Una volta pel Priorat i la Conca


A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, sigui primavera, amb bon temps i poca calor, a l’estiu, en que canten les cigarres dalt dels pins, o encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos, o bé a l’hivern, malgrat el fred i la possible neu a Prades. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Avui us proposem un recorregut pel Priorat i la Conca de Barberà, molt bonic. Podeu esmerçar-hi un parell o tres de dies, o més, o bé només un dia, ràpid, parant on vulgueu. Per començar podeu anar fins a Tarragona. Podeu aprofitar per conèixer de primera mà una ciutat romana molt important, la Tàrraco antiga, patrimoni de la humanitat. Tarragona és una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. A més  te  bons hotels, i bons restaurants, com ara el Sant Jordi, baratet, bonic i prop del mar. A prop d’aquest teniu l’Hotel Astari, una bona opció. També interessants i moderns el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. No lluny teniu el parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea parar-hi. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. A Tarragona hi ha restaurants molt bonics. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor. Interessant el Barhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Però millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total.

Acabat de veure Tarragona, i Port-Aventura, aneu cap a Reus, una altra ciutat bonica per parar i visitar, i seguiu cap a L’Alforja, pujant el coll, i d’allà cap a Poboleda per les carreteres locals interiors, molt boniques. De Poboleda vam anar cap a la Cartoixa d’Escala Dei, fantàstica, tot i que encara en ruines. No us perdeu el vi dels cellers Müller, que estan propers. Per dinar o dormir, a la zona, aneu fins Poboleda, on vam dinar al restaurant Popoletus, magnífic.

Recorreu tot el Priorat. Aneu a Falset, precisament la capital de la maravellosa comarca del Priorat. Son terres dures, salvatges i magnífiques. Podeu caminar els seus camins, banyar-se els peus en les seus rius, tocar les seves pedres, veure, de nou, les muntanyes, els camps de licorella plens d’antiquíssims ceps. O bé arribar-se fins la serra del Montsant. Podeu adquirir bon vi i bon oli de la terra. Feu tota la ruta pels petits pobles: Porrera, Gratallops, Torroja… O una excursió fins el Museu de les Mines de Bellmunt, molt properes, molt ben acondicionades, molt bona experiència educativa pels infants. Per dormir, i menjar com reis, no hi ha res millor que l’Hostal Sport. Un clàssic a la comarca. De veritat que és un hotel amb molt d’encant. I una cuina molt cuidada. També està molt bé el restaurant El Cairat. Per tapes i entrepans, o algun plat senzill teniu El Café de Falset. Camí de Bellmunt teniu el Mas Trucafort. Cuina tradicional. No oblideu també l’Abadia del Priorat, a Torroja. Fantàstica. O Can Llop a Gratallops. A Gratallops també teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. A La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet.

 

En sortir del Priorat feu la pujada fins el poble medieval de Suirana, enlairat dalt d’un penyal de vertigen, amb fabuloses vistes.

Acabada aquesta visita continueu fins a Prades, la vila medieval vermella, guapíssima. Passegeu pels magnífics boscos. Quan us canseu baixeu fins a l’Abadia de Poblet, magnífic monestir del Císter, el més gran monestir del císter a Europa. A més de ser bellíssim, està encara viu, habitat per monjos de l’ordre, cosa que us permetrà assistir a oficis religiosos, com ara les vespres, i escoltar cant gregorià, en directe. Podeu visitar només el monestir, o bé aprofitar per fer un volt per Montblanc, amb les seves muralles, o l’Espluga de Francolí. No us ho penseu més i afegiu al Priorat la Conca de Barberà. Visiteu el Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu també la seva increible cova de la prehistòria, amb riu inclòs. Aneu fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. Us convidem a passar  un cap de setmana diferent en una terra diferent!. La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

