Micenes


Micenes, al Peloponès, a Grècia. Un altre nom mític. Un nou lloc que heu de veure. La increible ciutadella de Micenes, força ben conservada pels 3000 o més anys d’antiguitat que la contemplen. Amb les tombes reials, amb els cercles d’enterraments, amb l’acròpolis poderosa i la famosa porta dels lleons. Si hi aneu a l’estiu farà molta calor, potser 39 graus, potser més, però es pot suportar i quedareu meravellats. Arribar-hi és fàcil. La carretera bona. Heu d’anar de Corint, per l’autopista, camí d’Argos. Un altre nom mític, avui una vila gran. Abans d’arribar-hi trobareu la desviació a mà esquerra, ben indicat. Bon aparcament. Primer haureu de parar i aparcar a l’anomenat Tresor d’Atreu, molt impactant, el millor de Micenes. Vista aquesta tomba, haureu de continuar fins l’acròpolis, un km. més enllà. Cal travessar un petit poble turístic, on hi ha molts bars i restaurants abans d’arribar al jaciment. A la tornada podeu parar i dinar. O bé podeu anar a cercar la frescor d’una platja, del mar. A Nauplia, per exemple, bonica ciutat medieval oberta a una badia i un port bonics, amb un castell dalt del penya-segat. Bons hotels i restaurants allà també.

Nosaltres vam anar a dinar, per banyar-nos, al poble on dormíem i des d’on vam fer l’escapada a Micenes. Es tracta de Loutra Elenis. Ho ferem a la platja del poble, al restaurant Αλκυονίδες Ταβέρνα Κουκιος, una taberna grega espectacular, tan arran d’aigua, tan a tocar de mar, que les potes de les cadires eren dins l’Egeu. Menjar molt bo. L’hotel on estàvem, de fet uns apartaments, eren els Mirella Studios, regentats per la senyora Anastasia. Tracte familiar en uns estudis amplis, amb vistes i cala privada. Luxe sense paliatius. No deixeu d’incloure Micenes en una sortida familiar per Grècia!.

Micenas es otro nombre mítico, otra civilización antigua de renombre, de las muchas que florecieron en el Peloponeso, en Grecia. Una ciudadela potente, inexpugnable, unas sepulturas impresionantes, la puerta de los leones, los círculos reales, las murallas. Todo esto es Micenas, hoy un pequeño pueblo cerca de Argo y de Nauplia. Un pueblo por el que se pasa para llegar al yacimiento más famoso de la antiguedad clásica en esta zona. No dejeis de visitar Micenas en una excursión por Grecia.

Pista de gel a Mataró


pista_gel_mataro

A Mataró, la capital del Maresme, teniu oberta una pista de gel de 720 m², totalment coberta, on podreu patinar amb la família o els amics. La pista te el patrocini de Kinder, com la de Badalona de l’any passat, i el de Bulevards de Mataró, associació de comerciants. A més de la pista de gel hi ha algunes atraccions infantils i s’hi fan diverses activitats per als més menuts. La pista de gel, recordeu que està sota coberta i que és molt gran, (per si plou!), estarà oberta cada dia fins al 10 de gener, aprofiteu!. L’horari és de les deu del matí a les deu del vespre i el preu son 6 euros l’hora, que inclou els patins, com és natural. Els usuaris poden demanar vals d’aparcament gratuït als pàrquings de l’empresa pública Pumsa. És interessant de saber-ho. I si compreu a les botigues associades a Bulevards de Mataró us oferiran vals del 50% de descompte en les entrades i patins. El trobareu al parc Firal del Parc Central de Mataró. Si us voleu quedar a sopar per Mataró ara us recomanarem alguns llocs ben bons. Començarem pel Sangiovese, clàssic, al centre, cuina d’autor. Tan o més selecte teniu l’Uri, molt cuidat. Amb un glamour molt semblant, el Nou Cents, plats selectes. Ens encanta la Treva, un restaurant més tradicional, casolà, amb solera, que proposa unes carns a la brasa suculentes. Més modern, desenfadat, amb ànima bohèmia i menús molt bé de preu: La Girella.  Musclos, sobretot musclos, però també altre marisc, i fins i tot amanides i altres cosetes, al Pati dels Musclos. Finalment una pizzeria i trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sense sorpreses. Si us sobra temps podeu voltar pel gran parc forestal de Mataró, amb zones per fer picnic, còrrer i jugar. O bé visitar l’interessant Museu de Mataró on us informaran de les possibilitats de veure altres elements magnífics, com ara el Clos Arqueològic de Torre Llauder, amb una vil·lae romana preciosa, i altres equipaments que ells controlen per tota la ciutat. O bé anar a veure les fantàstiques pintures de la capella dels Dolors a l’església parroquial de Santa Maria, barroques, delicioses i impressionants. Uns dies o un dia a Mataró, patinant!. Una idea genial!.

