Més enllà de Múrcia: Almeria!

De nou us proposem una sortida per quan sortim del confitament en què estem ficats. Ja hem estat a la magnífica Peyíscola, a la bella València i a l’encantadora Múrcia. Imaginem que tenim més dies, una setmana potser, o dues, i seguim la costa del llevant espanyol fins arribar a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any, però perfecte per a un estiu o tardor.

Fins pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. I allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel, com nosaltres. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu.

La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases. És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalesa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina.

 

A Almeria, per dormir-hi, podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

 

Començarem el viatge on el vam deixar ahir, i abans d’ahir. Farem nit a València, a l’Hotel Holiday Inn Express del parc comercial de Bonaire, a Aldaia. O al seu veí, l’Ibis Styles. Son hotels baratets però interessant, amb bona relació qualitat preu. Per sopar, allà mateix, al Sorsi e Morsi, mlt bo, o bé  al restaurant la Tagliatella de Bonaire més car, ple de gent. L’endemà prosseguírem camí cap a Múrcia.

 

A Múrcia, pareu a dinar, i podeu aprofitar per entrar al Casino, famós edifici neoàrab molt maco, o bé visitar la Catedral de Múrcia, que és una joia del barroc, amb una torre molt maca. Espectacular, darrera la catedral, per dins i per fora, la capella major dels Fajardo, marquesos de los Vélez, gótica florida.

 

A Múrcia vam dinar a la pizzeria Imperial, molt bé. Bones pizzes i bones pastes!. Seguidament podeu continuar camí cap a Almeria on podeu allotjar-vos a l’Hotel NH Ciudad de Almeria, una mica car però amb unes habitacions molt grans, un desdejuni fabulós, i ben situat, tot i que no al centre de la ciutat. Per sopar aneu a un bar de tapes fantàstic, el Cyrano del Carrer de Méndez Núñez.

Però el millor d’Almeria son els entorns. La provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. Per això, quan tingueu ben vista la ciutat, els barris populars de sota l’alcassaba, la catedral i totes les altres coses, heu de fer la primera visita a la Costa de Cabo de Gata, a San José i les seves cales meravelloses: Mónsul i los Genoveses, una passada!. Paisatges extrems, desèrtics, lava a tocar del mar, platges fabuloses, geologia a cel obert…

 

A San José podeu dinar molt bé a la geladeria i pizzeria Vittoria, al passeig marítim. Força bona teca malgrat que és un lloc senzill. Al port hi ha bons restaurants de peix fresc, més cars.

L’endemà podeu continuar visitant la zona, i anar a Los Escullos, una costa amb increïbles paisatges, i a la Isleta del Moro, el més bonic poblet mariner de la zona.

El dia següent tocarà anar a Níjar, un bellíssim poble blanc interior, on podeu comprar unes típiques jarapes de cotó, alfombres fetes a mà.

I acabat de veure Nijar, aneu a les platges del nord d’aquesta població: Las Negras, El Playazo, Rodalquilar, la Isleta del Moro, precioses. Podeu dinar a La Ola, restaurant de peix, molt bo, i molt bé de preu, mirant el mar.

Un altre dia dediqueu-lo a les Salines del Cabo de Gata, al Cabo de Gata mateix i a San Miguel i el far. Banyada a la fabriquilla, en aigües de cristall. Dinar a San Miguel, al bar la Playa, bé però senzill i una mica car.

 

També podeu anar més al nord encara, i veure Mojacar i les seves platges idíl·liques. O els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells.

No oblideu el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra d’Almeria, que conecta amb la de Granada, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. Però sobretot, no us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana.

  

L’endemà, ja de tornada, no la feu tota d’un cop de cotxe! Pareu a Calpe, per exemple, per banyar-nos al peu del penyal, guapíssima platja, i dinar a La Picaeta.

Torneu a dormir a València, al Holiday Inn Express de Bonaire, o a l’Ibis Styles del costat, i torneu al Sorbi e Morsi, una pizzeria molt original al mateix Centre Comercial. I, encara, de tornada, tindreu temps de parar per dinar i banyar-nos a l’Ametlla de Mar. Dinar al bar Plaça Vella, molt bé.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Mar Menor

El Mar Menor és la llacuna salada més gran d’Europa. Està separada de la Mediterrània per una estreta franja de sorra de 22 quilòmetres de llarg i entre 100 i 800 metres d’ample, denominada La Manga del Mar Menor, plena de grans hotels, resorts i restaurants, fins on arriba la vista a l’horitzó. Però el seu magnífic entorn natural, el bon clima, la qualitat de les seves aigües someres i les immillorables condicions per a la pràctica d’esports nàutics fan que el Mar Menor sigui una destinació turística de referència per a famílies. Els seus espais naturals i paisatges són molt bonics, tot i la massificació turística. A nosaltres ens encanta la platja del Paradís, que encara que sigui mig urbana, i amb gran afluència de públic, és molt bonica, gairebé tropical, de sorra daurada, sense corrents i amb poca profunditat. Les seves aigües són molt calentes, i prou netes, tot i el que puguin dir sobre aquest tema a les xarxes socials. I el seu color blau cel és preciós. Està al costat de l’autovia que ve de Cartagena i Múrcia, just una mica abans d’arribar a Cabo de Palos. Fàcil accés sortint de l’autovia i bon aparcament als carrers de la urbanització circumdant. A prop, al darrera, hi ha unes salines precioses. Al seu costat teniu la platja Honda, molt bonica i força accessible també. Altres platges del Mar Menor que ens agraden són la platja de la Mar de Cristall i la de Los Nietos. Al centre del Mar Menor hi ha tres illes. L’illa del Baró és la més gran. Es troba al mig de la llacuna, i és la millor conservada. L’illa Perdiguera té un un sender que permet un recorregut complet al seu perímetre. L’illa del Ciervo està unida per un braç artificial a La Manga. No us perdeu aquesta zona en una visita a Múrcia o el Llevant espanyol. Per dormir podeu buscar en els hotels de la Manga, o anar cap a Múrcia, com nosaltres hem fet. Per menjar recomanem el restaurant El Faro al proper port de Cap de Pals.

El Mar Menor es la laguna salada más grande de Europa. Está separada del Mar Mediterráneo por una estrecha franja de arena de 22 kilómetros de largo y entre 100 y 800 metros de ancho, denominada La Manga del Mar Menor, llena de grandes hoteles, resorts y restaurantes, hasta donde alcanza la vista en el horizonte. Pero su magnífico entorno natural, el buen clima, la calidad de sus aguas someras y las inmejorables condiciones para la práctica de deportes náuticos hacen que el Mar Menor sea un destino turístico de referencia para famílias. Sus espacios naturales y paisajes son muy bellos, a pesar de la masificación turística, y ofrece lugares magníficos para visitar. A nosotros nos encanta la playa del Paraíso, que aunque medio urbana, y con gran afluencia de público, es muy bonita, casi tropical, de arena dorada, sin corrientes y con poca profundidad. Sus aguas son muy calientes, y límpias, a pesar de lo que puedan decir. Y su color azul cielo es precioso. Está en la autovia que viene de cartagena y Múrcia un poco antes de llegar a Cabo de Palos. Fácil desvio y buen aparcamiento. Cerca hay unas salinas preciosas. A su lado teneis Playa Honda, muy bonita y accesible también. Otras playas del mar Menor que nos gustan son la playa de Mar de Cristal y la de los Nietos. En el centro del Mar Menor hay tres islas. La isla del Barón es la más grande. Se encuentra en el centro de la laguna, y es la mejor conservada. La isla Perdiguera tiene un un sendero que permite un recorrido completo a su perímetro. La isla del Ciervo está unida por un brazo artificial a La Manga. No os perdais la Manga en una visita a Múrcia o el Levante español. Para dormir podeis buscar en los hoteles de la Manga, o ir a Múrcia, como nosotros hemos hecho. Para comer recomendamos el restaurante El Faro en el cercano puerto de Cabo de Palos.