La Cartoixa de Montalegre


La Cartoixa de Montalegre és la darrera cartoixa habitada de Catalunya i d’Espanya. Està situada al terme municipal de Tiana, prop de Badalona, i de Barcelona, al bell mig del desconegut parc natural de la Serralada de Marina. S’hi pot accedir per una pista privada asfaltada que surt de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, passant prop de Tiana i per Sant Fost de Campcentelles. És fàcil trobar la desviació cap a aquesta pista, pujant des de Badalona, prop de km. 5, a mà esquerra, perquè hi ha una gran portalada amb reixa de ferro i pilars de pedra, amb el nom de Santa Maria de Montalegre. El 1415  els monjos de la cartoixa de Vallparadís es van instal·lar a Montalegre. La cartoixa va tenir el seu màxim esplendor durant els segles XVII i XVIII, i el pitjor moment fou amb la desamortització, el 1835. El 1901 s’hi instal·là una nova comunitat, amb una vintena de monjos, procedent de França. Com ja hem dit ara és l’única cartoixa existent al Principat. El cenobi compren l’església, del XV, el refectori, la sala capitular i les capelles, totes elles a l’entorn d’un petit claustre. Les cel·les on viuen els monjos rodegen dos grans claustres. El primer claustre, acabat de construir l’any 1448, conté 16 cel·les i la prioral. El segon, amb 13 cel·les, es va afegir a l’anterior l’any 1636. Les cel·les dels cartoixos son petites cases, amb una planta baixa, unes golfes i un petit jardí. En arribar a la cartoixa podreu veure’n la porta d’entrada i podreu accedir a l’anomenada capella exterior del monestir. Allà s’hi fa missa tots els diumenges i festes a les 10,30 hores del matí. A la gran església només podreu entrar-hi el dia del Corpus Cristi, en que te lloc una processó, i el dia de Sant Bru, el 6 d’octubre, a les 9,00 del matí, quan hi ha missa. Això si, a la capella exterior, per no ser clausura, poden accedir-hi totes les persones, homes o dones. Però a les celebracions a l’església del monestir només els homes.

La Cartoixa està envoltada per un bosc mediterrani molt xulo, ara en fase de recuperació després dels incendis dels anys 90. La Conreria és un dels espais naturals, de fet un parc natural, més propers a Barcelona i més ben conservats. S’hi pot anar molt fàcilment des de Badalona agafant la carretera B-500, la que va cap a la Cartoixa i fins Mollet i que ja us hem descrit. Tots els camins que surten, o que envolten la Cartoixa son fàcils, ideals per famílies, amplis, planers tot i certes pujades fortes, i amb vistes esplèndides sobre el mar i el Maresme. Si voleu seguir explorant els antics dominis de la cartoixa, la Conreria, pels camins del cantó del Vallès entrareu en espais naturals molt més feréstecs, ombrívols i plens de vegetació. Si  agrada caminar podreu anar fins el Seminari Menor, damunt mateix de la Cartoixa, fins el turó de Galzeran, o fins el Turó Ruf i trobar el dòlmen amagat. Si voleu dinar per aquí podeu fer pícnic al bosc, o també teniu el restaurant el Cau, al mateix coll de la Conreria, amb bones carns, o el restaurant de la Font dels Castanyers, si us agrada el menjar a la brasa en un entorn un xic primitiu, o el mas Llombart, molt més fi. La Cartoixa, secreta, amagada i desconeguda, ofereix un bon motiu per caminar pel parc de la Serralada de Marina!.

 