En Mataró, la capital del Maresme, se ha instalado hasta el dia 10 de enero, y de 10 de la mañana a 10 de la noche, una pista de hielo gigante, de más de 750 metros cuadrados. Está en el recinto ferial de la ciudad y vale a 6 € la hora. No os la perdais. Si quereis quedaros en Mataró a comer os diremos algunos lugares muy buenos. Empezaremos por Sangiovese, clásico, en el centro, cocina de autor. Tanto o más selecto tienen el Uri, muy cuidado. Con un glamour muy parecido, el Nou Cents, platos selectos. Nos encanta la Treva, un restaurante más tradicional, casero, con solera, que propone unas carnes a la brasa suculentas. Más moderno, desenfadado, con alma bohemia y menús muy bien de precio: La Girella. Mejillones, sobre todo mejillones, pero también otro marisco, e incluso ensaladas y otras cositas, el Patio de los Mejillones. Finalmente una pizzería y trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sin sorpresas. Si os sobra tiempo se puede ir al gran parque forestal de Mataró, con zonas para hacer picnic, correr y jugar. O bien visitar el interesante Museo de Mataró donde os informarán de las posibilidades de ver otros elementos magníficos, como el Clos Arqueológico de Torre Llauder, con una villa romana preciosa, y otros equipamientos que ellos controlan por toda la ciudad. O bien ir a ver las fantásticas pinturas de la capilla de los Dolores en la iglesia parroquial de Santa María, barrocas, deliciosas e impresionantes. Patinar en Mataró, será… ¡una idea genial!.

Setmana Música Antiga de Mataró


musica_antiga_mataró

A Mataró, la capital del Maresme, s’hi celebra una setmana de la música antiga simplement deliciosa. Quatre concerts escollits, fabulosos, entre aquest diumenge, dia 8, i el diumenge 29 de novembre. Els escenaris son esplèndids també: la Basílica de Santa Maria, o l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena entre altres, situats al centre de la ciutat, a la plaça de Santa Maria i el carrer de l’Hospital. Aquesta Setmana de la Música Antiga ja  va per la trenta tres-ena edició, i té com que a objectiu donar a conèixer la música del barroc a través de concerts. Aquest any està dedicada al rococó i al so galant. Si us voleu quedar a sopar per Mataró ara us recomanarem alguns llocs ben bons. Començarem pel Sangiovese, clàssic, al centre, cuina d’autor. Tan o més selecte teniu l’Uri, molt cuidat. Amb un glamour molt semblant, el Nou Cents, plats selectes. Ens encanta la Treva, un restaurant més tradicional, casolà, amb solera, que proposa unes carns a la brasa suculentes. Més modern, desenfadat, amb ànima bohèmia i menús molt bé de preu: La Girella.  Musclos, sobretot musclos, però també altre marisc, i fins i tot amanides i altres cosetes, al Pati dels Musclos. Finalment una pizzeria i trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sense sorpreses. Si us sobra temps podeu voltar pel gran parc forestal de Mataró, amb zones per fer picnic, còrrer i jugar. O bé visitar l’interessant Museu de Mataró on us informaran de les possibilitats de veure altres elements magnífics, com ara el Clos Arqueològic de Torre Llauder, amb una vil·lae romana preciosa, i altres equipaments que ells controlen per tota la ciutat. O bé anar a veure les fantàstiques pintures de la capella dels Dolors a l’església parroquial de Santa Maria, barroques, delicioses i impressionants. Uns dies o un dia a Mataró, escoltant bona música, serà una idea genial!.

