Pavia


pavia2

Pavia és una bellissima ciutat mitjana d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a només 35 km al sud d’aquesta capital europea de la moda. Però Pavia és molt diferent de Milà. És una ciutat universitària, petitona, cuca, amb una gran universitat que li dona un ambient especial, jove. Pavia està situada en una riba del riu alpí Ticino, que baixa de les muntanyes amb ímpetu. I el primer, o el darrer que veureu d’aquesta vila serà l’impressionant pont cobert renaixentista que creua el riu. Una passada de l’enginyeria medieval. Des del pont un carrer ample puja cap al castell. A banda i banda del carrer, altres carrerons porten a places on s’aixequen obres d’art monumentals, com ara l’església románica de Sant Miquel, amb una façana molt primitiva, però guapíssima. I un interior també molt interessant amb una cripta esplèndida. A l’altra banda trobareu la catedral, el Duomo, obra de Bramante i Leonardo da Vinci, impressionant. La cúpula més alta del renaixement italià. Un espai aeri, diàfan, genial, sorprenent, us deixarà bocabadats. La plaça comunal, amb palaus de tota època. Ací i allà s’aixequen torres medievals afegides a les cases de les famílies nobles que, com en el cas de Bologna, competien en alçada. Passareu pel davant dels edificis de la universitat, grans, immensos, pati darrera pati, fins arribar a la part alta de la vila antiga on, en un gran parc, s’aixeca el castell dels Visconti. Naturalment, si aparqueu al castell, la ruta serà a la inversa, baixant fins el pont damunt el Ticino. No gaire lluny de Pavia ciutat no us perdeu un dels monuments més famosos de tota Itàlia, la famosíssima Certosa di Pavia, una cartoixa situada als afores, monument incommensurable del gòtic tardà, fet tot de marbre. Tampoc no estaria de més, si passeu uns dies per la zona, en el curs d’una ruta per Itàlia, o d’un cap de setmana o pont, fer una ullada a Milà, i a les magnífiques ciutats medievals veïnes de Cremona i Piacenza, dues altres perles plenes de palaus, amb doumo i obres d’art a dojo. Podeu dinar molt bé a Pavia. Des de ristorantes tan típics com l’Osteria della Madonna, típic ambient i menjar italià, fins als boníssims i modestos paninni ripienni de l’Alvolo, trobareu molts llocs super interessants. Ens agraden, per exemple, la Locanda del Carmine, a la plaça d’aquesta bella església, local típic de bona taula tradicional, o la vinateria L’Infernot, on a més de bons vins, podreu picar plats tan actuals com el propi local. Per dormir us recomanem, dins de la ciutat, no lluny del centre, L’Aurora, un hotelet molt digne. I fora, en ple camp, el Cascina Scova, modern, trencador, amb Spa, una molt bona opció si aneu motoritzats. Bona estada a Pavia!.

Pavía es una bellísima ciudad de Italia, no lejos de Milán, a sólo 35 km al sur de esta capital europea de la moda. Pero Pavia es muy diferente de Milán. Es una ciudad universitaria, pequeñita, con una gran universidad que le da un ambiente especial, joven. Pavia está situada en una orilla del río alpino Ticino, que baja de las montañas con ímpetu. Y lo primero, o lo último que verán de esta villa será el impresionante puente cubierto renacentista que cruza el río. Desde el puente una calle ancha sube hacia el castillo. A ambos lados de la calle, otros callejones llevan a plazas donde se levantan obras de arte monumentales, como la iglesia románica de San Miguel, con una fachada muy primitiva, pero guapísima. Y un interior también muy interesante con una cripta espléndida. Al otro lado se encuentra la catedral, el Duomo, obra de Bramante y Leonardo da Vinci, impresionante. La cúpula más alta del renacimiento italiano. Un espacio aéreo, diáfano, genial, sorprendente, os dejará boquiabiertos. La plaza comunal, con palacios de toda época. Aquí y allá se levantan torres medievales añadidas a las casas de las familias nobles que, como en el caso de Bologna, competían en altura. Pasaréis por delante de los edificios de la universidad, grandes, inmensos, patio trás patio, hasta llegar a la parte alta de la villa antigua donde, en un gran parque, se levanta el castillo de los Visconti. Naturalmente, si aparcais cerca del castillo, la ruta será a la inversa, bajando hasta el puente sobre el Ticino. No muy lejos de Pavia ciudad no se pierdan uno de los monumentos más famosos de toda Italia, la famosísima Certosa di Pavia, una cartuja situada en las afueras, monumento inconmensurable del gótico tardío, hecho todo de mármol. Tampoco estaría de más, si pasáis unos días por la zona, en el curso de una ruta por Italia, o de un fin de semana o puente, echar un vistazo a Milán, y las magníficas ciudades medievales vecinas de Cremona y Piacenza , otras dos perlas llenas de palacios, con Douma y obras de arte a raudales. Pueden comer muy bien a Pavia. Desde Ristoranti tan típicos como la Osteria della Madonna, típico ambiente y comida italiana, hasta los buenísimos y modestos paninni ripienni del Alvolos, encontrarán muchos lugares super interesantes. Nos gustan, por ejemplo, la Locanda del Carmine, en la plaza de esta bella iglesia, local típico de buena mesa tradicional, o la vinatería El Infernot, donde además de buenos vinos, podrán picar platos tan actuales como el propio local . Para dormir os recomendamos, dentro de la ciudad, no lejos del centro, La Aurora, un hotelito muy digno. Y fuera, en pleno campo, el Cascina Scova, moderno, rompedor, con Spa, una muy buena opción si van motorizados. ¡Buena estancia en Pavía !.