La Cartuja de Montealegre es la última cartuja habitada de Cataluña. Está situada en el término municipal de Tiana, cerca de Badalona, ​​y de Barcelona, ​​en pleno desconocido parque natural de la Sierra de Marina. Se puede acceder por una pista privada asfaltada que sale de la carretera B-500 que va de Badalona a Mollet, pasando cerca de Tiana y por Sant Fost de Campcentelles. Es fácil encontrar la desviación hacia esta pista, subiendo desde Badalona, ​​cerca de km. 5, a mano izquierda, porque hay una gran entrada con reja de hierro y pilares de piedra, con el nombre de Santa María de Montalegre. En 1415 los monjes de la cartuja de Vallparadís se instalaron en Montalegre. La cartuja tuvo su máximo esplendor durante los siglos XVII y XVIII, y el peor momento fue con la desamortización, en 1835. En 1901 se instaló una nueva comunidad, con veinte monjes, procedente de Francia. Como ya hemos dicho ahora es la única cartuja existente en el Principado. El cenobio consta de una iglesia, del XV, el refectorio, la sala capitular y las capillas, todas ellas en el entorno de un pequeño claustro. Las celdas donde viven los monjes rodean dos grandes claustros. El primer claustro, construido en 1448, contiene 16 celdas y la prioral. El segundo, con 13 celdas, se añadió a la anterior del año 1636. Las celdas de los cartujos son pequeñas casas, con una planta baja, un desván y un pequeño jardín. Al llegar a la cartuja podran ver la puerta de entrada y podrán acceder a la llamada capilla exterior del monasterio. Allí se hace misa todos los domingos y fiestas a las 10,30 horas de la mañana. A la gran iglesia sólo se podrá acceder el día del Corpus Christi, en que tiene lugar una procesión, y el día de San Bruno, el 6 de octubre, a las 9,00 de la mañana, cuando hay misa. Eso si, a la capilla exterior, por no ser clausura, pueden acceder todas las personas, hombres o mujeres. Pero a las celebraciones en la iglesia del monasterio sólo los hombres.

La Cartuja está rodeada por un bosque mediterráneo muy chulo, ahora en fase de recuperación después de los incendios de los años 90. La Conreria es uno de los espacios naturales, de hecho un parque natural, más cercanos a Barcelona y mejor conservados. Se puede ir muy fácilmente desde Badalona cogiendo la carretera B-500, la que va hacia la Cartuja y llega hasta Mollet, que ya os hemos descrito. Todos los caminos que salen, o que rodean la Cartuja son fáciles, ideales para familias, amplios, llanos aunque con ciertas subidas fuertes, y con vistas espléndidas sobre el mar y el Maresme. Si deseais seguir explorando los antiguos dominios de la cartuja, la Conreria, por los caminos del Vallès, entraréis espacios naturales mucho más agrestes, sombríos y llenos de vegetación. Si os gusta caminar se puede ir hasta el Seminario Menor, encima mismo de la Cartuja, o aún más allá. Si quiere comer por allí se puede hacer picnic en el bosque, o también tienen cerca el restaurante el Cau, al mismo puerto de la Conreria, con buenas carnes, o el restaurante de la Fuente de los Castaños, si os gusta la comida a la brasa en un entorno un poco primitivo, o el mas Llombart, mucho más fino. La Cartuja, secreta, escondida y desconocida, ofrece un buen motivo para caminar por el parque de la Serralada de Marina.

Barbacoes a la Vilella Baixa


vilella

A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, i encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos. I dins els pobles del Priorat n’hi ha un d’especial, diferent. Es tracta de la Vilella Baixa, una vila penjada damunt d’un petit riu, esglaonada muntanya amunt, amb cases de poble que superen els 6 o 7 pisos d’alçada. Estrany i bonic. En aquest poblet, i al costat del camp de futbol, hi ha una zona de pícnic amb barbacoes on podreu dinar i campar al vostre aire. Hi ha taules de pedra, arbres d’ombra, barbacoes, lloc per rentar els plats i lavabos. També un petit parc infantil, i el camp de futbol, és clar!. Tot i que no hi ha bosc, ni la natura és espectacular, les vistes son boniques, peculiars. Podeu arribar-hi anant fins a Falset des de Barcelona seguint l’AP-7 fins a Tarragona. D’allà a Reus per autopista T-11 i de Reus a Falset per la N-420. A Falset cal seguir a Gratallops, ben indicat, i d’aquest poble a la Vilella per la T-710. A l’entrar al poble hi ha un parc a mà dreta, i més endavant s’indica ja la zona de pícnic, que queda al final d’un carrer a l’esquerra. Pregunteu. Si no voleu fer pícnic o barbacoa al poble hi ha Cal Pep, un restaurant molt bo, i el Racó del Priorat, molt bo també. A Gratallops, poble veï, teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. Prop d’Scala Dei hi ha l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei també, a La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Ermita de Sant Pau a La Figuera