Cabo de Gata, revisitat

Cabo de Gata penetra en el blau del Mediterrani com un animal prehistòric, amb les seves muntanyes negres i verticals que es llencen al mar com en una cascada de roca. Cabo de Gata és un parc natural maravellós i diferent, una zona que heu de veure amb la vostra família. Perquè Cabo de Gata te platges magnífiques de sorra ara blanca, ara daurada, o bé grisa o negra. Platges tan boniques com ara Monsul, o Los Genoveses, totes dues situades molt a tocar del poblet costaner de San José. També te cales de picons, negres i durs, amb un paisatge extret de les mil i una nits: roca nua i palmeres, en indrets com Las Negras o Rodalquilar. També te poblets de pescadors, diminuts i encisadors, que dormiten bressolats per les onades del Mediterrà, com La Isleta del Moro, o Los Escullos. Te carreteres vora el mar, al llarg de kilòmetres i kilòmetres de llargues platges, com a les salines de San Miguel, anat ja cap a la capital, Almeria. I té un far, plantat davant la inmensitat del mar, amb roques que semblen sortides d’una pel·lícula de ciència ficció. I, un xic més lluny del mar, Cabo de Gata te pobles blancs industriosos, blancs impoluts, que encara fan de l’artesania un art, com Nijar amb les seves jarapes. Si un estiu no fa molta calor arribeu-vos fins cabo de Gata. Descobriu una natura verge feta d’antics volcans, cactus i palmeres, roques i penyes, mar i sal. Cases blanques com la neu sota un sol de justícia. I el mar, un mar blau profund, un mar blau poderós, d’un blau quasi negrós, banyant la sorra i picant els acantilats. Descobriu la vostra cala, aquella que us ha estat reservada des de sempre, aquí, al Cabo de Gata. Si voleu dinar al Cabo aneu a la Isleta del Moro. Allà us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé.

Cabo de Gata entra el mar como añorando África, como deseando Oriente. Sus paisajes desnudos, secos, contundentes, caen sobre el Mediterráneo deseando hermanarse con los de la otra orilla. Un mundo conservado, parado en el tiempo, virgen. Cabo de Gata són estas montañas negras y verticales que se lanzan al mar como en una cascada de roca. Cabo de Gata es también un parque natural maravilloso y diferente, una zona que hay de ver. Cabo de Gata tiene playas de arena blanca, dorada, gris o negra. Como Monsul, o Los Genoveses, que están cerca del pueblo costero de San José. También tiene calas de piedra, negras y duras, con un paisaje extraído de las mil y una noches: roca desnuda y palmeras, en lugares como Las Negras o Rodalquilar. También te pueblecitos de pescadores, diminutos y encantadores, que se han dormido acariciados por las olas del Mediterráneo, como La Isleta del Moro, o Los Escullos. O carreteras junto al mar, a lo largo de kilómetros y kilómetros de largas playas, como en las salinas de Almería, camino del faro. Y un poco más lejos del mar, Cabo de Gata te ciudades blancas e impolutas, que hacen de la artesanía un arte, como Nijar con sus jarapas. Si un verano no hace mucho calor lleguense hasta cabo de Gata. Descubran una naturaleza virgen hecha de antiguos volcanes, cactus y palmeras, rocas y peñas, mar y sal. Casas blancas como la nieve bajo un sol de justicia. Y el mar, un mar azul profundo, un mar azul poderoso, de un azul casi negruzco, bañando la arena y los acantilados. Descubra su cala, aquella que le ha sido reservada desde siempre, aquí, en el Cabo de Gata. Nosotros dormimos en Almería, en un hotel como el Costasol, o en San José, en el camping Tau. Un camping antiguo y trasnochado, pero muy acogedor. O bien en el más moderno, de Los Escullos. Y comemos siempre en el puerto de San José, en un restaurante mirando el mar. Placer de Dioses.

Cabo de Gata enters the sea as longing for Africa, as if wishing for the East. His naked, dry, blunt landscapes fall on the Mediterranean, wishing to be united with those of the other shore. A preserved world, stopped in time, virgin.

Cabo de Gata pénètre dans la mer comme désirant l’Afrique, comme s’il souhaitait l’Orient. Ses paysages nus, secs et contondants tombent sur la Méditerranée, souhaitant être unis à ceux de l’autre rive. Un monde préservé, arrêté à temps, vierge.

Almeria, revisitada

De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

La Isleta del Moro, revisitada

La Isleta del Moro és un racó de paradís. El lloc on volem passar la jubilació. Un racó encara molt verge de Mediterrània. Situada a la bellíssima costa d’Almeria, al parc natural de Cabo Gata i de Nijar, és un destí familiar, una destinació familiar ben clara. Aquesta costa està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Us encantaran també les seves platges negres, volcàniques, de paisatges llunars, durs i nets, tensos, com ara Mónsul, Genoveses, Las Negras o les cales del cap de Gata. Però a nosaltres les dues platges i el diminut poblet de pescadors de la Isleta del Moro sempre m’ha fet molta gràcia. Està penjat damunt d’un mar blau fosc, en ple Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar”, a mig camí de tot arreu i ben lluny de la civilització. Son quatre cases, un penyal, platges a banda i banda, un petit port. Faci vent de la direcció que faci, sempre una de les platges estarà quieta. Hi ha bon aparcament a l’entrada, a tocar del mar. Més difícil dins el poble, impossible a l’estiu. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. A La Isleta s’hi arriba des d’Almeria per la carretera que va a San José. Cal desviar-se a El Pozo de los Frailes en direcció Los Escullos. També podeu arribar-hi per Níjar, en direcció Rodalquilar. Tota la zona us encantarà. És tan diferent que dubtareu que estigueu a Europa. Nosaltres hem dormit a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu la Isleta!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras o las playas del Cabo de Gata. Pero a mí, la playa y el diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro siempre me ha hecho mucha gracia. Está situado encima de un mar azul oscuro, en pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar, a medio camino de todas partes y bien lejos de la civilización. Para comer allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullos. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar. Toda esta zona le encantará. Hay que ver las playas del Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Dese una vuelta por las calas y calitas de la zona de Rodalquilar, Los Escullos y las Negras. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