En Mataró, la capital del Maresme, se celebra la una semana de música barroca simplemente deliciosa. Cuatro conciertos fantásticos. Si os queréis quedar a cenar antes o después de los cuatro conciertos programados, os recomendaremos algunos lugares muy buenos. Empezaremos por Sangiovese, clásico, en el centro, cocina de autor. Tanto o más selecto tienen el Uri, muy cuidado. Con un glamour muy parecido, el Nou Cents, platos selectos. Nos encanta la Treva, un restaurante más tradicional, casero, con solera, que propone unas carnes a la brasa suculentas. Más moderno, desenfadado, con alma bohemia y menús muy bien de precio: La Girella. Mejillones, sobre todo mejillones, pero también otro marisco, e incluso ensaladas y otras cositas, el Patio de los Mejillones. Finalmente una pizzería y trattoria italiana, de la cadena La Tagliatella, sin sorpresas. Si os sobra tiempo se puede ir al gran parque forestal de Mataró, con zonas para hacer picnic, correr y jugar. O bien visitar el interesante Museo de Mataró donde os informarán de las posibilidades de ver otros elementos magníficos, como el Clos Arqueológico de Torre Llauder, con una villa romana preciosa, y otros equipamientos que ellos controlan por toda la ciudad. O bien ir a ver las fantásticas pinturas de la capilla de los Dolores en la iglesia parroquial de Santa María, barrocas, deliciosas e impresionantes. Una velada musical en Mataró, será… ¡una idea genial!.

De nou: Rally Costa Brava Clàssic!


rally_historic_lloret

Aquest proper cap de setmana, a Lloret de Mar tindrà lloc un interessant rally de vehicles clàssics. Es tracta del rally històric Costa Brava, que aquest any celebra el seu 10è aniversari. Podreu gaudir de quatre etapes, totes amb sortida i arribada a Lloret de Mar. La prova arrencarà el dijous a les 19 hores des del passeig Marítim, en una fantàstica etapa nocturna en la seva totalitat, i acabarà a la matinada. Divendres, a partir de les 11 hores, surt la segona etapa, i el dissabte a la mateixa hora, la tercera, que acaba a les 8 del vespre. La quarta s’inicia la nit de dissabte a diumenge, a les 22, 30 hores, i dura tota la matinada, al més pur estil de la “Nuit du Turini”, essent totalment nocturna. Hi ha més de 100 equips ja inscrits. Lloret és la vila marinera de la Costa Brava més propera a Barcelona. I malgrat que el poble fa temps que va quedar destrossat pel turisme, conserva encara elements, i llocs, que el fan una destinació interessant i agradable pera les famílies amb infants, a banda del rally. Si fes sol podríeu gaudir de les seves platges, de sorra gruixuda, grans, o bé de les cales i caletes, més recollides, menys massificades, més atraients, com ara Fenals o Santa Cristina. Arribar a Lloret és molt senzill. Està a 60 kms. de Barcelona per la C-31 o C-32, sortida Palafolls – Blanes, i continuar fins aquesta ciutat. A l’entrada de Blanes, ben indicat, queden 7 kms. per Lloret. Si voleu arribar-hi en tren, el més fàcil és baixar a l’estació de Blanes i agafar el bus de l’empresa Pujol. Aquest mateix bus també fa viatges des de Barcelona. Si voleu passar el cap de setmana a Lloret, cosa que és una gran idea, no us mancaran destins. Si us va la marxa cultural podeu visitar el poblat iber del Puig de Castellet, que està situat a 2 kilometres del nucli urbà. La costa te paratges que conviden a l’excursió senzilla, seguint els camins de ronda, amb grandiosos miradors dalt de penya-segats. Disfrutareu d’indrets de gran bellesa natural, sense massa esforç. També és bonica la ruta de les ermites. Us aconsellem vivament la visita a Santa Cristina, amb una platja d’ensomni, la nostra preferida, i una església molt xula. Els jardins de Santa Clotilde són guapíssims. Amb impressionants vistes damunt la mar. Són un bé cultural d’interès nacional. Ja veieu que no us mancaran coses a fer a LLoret, a banda de veure còrrer els cotxes. Per menjar i per dormir ens veiem impossibilitats de donar-vos la llista complerta de restaurants, hostals, hotels i càmpings a Lloret. Són centenars. Ara bé, els Guitard Hotels, en els darrers temps, aposten fort pel turisme amb nens. Fan ofertes increïbles, amb preus ajustats i de qualitat. N’hi ha tres o quatre. Segur que trobareu el vostre. Pels romàntics de butxaca forta, teniu el Santa Marta, un hotel de luxe, molt exclusiu, situat a peu de cala, a Santa Cristina. Bon rally històric!.