ermita-de-sant-pau-la-figuera

Els paisatges del Priorat son meravellosos. I avui us en proposem un d’especialment bonic. Un indret amb història, cultura i natura que, a més, te una zona de pícnic amb barbacoes per fer un àpat familiar. Es tracta de l’ermita de Sant Pau, situada al poble de la Figuera, al Priorat més autèntic. Dalt d’un turó s’aixeca l’ermita de la Mare de Déu de la Mola, de molta devoció a la zona. I no gaire lluny del santuari podeu visitar el lloc des d’on es dirigia l’exèrcit republicà durant la Batalla de l’Ebre, seguint 10 minuts per un camí ben indicat. Es veuen perfectament les trinxeres!. Les vistes des de dalt la penya son espectaculars. Es divisen els Pirineus, totes les terres del Segre, les Garrigues, els Ports de Beseit, el Maestrat i fins l’Aragó. Si voleu pujar-hi un dia amb més gent, heu de saber que el 15 de gener, per Sant Pau, s’hi celebra una missa, com per Sant Isidre, el dia 15 de maig, i per Sant Martí, l’11 de novembre. El segon cap de setmana d’agost hi té lloc un aplec de sardanes. S’hi arriba fàcilment des del poble de la Figuera per una pista forestal practicable. La zona de lleure disposa de taules de pedra i barbacoes, just a sota de l’aparcament on haureu deixat el cotxe, baixant muntanya avall. La vegetació és la típica mediterrània seca: bosc de pi blanc esclarissat i matolls. Terra sorrenc, de guixos polsosos. Arribareu a la Figuera si aneu per l’autopista AP-7 fins a Tarragona, agafant l’autovia de Reus, i d’aquí per la N-420 cap a Falset. Passem Falset i ens desviem per la T-734 cap al Masroig, i passant aquest poble anem cap El Molar. D’allà seguim la T-730 cap a La Figuera. Un cop arribem al poble cal seguir carretera endavant com si anèssiu a Cabacés o la Torre de L’Espanyol. A poc més d’un km. trobareu una desviació a mà dreta, ben indicada, amb uns cartells marrons que diuen: ermita de Sant Pau, observatori de la batalla de l’Ebre. És una pista forestal, en molt bones condicions, de menys d’un km. No us perdeu aquesta oportunitat de visitar el priorat, una de les comarques més salvatges de Catalunya, però també més autèntiques i boniques. A la Figuera, si no feu ús del pícnic, podeu dinar bé al Racó de la Figuera, un restaurant clàssic de cuina casolana. A la mateixa carretera. Tèl: 977 402 490. Mòbil: 650 900 927. Al poble veï, la Vilella Baixa, hi ha Cal Pep, molt bo!, i el Racó del Priorat, bo també. A Gratallops teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Podeu anar a Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant, amb habitacions. Les Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants de la comarca. Com ara Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast de tothom, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O els restaurants de cuina selecta, com ara el Quinoa, o el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons tots ells. O potser preferiu dormir en uns  apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. Prop d’Scala Dei hi ha l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei també, a La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la ermita de Sant Pau, situada en un altozano que domina toda la zona, cerca de la población de la Figuera. En la ermita se venera a la Virgen de la Mola de gran devoción en todos los pueblos vecinos. A unos 500 metros de la ermita, en lo alto del monte se puede visitar el lugar donde estuvo establecido el puesto de comando del ejército republicano durante la batalla del Ebro. Desde esta privilegiada situación se pueden divisar hasta 40 kilómetros del río Ebro. Aquí arriba hay un área de pícnic, con mesas y barbacoas, muy chula. Buén aparcamiento, fàcil de llegar hasta allí por carretera asfaltada y buena pista. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Música a Scala Dei