San José

A Almeria, dins el Parc Natural del Cabo de Gata, trobareu el poble de San José. En altres temps, fa anys, era un petit poble pescador, quatre cases prop del mar. Encantador. Ara ha crescut, i molt. Els apartaments s’enfilen muntanya amunt desgraciant el paisatge. Però malgrat tot encara te alguna cosa diferent. Situats al paseig de mar, en la platja de San José, es pot intuïr el què havia estat. Ara bé, no us recomanem una anada a San José només per plorar temps pretèrits. La sort ha volgut que prop del poble hi hagi les darreres platges verges, autènticament verges, de la zona. Són platges paradisíaques, amples, en forma de mitja lluna gran. Ens referim a los Genoveses, (a la foto), que està a un parell de kms. al sud de San José. Per anar-hi, en temporada alta, cal deixar el cotxe als pàrquings habilitats a San José i pujar a un bus que us portarà fins la cala. Tot plegat una mica emprenyador i car, però tot sigui per la preservació de la zona. Si hi arribeu en temporada baixa podreu seguir la pista de terra, ben senyalitzada, que puja pel costat dret arribant al poble. Podreu arribar fins la mateixa platja de los Genoveses. Encara més espectacular és Mónsul, un parell de kms. més enllà de Genoveses pel mateix camí polsós i ple de sots. També bon aparcament, però petit. Mónsul és encara més bonica que Genoveses. Dues platges separades per un penyasegat impressionant, fet de pura lava, toba i andesita volcàniques. Una lliçó de geologia a l’aire lliure. Amb un illot tot divertit. Platges dignes del Càrib, quasi tropicals. Aigües cristal·lines, fredes, blaves. De fet, tota la zona al voltant de San José està plena de platges i cales fantàstiques. Caminant més enllà de Mónsul hi ha la cala de la Media Luna. Per l’altre costat, cap al nord, teniu llocs com ara La Isleta del Moro o los Escullos. De nou paisatges que no heu ni somniat. Cales de roca volcànica, negres, o blanques, de sorra fosca, gris o blanca també. De gra gruixut o ben fina. N’hi ha d’amples, de pedretes, n’hi ha de tota mena. Totes amb decorat de poble blanc, mar blau, blavíssim, i palmeres, poques. La vegetació és escassa, escassíssima. Quatre baladres i plantes rales. El paisatge llunar, sembla d’un altre món. Per dormir podeu cercar hotel a San José, n’hi ha molts. O bé a Almeria, la capital, que no està massa lluny, a uns 30 kms. Nosaltres hem dormit sempre a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). O bé a l’hotel Ciudad de Almeria, amb la seguretat dels NH, cars però ben muntats, que també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, al mateix San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. A San José hi ha bons restaurants, peix de primera, al port, a tocar del mar, però potser els trobeu cars, i una mica massa turístics. Si voleu dinar a la platja mateix de San José us recomanem el Vittoria, que en realitat és una gelateria, o bé el Rione Transtévere, quasi bé tocant el port, al mateix passeig de mar. Pizzes i pasta molt bé. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Bones platges a San José!.

En Almería, dentro del Parque Natural del Cabo de Gata, encontraran las últimas playas vírgenes, auténticamente vírgenes, de la zona. Son playas paradisíacas, anchas, en forma de media luna grande. Nosotros preferimos la de Monsul, o la de los Genoveses, (en la foto). Se encuentran a unos 2 y 4 kms. respectivamente, al suroeste de San José. Para llegar hay que ir hasta esta preciosa población de la costa de Almería y, una vez dentro del pueblo, tomar la carretera, después pista en estado aceptable, que sale a la derecha, hacia poniente. El nombre de la calle es Camino de Monsul, o Ronda de San José, depende de por donde vaya. Hay un aparcamiento señalizado, a unos 500 mts. de la playa, para evitar el impacto del tráfico en las cercanías de estas maravillas naturales. Toda la zona está llena de playas y calas fantásticas. Si os gustan más las rocas podeis ir hacia Las Negras, La Isleta, los Escullos o Rodalquilar. Hay calas de roca volcánica, negras, o de arena oscura. Las hay anchas, de piedrecitas, las hay de todo tipo. Todas con decorado de pueblo blanco, mar azul, azulísimo, y palmeras, pocas. La vegetación es escasa, escasísima. Cuatro adelfas y plantas rastreras. El paisaje, lunar, parece de otro mundo. Para dormir pueden buscar hotel en San José, donde hay muchos. O bien en Almería, la capital, que no está demasiado lejos, a unos 30 kms. Nosotros siempre dormimos en el camping Tau. Es una manía. Es un rincón antiguo y entrañable. Hay buenos restaurantes, pescado de primera, en el puerto, junto al mar.

Níjar

Níjar és un petit poble blanc interior, capital administrativa de tota la magnífica costa nord d’Almeria. Està a uns 20 kms. del mar i, tot i això, depenen de Níjar platges tan belles com Aguamarga, las Negras, el Playazo, La Isleta del Moro, Los Escullos, San José, Mónsul o Los Genoveses. Però el poble de Níjar, enfilat dalt del seu turó, viu una mica allunyat de tot, encara que en viu. Níjar vol creure que el turisme no va amb ell, i que la seva gent es guanya les garrofes, com abans, de l’agricultura, la ceràmica i les jarapes. La fabricació d’aquestes boniques i artesanals alfombres de cotó, que tan poden servir de tovallola com de cobrellit, o bé acabar d’estora, ocupa ara només dues famílies. Fa anys ocupava mig poble. El barri dels ceramistes també ha anat de capa caiguda. Només dos fan peces, molt modernes, allunyades de la tradició, pensant en els turistes. Trobareu jarapes i fang a la botiga, prop de l’església, que fa d’oficina de turisme informal, on també venen bon oli. Feu una aturada a Níjar, Andalusia en estat pur, si aneu cap a la seva bellíssima costa. Níjar és l’ajuntament del parc natural de Cabo Gata i de Nijar, que és un destí familiar, una destinació familiar molt clara. És fàcil aparcar en el pàrquing senyalat, a l’entrada de la població. Pugeu a peu fins l’església, més bonica de fora que de dins. Recorreu els carrers i placetes, blancs, ombrejats. I després ja podreu baixar a la costa, que també està plena de pobles blancs amb molta gràcia, com ara la Isleta del Moro, Los Escullos, o una mica més reventats per les masses i els edificis com San José. Us encantaran les seves platges negres, blanques, volcàniques sempre, de Níjar. Els seus paisatges llunars, durs i nets, tensos. Feu un volt pel Parc Natural del “Cabo de Gata-Nijar, lluny de la civilització. Si voleu dinar a la Isleta us recomanem vivament La Ola, un restaurant de peix. Material de primera a bon preu. Tapes variades a les terrasses de fora, alguna damunt del mar. Plats més seriosos al primer pis, bones vistes, però tancat amb aire acondicionat. Molt recomanable, però reserveu!. Per dormir aneu a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Nosaltres sempre hi hem estat molt bé. No us perdeu Níjar!.