Se podría pensar que Lloret de Mar no es un buen destino familiar. Demasiadas veces se ha asociado al turismo de bajo coste, para gamberros o abuelos pasados de vueltas. Cierto es que en Lloret de Mar se ha edificado mucho, y muy mal, y se ha destruido aquel pequeño pueblo marinero que vio el nacer el siglo XX. Pero no hay que olvidar que Lloret forma parte de la Costa Brava. Y la Costa Brava siempre es bonita, siempre es un destino claro para una familia. Pués bién, este fin de semana teneis excusa para subir a Lloret, sobretodo si sois amantes del motor. Se trata del rally histórico Costa Brava. Del jueves por la noche al domingo por la mañana, los motores de los vehículos de época rugiran desde el paseo marítimo y por las carreteras de la Costa Brava. Si además del rally quereis otros motivos para llegaros a Lloret, diremos que se lo merece por sus playas, de arena gruesa, muy grandes, o bien por las calas y calitas, más recogidas, menos masificadas, más atrayentes, como Fenals o Santa Cristina. Llegar a Lloret es muy sencillo. Está a 60 kms. de Barcelona por la C-31 o C-32, salida Palafolls – Blanes. Hay que continuar hasta esta ciudad. A la entrada de Blanes, bien indicado, quedan 7 kms. para llegar a Lloret. Si deseais ir en tren lo más fácil es bajar en la estación de Blanes y coger el bus de la empresa Pujol. Este mismo bus también hace viajes desde Barcelona. Si deseais pasar el fin de semana en Lloret, una gran idea, no os faltarán cosas que hacer. Evidentmente ir a la playa, si hace sol. Fantástica, de aguas limpias, cristalinas. Pero si les gusta la marcha cultural, visiten el poblado íbero del Puig de Castellet, que está situado a 2 kilómetros del núcleo urbano. La costa tiene parajes que invitan a la excursión sencilla, siguiendo los caminos de ronda, con grandiosos miradores en los acantilados. Disfrutaréis de lugares de gran belleza natural, sin demasiado esfuerzo. También es bonita la ruta de las ermitas. Os aconsejamos vivamente la visita a Santa Cristina, con una playa de ensueño, nuestra preferida, y una iglesia muy chula. Los jardines de Santa Clotilde son guapísimos. Con impresionantes vistas sobre el mar. Son un bien cultural de interés nacional. Ya veis que no os faltarán cosas que hacer en Lloret, además de ver el rally. Para comer y para dormir nos vemos imposibilitados de daros la lista completa de restaurantes, hostales, hoteles y campings en LLoret. Son cientos. Ahora bien, los Guitard Hoteles, en los últimos tiempos, apuestan fuerte por el turismo con niños. Hacen ofertas increíbles, con precios ajustados y de calidad. Hay tres o cuatro. Seguro que encontraréis el vuestro. Para los románticos de bolsillo fuerte, existe el Santa Marta, un hotel de lujo, muy exclusivo, situado a pie de cala, en Santa Cristina.

