Riudaura: natura i barbacoes


riudaura

El petit poblet de Riudaura està molt i molt amagat en una vall riallera, envoltada de boscos, al cor de la Garrotxa. Només s’hi pot accedir des de Les Preses, per la carretera GI-5224, passant per La Pinya, o des d’Olot, per la carretera GI-5233. Us deixarà bocabadats la bellesa del paisatge, quasi salvatge, i del poble, molt rural. Agafeu la ruta que agafeu, passareu prop de l’Hostal de la Corda, creuareu el pont sobre la riera de Riudaura, vorejareu les frondositats de la font de la Canova i, seguint la carretera, arribareu finalment a Ridaura per l’anomenat coll dels Morts. La riera de Riudaura dona aigua i vida al terme, i forma uns gorgs encantadors per una banyada a l’estiu. En aquest quadre de natura tan bonic que us hem pintat es troba la zona de barbacoes que avui us proposem. Es troba a tocar del poble, just al darrera del Centre Cívic de la plaça dels Tiradors. És petitona, just quatre taules de fusta i pedra, un bany del tipus prefabricat i tres barbacoes en un mòdul. Atenció!. Estan tancades amb una reixa i cadenat. Us cal la clau, que podeu demanar a l’Ajuntament, tel: 972 26 44 22, tot pagant una petita quantitat de diners per persona. També podeu escriure’ls avisant previament: ajuntament@riudaura.cat. A més de la zona de pícnic, barbacoes i esbarjo, teniu allà un parc infantil, una pista de futbol sala, amb un básquet i una pista de skate, prou xula, que farà les delícies dels vostres fills i filles. Hi ha molt d’espai, molta gespa, tot està netíssim i endreçat i també bon aparcament al centre cívic, a la ja esmentada plaça de Tiradors. Arribar-hi des de Barcelona vol dir fer més de 100 kms. però el lloc s’ho val. Podeu anar fins passat Vic per l’AP7 i la carretera C-17, i entroncar amb la C-37, direcció Olot pels túnels de Bracons. En sortir, a la rotonda, agafeu per la C-152 cap a Olot, i en passar el poble de les Presses, atenció perquè sempre hi ha trànsit lent, gireu a mà esquerra per la GI-5224, cap a La Pinya i Riudaura, ben indicat, a 9 kms. En arribar al poble aneu cap a l’església, es veu el campanar de lluny i, just abans d’arribar-hi passareu per la mateixa la plaça de Tiradors. Estigueu atents a mà esquerra. Veureu una baixada, amb un arc del centre cívic. Passeu per sota i ja està. Molt a prop de l’àrea de pícnic us recomanem que seguiu la Riera de Riudaura, amunt o avall, per veure les gorges i basses que fa, totes rodejades d’una vegetació exuberant. Indrets ombrívols, refrescants fins i tot en l’estiu més tòrrid. A prova de calor. Us recomanem especialment el Gorg de la Surita, pregunteu l’accés al poble, fàcil, amb una mica de sorra i tot. El poble vell és petit, molt petit, però xulo. Quatre cases enganxades a l’església. Hi ha un bar, diverses cases rurals boniques, com ara Can Varilla, o bé L’Illa, per exemple, i un pastor que fa formatge amb la llet de les seves cases. Pregunteu també al poble per l’adreça del pastor de Riudaura. Apa!, amunt, que sempre és agradable arribar-se fins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i només per aquest motiu justifica plenament una sortida familiar. I si a més del pícnic sou amants de la bicicleta, teniu la xarxa de Vies Verdes. No us ho penseu gaudiu de la Garrotxa. Per dormir fora de Riudaura, a Olot, teniu un hotel de la cadena Riu, o bé l’hotel Borrell, un clàssic. Si en voleu més, mireu la web de l’hosteleria. Perquè tota la Garrotxa es plena de hotels i cases rurals magnífiques. Si voleu quedar-vos més d’un dia, o simplement fer una escapada, demaneu allotjament al familiar  l’Hotel Vall d’en Bas, o la discreta i coqueta Fonda Barris, totes dues properes a Olot. Per gourmets, si no està ple, us declarem la nostra debilitat pel restaurant L’Hostalet, als Hostalets d’en Bas. Cuina molt cuidada, de categoria, i plats de temporada. També podeu dormir bé a Can Morera, un restaurant amb habitacions, o al El Ferrés, o El Piqué, que son a Joanetes, un poble de pessebre, no lluny de Riudaura. Visca la Garrotxa!.

En Riudaura, un pueblo de pesebre situado en la bellísima comarca de la Garrotxa, hay una zona con barbacoas muy bonita, con árboles, mesas y cuanto podáis pedir para pasar un buen dia con la família o los amigos. Además en un entorno natural privilegiado, al lado de un rio con lugares aptos para el baño, y una naturaleza verde, desbordada, casi salvaje, muy bonita. ¡No os lo perdais!.