Níjar, pueblo blanco al norte de Almeria, es un destino un poco olvidado. La gente va a las playas de la costa norte de Almería, que es toda ella un paraíso natural, y deja atras este pueblo con mucha gracia. En Níjar podeis comprar jarapas y cerámica, y buen aceite. Recorrer sus calles encaladas, ver su iglesia. Y luego, podeis ya bajar a San José, a Rodalquilar, a Aguamarga… O bañaros en sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos, como Las Negras, o la playa del diminuto pueblo de pescadores de la Isleta del Moro, que siempre me ha hecho mucha gracia. No os perdais Níjar en una visita al Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar. Para comer por allí recomendamos La Ola, buen restaurante de tapas y pescado fresco, con precios contenidos, en La Isleta, a pie de playa. Poned el pie en Níjar y luego id las playas más cercanas al Cabo de Gata, a las que puede llegar desde San José, como Mosul o Los Genoveses. Nosotros hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Las Negras

La costa nord d’Almeria es tota ella un paradís natural. Però avui us parlarem de Las Negras, una bonica platja arran de mar, amb quatre cases de pescadors, blanques i molt maques, però que els darrers anys ha crescut una mica. Las Negras, com el seu nom indica, és un conjunt de platges negres, volcàniques, tancades per un penyasegat també negra, un paisatge llunar, molt durs, però molt net, tens, sense gaires concesions. Hi ha una gran platja de còdols negres que el mar mou i arrodoneix a primera línia de platja, davant el poble. Les barques descansen damunt el rocam. Aquesta zona és plena de bars i restaurants. Hi ha més platges, tan negres com aquesta, però amb més sorra cap al nord, cap al penyasegat. La platja i el diminut poblet de pescadors no son gaire gran cosa. De vegades banyar-se aquí és difícil, però ens agrada molt. S’hi pot arribar des de San José i Almeria per la Isleta del Moro. O bé des de Níjar per Fernán Núñez. Las Negras te un mar blau fosc, típic del Parc Natural del “Cabo de Gata i Nijar”. No us perdeu la carretera que baixa des de Níjar; travessa una caldera volcànica amb cons oberts, increible paisatge. Atenció: tan si és temporada alta com baixa serà difícil aparcar a las Negras. Els carrers més propers al mar son peatonals o reservats. Proveu a la part alta del poble. Podeu dinar bé a molts llocs. Ens agrada una pizzeria: Il Capricio, en un centre comercial, a la dreta de la carretera, just a la rotonda d’entrada al poble. Per dormir aneu a Almeria capital, a l’hotel Costasol, super bé i molt cèntric. I també als Torreluz, (Aneu amb compte!, perquè de Torreluz n’hi ha de totes les categories). La seguretat dels NH també es d’agraïr: sempre iguals de bonics. Si voleu fer càmping aneu al Tau, a San José. Tot un clàssic!. Ens agraden Las Negras!.

La costa norte de Almería es toda ella un paraíso natural. Llena de pueblos con mucha gracia como San José, Rodalquilar, Aguamarga, Carboneras o Mojacar. Y también con sus playas negras, volcánicas, de paisajes lunares, duros y limpios, tensos. Pero hoy os queremos hablar de una en concreto, de Las Negras, una de las playas más extrañas y alucinantes del Cabo de Gata. La playa dura, de piedra negra volcánica, con poca arena, y el diminuto pueblo de pescadores, que a mucha gente puede molestar, a nosotros siempre nos ha hecho mucha gracia. El pueblo, que ya va creciendo mucho con los años, está situado justo delante de un mar azul oscuro, escenográfico, que no invita a bañarse. Llevaros calzado para las muchas pidras, gordas, de la playa. És pleno Parque Natural del Cabo de Gata-Nijar. Aparcamiento difícil, imposible de hecho. Se llega desde Almería por la carretera que va a San José, cambiando hacia la isleta del Moro. Hay que desviarse en El Pozo de los Frailes en dirección los Escullosy Rodalquilar. También puede llegar por Níjar, en dirección Rodalquilar por Fernán Núñez. Carretera esta última que atraviesa una caldera volcánica magnífica, con los conos mostrando sus entrañas de lava. Toda esta zona les encantará. Hay que ver las playas negras del Cabo de Gata. Es tan diferente que dudará que esté en Europa. Para comer recomendamos Il Capricio, una pizzeria a la entrada del pueblo, en la rotonda. Hemos dormido en Almería capital, en el hotel Costasol, super bien y muy céntrico. Y también los Torreluz, (cuidado, de Torreluz hay de todas las categorías). La seguridad de los NH también cuenta: siempre igual de bonitos. Si desea hacer camping vaya al Tau, en San José. ¡Todo un clásico!. Nosotros siempre hemos estado muy bien.

Erquy

Erquy és un poblet de la Costa Maragda, a la Bretanya francesa, no lluny del mític cap Fréhel, a mig camí entre Saint Malo i Sant Brieuc. Te una platja bellíssima, de les més boniques d’aquella costa, una conxa perfecta, amb un port de pescadors molt bonic a la banda dreta, mirant al mar, recolzat a la falda del cap d’Erquy, potser menys conegut que el Fréhel però digne també d’una visita. L’altra extrem de la badia es perd en una successió molt pintoresca de rocam i illes que tanquen un horitzó fantàstic. No us perdeu, en el curs d’una visita a Bretanya, la vista d’aquest poble que el turisme ha respectat. Les villes que s’hi han fet, els hotels, els restaurants, no trenquen l’aire pacífic del lloc. La vila d’Erquy, una mica separada del mar, a l’esquerra de l’arenal que la marea obre i tanca, no interfereix. Bon aparcament al llarg de tot el passeig marítim. Bons restaurants. Nosaltres vam arribar un xic tard i vàrem entrar al primer que vam trobar. Era l’Stalla, una barreja de pizzeria i braseria una mica extranya. No us el recomanem, però tampoc mata. A prop, al port mateix, una mica més endavant, vam veure, més tard, La table de Jeanne, que francament pintava molt bé i que és un hotelet amb encant. Més enllà encara una marisqueria amb plats molt el·laborats, Le Vivier. Els preus no son barats, enlloc d’Erquy, i menys encara al restaurant L’Abri des Flots, especialitzat amb peix, molt clàssic i amb molt de glamour. Si esteu fent una ruta per la Bretanya francesa no deixeu de visitar Erquy. Prop teniu també llocs inoblidables com ara el imponent cap de Fréhel, un altre dels grans espectacles naturals de Bretanya, i una mica més lluny el potent Fort la Latte, un castell feudal que ha sortit a totes les pel·lícules possibles de vikings o de pirates. A banda de la magnífica badia d’Erquy, hi ha altres platges molt boniques a la zona, com ara les Pins i les Sables d’Or, que semblen mediterrànies, plenes de pins, amb molta gent i molta animació. Bona estada a la Bretanya!.