L’antiga cartoixa d’Scala Dei està situada al Priorat, a pocs kms. de Poboleda i de Torroja del Priorat. Avui dia és un piló de ruines, però encara impressiona. Hi ha un petit museu, amb un audiovisual molt bonic sobre la vida dels monjos, i la reconstrucció d’una cel·la cartoixa, molt ben feta. S’agraeix aquesta reconstrucció perquè en cas contrari els nens i nenes només veurien el que hi ha: pedres i més pedres per terra. En aquest marc incomparable el grup de cambra ReBLa’T, format per set instrumentistes, dedica el capvespre del divendres 28 d’agost de 2015 a oferir, a la Cartoixa, un concert amb les obres del gran violinista i compositor del barroc, Antonio Vivaldi. En concret, sentirem obra per a solista, des d’àries d’òpera, i un concert per a violoncel, fins als seus més famosos concerts de violí. Un concert amb una música molt viva, molt lluminosa i amb un gran esperit. Tot això a les 20 hores, i gratuït. Si voleu reservar cal escriure a: escaladei.cultura@gencat.cat o trucar al tel. 977 82 70 06. I no hi aneu només pel concert. Si la cartoixa enrunada impressiona, la serra del Montsant que te a l’esquena encara ho fa més. I el paisatge del Priorat no cal que ho diguem. Ho t’agrada o no t’agrada, però no et deixa indiferent. El que si que és molt bo és el vi del Priorat. Val la pena anar-hi només per això. Podeu completar l’excursió a la cartoixa d’Scala Dei amb una visita a algun celler del poble, o dels pobles del voltant. O potser amb la pujada fins Siurana, allà dalt, enlairada. Per dormir aneu a Torroja, a l’Abadia del Priorat o a Falset, a l’hostal Sport, on també hem menjat molt bé. Per menjar prop d’Scala Dei, feu cap a Poboleda, a l’hostal Populetus. No us en penedireu. I també tenen habitacions. Bona música a Scala Dei!.

Os queremos invitar a subir a la antigua cartuja de Scala Dei con motivo de un bonito concierto, este próximo viernes, dia 28 de agosto. Es gratuito, y tendrá lugar a las 20 horas. La Cartuja está sita en pleno Priorat, a pocos kms. de Poboleda y de Torroja del Priorat. Hoy en día es un montón de ruinas, pero todavía impresiona. Hay un pequeño museo, con un audiovisual muy guapo sobre la vida de los monjes, y la reconstrucción de una celda cartuja, muy bien hecha. Se agradece esta reconstrucción porque de lo contrario los niños y niñas sólo verían lo que hay: piedras y más piedras. Si la cartuja impresiona, la sierra del Montsant a sus espaldas todavía lo hace más. Y es que el paisaje del Priorat es así. No hace falta que lo digamos. Te gusta o no te gusta, pero no te deja indiferente. El que si que es muy bueno es el vino del Priorat. Vale la pena ir sólo por eso. Podéis completar la excursión a la cartuja de Scala Dei con una visita a alguna bodega del pueblo, o de los pueblos cercanos. O quizás con la subida hasta Siurana, allá arriba, en lo alto. Para dormir llegaros a Torroja, a la Abadía del Priorat o hasta Falset, al hostal Sport, dónde también hemos comido muy bien. Por comer cerca de Scala Dei, teneis en Poboleda el hostal Populetus. No os arrepentiréis. Y también tienen habitaciones.

