Medina del Campo

Medina del Campo és una de les grans ciutats medievals de Castellà, ara vinguda a menys, però encara potent, amb els seus 20.000 habitants. Medina del Campo va ser la seva fira, internacional durant segles, de les més importants d’Europa, ara també decaiguda, tot i que la vila encara és un nucli de comerç molt important. Medina és, sobretot, el seu casc antic, amb la gran plaça major, on s’hi feien les fires medievals, i que concentra els grans edificis renaixentistes i barrocs: la Casa Consistorial, la Colegiata de San Antolín, i el Palacio Real. De fet tot Medina és visitable, perquè el seu casc històric és conjunt històric-artístic. I Medina també és el seu impresionant castell de la Mota, magnífic, amb la seva torre de l’homenatge, poderosa. Per dormir, i per menjar, teniu l’Hotel Reina Isabel, en ple centre de la ciutat. Un hotel de tota la vida, habitacions senzilles, clàssiques, netes. Te un restaurant de menú al servei dels hostes. Una mica més allunyat teniu l’Hotel La Mota, típic hotel de viatjants de negocis. Modern sense ser nou, net, una mica de poble. Bon restaurant també.  Ens va agradar molt dinar a El Mortero, restaurant típic castellà però molt modern, posat al dia, gastronomia d’alçada, plats molt preparats, innovadors. Bons menús. Molt més tradicional és la Taberna Mohino, de tota la vida, típica. Menjar de Castella, taules de fusta. Bona carta. Al bar Casino també fan bona teca. Medina es pot visitar tot fent ruta per Castella, pels voltants de Valladolid, al mateix temps que Olmedo, bonica ciutat, o la fabulosa Tordesillas, amb el convent de Santa Clara, o bé Madrigal de las Altas Torres o Arévalo, amb les seves esglésies i el seu castell. Com veieu una terra de grans edificis, de places, d’esglésies i de castells, com el de la Mota, a Medina mateix, o com el de Coca, no gaire lluny.

Medina del Campo es una de las grandes ciudades medievales de Castilla, quizás ahora venida a menos, pero todavía potente, con sus 20.000 habitantes. Medina del Campo fue su feria, internacional durante siglos, de las más importantes de Europa, ahora también decaída, aunque la ciudad todavía es un núcleo de comercio muy importante. Medina es, sobre todo, su casco antiguo, con la gran plaza mayor, donde se hacían las ferias medievales, y que concentra los grandes edificios renacentistas y barrocos: la Casa Consistorial, la Colegiata San Antolín, y el Palacio Real. De hecho todo Medina es visitable, porque su casco histórico es conjunto histórico-artístico. Y Medina también es su impresionante castillo de la Mota, magnífico, con su torre del homenaje, poderosa. Para dormir, y para comer, tienen el Hotel Reina Isabel, en pleno centro de la ciudad. Un hotel de toda la vida, habitaciones sencillas, clásicas, limpias. Tiene un restaurante de menú al servicio de los huéspedes. Un poco más alejado tienen el Hotel La Mota, típico hotel de viajantes de negocios. Moderno sin ser nuevo, limpio, un poco de pueblo. Buen restaurante también. Nos gustó mucho la comida en El Mortero, restaurante típico castellano pero muy moderno, puesto al día, gastronomía de altura, platos muy preparados, innovadores. Buenos menús. Mucho más tradicional es la Taberna Mohino, de toda la vida, típica. Comida de Castilla, mesas de madera. Buena carta. En el bar Casino también hacen buena comida. Medina se puede visitar haciendo ruta por Castilla, por los alrededores de Valladolid, al tiempo que Olmedo, Tordesillas, Madrigal de las Altas Torres o Arévalo. Tierra de grandes edificios, de plazas, de iglesias y de castillos, como el de la Mota, en Medina mismo, o como el de Coca, no muy lejos.