Música de la Guerra de Successió


cartell concert guerra successio

El grup de música antiga Il più bel nome, amb motiu del 300 aniversari de la Guerra de Successió a la corona Espanyola, ens oferirà un recorregut musical a través de la història del segle XVIII, per donar-nos a conèixer el panorama musical de la Europa del moment i, també, dels compositors de casa nostra. El concert  serà el proper diumenge, dia 22 de desembre de 2013, a les 18 hores, a la Parròquia de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. L’entrada serà gratuïta. La formació “Il piu bel nome” està integrada per Carme Guinart, mezzosoprano, Elisabet Erra, soprano, Joan Benavent, a càrrec del violí barroc, Marcel Pascual, també tocant el violí barroc), Jordi Sacasas, tocant la viola de gamba, Joan Cabó al clavecí i Josep Casalí, narrador. Us convidem a compartir aquesta vetllada musical que pinta tan meravellosa. Arribar a Sant Andreu és super fàcil amb el metro de la línia 1, direcció Fondo, estació de Sant Andreu. També amb rodalies de RENFE baixant a Sant Andreu Condal. De mitja Barcelona veureu la altanera i perillosa cúpula de l’església, que amenaça l’estabilitat tota l’edifici. Però no patiu, aguantarà el concert, que s’endevina molt interessant. No hi faltèssiu.

El grupo de música antigua “Il più bel nome” , con motivo del 300 aniversario de la Guerra de Sucesión a la corona Española , nos ofrecerá un recorrido musical a través de la historia del siglo XVIII , para dar a conocer el panorama musical de la Europa del momento y, también, los compositores de nuestro país. El concierto será el próximo domingo, día 22 de diciembre de 2013 , a las 18 horas, en la Parroquia de San Andrés de Palomar de Barcelona . La entrada será gratuita . La formación ” Il piu bel nome ” está integrada por Carmen Guinart , mezzosoprano , Isabel Erra , soprano , Joan Benavent , a cargo del violín barroco , Marcel Pascual , también tocando el violín barroco, Jordi Sacasas , tocando la viola de gamba , Joan Cabó al clave y José Casalí , narrador . Os invitamos a compartir esta velada musical que pinta tan maravillosa . Llegar a San Andrés es super fácil con el metro de la línea 1 , dirección Fondo , estación de San Andrés . También con cercanías de RENFE bajando a San Andrés Condal . De media Barcelona verán la altanera y peligrosa cúpula de la iglesia, que amenaza la estabilidad toda el edificio . Pero no se preocupen, aguantará el concierto , que se adivina muy interesante . No falteis .

Museu Romà de Mérida


museoromano

Hi hauria poderoses raons per aconsellar una sortida familiar a Mérida. Una de les principals seria contemplar amb els nostres infants les maravelles que el passat romà ha deixat en aquesta extraordinària ciutat. Perquè, com ja sabeu, Mérida fou una de les capitals romanes de la península ibèrica, és a dir una ciutat molt important. Per això conserva un patrimoni romà brutal, sobretot, romà, tot i que no només romà. Podeu visitar-hi el seu famós teatre, un dels millors d’Espanya, d’Europa i del món, declarat patrimoni de la humanitat el 1993 per la UNESCO.  És aquí on es desenvolupa el Festival de teatre clàssic, Al costat també hi ha amfiteatre i, a les afores, un parell d’aqueductes, un circ i unes termes romananes. Però avui us volem parlar del fastuós Museu Nacional Romà, un esplèndit museu arqueològic, obra mestre de l’arquitecte Rafael Moneo, que recull tota l’herència romana de Mèrida, que és molta, important i bellíssima. Passejar per les seves sales és una lliçó impagable d’història, però també una lliçó d’arquitectura del segle XX. Ens encanta aquest espai lliure, perfecte, sobri, mesurat i espectacular. Quin bon continent per un excels contingut. I sota, a la cripta cases romanes, un cementiri sencer i una via romana. Val la pena arribar-se fins Mérida per veure-ho tot. Però esteu de sort, perquè a més d’aquestes fites inexcusables, la capital d’Extremadura us ofereix també el pont romà damunt el riu Guadiana, monumental, de quasi un km. de llarg, o l’embassament romà de Proserpina, que fa 5 kms. de llargada, amb trams més ben conservats que altres. Rematen el lot el temple de Diana, un arc de triomf i la casa de Mitreo. Si això fos poc podeu veure també edificacions de l’època àrab, com ara els banys i una alcazaba dominant el riu. O la basílica de Santa Eulàlia, edificada damunt un temple visigot, O la Catedral de Santa María la Mayor en el cor medieval de la vila, ple de convents i esglèsies, la majoria barrocs, com ara Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen… i de palaus nobiliaris com el de Vera, reconvertit en un gran hotel de luxe, El Merida Palace. També són interessants edificis civils com la Real Carniceria, o l’Hospital. Ja veieu que teniu teca de sobres per veure quan visiteu Mérida. Hem vist a Mérida hotels molt bonics, com el Adealba, o el Nova Roma, de disseny modern, amb restaurants avantguardistes. Nosaltres, però, vam dormir a Cáceres, i no els hem pogut provar. Extremadura ofereix, per unes vacances, coses tan boniques i inusitades com ara la ciutat monumental medieval de Cáceres, impressionant, o la de Trujillo, fantàstica, o bé els monestirs de Guadalupe i Yuste, increibles, o zones naturals molt ben conservades, com el vall del Jerte, maravellós amb els cirerers florits a la primavera. Per menjar bé de preu y senzill, La Lonja, amb un restaurant propi, proper a la zona monumental romana, amb un menú del dia molt arreglat. Una mica més sofisticat, de campanetes, molt recomanable, el Tabula Calda, al centre de la ciutat. Bona estada a Extremadura!.