Certosa di Pavia


Aquesta vegada us volem prevenir: el que ara descriurem pot provocar el síndrome de Sthendal, com la Toscana o com Florència. És una de les grans fites d’Itàlia. És patrimoni de la humanitat. És valorat amb la màxima qualificació a totes les guies. I malgrat tot això és una perfecta desconeguda. La cartoixa de Pavia, al nord d’Itàlia, al nord de Pavia i al sud de Milà, a tocar de Pavia i de Milà, és un indret, una joia que poquíssima gent ha visitat. Fins arribar-hi és difícil. Malgrat estar situada ben a prop de la carretera, i de l’autopista, que uneix Milà i Pavia, la manca de rètols, i d’indicacions, us abocarà al fracàs. Aneu amb compte. Un cop la trobeu us sorpendrà la deixadessa, la pols i la poca cura de l’entorn. Hi ha un parking, amb bona ombra, una font i uns menjadors per fer picnic que més aviat semblen sortits d’una pel·lícula dels anys 50. Pageu a l’encarregat i aneu cap a la porta principal. Res en l’exterior no fa pensar en l’art que acumulen aquestes pedres. Un cop passat el portal, l’impacte. La façana, bellíssima, de marbres de colors, val una estona de veure-la pausadament. (A la foto). Entreu a l’esglèsia. Res no ho impedeix. La visita és gratuïta. Magnificiència arreu. Fantàstica. I és una cartoixa!. Més enllà el claustre, on podeu visitar, com a la cartoixa catalana d’Scala Dei, una cel·la monacal. Tota una lliçó d’història. Abans de sortir, un monjo, us demanarà la voluntat. Perquè aquesta cartoixa encara te vida espiritual. És un valor afegit. No us perdeu, si feu una volta per Itàlia, la visita a aquesta monumental obra d’art. No us en penedireu. Dormir i menjar a Milà. Diversos Novotel. O bé en algun hotel de la zona com l’Itàlia, proper a l’abadia.

Esta vez les queremos prevenir: lo que ahora describiremos puede provocar el síndrome de Sthendal, como la Toscana o como Florencia. Es uno de los grandes hitos de Italia. Es patrimonio de la humanidad. Está valorado con la máxima calificación en todas las guías. Y a pesar de todo esto es una perfecta desconocida. La cartuja de Pavía, al norte de Italia, al norte de Pavía y al sur de Milán, cerca de Pavía y de Milán, es un lugar, una joya, que poquísima gente ha visitado. Hasta llegar a ella es difícil. A pesar de estar situada muy cerca de la carretera, y de la autopista, que une Milán y Pavía, la falta de rótulos, y de indicaciones, os llevará al fracaso. Tengan cuidado. Una vez la encuentren les sorprenderá el abandono, el polvo y el poco cuidado del entorno. Hay un parking, con buena sombra, una fuente y unos comedores para hacer picnic que más bien parecen salidos de una película de los años 50. Pagad al encargado y vayan hacia la puerta principal. Nada en el exterior hace pensar en el arte que acumulan estas piedras. Una vez pasado el portal, el impacto. La fachada, bellísima, de mármoles de colores, vale un rato de verla pausadamente. (En la foto). Entrad en la iglesia. Nada lo impide. La visita es gratuita. Magnificencia por todas partes. Fantástica. ¡Y es una cartuja!. Más allá el claustro, donde podrá visitar, como en la cartuja catalana de Scala Dei, una celda monacal. Toda una lección de historia. Antes de salir, un monje, les pedirá la voluntad. Porque esta cartuja aún tiene vida espiritual. Es un valor añadido. No os la perdáis, si dais una vuelta por Italia, la visita a esta monumental obra de arte. No os arrepentiréis. Dormir y comer en Milán. Varios Novotel. O bien en algún hotel de la zona como el Italia, cercano a la abadía