Erquy es un pueblo de la Costa Esmeralda, en la Bretaña francesa, no lejos del mítico cabo Fréhel, a medio camino entre Saint Malo y San Brieuc. Tiene una playa bellísima, de las más bonitas de aquella costa, una concha perfecta, con un puerto de pescadores muy bonito en la banda derecha, mirando al mar, apoyado en el regazo de la cabeza de Erquy, quizás menos conocido que el Fréhel pero digno también de una visita. La otra extremo de la bahía se pierde en una sucesión muy pintoresca de rocas e islas que cierran un horizonte fantástico. No se pierdan, en el curso de una visita a Bretaña, la vista de este pueblo que el turismo ha respetado. Las villas que se han hecho, los hoteles, los restaurantes, no rompen el aire pacífico del lugar. La villa de Erquy, algo separada del mar, a la izquierda del arenal que la marea abre y cierra, no interfiere. Buen aparcamiento a lo largo de todo el paseo marítimo. Buenos restaurantes. Nosotros llegamos un poco tarde y entramos al primero que encontramos. Era el Stalla, una mezcla de pizzería y asador un poco extraña. No os lo recomendamos, pero tampoco mata. Cerca, en el puerto mismo, un poco más adelante, vimos, más tarde, La table de Jeanne, que francamente pintaba muy bien y que es un hotelito con encanto. Más allá todavía una marisquería con platos muy elaborados, Le Vivier. Los precios no son baratos, en lugar de Erquy, y menos aún en el restaurante L’Abri desde Flots, especializado con pescado, muy clásico y con mucho glamour. Si está haciendo una ruta por la Bretaña francesa no deje de visitar Erquy. Cerca tiene también lugares inolvidables como el imponente cabeza de Fréhel, otro de los grandes espectáculos naturales de Bretaña, y algo más lejos el potente Fort la Latte, un castillo feudal que ha salido en todas las películas posibles de vikingos o de piratas. Aparte de la magnífica bahía de Erquy, hay otras playas muy bonitas en la zona, como las Pins y las Arenas de Oro, que parecen mediterráneas, llenas de pinos, con mucha gente y mucha animación. Buena estancia en Bretaña !.

Scilla

Recordeu l’antiga llegenda grega que parla d’Scilla i Caribdis, dos penyals habitats per monstres que vigilaven un estret canal entre Calabria i Sicília?. Doncs bé, de monstres no n’hem pas vist cap, però el penyal, coronat per un castell que domina el mar, i l’estret de Messina, si que l’hem vist i visitat. Perquè no recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla, a la punta de la bota italiana. Un poble que cau des del turó que domina el castell Ruffo di Calabria, i l’església fins el mar. Un poble que s’obre a dos mars. Per un costat, Marina Grande, una platja bellíssima a ponent, per l’altra Chianalea, un barri mariner ple de restaurants que ofereixen els seu peix fresc arran, molt arran d’aigua. De fet damunt les aigües blaves del mar. És a Chianalea, el racó pescador de Scilla, on més podreu gaudir de la mediterraneitat. Si mai s’us acut deixar enredera Roma, baixar, passar de llarg Nàpols, i seguir baixant, descobrireu la Calabria, una regió plena de tresors naturals increïbles i, vora el mar poblacions i platges espectaculars, preservades del turisme de masses, encara poc tocades. Entre elles Scilla. No us la perdeu!. I per dormir us volem suggerir alguns llocs. Primer on vam dormir nosaltres, l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. Habitacions una mica vetustes, però netes, amb mobiliari d’altres segles, però conservat. Allunyat del centre, però econòmic. Si voleu una cosa més a tocar del mar, selecta, a preus potents, llavors el Principe di Scilla és el vostre hotel. Vistes fabuloses, habitacions com un museu. Dinar o sopar a Scilla és fantàstic. Hi ha molts llocs bons. Com per exemple un entrepà sense més, a Civico 5 Chianalea, o un bon peix a el Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. I ja que sou aquí de vacances, o de pas, no deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. No lluny de Scilla, encara a la Costa Viola, teniu les de Capo Vaticano, que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Troppea, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, la Costa Viola i Scilla!.

¿Recuerdan la antigua leyenda griega que habla de Scilla y Caribdis, dos peñascos habitados por monstruos que vigilaban un estrecho canal entre Calabria y Sicilia?. Pues bien, de monstruos no hemos visto ninguno, pero el peñasco, coronado por un castillo que domina el mar, y el estrecho de Messina, si que lo hemos visto y visitado. Porque no recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia hasta el mar. Un pueblo que se abre a dos mares. Por un lado, Marina Grande, una playa bellísima a poniente, por la otra Chianalea, un barrio marinero lleno de restaurantes que ofrecen sus pescados frescos, muy cerca del agua. De hecho sobre las aguas azules del mar. Es Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Si se le ocurre dejar atras Roma, bajar, pasar de largo Nápoles, y seguir bajando, descubriréis la Calabria, una región llena de tesoros naturales increíbles y, cerca del mar, con poblaciones y playas espectaculares, preservadas del turismo de masas, aun poco tocadas. Entre ellas Scilla. No se la pierdan. Y para dormir queremos sugerirles algunos lugares. Primero donde dormimos nosotros, el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias, con mobiliario de otros siglos, pero conservado. Alejado del centro, pero económico. Si deseais algo más cerca del mar, más selecto, a precios más potentes, entonces lo vuestro es el Principe di Scilla, este es su hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. ¿Comida o cena en Scilla?, por supuesto… es fantástico. Hay muchos lugares buenos. Como por ejemplo un bocadillo sin más, pero de los que hacen en Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casado, en el Scoglio di Ulisse, en el Fiocicna, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar. Buenas pizzas en Pizza Scilla. Y ya que estáis aquí de vacaciones, o de paso, no dejeis de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. No lejos de Scilla, aun en la Costa Viola, tienen las de Capo Vaticano, que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, colgada encima del mar. ¡No dejeis de visitar Calabria, la Costa Viola y Scilla!.

Do you remember the old Greek legend that tells us about Scilla and Charybdis, two cliffs inhabited by monsters guarding a narrow channel between Sicily and Calabria?. Well there are not monsters here now. Only a rock, crowned by a castle overlooking the sea and the Strait of Messina. A beautiful town, authentically Mediterranean. Scilla. A town with two seas. On one side, Marina Grande, a beautiful beach, on the other Chianalea, a seaside neighborhood full of restaurants that offer their fresh fish in beautiful restaurants over the blue waters of the sea. In Chianalea, the Scilla fisherman’s corner, you can enjoy good Mediterranean food. Calabria is a wonderful region full of natural treasures and incredible seaside towns with spectacular beaches. It was preserved from mass tourism until now. We would to suggest you some sleeping places. We slept at the Scilla Hotel an old hotel with friendly service. Rooms are clean but with furniture from other centuries, but preserved. It’s far away from the city center but it’s economic. If you want something more expensive you can go to the Principe di Scilla. This is your hotel. Fabulous views, rooms like a museum. Have lunch or dinner is fantastic in Scilla. There are many good sites. You can get a good sandwich in Civic 5 Chianalea. Or good fish in the Scoglio di Ulisse, in the Fiocicna, or in the Glauco, all of them are in Chianalea, near the sea. Good Pizza in Pizza Scilla. Enjoy the stunning beaches of Calabria, which are unknown but they are among the best in the world. Not far away from Scilla, in the Costa Viola, you can get the beaches of Capo Vaticano, which are fabulous. Or you can go to the beautiful town of Troppea, hanging above the sea.