 

Sant Gaietà a Aitona

A Aitona, un bonic poble del pla de Lleida, una vila fruitera tocant la vall del riu Segre, fan festa grossa per Sant Gaietà, a finals de maig, aquest any el dissabte 18 i el diumenge 19.  És aquesta una terra ferrenya, de paisatges ocres, que l’aigua canalitzada del Segre tenyeix de verd tendra totes les primaveres. És un paisatge difícil, molt poc turístic, però que te un encant diferent, pedagògic. Els amants de les aus disfrutaran amb les que podran veure a les vores del riu, i encara més a llocs propers com l’embassament mort d’Utxesa, paradís ornitològic. Darrerament s’ha inaugurat un camí natural que va de Torres de Segre, un poble veí d’Aitona, al riu Segre i al pantà d’Utxesa. No us el podeu perdre. Una mena de territori molt estrany, molt diferent del que estem acostumats. On no arriba l’aigua, la terra seca només admet blat i oliveres. Prop de l’aigua però, floreixen els préssecs i les cireres. I encara, l’arrós i el cotó. En les represes apareix el paroxisme de la vida aquàtica i volàtil. Vegetació de ribera, força ben conservada. La vila s’aixeca sobre el Segre, en un altiplà, devallant des d’un turó, on encara s’endevinen les restes d’un castell, completament enrunat, dominada per la imponent obra de la seva església de Sant Antolí, barroca del XVIII, amb bonica façana. I poc més. Cases de poble, carrers estrets. És en aquests carrerons es desenvolupa la festa major, amb diverses activitats, senzilles per la canalla. I també un lluït mercat barroc, el diumenge, que ha anat guanyant empenta i que avui constitueix una bona sortida familiar. Bàsicament consisteix en una típica mostra d’oficis artesans, però amb la gràcia d’estar ambientada en un entorn rurals dels segles XVII i XVIII, moment de més gran poder d’Aitona. Veureu minyones fent la bugada, minyons fabricant paper o aiguardent, treballar el cisteller, la filadora, el ferrer o el boter. A més dels oficis també gaudireu d’un mercat de pagès barroc, i d’una fira d’artesania i gastronòmica. La decoració del casc antic és molt encertada. Els més petits, i els grans també, disfrutareu amb els espectacles d’aquella època llunyana i amb la cercavila musical. Podeu dinar al restaurant habilitat al racó barroc. Menú de petacada: graellada de carn, postres, pa, vi i aigua. Al poble hi ha un parell de llocs on dinar alternativament. Proveu a Can Joan, a l’Avinguda Vint i Set de Gener, 21, Tel: 973 794 362. Cuina tradicional, carn a la brasa, cargols lleidetans. Essent la diada de Sant Gaietà no us perdeu l’ofrena tradicional de les tradicionals 12 espigues de blat al sant, que asseguren el pa i treball per tothom. Tampoc deixeu passar les visites comentades a l’església de Sant Antolí, que no sempre les tindreu tan a disposició. Arribareu a Aitona per la A2, l’autovia de Lleida, sortint-ne a Alcarràs per anar a Soses i d’allà a Aitona. Bona festa de Sant Gaietà a Aitona!.