Cremona


Cremona ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Cremona te l’escola oficial europea de luthiers. Arribeu-vos fins el cor de la vila, la Piazza del Comune. Allà admirareu sense voler-ho la sobèrbia façana de la catedral romànica. Impossible apartar la vista. Amb el seu poderós, frenètic, bestial campanar, anomenat el Torrazzo, el més gran de tota Itàlia, de 112 metres d’altura. Al costat un bonic baptisteri, separat, isolat, al mig de la plaça. Completen el decorat, tan escenenogràfic com el de totes les places italianes, el palau comunal, del XIII, i el Palau Municipal, on trobareu l’oficina de turisme i un museu de violins, amb un parell de Stradiuvarius, autèntics, i molts altres instruments de gran valor. La ciutat no te gaire més coses a veure: una quants palaus, i un parell d’esglèsies més. És fàcil de recòrrer, i fàcil aparcar-hi. Hi ha molts bons llocs per menjar. Bona gastronomia. Si teniu diners, aneu a La Sosta. Una maravella. N’hi ha molts d’altres, de tota mena i preu. Si voleu quelcom desenfadat, plats frescos, d’altíssima qualitat, sense gaires complicacions, aneu al Bar Latte…Lier, a la Via Mercatello, 46, darrera la catedral. Només és un bar, recordeu. No hem dormit a Cremona, però la llista i la qualitat dels hotels que vam veure, son per quedar bocabadats. Des de Cremona, tota la plana del riu Po al vostre abast. Ciutats bellíssimes com ara Piacenza, Pavia, Parma, o la Cartoixa de Pavia. Ideal per un cap de setmana. Si aneu a Itàlia de vacances, podeu fer Cremona com alternativa a Genova i la costa, en una ruta per la Padània, des de Milà.

Cremona nos encanta. Volveríamos mil veces. Estamos enamorados de la luz de esta ciudad campesina, llana, situada cerca del río Po, en medio de la extensa depresión de la Padania. Cremona no tiene paisaje, pero lo crea ella misma. Lo crea con su increíble catedral, románica, imponente, bellísima. Lo crean los talleres de los luthiers, artesanos de la música, que aquí producen, desde hace siglos, todo tipo de instrumentos musicales. Pero sobre todo violines. Stradivarius, Guarneri … maestros del arte de hacer los mejores instrumentos de cuerda. Un arte que perdura, muy vivo, hoy. Encontraréis artesanos, artistas luthiers trabajando en sus talleres, de cara al público. Los vereis a través de sus escaparates, desde la calle, o a las puertas de las tiendas, generosamente abiertas. Os enseñarán lo que hacen sin pesar. Es mágico. Cremona tiene la escuela oficial europea de luthiers. Acercaos hasta el corazón de la villa, la Piazza del Comune. Allí admirareis sin quererlo la soberbia fachada de la catedral románica. Imposible apartar la vista. Con su poderoso, frenético, bestial campanario, llamado el Torazzo, el más grande de toda Italia, de 112 metros de altura. Al lado un hermoso baptisterio, separado, aislado, en medio de la plaza. Completan el decorado, tan escenenográfico como el de todas las plazas italianas, el palacio comunal, del XIII, y el Palacio Municipal, donde encontrareis la oficina de turismo y un museo de violines, con un par de Stradiuvarius, auténticos, y muchos otros instrumentos de gran valor. La ciudad no tiene mucho más que ver: unos cuantos palacios, y un par de iglesias más. Es fácil de recorrerla, y fácil aparcar en ella. Hay muchos buenos lugares para comer. Buena gastronomía. Si tienen dinero, vayan a La Sosta. Una maravilla. Hay muchos otros, de todo tipo y precio. Si desea algo desenfadado, platos frescos, de altísima calidad, sin muchas complicaciones, vayan al Bar Latte … Lier, en la Via Mercatello, 46, detrás de la catedral. Sólo es un bar, recuerden. No hemos dormido en Cremona, pero la lista y la calidad de los hoteles que vimos, son para quedarse boquiabiertos. Desde Cremona, toda la llanura del río Po está a su alcance. Ciudades bellísimas como Piacenza, Pavía, Parma, o la Cartuja de Pavía. Ideal para un fin de semana. Si van a Italia de vacaciones, puede pasar por Cremona como alternativa a Genova y la costa, en una ruta por la Padania, desde Milán.