Pavia


pavia2

Pavia és una bellissima ciutat mitjana d’Itàlia, no gens lluny de Milà, a només 35 km al sud d’aquesta capital europea de la moda. Però Pavia és molt diferent de Milà. És una ciutat universitària, petitona, cuca, amb una gran universitat que li dona un ambient especial, jove. Pavia està situada en una riba del riu alpí Ticino, que baixa de les muntanyes amb ímpetu. I el primer, o el darrer que veureu d’aquesta vila serà l’impressionant pont cobert renaixentista que creua el riu. Una passada de l’enginyeria medieval. Des del pont un carrer ample puja cap al castell. A banda i banda del carrer, altres carrerons porten a places on s’aixequen obres d’art monumentals, com ara l’església románica de Sant Miquel, amb una façana molt primitiva, però guapíssima. I un interior també molt interessant amb una cripta esplèndida. A l’altra banda trobareu la catedral, el Duomo, obra de Bramante i Leonardo da Vinci, impressionant. La cúpula més alta del renaixement italià. Un espai aeri, diàfan, genial, sorprenent, us deixarà bocabadats. La plaça comunal, amb palaus de tota època. Ací i allà s’aixequen torres medievals afegides a les cases de les famílies nobles que, com en el cas de Bologna, competien en alçada. Passareu pel davant dels edificis de la universitat, grans, immensos, pati darrera pati, fins arribar a la part alta de la vila antiga on, en un gran parc, s’aixeca el castell dels Visconti. Naturalment, si aparqueu al castell, la ruta serà a la inversa, baixant fins el pont damunt el Ticino. No gaire lluny de Pavia ciutat no us perdeu un dels monuments més famosos de tota Itàlia, la famosíssima Certosa di Pavia, una cartoixa situada als afores, monument incommensurable del gòtic tardà, fet tot de marbre. Tampoc no estaria de més, si passeu uns dies per la zona, en el curs d’una ruta per Itàlia, o d’un cap de setmana o pont, fer una ullada a Milà, i a les magnífiques ciutats medievals veïnes de Cremona i Piacenza, dues altres perles plenes de palaus, amb doumo i obres d’art a dojo. Podeu dinar molt bé a Pavia. Des de ristorantes tan típics com l’Osteria della Madonna, típic ambient i menjar italià, fins als boníssims i modestos paninni ripienni de l’Alvolo, trobareu molts llocs super interessants. Ens agraden, per exemple, la Locanda del Carmine, a la plaça d’aquesta bella església, local típic de bona taula tradicional, o la vinateria L’Infernot, on a més de bons vins, podreu picar plats tan actuals com el propi local. Per dormir us recomanem, dins de la ciutat, no lluny del centre, L’Aurora, un hotelet molt digne. I fora, en ple camp, el Cascina Scova, modern, trencador, amb Spa, una molt bona opció si aneu motoritzats. Bona estada a Pavia!.

Pavía es una bellísima ciudad de Italia, no lejos de Milán, a sólo 35 km al sur de esta capital europea de la moda. Pero Pavia es muy diferente de Milán. Es una ciudad universitaria, pequeñita, con una gran universidad que le da un ambiente especial, joven. Pavia está situada en una orilla del río alpino Ticino, que baja de las montañas con ímpetu. Y lo primero, o lo último que verán de esta villa será el impresionante puente cubierto renacentista que cruza el río. Desde el puente una calle ancha sube hacia el castillo. A ambos lados de la calle, otros callejones llevan a plazas donde se levantan obras de arte monumentales, como la iglesia románica de San Miguel, con una fachada muy primitiva, pero guapísima. Y un interior también muy interesante con una cripta espléndida. Al otro lado se encuentra la catedral, el Duomo, obra de Bramante y Leonardo da Vinci, impresionante. La cúpula más alta del renacimiento italiano. Un espacio aéreo, diáfano, genial, sorprendente, os dejará boquiabiertos. La plaza comunal, con palacios de toda época. Aquí y allá se levantan torres medievales añadidas a las casas de las familias nobles que, como en el caso de Bologna, competían en altura. Pasaréis por delante de los edificios de la universidad, grandes, inmensos, patio trás patio, hasta llegar a la parte alta de la villa antigua donde, en un gran parque, se levanta el castillo de los Visconti. Naturalmente, si aparcais cerca del castillo, la ruta será a la inversa, bajando hasta el puente sobre el Ticino. No muy lejos de Pavia ciudad no se pierdan uno de los monumentos más famosos de toda Italia, la famosísima Certosa di Pavia, una cartuja situada en las afueras, monumento inconmensurable del gótico tardío, hecho todo de mármol. Tampoco estaría de más, si pasáis unos días por la zona, en el curso de una ruta por Italia, o de un fin de semana o puente, echar un vistazo a Milán, y las magníficas ciudades medievales vecinas de Cremona y Piacenza , otras dos perlas llenas de palacios, con Douma y obras de arte a raudales. Pueden comer muy bien a Pavia. Desde Ristoranti tan típicos como la Osteria della Madonna, típico ambiente y comida italiana, hasta los buenísimos y modestos paninni ripienni del Alvolos, encontrarán muchos lugares super interesantes. Nos gustan, por ejemplo, la Locanda del Carmine, en la plaza de esta bella iglesia, local típico de buena mesa tradicional, o la vinatería El Infernot, donde además de buenos vinos, podrán picar platos tan actuales como el propio local . Para dormir os recomendamos, dentro de la ciudad, no lejos del centro, La Aurora, un hotelito muy digno. Y fuera, en pleno campo, el Cascina Scova, moderno, rompedor, con Spa, una muy buena opción si van motorizados. ¡Buena estancia en Pavía !.