En Aitona, un bonito pueblo cercano a Lleida, situado junto a la planície frutal del río Segre, hay fiestas por San Cayetano, a finales de mayo. Es esta una tierra adusta, de paisajes ocres, que el agua canalizada del Segre tiñe de un verde tierno todas las primaveras. Es un paisaje difícil, muy poco turístico, pero que tiene un encanto diferente, pedagógico. Los amantes de las aves disfrutarán con las que podrán ver en las orillas del río, y aún más en lugares cercanos como el embalse muerto de Utxesa, paraíso ornitológico. Últimamente se ha inaugurado un camino natural que va de Torres de Segre, un pueblo vecino de Aitona, hasta el río Segre y el pantano de Utxesa. No os lo podéis perder. Una especie de territorio muy extraño, muy diferente al que estamos acostumbrados. Donde no llega el agua, la tierra seca sólo admite trigo y olivos. Cerca del agua, florecen los melocotones y las cerezas. Y aún, el arroz y el algodón. En las represas aparece el paroxismo de la vida acuática y volátil. Vegetación de ribera, muy bien conservada. La villa se levanta sobre el Segre, en una meseta, bajando a desde una colina, donde aún se adivinan los restos de un castillo, completamente en ruinas, dominada por la imponente obra de su iglesia de San Antolín, barroca del XVIII, con hermosa fachada. Y poco más. Casas de pueblo, calles estrechas. Es en estos callejones donde se desarrolla la fiesta mayor pequeña, con un bello mercado barroco que ha ido ganando empuje y que hoy constituye una buena salida familiar. Básicamente consiste en una típica muestra de oficios artesanos, pero con la gracia de estar ambientada en un entorno rural de los siglos XVII y XVIII, momento de mayor poder de Aitona. Veréis criadas haciendo la colada, muchachos fabricantes papel o aguardiente, trabajadores del cesto y el canasto, la hilandera, el herrero o el botero. Además de los oficios también disfrutarán de un mercado de payés barroco, y de una feria de artesanía y gastronómica. La decoración del casco antiguo es muy acertada. Los más pequeños, y los mayores también, disfrutaréis con los espectáculos de aquella época lejana y con el pasacalles musical. Pueden comer en el restaurante habilitado en el rincón barroco. Menú campestre: parrillada de carne, postre, pan, vino y agua. En el pueblo hay un par de lugares donde comer alternativamente. Prueben en Can Joan, en la Avenida Veinte y Siete de Enero, 21, Tel: 973 794 362. Cocina tradicional, carne a la brasa, caracoles leridanos. Siendo la fiesta de San Cayetano no os perdáis la ofrenda de las tradicionales 12 espigas de trigo al santo, que aseguran el pan y trabajo para todos. Tampoco dejen pasar las visitas comentadas a la iglesia de San Antolín, que no siempre las tendrá tan a disposición. Llegarán hasta Aitona por la A2, la autovía de Lleida, saliendo en Alcarràs para ir a Soses y de allí a Aitona.

Mercat Barroc a Aitona

A Aitona, un bonic poble proper a Lleida, situat vora la plana fruitera del riu Segre, fan festa grossa per Sant Gaietà, a finals de maig, aquest any el diumenge 22.  És aquesta una terra ferrenya, de paisatges ocres, que l’aigua canalitzada del Segre tenyeix de verd tendra totes les primaveres. És un paisatge difícil, molt poc turístic, però que te un encant diferent, pedagògic. Els amants de les aus disfrutaran amb les que podran veure a les vores del riu, i encara més a llocs propers com l’embassament mort d’Utxesa, paradís ornitològic. Darrerament s’ha inaugurat un camí natural que va de Torres de Segre, un poble veí d’Aitona, al riu Segre i al pantà d’Utxesa. No us el podeu perdre. Una mena de territori molt estrany, molt diferent del que estem acostumats. On no arriba l’aigua, la terra seca només admet blat i oliveres. Prop de l’aigua però, floreixen els préssecs i les cireres. I encara, l’arrós i el cotó. En les represes apareix el paroxisme de la vida aquàtica i volàtil. Vegetació de ribera, força ben conservada. La vila s’aixeca sobre el Segre, en un altiplà, devallant des d’un turó, on encara s’endevinen les restes d’un castell, completament enrunat, dominada per la imponent obra de la seva església de Sant Antolí, barroca del XVIII, amb bonica façana. I poc més. Cases de poble, carrers estrets. És en aquests carrerons es desenvolupa la festa major petita, amb un lluït mercat barroc que ha anat guanyant empenta i que avui constitueix una bona sortida familiar. Bàsicament consisteix en una típica mostra d’oficis artesans, però amb la gràcia d’estar ambientada en un entorn rurals dels segles XVII i XVIII, moment de més gran poder d’Aitona. Veureu minyones fent la bugada, minyons fabricant paper o aiguardent, treballar el cisteller, la filadora, el ferrer o el boter. A més dels oficis també gaudireu d’un mercat de pagès barroc, i d’una fira d’artesania i gastronòmica. La decoració del casc antic és molt encertada. Els més petits, i els grans també, disfrutareu amb els espectacles d’aquella època llunyana i amb la cercavila musical. Podeu dinar al restaurant habilitat al racó barroc. Menú de petacada: graellada de carn, postres, pa, vi i aigua. Al poble hi ha un parell de llocs on dinar alternativament. Proveu a Can Joan, a l’Avinguda Vint i Set de Gener, 21, Tel: 973 794 362. Cuina tradicional, carn a la brasa, cargols lleidetans. Essent la diada de Sant Gaietà no us perdeu l’ofrena tradicional de les tradicionals 12 espigues de blat al sant, que asseguren el pa i treball per tothom. Tampoc deixeu passar les visites comentades a l’església de Sant Antolí, que no sempre les tindreu tan a disposició. Arribareu a Aitona per la A2, l’autovia de Lleida, sortint-ne a Alcarràs per anar a Soses i d’allà a Aitona. Bon mercat barroc!.

