celebra el primer domingo de mayo y es una fiesta muy típica, privativa de Aiguaviva. De hecho, no creemos que se conozca demasiado fuera de la villa. Pero tampoco creemos que no les quieran allí. El acto prinicipal es la marcha popular llamada ‘Suda la Gota’, pero os recomendamos más la fabulosa arrosada popular, las habaneras y la juerga que se monta para los niños: hinchables, festival infantil y diversas actividades, que pueden variar de año en año. Además, nuestro pueblo disfruta de un paisaje rural envidiable, y de numerosos atractivos. Entre ellos os recomendamos el Temple, que es la antigua casa de los templarios, que tenían la encomienda en Aiguaviva, precisamente. Para ir debeis tomar la carretera de Girona y, antes de llegar al puente sobre la autopista, girar a mano izquierda por un camino. Es bonita la fachada con escudos e inscripciones esculpidas, (en la foto). Si os gusta la naturaleza y caminar, ir hasta la Crosa, que es espacio natural protegido. Se trata de un volcán situado entre los pueblos de Sant Dalmai i l’Estanyol, pero a un km. y poco más del pueblo de Aiguaviva. A pesar de ser bastante desconocido debeis saber que es el volcán con el cráter más grande de Europa. Buen lugar para jugar y correr. Para dormir en el pueblo tienen una maravillosa casa rural: Can Guinau. También pueden comer muy bien, si no les gusta el arroz popular, en el restaurante Cal General, en la carretera que viene del Aeropuerto. Hacen menú y carta. Tel. 972473063. La Torrentera está en el Centro Polivalente y hacen también menú. Tel. 645987632. El restaurante Mas Aliu está en la zona industrial. Tel. 972400171. En el bar del pueblo también les calmaran el hambre. Ya lo sabéis, en Aiguaviva, por el Roser, ¡una fiesta casi secreta!.