Barbacoes al pantà de Sau


picnic_panta_sau (2)

En mig d’una natura molt bonica, a dos passes de l’aigua del pantà de Sau, hi ha una àrea de lleure amb picnic i barbacoes, molt interessant per a una sortida familiar. Està just a tocar del lloc on més bé podreu disfrutar de les vistes sobre aquest inmens llac artificial. Just al final de la pista, ben asfaltada i prou correcta pel que fa al seu estat i amplada, que porta des de la presa de Sau al Club Nàutic de Vilanova de Sau. Si seguiu endavant fins arribar a la vora de l’aigua, trobareu aquesta magnífica àrea d’esplai, que fa uns anys estava simplement asquerosa, i que ha estat en obres els darrers temps, i que ara podreu disfrutar nova de trinca. Com ja hem dit, està situada molt a la vora del pantà de Sau, en un indret ple de bosc, un xic, molt poc enlairat, i amb vistes excepcional a l’antiga església de Sant Romà de Sau, romànica, les ruines de la qual. sobresurten d’entre les aigües del pantà, més o menys depenent de la sequera. Si n’hi ha molta, i l’embassament està buit, veureu tot el temple, (compte, és perillós). Si està ple, només veureu la punta del campanar, peròi podreu banyar-vos. El nou picnic, amb la remodelació, ha perdut places d’aparcament, però ara és menys caòtic, més ordenat. N’han quedat unes 40, (2 per a minusvàlids), i n’han fet una per a autocars. Diseminades pel bosc, amb bona ombra, trobareu unes quantes taules de fusta. També hi ha una font i un punt de recollida selectiva de brossa. Per arribar-hi cal anar fins Vilanova de Sau, i d’aquest poble seguir carretera endavant fins la presa. Un cop a l’altre costat continueu per la pista a mà esquerra, no agafeu mai cap trencall a mà dreta, ni cap pista que s’enfili a la muntanya. Està indicat el club naútic, que trobareu i atravessareu. Arribareu a un restaurant i hotel, que deixareu a mà dreta, seguint pista endavant. Aquest hotel és l’Hotel La Riba, que ens agrada. Disposa de habitacions senzilles i és un bon restaurant. Poc a poc baixareu i veureu ja l’aigua del pantà al final del camí, i llavors entrareu en la zona de picnic, que està tancada amb una tanca de fusta. Allà mateix teniu l’aparcament. De l’antiga àrea han conservat una coberta, que abans estava molt abandonada. L’han pintat però està igual. És ideal per si plou. Aquí hi ha unes altres taules i les úniques barbacoes del conjunt, sota cobert. Amb la nova normativa, els rètols que hi ha allà, i el que especifica en la pàgina web del parc natural de Guilleries, al qual pertany. Aprofiteu per passar el dia a la zona que és molt bonica, verda, gemada. Hi ha llocs tan emblemàtics com ara Folgueroles, el poble natal de Mossén Cinto Verdaguer. O bé el petit poblet de Tavèrnoles, amb les seves ermites dalt de les penyes, i el bosc amb la misteriosa pedra dels sacrificis. O el bellíssim monestir romànic de Sant Pere de Casserres, enclavat damunt del riu Ter, en un indret d’una bellessa arrebatadora, tot plegat situat prop del parador de Sau, just a la cua del pantà. Us recomanem vivament que pugeu fins Vilanova de Sau, a una hora de Barcelona, per la C-17 anant via Vic, per seguir, passat Vic, la C-25 en direcció Girona, i sortir-ne per prendre l’antiga N-141 cap a Vilanova de Sau. No us ho perdeu!.  Si us cal dinar allà, i no sou amants del pícnic, teniu molta sort. Tota aquesta terra està farcida de bons restaurants. A Vilanova teniu El canari de la Cèlia, cassolà i creatiu, o El Ferrer de Tall, carns a la brasa, al tel: 938 84 70 31. Camí de l’àrea de lleure ja us hem comentat l’Hotel La Riba, amb un bon restaurant. Fora de Vilanova hi ha el legendari Fusimanya, un temple de l’art culinari, on no dinareu si no heu reservat, o Can Jubany, un ultra recomanat restaurant, conegut internacionalment. Ca La Manyana, un hostal de caràcter, d’aquells clàssics, arrelats a la terra. També ens han agradat, a Tavèrnoles, Cal Janot, o Colomer, que te bons preus i cuina tradicional, amb bona brasa. I, a les piscines de Tavèrnoles hi ha el Roquet, que és hostal i restaurant. Al bellíssim racó desconegut del Pont de Malafogassa, en la pista que de Vilanova de Sau porta a Sant Sadurní d’Osormort, trobareu un complex amb un càmping, un restaurant i zona d’esbarjo. Al cor més amagat de les Guilleries. Bona barbacoa a Sau!.

