Música de la Guerra de Successió


cartell concert guerra successio

El grup de música antiga Il più bel nome, amb motiu del 300 aniversari de la Guerra de Successió a la corona Espanyola, ens oferirà un recorregut musical a través de la història del segle XVIII, per donar-nos a conèixer el panorama musical de la Europa del moment i, també, dels compositors de casa nostra. El concert  serà el proper diumenge, dia 22 de desembre de 2013, a les 18 hores, a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. L’entrada serà gratuïta. La formació “Il piu bel nome” està integrada per Carme Guinart, mezzosoprano, Elisabet Erra, soprano, Joan Benavent, a càrrec del violí barroc, Marcel Pascual, també tocant el violí barroc), Jordi Sacasas, tocant la viola de gamba, Joan Cabó al clavecí i Josep Casalí, narrador. Us convidem a compartir aquesta vetllada musical que pinta tan meravellosa. Arribar a Sant Andreu és super fàcil amb el metro de la línia 1, direcció Fondo, estació de Sant Andreu. També amb rodalies de RENFE baixant a Sant Andreu Condal. De mitja Barcelona veureu la altanera i perillosa cúpula de l’església, que amenaça l’estabilitat tota l’edifici. Però no patiu, aguantarà el concert, que s’endevina molt interessant. No hi faltèssiu.

El grupo de música antigua “Il più bel nome” , con motivo del 300 aniversario de la Guerra de Sucesión a la corona Española , nos ofrecerá un recorrido musical a través de la historia del siglo XVIII , para dar a conocer el panorama musical de la Europa del momento y, también, los compositores de nuestro país. El concierto será el próximo domingo, día 22 de diciembre de 2013 , a las 18 horas, en la Parroquia de San Andrés de Palomar de Barcelona . La entrada será gratuita . La formación ” Il piu bel nome ” está integrada por Carmen Guinart , mezzosoprano , Isabel Erra , soprano , Joan Benavent , a cargo del violín barroco , Marcel Pascual , también tocando el violín barroco, Jordi Sacasas , tocando la viola de gamba , Joan Cabó al clave y José Casalí , narrador . Os invitamos a compartir esta velada musical que pinta tan maravillosa . Llegar a San Andrés es super fácil con el metro de la línea 1 , dirección Fondo , estación de San Andrés . También con cercanías de RENFE bajando a San Andrés Condal . De media Barcelona verán la altanera y peligrosa cúpula de la iglesia, que amenaza la estabilidad toda el edificio . Pero no se preocupen, aguantará el concierto , que se adivina muy interesante . No falteis .

Cremona


Cremona ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Cremona te l’escola oficial europea de luthiers. Arribeu-vos fins el cor de la vila, la Piazza del Comune. Allà admirareu sense voler-ho la sobèrbia façana de la catedral romànica. Impossible apartar la vista. Amb el seu poderós, frenètic, bestial campanar, anomenat el Torrazzo, el més gran de tota Itàlia, de 112 metres d’altura. Al costat un bonic baptisteri, separat, isolat, al mig de la plaça. Completen el decorat, tan escenenogràfic com el de totes les places italianes, el palau comunal, del XIII, i el Palau Municipal, on trobareu l’oficina de turisme i un museu de violins, amb un parell de Stradiuvarius, autèntics, i molts altres instruments de gran valor. La ciutat no te gaire més coses a veure: una quants palaus, i un parell d’esglèsies més. És fàcil de recòrrer, i fàcil aparcar-hi. Hi ha molts bons llocs per menjar. Bona gastronomia. Si teniu diners, aneu a La Sosta. Una maravella. N’hi ha molts d’altres, de tota mena i preu. Si voleu quelcom desenfadat, plats frescos, d’altíssima qualitat, sense gaires complicacions, aneu al Bar Latte…Lier, a la Via Mercatello, 46, darrera la catedral. Només és un bar, recordeu. No hem dormit a Cremona, però la llista i la qualitat dels hotels que vam veure, son per quedar bocabadats. Des de Cremona, tota la plana del riu Po al vostre abast. Ciutats bellíssimes com ara Piacenza, Pavia, Parma, o la Cartoixa de Pavia. Ideal per un cap de setmana. Si aneu a Itàlia de vacances, podeu fer Cremona com alternativa a Genova i la costa, en una ruta per la Padània, des de Milà.

Cremona nos encanta. Volveríamos mil veces. Estamos enamorados de la luz de esta ciudad campesina, llana, situada cerca del río Po, en medio de la extensa depresión de la Padania. Cremona no tiene paisaje, pero lo crea ella misma. Lo crea con su increíble catedral, románica, imponente, bellísima. Lo crean los talleres de los luthiers, artesanos de la música, que aquí producen, desde hace siglos, todo tipo de instrumentos musicales. Pero sobre todo violines. Stradivarius, Guarneri … maestros del arte de hacer los mejores instrumentos de cuerda. Un arte que perdura, muy vivo, hoy. Encontraréis artesanos, artistas luthiers trabajando en sus talleres, de cara al público. Los vereis a través de sus escaparates, desde la calle, o a las puertas de las tiendas, generosamente abiertas. Os enseñarán lo que hacen sin pesar. Es mágico. Cremona tiene la escuela oficial europea de luthiers. Acercaos hasta el corazón de la villa, la Piazza del Comune. Allí admirareis sin quererlo la soberbia fachada de la catedral románica. Imposible apartar la vista. Con su poderoso, frenético, bestial campanario, llamado el Torazzo, el más grande de toda Italia, de 112 metros de altura. Al lado un hermoso baptisterio, separado, aislado, en medio de la plaza. Completan el decorado, tan escenenográfico como el de todas las plazas italianas, el palacio comunal, del XIII, y el Palacio Municipal, donde encontrareis la oficina de turismo y un museo de violines, con un par de Stradiuvarius, auténticos, y muchos otros instrumentos de gran valor. La ciudad no tiene mucho más que ver: unos cuantos palacios, y un par de iglesias más. Es fácil de recorrerla, y fácil aparcar en ella. Hay muchos buenos lugares para comer. Buena gastronomía. Si tienen dinero, vayan a La Sosta. Una maravilla. Hay muchos otros, de todo tipo y precio. Si desea algo desenfadado, platos frescos, de altísima calidad, sin muchas complicaciones, vayan al Bar Latte … Lier, en la Via Mercatello, 46, detrás de la catedral. Sólo es un bar, recuerden. No hemos dormido en Cremona, pero la lista y la calidad de los hoteles que vimos, son para quedarse boquiabiertos. Desde Cremona, toda la llanura del río Po está a su alcance. Ciudades bellísimas como Piacenza, Pavía, Parma, o la Cartuja de Pavía. Ideal para un fin de semana. Si van a Italia de vacaciones, puede pasar por Cremona como alternativa a Genova y la costa, en una ruta por la Padania, desde Milán.