Fira de l’oli de Cabacés


CABACES_FIRA_2014

Avui us proposarem visitar, aprofitant el pont de la Constitució, un poble petit i remot, perdut en una comarca maravellosa i molt desconeguda. El poblet seria Cabacés, un minúscul nucli de la comarca del Priorat, una petita pàtria. Es tracta d’un grapat de cases dalt d’un turó, envoltades d’un paisatge turmentat, complicat, ferèstec. Res més a oferir que la terra nua, espectacular. Turons salvatges, ermites penjades entre el cel i la terra, com ara l’ermita de Sant Joan, la més espectacular ermita de Sant Roc, en una balma sota les penyes del Montsant, o l’ermita de la Foia, situada  en una fondalada que en justifica el nom. La vila son un grapat de cases de pedra pintades de blanc, on l’església parroquial conserva un retaule gòtic de Santa Maria, del segle XV. Tot això podreu visitar si us hi arribeu el dissabte 7 de desembre. Aquell dia s’hi celebra la festa de l’Oli nou. Aquesta trobada omplirà tot el llarg i quasi únic carrer de Cabacés. Hi haurà visites guiades al molí, al museu, a l’església… animació de carrer per als infants, demostració in situ i en viu de l’elaboració d’oli, amb molta de les olives. També hi haurà dinar popular, a preu super econòmic i servei de guarderia per l’oli que haureu comprat, per no haver-lo de carregar tot el dia. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a Cabacés, però no pel poble ni per la fira, sinó per conèixer i viure aquestes terres. El Montsant, el Priorat, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balme… En fi: un dels més desconeguts racons naturals de Catalunya.  S’arriba a Cabacés tot travessant el Priorat, per Falset, Gratallops, i la Vilella Baixa. El Priorat us encantarà, aquest cap de setmana, aquest Pont de la Constitució, o un altre dia. Admireu Siurana dalt del seu cingle increible. Visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. Al Priorat teniu molts bons restaurants i allotjaments. De qualitat contrastada. A Cabacés hi ha un restaurant, que potser a tancat, o potser no. A dalt de Siurana podeu dormir a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O el novíssim Mirador de Siurana, on no hem estat encara, però que fa molt bona pinta. També us recomanem, sobretot per dinar, l’Hostal Populetus, a Poboleda, Tel: 977.82.70.10. Menú molt bo, i bé de preu. Prop d’Scala Dei h ha La Morera del Monsant, i l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. A Torroja del Priorat ens encanta Cal Compte, una casa rural amb molt de glamour. També és molt bonica l’Abadia del Priorat, un hotel rural amb molt glamour. A Gratallops, hi ha Cal Llop, molt agradable. També agradables Els Pàmpols a Porrera. Finalment, sempre recomanarem a tothom l’Hostal Sport de Falset, un hotel familiar amb molt d’encant, amb una taula excepcional i unes habitacions fantàstiques. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet, una casa rural amb habitacions i que fa menjars. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Hoy me complace extraordinariamente hablaros de un pueblo remoto, perdido en una comarca remota. Un municipio olvidado, y como tal, intacto, con una naturaleza virgen. Una tierra por descubrir. Estoy hablando de Cabacés, un minúsculo pueblecito de la comarca del Priorat, una pequeña patria. Se trata de un puñado de casas sobre una colina, rodeadas de un paisaje atormentado, complicado, salvaje. No tiene nada. Nada que ofrecer que sea espectacular, salvo el terreno que lo rodea y sus casas de piedra, pintadas de blanco. Sólo la iglesia parroquial, del