En medio de una naturaleza muy bonita, a dos pasos del agua del pantano de Sau, hay un área de ocio con picnic y barbacoas, muy interesante para una salida familiar. Está justo al lado del lugar donde mejor se puede disfrutar de las vistas sobre este inmenso lago artificial. Justo al final de la pista, bien asfaltada y bastante correcta en cuanto a su estado y anchura, que lleva desde Sau hasta el Club Náutico de Vilanova de Sau. Si sigue adelante hasta llegar al borde del agua, encontrará esta magnífica área de esparcimiento, que hace unos años estaba simplemente asquerosa, y que ha estado en obras los últimos tiempos, y que ahora podrá disfrutar totalmente nueva. Como ya hemos dicho, está situada muy cerca del pantano de Sau, en un lugar lleno de bosque, un poco, muy poco elevado, y con vistas excepcional en la antigua iglesia de Sant Romà de Sau, románica, que sobresale de entre las aguas del pantano, más o menos dependiendo de la sequía. Si hay mucha, y el embalse está vacío, verá todo el templo, (es peligroso). Si está lleno, sólo verá la punta del campanario, pero podrá bañarse. El nuevo picnic, con la remodelación, ha perdido plazas de aparcamiento, pero ahora es menos caótico, más ordenado. Han quedado unas 40, (2 para minusválidos), y han hecho una para autocares. Diseminadas por el bosque, con buena sombra, encontrará varias mesas de madera. También hay una fuente y un punto de recogida selectiva de basura. Sigan las indicaciones del club náutico, que se encuentra y se atraviesa. Llegarán a un restaurante y hotel, que dejaréis a mano derecha, siguiendo pista adelante. Este hotel es el Hotel La Riba, que nos gusta. Dispone de habitaciones sencillas y es un buen restaurante. Poco a poco bajaréis y verán ya el agua del pantano al final del camino, y entonces entraréis en la zona de picnic, que está cerrada con una valla de madera. Allí mismo tienen el aparcamiento. De la antigua área han conservado una cubierta, que antes estaba muy abandonada. La han pintado pero está igual. Es ideal por si llueve. Aquí hay otras mesas y las únicas barbacoas del conjunto, a cubierto. Aprovechen para pasar el día en la zona que es muy bonita. Hay lugares tan emblemáticos como Folgueroles, el pueblo natal de Mossén Cinto Verdaguer. O bien el pequeño pueblo de Tavèrnoles, con sus ermitas arriba de las peñas, y el bosque con la misteriosa piedra de los sacrificios. O el bellísimo monasterio románico de Sant Pere de Casserres, enclavado sobre el río Ter, en un lugar de una belleza arrebatadora, todo ello situado cerca del parador de Sau, justo en la cola del pantano. Recomendamos vivamente subir hasta Vilanova de Sau, a una hora de Barcelona, ​​por la C-17 yendo vía Vic, para seguir, pasado Vic, la C-25 en dirección Girona, y salir para tomar la antigua N- 141 hacia Vilanova de Sau. ¡No se lo pierdan!.