Rappelez-vous la vieille légende grecque qui nous parle d’Scilla et Caribdis, deux falaises habitées par des monstres qui gardaient un canal étroit entre la Sicile et la Calabre?. Nous n’avons pas vu des monstres, mais oui un fier rocher, couronné par un château surplombant la mer et le détroit de Messine. Et une ville aussi belle et authentiquement méditerranéenne: Scilla, à la pointe de la botte italienne. Une ville qui tombe de la colline ouverte a deux mers. D’un côté, Marina Grande, une belle plage à l’ouest, de l’autre Chianalea, un quartier balnéaire plein de restaurants qui offrent leur poisson frais a l’est, sur les eaux bleues de la mer. Dans Chianalea, le coin pêcheur de Scilla manger tres bien. La Calabre c’est une belle région pleine de trésors naturels et incroyables villes avec plages spectaculaires. Elle est encore préservé du tourisme de masse, encore peu touché. Nous avons dormi a l’Hôtel Scilla, un établissement autre temps, mais avec un service amical. Chambres un peu vétustes mais propres, avec des meubles d’autres siècles, mais conservés. Loin du centre, mais économique. Si vous voulez quelque chose de plus, vous avez sur le bord de mer, avec des prix plus élevés, le Principe di Scilla, un joli hôtel. Vues fabuleuses, chambres comme un musée. Avoir un bon déjeuner, repas ou dîner est possible et fantastique a Scilla. Il y a beaucoup de bons sites ou manger tres bien. Un sandwich sans plus?, allez à la Civic 5 Chianalea, ou un bon poisson? allez le Scoglio di Ulisse, le Fiocicna, ou au Glauco, tous dans Chianalea, près de la mer. Bonne Pizza? allez a Pizza Scilla. Et puisque vous êtes ici en vacances, profitez vous des superbes plages de la Calabre, qui sont inconnus, mais ils sont parmi les meilleurs du monde. Non loin d’Scilla, sur la Costa Viola, vous avez ces du Capo Vaticano, qui sont fabuleux. Baies et criques entre les falaises. Ou la belle ville de Troppea, suspendue au-dessus de la mer. Assurez-vous de visiter la Calabre, Scilla et la Costa Viola!.

Estiu a Cap de Creus

Qualsevol excusa és bona per passar uns dies d’estiu, unes vacances familiars, a la maravella del Cap de Creus. Poder gaudir del seu mar blau, blavíssim. De les roques torturades, minerals, de les cases blanques alineades davant del Mediterrà dels seus pobles, esglaonades baixant els turons negres. De banyar-se en les seves aigües fresques, cristal·lines, acollidores. Podeu, per exemple, estar-vos al Port de la Selva, la més autèntica població del Cap de Creus, la més salvatge. El Port de la Selva no te, potser, el glamour de Cadaqués, ni la tendressa de Calella de Palafrugell, però és Mediterrània en estat pur, com Grècia o Sicilia. Admireu la llum de Port, la línia fina de la seva badia espectacular, el mar blau, blavíssim, i net, netíssim. Gaudiu de la gràcia de les cases blanques, encalades, apilades damunt la terra, entre el mar i el turó. Ens agrada molt Port de la Selva. Cada dia somniem en tornar-hi. Somniem banyar-nos en les aigües manses, càlides, acollidores, transparents i puríssimes de la seva platja magnífica. Una platja familiar com poques en aquesta costa tan rocosa, de sorra ben fina, i no gaire fonda. A Port de la Selva hi ha llocs increibles on dormir i menjar. Al centre, arran d’aigua, novíssim, teniu l’Hotel Cap de Creus, modern a rabiar. Un clàssic etern, el Porto-Cristo, molt especial. Molt més senzill, amb apartaments, l’Hostal La Tina. També teniu un parell de càmpings, res de l’altre món, però molt familiars. El més proper al poble és el Port de la Selva Càmping, i més llunyà, però amb les parceles a tocar del mar, teniu el Port de la Vall. Per dinar som devots del restaurant Bellavista, davant del mar, al port mateix. Telèfon: 972387050. També els hotels ressenyats tenen bons restaurants. Cèntric trobareu Ca l’Herminda, un clàssic de la costa. No us perdeu la possibilitat de passar les vostres vacances allà. Sobre Port de la Selva s’aixeca el maravellós monestir romànic de Sant Pere de Rodes. També proper a Port, hi ha Llança, una vila marinera preciosa, amb platges d’ensomni. Podeu  dormir i menjar bé a Llança si aneu a l’Hotel Grimar. Us esperen unes habitacions potser una mica envellides, però molt netes. I uns jardins i piscines que ni us imagineu, fins amb un petit zoo. I el menjar, al Grimar, és de gourmet. De primera. Facilitats pels infants i els seus pares. També a Llançà, per dinar, o sopar, recomanem un clàssic de sempre, el restaurant Can Narra. Peix fresc, al port. Una altra bona idea per unes vacances d’estiu al Cap de Creus seria fer l’estada a Cadaqués, que és una pura maravella. El poble més bonic de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterrània. Un bellíssim poble blanc, obert a una de les més boniques badies de tot el Mediterrani. Haurieu d’anar a Grècia, a les Cíclades, o al Peloponés per veure res semblant. Cadaqués és la mediterrània en estat pur, amb uns paisatges increibles. Una terra agreste, perillosa, volcada al mar, modelada pel vent i pel sol. Cadaqués conserva intacte el seu tipisme, com un museu. Us volem proposar de visitar aquest poble esplèndit aquest estiu, en el marc d’unes vacances familiars. Hi ha hotels molt bons, i molt cars. Permeteu-nos que us recomanèssim l’Hostal Sa Guarda, un lloc molt familiar i acollidor. A la mateixa badia, a tocar de les ones blaves, hi ha l’hotelet Es Llané Petit. Més enllà, en un promontori, el Rocamar, un hotel de caire més clàssic, vigila els vents. A la riba contraria el Playa Sol, és un hotel molt ben situat, amb vistes de postal damunt Cadaqués. Fora el poble, a la zona rural d’es Caials teniu el Sol Ixent, un hotel molt especial. També hem dormit moltes nits al Càmping Cadaqués, no gaire cómode, però amb una situació privilegiada, damunt Port-Lligat. Per dinar o sopar, el més de moda és el restaurant del Far de Cap de Creus, al final de la carretera que va del poble al far. D’anunci de TV. Si no sou gaire expedicionaris us recomanem Es Baluard, al mig del poble, a la badia, al port. O bé Els Pescadors, que està al costat, tel: 972 258 126. Per arribar-vos a Port de la Selva, Llança o Cadaqués preneu l’autopista AP-7, de Barcelona a França, sortint a la sortida 4,  anant en direcció Roses. De Roses anem cap a Cadaqués, ben senyalitzat. O bé aneu en direcció Port-Bou, per anar cap a Llança i Port. Si amb tot el que us hem dit no en teniu prou, o disposeu de més dies, podeu continuar aquesta excursió fent ruta per l’Alt Empordà, visitant llavors el monestir de Sant Pere de Rodes, que ja us hem recomanant abans, situat just damunt el mariner de Port de la Selva. Totes aquestes destinacions tenen platges de fàbula. No us oblidèssiu pas el banyador, i les sabates de goma!. Bones vacances al Cap de Creus!.