siglo XVII, conserva buena parte de un retablo gótico de Santa María, del siglo XV, que podrán ser visitados este fin de semana. En las afueras empieza lo mejor. Ermitas colgadas entre el cielo y la tierra, que recuerdan, en casero, los eremitorios griegos. Como la ermita de San Juan, la más cercana a la villa. O la mucho más espectacular ermita de San Roque, pequeño edificio en una gruta, de estilo renacentista, bajo las peñas del Montsant. O el clímax, el paroxismo: la tremenda situación de la ermita de la Hoya, situada a 560 metros de altitud, junto a una fuente, y en una hondonada que justifica el nombre. De verdad que vale la pena hacer todas las malas carreteras que hay que hacer para llegar a Cabacés para ver estas tierras, el Montsant, Priorat y sus ermitas. O el río Siurana, o el río Montsant, con su bonito Puente Viejo. O las cuevas bajo las grutas, refugio durante las guerras. Creednos si os decimos que las montañas del Montsant, y el río del mismo nombre, son de lo mejor que hay en una comarca, ya de por sí muy hermosa. Uno de los más desconocidos rincones naturales de Cataluña. Se llega a Cabacés atravesando el Priorat, por Falset, Gratallops, y la Vilella Baixa. Se llega para vivir la fiesta del Aceite nuevo, un cultivo típico en el pueblo, que llenará con una feria temática su larga calle. También visitas guiadas al molino, el museo, en la iglesia … animación de calle para los niños, demostración in situ y en vivo de la elaboración de aceite, con molida de las aceitunas. También habrá comida popular, a precio super económico y servicio de guardería para el aceite que habreis comprado, para no tener que cargar todo el día con él. Os proponemos descubrir Cabacés con motivo y con la excusa de la fiesta del aceite. Pero os proponemos también, quizás, descubrir el Priorat este fin de semana, o este Puente de la Constitución. Admiren Siurana en lo alto de su risco increíble. Las vistas maravillosas sobre el Monsant. Visitad la Cartuja de Scala Dei, excelsa, incomparable ruina. Disfruten de los pueblos: Poboleda, Gratallops, las Vilella, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef … Túmbense cerca del río Siurana, junto al río Montsant. Entren dentro de las minas de plomo de Bellmunt, cerca Falset. Disfruten de los extraordinarios vinos de esta noble tierra. De los Prioratos, naturalmente, pero también de los Monsant. En el Priorat tiene muchos y buenos restaurantes y alojamientos. De calidad contrastada. En Cabacés hay un restaurante, que tal vez haya cerrado, o quizás no. En Siurana pueden dormir en el hotel rural La Siuranella, muy bonito y acogedor, con restaurante, muy interesante. O en el novísimo Mirador de Siurana, donde no hemos estado todavía, pero que tiene muy buena pinta. También os recomendamos, sobre todo para comer, el Hostal Populetus, en Poboleda, Tel.: 977.82.70.10. Menú muy bueno, y bien de precio. Cerca de Scala Dei, en La Morera del Monsant, está el hotel Balcón del Priorat, sencillo, baratito y bien situado. En Torroja del Priorat nos encanta Cal Compte, una casa rural acogerdora. También es muy bonita la Abadía del Priorat, un hotel rural con mucho glamour. En Gratallops, teneis Cal Llop, muy agradable. También agradables Los Pàmpols en Porrera. Finalmente, siempre recomendaremos a todos el Hostal Sport de Falset, un hotel familiar con mucho encanto, con una mesa excepcional y unas habitaciones fantásticas. En Margalef nos gustó el aspecto de cada Calbet, una casa rural con habitaciones y que hace comidas. ¡No os perdáis el Priorato!.