Sant Gaietà a Aitona


aitona

A Aitona, un bonic poble del pla de Lleida, una vila fruitera tocant la vall del riu Segre, fan festa grossa per Sant Gaietà, a finals de maig, aquest any el dissabte 18 i el diumenge 19.  És aquesta una terra ferrenya, de paisatges ocres, que l’aigua canalitzada del Segre tenyeix de verd tendra totes les primaveres. És un paisatge difícil, molt poc turístic, però que te un encant diferent, pedagògic. Els amants de les aus disfrutaran amb les que podran veure a les vores del riu, i encara més a llocs propers com l’embassament mort d’Utxesa, paradís ornitològic. Darrerament s’ha inaugurat un camí natural que va de Torres de Segre, un poble veí d’Aitona, al riu Segre i al pantà d’Utxesa. No us el podeu perdre. Una mena de territori molt estrany, molt diferent del que estem acostumats. On no arriba l’aigua, la terra seca només admet blat i oliveres. Prop de l’aigua però, floreixen els préssecs i les cireres. I encara, l’arrós i el cotó. En les represes apareix el paroxisme de la vida aquàtica i volàtil. Vegetació de ribera, força ben conservada. La vila s’aixeca sobre el Segre, en un altiplà, devallant des d’un turó, on encara s’endevinen les restes d’un castell, completament enrunat, dominada per la imponent obra de la seva església de Sant Antolí, barroca del XVIII, amb bonica façana. I poc més. Cases de poble, carrers estrets. És en aquests carrerons es desenvolupa la festa major, amb diverses activitats, senzilles per la canalla. I també un lluït mercat barroc, el diumenge, que ha anat guanyant empenta i que avui constitueix una bona sortida familiar. Bàsicament consisteix en una típica mostra d’oficis artesans, però amb la gràcia d’estar ambientada en un entorn rurals dels segles XVII i XVIII, moment de més gran poder d’Aitona. Veureu minyones fent la bugada, minyons fabricant paper o aiguardent, treballar el cisteller, la filadora, el ferrer o el boter. A més dels oficis també gaudireu d’un mercat de pagès barroc, i d’una fira d’artesania i gastronòmica. La decoració del casc antic és molt encertada. Els més petits, i els grans també, disfrutareu amb els espectacles d’aquella època llunyana i amb la cercavila musical. Podeu dinar al restaurant habilitat al racó barroc. Menú de petacada: graellada de carn, postres, pa, vi i aigua. Al poble hi ha un parell de llocs on dinar alternativament. Proveu a Can Joan, a l’Avinguda Vint i Set de Gener, 21, Tel: 973 794 362. Cuina tradicional, carn a la brasa, cargols lleidetans. Essent la diada de Sant Gaietà no us perdeu l’ofrena tradicional de les tradicionals 12 espigues de blat al sant, que asseguren el pa i treball per tothom. Tampoc deixeu passar les visites comentades a l’església de Sant Antolí, que no sempre les tindreu tan a disposició. Arribareu a Aitona per la A2, l’autovia de Lleida, sortint-ne a Alcarràs per anar a Soses i d’allà a Aitona. Bona festa de Sant Gaietà a Aitona!.