Cremona


Cremona ens encanta. Hi tornaríem mil vegades. Estem enamorats de la llum d’aquesta ciutat pagesa, plana, al marge del riu Po, en el bell mig de l’extensa depressió de la Padania. Cremona no te paisatge, però el crea ella mateixa. El crea la seva increible catedral, romànica, imponent, bellíssima. El creen els tallers dels luthiers, artesans de la música, que produeixen des de fa segles, tota mena d’instruments musicals. Però sobretot violins. Stradivàrius, Guarneri… mestres de l’art de fer els millors instruments de corda. Un art que perdura, ben viu, avui. Trobareu artesans, artistes luthiers treballant als seus tallers, de cara al públic. Els veureu a través dels seus aparadors, des del carrer, o mitjançant les portes de les botigues, generosament obertes. Us ensenyaran el què fan sense recança. És màgic. Cremona te l’escola oficial europea de luthiers. Arribeu-vos fins el cor de la vila, la Piazza del Comune. Allà admirareu sense voler-ho la sobèrbia façana de la catedral romànica. Impossible apartar la vista. Amb el seu poderós, frenètic, bestial campanar, anomenat el Torrazzo, el més gran de tota Itàlia, de 112 metres d’altura. Al costat un bonic baptisteri, separat, isolat, al mig de la plaça. Completen el decorat, tan escenenogràfic com el de totes les places italianes, el palau comunal, del XIII, i el Palau Municipal, on trobareu l’oficina de turisme i un museu de violins, amb un parell de Stradiuvarius, autèntics, i molts altres instruments de gran valor. La ciutat no te gaire més coses a veure: una quants palaus, i un parell d’esglèsies més. És fàcil de recòrrer, i fàcil aparcar-hi. Hi ha molts bons llocs per menjar. Bona gastronomia. Si teniu diners, aneu a La Sosta. Una maravella. N’hi ha molts d’altres, de tota mena i preu. Si voleu quelcom desenfadat, plats frescos, d’altíssima qualitat, sense gaires complicacions, aneu al Bar Latte…Lier, a la Via Mercatello, 46, darrera la catedral. Només és un bar, recordeu. No hem dormit a Cremona, però la llista i la qualitat dels hotels que vam veure, son per quedar bocabadats. Des de Cremona, tota la plana del riu Po al vostre abast. Ciutats bellíssimes com ara Piacenza, Pavia, Parma, o la Cartoixa de Pavia. Ideal per un cap de setmana. Si aneu a Itàlia de vacances, podeu fer Cremona com alternativa a Genova i la costa, en una ruta per la Padània, des de Milà.

Cremona nos encanta. Volveríamos mil veces. Estamos enamorados de la luz de esta ciudad campesina, llana, situada cerca del río Po, en medio de la extensa depresión de la Padania. Cremona no tiene paisaje, pero lo crea ella misma. Lo crea con su increíble catedral, románica, imponente, bellísima. Lo crean los talleres de los luthiers, artesanos de la música, que aquí producen, desde hace siglos, todo tipo de instrumentos musicales. Pero sobre todo violines. Stradivarius, Guarneri … maestros del arte de hacer los mejores instrumentos de cuerda. Un arte que perdura, muy vivo, hoy. Encontraréis artesanos, artistas luthiers trabajando en sus talleres, de cara al público. Los vereis a través de sus escaparates, desde la calle, o a las puertas de las tiendas, generosamente abiertas. Os enseñarán lo que hacen sin pesar. Es mágico. Cremona tiene la escuela oficial europea de luthiers. Acercaos hasta el corazón de la villa, la Piazza del Comune. Allí admirareis sin quererlo la soberbia fachada de la catedral románica. Imposible apartar la vista. Con su poderoso, frenético, bestial campanario, llamado el Torazzo, el más grande de toda Italia, de 112 metros de altura. Al lado un hermoso baptisterio, separado, aislado, en medio de la plaza. Completan el decorado, tan escenenográfico como el de todas las plazas italianas, el palacio comunal, del XIII, y el Palacio Municipal, donde encontrareis la oficina de turismo y un museo de violines, con un par de Stradiuvarius, auténticos, y muchos otros instrumentos de gran valor. La ciudad no tiene mucho más que ver: unos cuantos palacios, y un par de iglesias más. Es fácil de recorrerla, y fácil aparcar en ella. Hay muchos buenos lugares para comer. Buena gastronomía. Si tienen dinero, vayan a La Sosta. Una maravilla. Hay muchos otros, de todo tipo y precio. Si desea algo desenfadado, platos frescos, de altísima calidad, sin muchas complicaciones, vayan al Bar Latte … Lier, en la Via Mercatello, 46, detrás de la catedral. Sólo es un bar, recuerden. No hemos dormido en Cremona, pero la lista y la calidad de los hoteles que vimos, son para quedarse boquiabiertos. Desde Cremona, toda la llanura del río Po está a su alcance. Ciudades bellísimas como Piacenza, Pavía, Parma, o la Cartuja de Pavía. Ideal para un fin de semana. Si van a Italia de vacaciones, puede pasar por Cremona como alternativa a Genova y la costa, en una ruta por la Padania, desde Milán.