Ahora que estais preparando las vacaciones os queremos invitar a pensar en llegaros hasta el Cap de Creus. Un paraje insólito, fantástico, hecho de mar azul, de aguas transparentes, pueblos blancos. No dejeis de considerar la posibilidad de unos dias de relax en un paisaje bellísimo, muy diferente, propicio a la desconexión.  Port de la Selva, pueblo quasi griego, y su hotel Cap de Creus, o el Porto-Cristo, muy especial. Con cámpings como el Port de la Selva Càmping, o el Port de la Vall. Poblaciones como Llança, una vila marinera preciosa, con su Hotel Grimar. O bién la deslumbrante Cadaqués, que es una pura maravilla. El pueblo más lindo de la Costa Brava, de Girona, de Catalunya i de la Mediterránia. Un bellísimo pueblo blanco. Allí alojaros en el Hostal Sa Guarda, un lloc molt familiar i acollidor. O en Es Llané Petit, o en el Rocamar, o en el el Playa Sol, con vistas a la bahia. En la zona rural d’es Caials teneis el Sol Ixent, un hotel especial. O el Càmping Cadaqués. Si os quedais en el Alt Empordà, podeis visitar el monasterio de Sant Pere de Rodes, sobre el Port de la Selva. ¡No olvideis el bañador!.

Música de la Guerra de Successió

El grup de música antiga Il più bel nome, amb motiu del 300 aniversari de la Guerra de Successió a la corona Espanyola, ens oferirà un recorregut musical a través de la història del segle XVIII, per donar-nos a conèixer el panorama musical de la Europa del moment i, també, dels compositors de casa nostra. El concert  serà el proper diumenge, dia 22 de desembre de 2013, a les 18 hores, a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. L’entrada serà gratuïta. La formació “Il piu bel nome” està integrada per Carme Guinart, mezzosoprano, Elisabet Erra, soprano, Joan Benavent, a càrrec del violí barroc, Marcel Pascual, també tocant el violí barroc), Jordi Sacasas, tocant la viola de gamba, Joan Cabó al clavecí i Josep Casalí, narrador. Us convidem a compartir aquesta vetllada musical que pinta tan meravellosa. Arribar a Sant Andreu és super fàcil amb el metro de la línia 1, direcció Fondo, estació de Sant Andreu. També amb rodalies de RENFE baixant a Sant Andreu Condal. De mitja Barcelona veureu la altanera i perillosa cúpula de l’església, que amenaça l’estabilitat tota l’edifici. Però no patiu, aguantarà el concert, que s’endevina molt interessant. No hi faltèssiu.

El grupo de música antigua “Il più bel nome” , con motivo del 300 aniversario de la Guerra de Sucesión a la corona Española , nos ofrecerá un recorrido musical a través de la historia del siglo XVIII , para dar a conocer el panorama musical de la Europa del momento y, también, los compositores de nuestro país. El concierto será el próximo domingo, día 22 de diciembre de 2013 , a las 18 horas, en la Parroquia de San Andrés de Palomar de Barcelona . La entrada será gratuita . La formación ” Il piu bel nome ” está integrada por Carmen Guinart , mezzosoprano , Isabel Erra , soprano , Joan Benavent , a cargo del violín barroco , Marcel Pascual , también tocando el violín barroco, Jordi Sacasas , tocando la viola de gamba , Joan Cabó al clave y José Casalí , narrador . Os invitamos a compartir esta velada musical que pinta tan maravillosa . Llegar a San Andrés es super fácil con el metro de la línea 1 , dirección Fondo , estación de San Andrés . También con cercanías de RENFE bajando a San Andrés Condal . De media Barcelona verán la altanera y peligrosa cúpula de la iglesia, que amenaza la estabilidad toda el edificio . Pero no se preocupen, aguantará el concierto , que se adivina muy interesante . No falteis .

Mojácar

Mojàcar, a la costa d’Almeria, és quelcom diferent. No estem acostumats a aquesta mena de pobles i paisatges que semblen importats de l’Àfrica per a nosaltres. És una destinació d’estiu, per banyar-se a les maravelloses platges d’aquest municipi beneït pel deu del Sol. Però és una destinació només per a valents, perquè a Mojàcar hi fa molta, molta, molta calor. També pot ser una destinació de primavera, quan a les rambles pedregoses verdegen i floreixen els baladres, i poca cosa més. O d’hivern, per passar una mica de caloreta quan a Barcelona fa un fred que pela. Mojàcar aixeca les seves cases cúbiques, blanques, dalt d’un turó. Te un casc antic bonic, de carrers estrets, àrabs, amb túnels. La llàstima és que s’ha edificat molt, i malament, i el casc antic s’ha envoltat de construccions que volien imitar, matuserament i horrible, l’arquitectura popular de fang i calç. I el resultat son anodins i lletjos complexes de pisos i apartaments, blancs i cúbics, però fatals. De tota manera això us permetrà jugar a cercar l’autèntic Mojàcar. Les platges són a banda, són una altra cosa, són magnífiques, fabuloses i netíssimes. D’un aigua violeta, d’un color indefinidament lila, com marcià. Platges i aigües per a tots els gustos. Penseu que la costa de Mojàcar te 17 Kms. de platges i cales, que està ben aviat dit. Algunes explotades, d’altres verges, sense edificacions. Totes sense cap arbre. Roca nua i mar. Roques blanques, muntanyes i turons blancs, pelats, amb quatre matolls, que cauen en un mar blau violat. Cales de sorres fines, de còdols, de pedra blanca, o negra, amb alguna palmera perduda. Un paisatge surrealista. Extraterrestre. Sol, calor i mar. Inaudit. Com un Cap de Creus a lo bèstia. I quan més al sur millor. Aneu fins el parc nacional de cabo de Gata, a Las Negras, o els Escullos, ja ens explicareu l’experiència!. Arribar a Mojàcar no te pèrdua possible. Preneu la AP7 i avall, cap a València, Múrcia i Lorca, i agafeu el brancall que va cap a Almeria, (no el de Granada). Autopista i autovia gratuïta a partir d’Alacant. Uns 700 kms. per arrodonir. Trobareu molt allotjament a la costa, a Mojàcar i als pobles del voltant, com Garrucha, Vera o Cuevas. Però ens agraden més els hotelets i fondes del poble antic, al turó. Com el mític Mamabel’s, del carrer d’Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelet amb encant i cuina de mercat. Bon menjar també al Pulcinella, a la Plaza Nueva del poble antic, ambient i carta italians. Tel: 950.47.84.01. A tocar de mar també hi ha llocs que es salven, com el Casablanca, al passeig marítim 383, tel: 950.47.24.74. Cuina sorpresiva. A la zona de platja també hi ha bons hotels. Ens va agradar molt El Puntazo, d’aire mediterrani arabitzant, molt d’acord amb la zona i els paratges.

