Rondant pels camins

Una de les coses més boniques que es poden fer a la Costa Brava, amén de banyar-s’hi, és passejar pels seus camins de ronda. Tota la Costa Brava, des de Blanes fins Port-Bou, n’està plena. Servien als agents d’aduanes, guardia civil o carabiners, per vigilar la costa i prevenir el contraban. Els policies i els contrabandistes jugaven tota la nit al gat i la rata fent servir aquest serpentí de camins que creua penyals i cales de la nostra costa més encisadora. Avui dia, amb més o menys bon estat, proporcionen una passejada amable, una ocasió d’esport, o una ruta de descoberta. Si teniu fills petits, els encantarà fer un petit tram d’aquests camins fins descobrir aquella cala amagada. Poca estona, i sempre sota l’ombra acollidora dels pins. Si són més grans, podreu jugar a descobrir les Amèriques fent una bona porció de camí, fins la cala dels vostres somnis. Si només voleu gaudir del mar i les vistes, hi ha trams poc costosos, amb una relació qualitat-esforç inmillorable. Ideal per l’estiu, per fugir de la massificació de les grans platges. Deu minuts de camí i sereu en un altre univers: aigües netes, roques, una caleta coquetona. Ideal a la primavera o tardor per veure la costa en estat pur, com va ser creada, i banyar-vos els peus o quelcom més, en la cala abans esmentada. Els infants jugaran amb la sorra i les roques, a fet amagar o a fer el pirata.  A l’hivern el mar pica enfadat les vores del camí. O  bé, amb el cel net i el mar en calma, els camins acompanyen una ruta pausada i calma, amb un sol d’hivern, suau i enamorat. A l’hivern l’aire és transparent, i defineix els contorns al límit de l’ull humà. D’entre tots, amb nens i per principiants, us recomanem el camí de ronda que surt de Calella de Palafrugell i va cap a Llafranc. Gens cansat, i bones vistes. O el que va a l’inversa, de Calella vers el Cap Roig i més enllà, fins El Castell, passant per cales com el Crit, cala Bona, o cala Estreta. Aquest ja per més caminaires. També els que voregen les cales de Begur, de Tamariu a Aiguablava, i fins Sa Riera, o més al nord, a la Platja de Pals. Fantàstics i familiars són els que van de Blanes, de Sant Francesc a Santa Cecília, i fins Lloret. O els dels volts de Platja d’Aro, (a la foto), per Torre Valentina i que arriben a Calonge. O els que marxen cap el sur, des de Platja d’Aro cap a S’Agaró i Sant Feliu de Guixols. Podria escriure sense parar sobre camins de ronda. Però ja n’hi ha prou. Descobriu el vostre espai. Per dormir teniu molts llocs, molt bons. Desenes de bons hotels. Escolliu un punt dels camins de ronda que vulgueu visitar i cerqueu a partir d’aquí. Us fem la nostra selecció, que pot ser polivalent i general. Per Calella de Palafrugell, i en hotel, el Sant Roc, al peu d’un del més bonics camins de ronda. També el Garbí, o l’Alga, recientment reformat. En càmping, i per famílies, sense dubtar-ho el Mas Patotxes. Allunyat de la costa però amb fantàstiques instal·lacions. Per gent més jove La Siesta, i per sibarites de l’acampada, El Cypsela, definitivament quelcom més que un simple càmping.