Mérida es la antigua Emerita Augusta, una de las capitales romanas de la península ibérica, una ciudad importante. Conserva un patrimonio brutal, sobre todo romano, aunque no únicamente. Hablaremos de su famoso teatro, uno de los mejores de España, de Europa y del mundo, que fue declarado patrimonio de la humanidad en 1993 por la UNESCO, el lugar donde se desarrolla el Festival de teatro clásico, todo un hito. A su lado tenemos el anfiteatro y el Museo Nacional Romano. De este magífico equipamiento queremos hablaros hoy. Se trata de un espléndido museo arqueológico, una obra maestra del arquitecto Rafael Moneo, que recoge toda la herencia romana de Mérida, que es mucha, importante y bellísima. Vale la pena visitarlo por su contenido, però también por el edificio, una obra de arte de la arquitectura del siglo XX. Una visita que no podeis dejar de hacer. Elegante, sobrio, sencillo, increible. También es obra de Roma el puente sobre el río Guadiana, un puente monumental de casi un km. de largo, o el templo de Diana, un arco de triunfo y la casa de Mitreo. De la época árabe quedan los baños y una alcazaba. De la era cristiana la Basílica de Santa Eulalia, edificada sobre un templo visigodo y la catedral de Santa María la Mayor. Mérida está llena de conventos e iglesias, la mayoría barrocos, como Santa Clara, la Antigua, San Andrés, el Carmen … y de palacios como el de Vera, reconvertido en un gran hotel de lujo, El Merida Palace. También son interesantes edificios civiles como la Real Carniceria, o el Hospital. Ya veis que teneis cuerda para rato cuando visiteis Mérida. Hemos visto en Mérida hoteles muy bonitos, como el Adealba, o el Nova Roma, de diseño moderno, con restaurantes vanguardistas. Nosotros, sin embargo, dormimos en Cáceres, y no los hemos podido probar. Extremadura ofrece, para unas vacaciones, cosas tan bonitas y inusitadas como la ciudad monumental medieval de Cáceres, impresionante, o su vecina Trujillo, fantástica. Los monasterios de Guadalupe y Yuste, increíbles, merecen una visita, o sus zonas naturales muy bien conservadas, como el valle del Jerte, maravilloso con los cerezos en flor en primavera.