En Aitona, un bonito pueblo cercano a Lleida, situado junto a la planície frutal del río Segre, hay fiestas por San Cayetano, a finales de mayo. Es esta una tierra adusta, de paisajes ocres, que el agua canalizada del Segre tiñe de un verde tierno todas las primaveras. Es un paisaje difícil, muy poco turístico, pero que tiene un encanto diferente, pedagógico. Los amantes de las aves disfrutarán con las que podrán ver en las orillas del río, y aún más en lugares cercanos como el embalse muerto de Utxesa, paraíso ornitológico. Últimamente se ha inaugurado un camino natural que va de Torres de Segre, un pueblo vecino de Aitona, hasta el río Segre y el pantano de Utxesa. No os lo podéis perder. Una especie de territorio muy extraño, muy diferente al que estamos acostumbrados. Donde no llega el agua, la tierra seca sólo admite trigo y olivos. Cerca del agua, florecen los melocotones y las cerezas. Y aún, el arroz y el algodón. En las represas aparece el paroxismo de la vida acuática y volátil. Vegetación de ribera, muy bien conservada. La villa se levanta sobre el Segre, en una meseta, bajando a desde una colina, donde aún se adivinan los restos de un castillo, completamente en ruinas, dominada por la imponente obra de su iglesia de San Antolín, barroca del XVIII, con hermosa fachada. Y poco más. Casas de pueblo, calles estrechas. Es en estos callejones donde se desarrolla la fiesta mayor pequeña, con un bello mercado barroco que ha ido ganando empuje y que hoy constituye una buena salida familiar. Básicamente consiste en una típica muestra de oficios artesanos, pero con la gracia de estar ambientada en un entorno rural de los siglos XVII y XVIII, momento de mayor poder de Aitona. Veréis criadas haciendo la colada, muchachos fabricantes papel o aguardiente, trabajadores del cesto y el canasto, la hilandera, el herrero o el botero. Además de los oficios también disfrutarán de un mercado de payés barroco, y de una feria de artesanía y gastronómica. La decoración del casco antiguo es muy acertada. Los más pequeños, y los mayores también, disfrutaréis con los espectáculos de aquella época lejana y con el pasacalles musical. Pueden comer en el restaurante habilitado en el rincón barroco. Menú campestre: parrillada de carne, postre, pan, vino y agua. En el pueblo hay un par de lugares donde comer alternativamente. Prueben en Can Joan, en la Avenida Veinte y Siete de Enero, 21, Tel: 973 794 362. Cocina tradicional, carne a la brasa, caracoles leridanos. Siendo la fiesta de San Cayetano no os perdáis la ofrenda de las tradicionales 12 espigas de trigo al santo, que aseguran el pan y trabajo para todos. Tampoco dejen pasar las visitas comentadas a la iglesia de San Antolín, que no siempre las tendrá tan a disposición. Llegarán hasta Aitona por la A2, la autovía de Lleida, saliendo en Alcarràs para ir a Soses y de allí a Aitona.

Mercat Barroc a Aitona


A Aitona, un bonic poble proper a Lleida, situat vora la plana fruitera del riu Segre, fan festa grossa per Sant Gaietà, a finals de maig, aquest any el diumenge 22.  És aquesta una terra ferrenya, de paisatges ocres, que l’aigua canalitzada del Segre tenyeix de verd tendra totes les primaveres. És un paisatge difícil, molt poc turístic, però que te un encant diferent, pedagògic. Els amants de les aus disfrutaran amb les que podran veure a les vores del riu, i encara més a llocs propers com l’embassament mort d’Utxesa, paradís ornitològic. Darrerament s’ha inaugurat un camí natural que va de Torres de Segre, un poble veí d’Aitona, al riu Segre i al pantà d’Utxesa. No us el podeu perdre. Una mena de territori molt estrany, molt diferent del que estem acostumats. On no arriba l’aigua, la terra seca només admet blat i oliveres. Prop de l’aigua però, floreixen els préssecs i les cireres. I encara, l’arrós i el cotó. En les represes apareix el paroxisme de la vida aquàtica i volàtil. Vegetació de ribera, força ben conservada. La vila s’aixeca sobre el Segre, en un altiplà, devallant des d’un turó, on encara s’endevinen les restes d’un castell, completament enrunat, dominada per la imponent obra de la seva església de Sant Antolí, barroca del XVIII, amb bonica façana. I poc més. Cases de poble, carrers estrets. És en aquests carrerons es desenvolupa la festa major petita, amb un lluït mercat barroc que ha anat guanyant empenta i que avui constitueix una bona sortida familiar. Bàsicament consisteix en una típica mostra d’oficis artesans, però amb la gràcia d’estar ambientada en un entorn rurals dels segles XVII i XVIII, moment de més gran poder d’Aitona. Veureu minyones fent la bugada, minyons fabricant paper o aiguardent, treballar el cisteller, la filadora, el ferrer o el boter. A més dels oficis també gaudireu d’un mercat de pagès barroc, i d’una fira d’artesania i gastronòmica. La decoració del casc antic és molt encertada. Els més petits, i els grans també, disfrutareu amb els espectacles d’aquella època llunyana i amb la cercavila musical. Podeu dinar al restaurant habilitat al racó barroc. Menú de petacada: graellada de carn, postres, pa, vi i aigua. Al poble hi ha un parell de llocs on dinar alternativament. Proveu a Can Joan, a l’Avinguda Vint i Set de Gener, 21, Tel: 973 794 362. Cuina tradicional, carn a la brasa, cargols lleidetans. Essent la diada de Sant Gaietà no us perdeu l’ofrena tradicional de les tradicionals 12 espigues de blat al sant, que asseguren el pa i treball per tothom. Tampoc deixeu passar les visites comentades a l’església de Sant Antolí, que no sempre les tindreu tan a disposició. Arribareu a Aitona per la A2, l’autovia de Lleida, sortint-ne a Alcarràs per anar a Soses i d’allà a Aitona. Bon mercat barroc!.