En Aitona, un bonito pueblo cercano a Lleida, situado junto a la planície frutal del río Segre, hay fiestas por San Cayetano, a finales de mayo. Es esta una tierra adusta, de paisajes ocres, que el agua canalizada del Segre tiñe de un verde tierno todas las primaveras. Es un paisaje difícil, muy poco turístico, pero que tiene un encanto diferente, pedagógico. Los amantes de las aves disfrutarán con las que podrán ver en las orillas del río, y aún más en lugares cercanos como el embalse muerto de Utxesa, paraíso ornitológico. Últimamente se ha inaugurado un camino natural que va de Torres de Segre, un pueblo vecino de Aitona, hasta el río Segre y el pantano de Utxesa. No os lo podéis perder. Una especie de territorio muy extraño, muy diferente al que estamos acostumbrados. Donde no llega el agua, la tierra seca sólo admite trigo y olivos. Cerca del agua, florecen los melocotones y las cerezas. Y aún, el arroz y el algodón. En las represas aparece el paroxismo de la vida acuática y volátil. Vegetación de ribera, muy bien conservada. La villa se levanta sobre el Segre, en una meseta, bajando a desde una colina, donde aún se adivinan los restos de un castillo, completamente en ruinas, dominada por la imponente obra de su iglesia de San Antolín, barroca del XVIII, con hermosa fachada. Y poco más. Casas de pueblo, calles estrechas. Es en estos callejones donde se desarrolla la fiesta mayor pequeña, con un bello mercado barroco que ha ido ganando empuje y que hoy constituye una buena salida familiar. Básicamente consiste en una típica muestra de oficios artesanos, pero con la gracia de estar ambientada en un entorno rural de los siglos XVII y XVIII, momento de mayor poder de Aitona. Veréis criadas haciendo la colada, muchachos fabricantes papel o aguardiente, trabajadores del cesto y el canasto, la hilandera, el herrero o el botero. Además de los oficios también disfrutarán de un mercado de payés barroco, y de una feria de artesanía y gastronómica. La decoración del casco antiguo es muy acertada. Los más pequeños, y los mayores también, disfrutaréis con los espectáculos de aquella época lejana y con el pasacalles musical. Pueden comer en el restaurante habilitado en el rincón barroco. Menú campestre: parrillada de carne, postre, pan, vino y agua. En el pueblo hay un par de lugares donde comer alternativamente. Prueben en Can Joan, en la Avenida Veinte y Siete de Enero, 21, Tel: 973 794 362. Cocina tradicional, carne a la brasa, caracoles leridanos. Siendo la fiesta de San Cayetano no os perdáis la ofrenda de las tradicionales 12 espigas de trigo al santo, que aseguran el pan y trabajo para todos. Tampoco dejen pasar las visitas comentadas a la iglesia de San Antolín, que no siempre las tendrá tan a disposición. Llegarán hasta Aitona por la A2, la autovía de Lleida, saliendo en Alcarràs para ir a Soses y de allí a Aitona.