Medinaceli


No fa gaires dies us dèiem que, anant camí de Madrid, sempre ens aturem a uns punts concrets de la ruta. Per trencar la monotonia de l’autovia, ràpida però cansada, per gaudir d’indrets monumentals, per estirar les cames. Avui us volem parlar de una altra joia del camí. De la més preuada joia que la corona de les terres aspres i amables de Soria ofereix als automovilistes que corren per l’autovia Madrid-Barcelona. Una ciutat monumental increïble, molt propera al monestir de Santa Maria de la Huerta, o a la vila medieval de Sigüenza, altres fites ineludibles. Es tracta de la maltractada ciutat ducal de Medinaceli. Una vila que fou romana, àrab i cristiana, moribunda dalt del seu imponent penyal. Malgrat tot, malgrat l’abatiment, malgrat la decadència, Medinaceli desafia el pas del temps. El seu arc romà, la seva plaça porxada amb el palau dels ducs, la seva colegiata, els seus carrers medievals, tot us convida a aturar-vos, uns minuts, i visitar-la. No us en penedireu. Perquè a Medinaceli, que fou poderosa, molt poderosa, el temps es va deturar fa molts, molts anys. Les seves casones nobles, de pedra, amb escuts, conviden al passeig lent, calmat, deturat. El vent, la pols i el sol omplen els seus racons. Poca gent, molta història. I algunes iniciatives de persones dinàmiques que volen retornar a la vida la fastuosa ciutat: els pintors que exposen al derruït palau dels ducs, els que vigilen i obren les portes de l’edifici que custòdia els impressionants mosaïcs romans, els amos dels bars, restaurants i hotelets que desafien la lògica i obren els seus negocis, les monjes dels convents que fan vida contemplativa entre els murs austers. Per menjar o dormir a Medinaceli nosaltres coneixem uns quants establiments, començant per un restaurant, a la vila alta, just a la plaça de Sant Nicolas, on s’acaba la carretera d’accés al poble. Es diu Babieca, van pendre alguna cosa, fa bona pinta i tenen habitacions. Uns amics ens van parlar bé d’un bon hotel de carretera, senzillet, dels de tota la vida: el Nico, a peu d’autovia, a la ciutat baixa. Bon restaurant. També hi ha algunes cases rurals, que tenen bona reputació, com La Antigua Fonda, o bé La Cerámica. Una parada melangiosa en la ruta de madrid: Medinaceli.

No hace muchos días os decíamos que, yendo camino de Madrid, siempre nos detenemos en unos puntos concretos de la ruta. Para romper la monotonía de la autovía, rápida pero cansada, para disfrutar de lugares monumentales, o para estirar las piernas. Hoy os queremos hablar de otra joya del camino. De la más preciada joya que la corona de las tierras ásperas y amables de Soria ofrece a automovilista que corren por la autovía Madrid-Barcelona. Una ciudad monumental increíble, muy cercana al monasterio de Santa María de la Huerta, o la villa medieval de Sigüenza, otros hitos ineludibles. Se trata de la maltratada ciudad ducal de Medinaceli. Una villa que fue romana, árabe y cristiana, moribunda, en lo alto de su imponente peñón. Sin embargo, a pesar del abatimiento, a pesar de la decadencia, Medinaceli desafía el paso del tiempo. Su arco romano, su plaza porticada con el palacio de los duques, su colegiata, sus calles medievales, todo invita a parar, unos minutos, y visitarla. No se arrepentirán. Porque en Medinaceli, que fue poderosa, muy poderosa, el tiempo se detuvo hace muchos, muchos años. Sus casonas nobles, de piedra, con escudos, invitan al paseo lento, calmado, detenido. El viento, el polvo y el sol llenan sus rincones. Poca gente, mucha historia. Y algunas iniciativas de personas dinámicas que quieren devolver a la vida la fastuosa ciudad: los pintores que exponen en el derruido palacio de los duques, los que vigilan y abren las puertas del edificio que custodia los impresionantes mosaicos romanos, los dueños de los bares, restaurantes y hotelitos que desafían la lógica y abren sus negocios, las monjas de los conventos que hacen vida contemplativa entre los muros austeros. Para comer o dormir en Medinaceli nosotros conocemos algunos establecimientos, empezando por un restaurante, en la villa alta, justo en la plaza de San Nicolás, donde acaba la carretera de acceso al pueblo. Se llama Babieca, tomamos algo, nos hizo buena pinta y tienen habitaciones. Unos amigos nos hablaron bien de un buen hotel de carretera, sencillito, de los de toda la vida: el Nico, a pie de autovía, en la ciudad baja. Buen restaurante. También hay algunas casas rurales, que tienen buena reputación, como La Antigua Fonda, o la Cerámica.