Capri


El nom de Capri apareix arreu de casa nostra com a sinònim de turisme. De turisme ideal. De turisme de sempre. Bar Capri, restaurant Capri, hotel Capri. Sovint son establiments que miren el mar, el nostre Mediterrani etern. Establiments blancs amb finestres blaves, amb quatre taules damunt un passeig marítim. No és coincidència. Capri és un destí mític des que l’Emperador Tiberi va decidir instal·lar-s’hi. Des de les hores, milers i milers de turistes, vinguts d’arreu del món, s’han embarcat a Sorrento, o a Nàpols, per posar el peu en aquesta idílica illa del golf napolità. I Capri els ha acollit, sempre igual, amb un somriure. Malgrat que ja està plena de cases, d’hotels, de bars i de restaurants. Malgrat que els vaixells ja no caben en el seu pintoresc port de Marina Grande. Malgrat que l’illa ja no és el que era quan els primers romàntics anglesos l’ocuparen a finals del segle XIX. A pesar de que aquell esperit aventurer està mort i enterrat. Tot i que Capri està venut al turisme, i a l’estiu és impossible moure’s pels seus carrers blancs, seguirem recomanant-vos vivament que feu cap a l’illa. Si pot ser per primavera o tardor, o bé durant l’hivern benigne. Hi arribareu en mitja hora escassa des de Sorrento, parking car i escàs al mateix port, vuit sortides diàries, que són més a l’estiu. O bé des del port de Nàpols, condicions semblants, trajecte més llarg. Un cop a Marina Grande cal pujar a Capri poble, a peu, en bus o en funicular. Un cop a Capri no us perdeu la balconada damunt la mar, la placeta on tots els escriptors han rendit tribut als Déus per una perfecció semblant. Us aconsellem voltar pels carrerons de l’illa fins el mirador del canone, amb vistes d’ocell sobre la costa sud. Amb vistes a Marina Piccola, per on es baixa seguint el camí Krupp, una obra d’art en ell mateix. O sobre la cartoixa de Sant Giacomo, que podeu visitar. Davant tindreu el farallons, en una vista que recordareu tota la vostra vida. Podeu també caminar o pendre el bus cap a Anacapri, la vila rural de l’illa, o fins el Mont Jovis, on hi hagué la vil·la de Tiberi. No us perdeu la Grotta Azzurra, ni el telefèric que puja fins dalt del penyal que domina l’illa. Podeu dormir a Capri, tot i que és caríssim. Malauradament haureu de dinar-hi segur. Els preus són d’escàndol. Proveu en els carrers més allunyats, o bé a Casa Isidoro, a Capri centre, a tocar de la plaça, a Via Roma, 17.  Un consell: per tornar al port, baixeu a peu, entre els patis de tarongers i llimoners, pel camí estret i humit que fa drecera. Són 10 minuts. Disfruteu de Capri!.

El nombre de Capri aparece por todas partes de España como sinónimo de turismo. De turismo ideal. De turismo de siempre. Bar Capri, restaurante Capri, hotel Capri. A menudo son establecimientos que miran al mar. Establecimientos blancos con ventanas azules, con cuatro mesas sobre un paseo marítimo. No es coincidencia. Capri es un destino mítico desde que el Emperador Tiberio decidió instalarse allí. Desde entonces, miles y miles de turistas, venidos de todo el mundo, se han embarcado en Sorrento, o en Nápoles, para poner el pie en esta idílica isla del golfo napolitano. Y Capri les ha acogido, siempre igual, con una sonrisa. A pesar de que ya está llena de casas, de hoteles, de bares y de restaurantes. A pesar de que los barcos ya no caben en su pintoresco puerto de Marina Grande. A pesar de que la isla ya no es lo que era cuando los primeros románticos ingleses la ocuparon a finales del siglo XIX. A pesar de que aquel espíritu aventurero está muerto y enterrado. Aunque Capri está vendida al turismo, y en verano es imposible moverse para sus calles blancas, seguiremos recomendando vivamente que visiteis la isla. Si puede ser en primavera u otoño, o bien durante el invierno benigno, mejor. Se llega en media hora escasa desde Sorrento, con parking caro y escaso en el mismo puerto, y ocho salidas diarias, que son más en verano. O bien desde el puerto de Nápoles, condiciones similares, trayecto más largo. Una vez en Marina Grande hay que subir a Capri pueblo, a pie, en bus o en funicular. Una vez en Capri no os perdáis el balcón sobre el mar, la plazoleta donde todos los escritores han rendido tributo a los Dioses por una perfección semejante. Os aconsejamos recorrer los callejones de la isla hasta el mirador del Canone, con vistas de pájaro sobre la costa sur. Con vistas a Marina Piccola, por donde se baja siguiendo el camino Krupp, una obra de arte en sí mismo. O sobre la cartuja de San Giacomo, que podéis visitar. Ante vosotros tendréis los farallones, en una vista que recordareis toda la vida. También se puede caminar o tomar el bus hacia Anacapri, la villa rural de la isla, o hasta el Monte Jovis, donde estuvo la villa de Tiberio. No os perdáis la Grotta Azzurra, ni el teleférico que sube hasta arriba del peñón que domina la isla. Pueden dormir en Capri, aunque es carísimo. Desgraciadamente deberán comer allí, seguro. Los precios son de escándalo. Prueben en las calles más alejadas, o bien en Casa Isidoro, en Capri centro, junto a la plaza, en Via Roma, 17. Un consejo: para volver al puerto, podeis bajar a pie, entre los patios de naranjos y limoneros, por el camino estrecho y húmedo que ataja. Son 10 minutos.