Mojácar, en la costa de Almería, es algo diferente. No estamos acostumbrados a este tipo de pueblos y paisajes que parecen importados de África para nosotros. Es un destino de verano, para bañarse en las maravillosas playas de este municipio bendecido por el sol. Pero es un destino sólo para valientes, porque en Mojácar hace mucha, mucha, mucho calor. También puede ser un destino de primavera, cuando en las ramblas pedregosas verdean y florecen las adelfas, y poco más. O de invierno, para pasar un poco de calorcito cuando en Barcelona hace un frío que pela. Mojácar levanta sus casas cúbicas, blancas, sobre una colina. Tiene un casco antiguo precioso, de calles estrechas, árabes, con túneles. La lástima es que se ha edificado mucho, y mal, y el casco antiguo se ha rodeado de construcciones que querían imitar, de forma horrible, la arquitectura popular de barro y cal. Y el resultado son anodinos y feos complejos de pisos y apartamentos, blancos y cúbicos, pero fatales. De todas formas esto les permitirá jugar a buscar el auténtico Mojácar. Las playas son aparte, son otra cosa, son magníficas, fabulosas y limpísimas. De un agua violeta, de un color indefinidamente liláceo, como marciano. Playas y aguas para todos los gustos. Pensad que la costa de Mojácar tiene 17 kms. de playas y calas, que está pronto dicho. Algunas explotadas, otras vírgenes, sin edificaciones. Todas sin ningún árbol. Roca desnuda y mar. Rocas blancas, montañas y colinas blancos, pelados, con cuatro matorrales, que caen en un mar azul violado. Calas de arenas finas, de guijarros, de piedra blanca, o negra, con alguna palmera perdida. Un paisaje surrealista. Extraterrestre. Sol, calor y mar. Inaudito. Como un Cabo de Creus a lo bestia. Y cuando más al sur más marciano. Vayan hasta el parque nacional de Cabo de Gata, hasta Las Negras, o los Escullos, ¡ya nos contaréis la experiencia!. Llegar a Mojácar no tiene pérdida posible. Tomad la AP7 y siempre hacia abajo, hacia Valencia, Murcia y Lorca, y pasado Lorca coged el ramal que va hacia Almería, (no el de Granada). Autopista y autovía gratuita a partir de Alicante. Unos 700 kms. para redondear. Encontrarán muy alojamiento en la costa, en Mojácar y en los pueblos de alrededor, como Garrucha, Vera o Cuevas. Pero nos gustan más los hotelitos y fondas del pueblo antiguo, en la colina. Como el mítico Mamabel s, de la calle de Embajadores, 5, tel: 950.47.24.48, un hotelito con encanto y cocina de mercado. Buena comida también al Pulcinella, en la Plaza Nueva del pueblo antiguo, ambiente y carta italianos. Tel.: 950.47.84.01. Junto a mar también hay lugares que se salvan, como el Casablanca, en el paseo marítimo 383, tel: 950.47.24.74. Cocina sorpresiva. En la zona de playa también hay buenos hoteles. Nos gustó mucho El Puntazo, de aire mediterráneo arabizante, muy acorde con la zona y los parajes.

Almeria

Almeria és un destí per tota època de l’any. Que ho és per l’hivern sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges d’ensomni, inigualables, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. L’alcassaba, forta i altiva domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, de traçat ben àrab, esglèsies, convents, i la catedral, donen tipisme a l’antiga medina. Els entorns tenen encara més atractiu: el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses, com Mossul o Los Genoveses. La costa nord, amb San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, com Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, amb les jarapes. El desert, i el hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria sempre anem al Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Cabo de Gata

Cabo de Gata no és només el cap de gata, a la foto. No és només aquestes muntanyes negres i verticals que es llencen al mar com en una cascada de roca. Cabo de Gata és aixó, una carretera i un far, però es també un parc natural maravellós i diferent, una zona que heu de veure. Cabo de Gata te platges magnífiques de sorra blanca, daurada, grisa o negra. Com ara Monsul, o Los Genoveses, que estan prop del poblet costaner de San José. També te cales de picons, negres i durs, amb un paisatge extret de les mil i una nits: roca nua i palmeres, en indrets com Las Negras o Rodalquilar. També te poblets de pescadors, diminuts i encisadors, que dormiten bressolats per les onades del Mediterrà, com La Isleta del Moro, o Los Escullos. Te carreteres vora el mar, al llarg de kilòmetres i kilòmetres de llargues platges, com a les salines d’Almeria, camí del far. I un xic més lluny del mar, Cabo de Gata te ciutats industrioses, blanques impolutes, que fan de l’artesania un art, com Nijar amb les seves jarapes. Si un estiu no fa molta calor arribeu-vos fins cabo de Gata. Descobriu una natura verge feta d’antics volcans, cactus i palmeres, roques i penyes, mar i sal. Cases blanques com la neu sota un sol de justícia. I el mar, un mar blau profund, un mar blau poderós, d’un blau quasi negrós, banyant la sorra i picant els acantilats. Descobriu la vostra cala, aquella que us ha estat reservada des de sempre, aquí, al Cabo de Gata. Nosaltres sempre dormim a Almeria, en un hotel com el Costasol, o a San José, al càmping Tau. Un càmping antic i trotinat, però molt acollidor. O bé al més modern, a Los Escullos. I mengem al port de San José, en un restaurant mirant el mar. Plaer de Déus.

Cabo de Gata no es sólo la el cabo de gata, en la foto. No són sólo estas montañas negras y verticales que se lanzan al mar como en una cascada de roca. Cabo de Gata es esto, una carretera y un faro, pero es también un parque natural maravilloso y diferente, una zona que hay de ver. Cabo de Gata tiene playas de arena blanca, dorada, gris o negra. Como Monsul, o Los Genoveses, que están cerca del pueblo costero de San José. También tiene calas de piedra, negras y duras, con un paisaje extraído de las mil y una noches: roca desnuda y palmeras, en lugares como Las Negras o Rodalquilar. También te pueblecitos de pescadores, diminutos y encantadores, que se han dormido acariciados por las olas del Mediterráneo, como La Isleta del Moro, o Los Escullos. O carreteras junto al mar, a lo largo de kilómetros y kilómetros de largas playas, como en las salinas de Almería, camino del faro. Y un poco más lejos del mar, Cabo de Gata te ciudades blancas e impolutas, que hacen de la artesanía un arte, como Nijar con sus jarapas. Si un verano no hace mucho calor lleguense hasta cabo de Gata. Descubran una naturaleza virgen hecha de antiguos volcanes, cactus y palmeras, rocas y peñas, mar y sal. Casas blancas como la nieve bajo un sol de justicia. Y el mar, un mar azul profundo, un mar azul poderoso, de un azul casi negruzco, bañando la arena y los acantilados. Descubra su cala, aquella que le ha sido reservada desde siempre, aquí, en el Cabo de Gata. Nosotros dormimos en Almería, en un hotel como el Costasol, o en San José, en el camping Tau. Un camping antiguo y trasnochado, pero muy acogedor. O bien en el más moderno, de Los Escullos. Y comemos siempre en el puerto de San José, en un restaurante mirando el mar. Placer de Dioses.