Una de las cosas más bonitas que se pueden hacer en la Costa Brava, amén de bañarse en ella, es pasear por sus caminos de ronda. Toda la Costa Brava, desde Blanes hasta Port-Bou, está llena de ellos. Servían a los agentes de aduanas, guardia civil o Carabineros, para vigilar la costa y prevenir el contrabando. Los policías y los contrabandistas jugaban toda la noche al gato y el ratón en este serpentín de caminos que cruza acantilados y calas de nuestra costa más encantadora. Hoy en día, en más o menos buen estado, proporcionan un paseo amable, una ocasión de deporte, o una ruta de descubrimiento. Si tiene hijos pequeños, les encantará hacer un pequeño tramo de estos caminos hasta descubrir aquella cala escondida. Poco rato, y siempre bajo la sombra acogedora de los pinos. Si son mayores, pueden jugar a descubrir las Américas haciendo una buena porción de camino, hasta la cala de sus sueños. Si sólo desea disfrutar del mar y las vistas, hay tramos poco costosos, con una relación calidad-esfuerzo inmejorable. Ideal para el verano, para huir de la masificación de las grandes playas. Diez minutos de camino y amanecerá en otro universo: aguas limpias, rocas, una caleta coquetona. Ideal en primavera u otoño para ver la costa en estado puro, como fue creada, y bañarse los pies o algo más, en la cala antes mencionada. Los niños jugarán con la arena y las rocas, a hacer el pirata. En invierno el mar lame enfadado los bordes del camino. O bien, con el cielo limpio y el mar en calma, los caminos acompañan una ruta pausada y calma, con un sol de invierno, suave y enamorado. En invierno el aire es transparente, y define los contornos hasta el límite del ojo humano. De entre todos, con niños y para principiantes, se recomienda el camino de ronda que sale de Calella de Palafrugell y hacia Llafranc. Nada cansado, y buenas vistas. O el que va a la inversa, de Calella hacia el Cap Roig y más allá, hasta El Castell, pasando por calas como Crit, Cala Bona o Cala Estreta. Este ya para aventajados. También los que bordean las calas de Begur, de Tamariu a Aiguablava, y hasta Sa Riera, o más al norte, hacia la Playa de Pals. Fantásticos y familiares son los que van de Blanes, de San Francesc a Santa Cecilia, y hasta Lloret. O los de los alrededores de Platja d’Aro, (en la foto), por Torre Valentina y que llegan a Calonge. O los que marchan hacia el sur, desde Platja d’Aro a S’Agaró y Sant Feliu de Guíxols. Podría escribir sin parar sobre caminos de ronda. Pero ya basta. Descubra su espacio. Para dormir tiene muchos lugares, muy buenos. Decenas de buenos hoteles. Elija un punto de los caminos de ronda que desee visitar y busque a partir de aquí. Le hacemos nuestra selección, que puede ser polivalente y general. Por Calella de Palafrugell, y en hotel, el Sant Roc, al pie de uno de los más hermosos caminos de ronda. También el Garbí, o el Alga, recientemente reformado. En camping, y para familias, sin dudar lo Mas Patotxes. Alejado de la costa pero con fantásticas instalaciones. Para gente más joven La Siesta, y para sibaritas de la acampada, El Cypsela, definitivamente algo más que un simple camping.

Sully

Per nosaltres veure Sully va ser un miratge. No ens l’esperàvem. Havíem visitat ja tots els grans i magnífics castells del Loira: Chambord, Chenonceau, Villandry, Azay le Rideau, Cheverny, Ussé, Valençay… i fins i tot els secundaris com Chinon, Amboise, Chaumont, Blois, Saumur… Anàvem camí de París, per carreteres secundàries i allà, al bell mig d’un poble gran, a tocar del Loira maravellós, rodejat d’un fossat, se’ns aparagué aquest imponent castell. El poble no te gaires coses més, un parell d’esglésies i el passeig vora el riu. Però el castell, amb el seu parc mereix una detinguda visita. A més, els voltants més inmediats tenen altres fites que cal considerar, com ara l’abadia cistercenca de Saint-Benoît-sur-Loire, o l’oratori d’estil carolingi à Germigny des Prés, el castell museu de Gien o la ciutat d’Orleans. Si mireu el mapa de frança veureu que Sully està just en la drecera que de Bourges va fins Fontainebleau, i a París. A Sully hi ha molts allotjaments possibles, entre ells un bonic càmping de la cadena Hortus. O hotels de caràcter, com els agrada als francesos: mobles d’època, cortinatges i decoració pastel, com l’Hosteria del Gran Sully, amb bon restaurant, o La Closeraire, un elegant hotelet, també molt de gust francés.

Para nosotros ver Sully fue un espejismo. No nos lo esperábamos. Habíamos visitado ya todos los grandes y magníficos castillos del Loira: Chambord, Chenonceau, Villandry, Azay le Rideau, Cheverny, Ussé, Valençay … e incluso los secundarios como Chinon, Amboise, Chaumont, Blois, Saumur … Íbamos camino de París, por carreteras secundarias y allí, en medio de un pueblo grandote, junto al Loira maravilloso, rodeado de un foso, se nos apareció este imponente castillo. El pueblo no tiene muchas cosas más, un par de iglesias y el paseo junto al río. Pero el castillo, con su parque, merece una detenida visita. Además, los alrededores más inmediatos tienen otras metas que hay que considerar, como la abadía cisterciense de Saint-Benoît-sur-Loire, o el oratorio de estilo carolingio en Germigny des Prés, o bién el castillo museo de Gien o la ciudad de Orleans. Si miráis el mapa de Francia veréis que Sully está justo en el atajo que va de Bourges hasta Fontainebleau, y finalmente a París. En Sully hay muchos alojamientos posibles, entre ellos un bonito camping de la cadena Hortus. O hoteles de carácter, como les gusta a los franceses: muebles de época, cortinajes y decoración pastel, como la Hosteria del Gran Sully, con un buen restaurante, o La Closeraire, un elegante hotelito, también muy del gusto francés.