Cádiz

La ciutat de Càdis és diferent. És una vila plena de sorpreses. Com una Penyíscola, però a l’engròs, tancada dins les seves muralles, rodejada de mar, de l’oceà inmens, arreu. Com una illa. Només comunicada amb terra ferma per una llengua de terra. La Càdis antiga, amb els seus carrers ordenats, de cases de pisos, blancs i lluminosos, recorda vagament a la Barceloneta. Sempre ens ha seduït el misteri indescriptible de Càdis. Oceànica, ventada, oberta al blau, marinera. Però també tancada en ella mateixa, reclosa entre els murs, sabedora que vagis on vagis, el mar et limitarà el darrer moviment, l’escapatòria. Mediterrània, andalusa, vital i alegre, festiva. Però també melancòlica, com una presonera del seu destí, enrrocada en la seva península. Oriental, àrab, els seus carrerons i placetes recoletes fan olor de perfums vinguts de llocs ignots. Però també de peix fregit, de sal i de brea. Nosaltres vàrem estar-nos a l’hotel “Las Cortes”, dins del centre urbà antic. Molt recomanable. També trobareu molts hotels, de totes les cadenes, a l’itsme de sorra que comunica terra ferma amb l’illot on Cadis està situat. Els veureu perquè l’avinguda és lloc de pas obligat per arribar-vos fins la ciutat vella. Si us agrada la platja, aquests hotels són ideals, encarats a l’Atlàntic, amb un horitzó de 180 graus de mar.

La ciudad de Cádiz es diferente. Es una villa llena de sorpresas. Como una Peñíscola, pero al por mayor, encerrada en sus murallas, rodeada de mar, del océano inmenso, toda ella. Como una isla. Sólo comunicada con tierra firme por una lengua de tierra. La Cádiz antigua, con sus calles ordenadas, con sus casas de pisos, blancos y luminosos, recuerda vagamente a la Barceloneta. Siempre nos ha seducido el misterio indescriptible de Cádiz. Oceánica, abierta al viento, abierta al azul, marinera. Pero también cerrada en sí misma, encerrada entre los muros, sabedora de que vayas donde vayas, el mar te limitará el último movimiento, cortará la escapatoria. Mediterránea, andaluza, vital y alegre, festiva. Pero también melancólica, como una prisionera de su destino, enrrocada en su península. Oriental, árabe, sus callejuelas y plazoletas recoletas huelen a perfumes venidos de lugares ignotos. Pero huele también a pescado frito, a sal y brea. Nosotros estuvimos en el hotel “Las Cortes”, dentro del centro urbano antiguo. Muy recomendable. También encontrará muchos hoteles, de todas las cadenas, en el itsmo de arena que comunica tierra firme con el islote donde Cádiz está situado. Los verá porque la avenida es lugar de paso obligado para acercarse hasta la ciudad vieja. Si os gusta la playa, estos hoteles son ideales, encarados en el Atlántico, con un horizonte de 180 grados de mar.