En Aitona, un bonito pueblo cercano a Lleida, situado junto a la planície frutal del río Segre, hay fiestas por San Cayetano, a finales de mayo. Es esta una tierra adusta, de paisajes ocres, que el agua canalizada del Segre tiñe de un verde tierno todas las primaveras. Es un paisaje difícil, muy poco turístico, pero que tiene un encanto diferente, pedagógico. Los amantes de las aves disfrutarán con las que podrán ver en las orillas del río, y aún más en lugares cercanos como el embalse muerto de Utxesa, paraíso ornitológico. Últimamente se ha inaugurado un camino natural que va de Torres de Segre, un pueblo vecino de Aitona, hasta el río Segre y el pantano de Utxesa. No os lo podéis perder. Una especie de territorio muy extraño, muy diferente al que estamos acostumbrados. Donde no llega el agua, la tierra seca sólo admite trigo y olivos. Cerca del agua, florecen los melocotones y las cerezas. Y aún, el arroz y el algodón. En las represas aparece el paroxismo de la vida acuática y volátil. Vegetación de ribera, muy bien conservada. La villa se levanta sobre el Segre, en una meseta, bajando a desde una colina, donde aún se adivinan los restos de un castillo, completamente en ruinas, dominada por la imponente obra de su iglesia de San Antolín, barroca del XVIII, con hermosa fachada. Y poco más. Casas de pueblo, calles estrechas. Es en estos callejones donde se desarrolla la fiesta mayor pequeña, con un bello mercado barroco que ha ido ganando empuje y que hoy constituye una buena salida familiar. Básicamente consiste en una típica muestra de oficios artesanos, pero con la gracia de estar ambientada en un entorno rural de los siglos XVII y XVIII, momento de mayor poder de Aitona. Veréis criadas haciendo la colada, muchachos fabricantes papel o aguardiente, trabajadores del cesto y el canasto, la hilandera, el herrero o el botero. Además de los oficios también disfrutarán de un mercado de payés barroco, y de una feria de artesanía y gastronómica. La decoración del casco antiguo es muy acertada. Los más pequeños, y los mayores también, disfrutaréis con los espectáculos de aquella época lejana y con el pasacalles musical. Pueden comer en el restaurante habilitado en el rincón barroco. Menú campestre: parrillada de carne, postre, pan, vino y agua. En el pueblo hay un par de lugares donde comer alternativamente. Prueben en Can Joan, en la Avenida Veinte y Siete de Enero, 21, Tel: 973 794 362. Cocina tradicional, carne a la brasa, caracoles leridanos. Siendo la fiesta de San Cayetano no os perdáis la ofrenda de las tradicionales 12 espigas de trigo al santo, que aseguran el pan y trabajo para todos. Tampoco dejen pasar las visitas comentadas a la iglesia de San Antolín, que no siempre las tendrá tan a disposición. Llegarán hasta Aitona por la A2, la autovía de Lleida, saliendo en Alcarràs para ir a Soses y de allí a Aitona.

Los Mallos de Riglos


Pujant la carretera que des d’Osca va cap a Pamplona, i que porta al Pirineu Aragonés, veureu a mà dreta, un espectacle natural inaudit: uns grans pans de pedra, gegantins, s’alçen damunt d’un poble de cases blanques. Val la pena aturar el cotxe per fer-hi una ullada i pendre quatre fotos. Però encara millor si preneu la desviació fins el poble que jau als seus peus, o si seguiu el sender senyalitzat fins la base d’aquests col·lossos. Heu de saber que cada mallo te un nom propi. Així teniu el Firé, el Pisón, el Puro, Castilla, los Volaos, Cuchillo, Melchor, Visera o del Agua. Els més petits també tenen el seu nom. El poblet de Riglos és pintoresc, sense més. Naturalment el major interés és dels Mallos, sobretot si us agraden els esports d’aventura, que podeu parcticar a la zona, com ara l’escalada, la bici, o el piragüisme al riu Gàllego, que corre sota els Mallos. Perdre uns dies aquí és interessant. Prop teniu el pantà de la Peña. Ayerbe, Bolea i la seva col·legiata, Murillo el Gállego i el seu romànic, o Loarre amb el seu imponent castell, són bons motius per una aturada. Si voleu dormir o menjar prop dels Mallos us recomanem a Murillo el Gállego, un poblet preciós amb una esglèsia romànica al·lucinant, la Real Posada de Liena. A Loarre, l’Hospederia de Loarre. A Ayerbe, l’hotel on es van allotjar les estrelles de Hollywood durant el rodatge del “Regne dels Cels”: L’Hotel Ayerbe. Com veieu un bon motiu per descansar en el vostre viatge per la N-240 camí de Pamplona o el Pirineu.

Subiendo la carretera que desde Huesca va hacia Pamplona, y que lleva al Pirineo Aragonés, encuentran a su derecha, un espectáculo natural inaudito: unos grandes bloques de piedra, gigantescos, que se alzan encima de un pueblo de casas blancas. Vale la pena detener el coche para hacer un vistazo y tomar cuatro fotos. Pero aún mejor si toman la desviación hasta el pueblo que yace a sus pies, o si siguen el sendero señalizado hasta la base de estos colosos. Deben saber que cada mallo tiene un nombre propio. Así tiene el Fire, el Pisón, el Puro, Castilla, los Volaos, Cuchillo, Melchor, Visera o del Agua. Los más pequeños también tienen su nombre. El pueblo de Riglos es pintoresco, sin más. Naturalmente el mayor interés es de los Mallos, sobre todo si os gustan los deportes de aventura, que se puede parcticar en la zona, como la escalada, la bici, o el piragüismo en el río Gállego, que corre bajo los Mallos. Perder unos días aquí es interesante. Cerca está el pantano de la Peña. Ayerbe, Bolea y su colegiata, Murillo el Gállego y su románico, o Loarre con su imponente castillo, son buenos motivos para un paro. Si quieren dormir o comer cerca de los Mallos les recomendamos Murillo el Gállego, un pueblecito precioso con una iglesia románica alucinante. Allí está la Real Posada de Liena. En Loarre, tienen la Hospederia de Loarre. En Ayerbe, el hotel donde se alojaron las estrellas de Hollywood durante el rodaje del “Reino de los Cielos”: El Hotel Ayerbe. Como veis un buen motivo para descansar en su viaje por la N-240 camino de Pamplona o el Pirineo.