L’Areny del Molí: pícnic i barbacoes


areny-del-moli

L’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va muntar fa uns anys una zona d’esbarjo al costat del riu llobregat, amb barbacoes i taules de pícnic. S’anomena l’Areny del Molí, i està situat al sud del municipi, com ja hem dit just al costat del riu Llobregat. L’ús d’aquesta zona de pícnic, així com els bancs i taules i de les barbacoes, és públic i gratuït, però això no vol dir que no haguem de respectar-lo, perquè es tracta d’un espai natural molt interessant. En tot cas cal advertir, però, que serà necessari complir amb la normativa de prevenció d’incendis de la Generalitat que, segons l’època de l’any, pot limitar o fins prohibir l’ús de les barbacoes en períodes d’alt risc d’incendi. L’ajuntament es fa càrrec de mantenir net i adequat aquest espai però serà responsabilitat de tots deixar-lo net i endreçat. Arribar-hi no és difícil però cal seguir unes instruccions ben precises per no perdre’s. No està lluny de Barcelona. Cal sortir per l’A-2, camí de Lleida, i en arribar a Abrera, passat Martorell, estar atents a prendre la carretera C-55 en direcció a Manresa. Tot molt ben indicat. Sortirem de la C-55 a Olesa de Montserrat Sud, també ben indicat. I, atenció, tot just girar, al mateix moment d’agafar la corba de la sortida, cal prendre a mà dreta un camí asfaltat, evitant en tot cas entrar a Olesa i, sobretot, passar sota el pont de les vies del tren. Aquest camí asfaltat us permetrà fer un canvi de sentit sense perill, perquè girà pel damunt de l’entrada a Olesa i us situa en posició de sortir per la mateixa sortida per on heu entrat. És clar que això ho podeu fer de moltes maneres, en un lloc o altre, si us heu passat el camí i heu passat el pont sota la via del tren. Gireu on pugueu i torneu a encarar, ara de sortida, el vial per on heu entrat. Per tal que ens entenguem: heu d’entrar a Olesa i, immediatament, com sigui, tornar agafar la mateixa sortida per on heu entrat per sortir-ne en direcció Barcelona. I això perquè?. Doncs perquè l’entrada al pícnic i a les barbacoes es fa pel ramal d’accés a la sortida d’Olesa cap a Barcelona. Just abans d’incorporar-vos de nou a la C-55 per on heu vingut, trobareu un camí asfaltat que surt a mà dreta cap a un polígon industrial. El seguim, i passarem pel davant de les indústries abans citades, creuarem un canal per un pont i ja entrarem a l’Areny del Molí. Podem deixar el cotxe a la zona més ample on hi ha una caseta blanca a tocar de la zona de pícnic. No estareu sols. La zona de pícnic i les barbacoes les coneix i les fa servir la gent d’Olesa, i pot estar molt plena. Aquesta àrea, propera al riu permet, a més, l’observació d’un tram fluvial de gran interès ornitològic. Si sou famílies amants de la natura i dels ocells podeu seguir el camí que surt de l’àrea de pícnic, riu amunt, i observar les aus fluvials entre les canyes. El camí acaba en arribar a una resclosa, precisament un bon punt fantàstic d’observació d’ànecs, polles d’aigua i altres ocells aquàtics. Si a l’areny del Molí no hi ha prou ocells, podeu anar riu avall per un corriol amb marques blanques i vermelles. Arribareu a un indret més tranquil anomenat Areny de Vilapou. No deixeu d’anar a fer un bon pícnic en aquest espai natural, humil i rodejat de fàbriques, però molt interessant des del punt de vista dels que gaudeixen de la natura. recordeu: arribareu fàcilment a Olesa, en una mitja hora llarga, una hora, si agafeu l’autovia que va a Lleida, la sense peatge, i la deixeu a la sortida 582 A, camí d’Olesa, ben indicat, per la carretera C-55. Al cap de 3 kilòmetres, agafeu la sortida Olesa sud, i ja us hem indicat el que cal fer. Podeu complementar la visita a Olesa amb una anada fins les coves del Salnitre, situades a la veïna vila de Collbato. També pujar a la muntanya sagrada de Montserrat, per veure aquest espai natural i cultural sense rival a casa nostra, el seu monestir, els seus museus i miradors. Si no voleu fer pícnic, i només hi aneu per veure el ocells, i necessiteu menjar alguna cosa, aneu al Café del Centre, on tenen bona teca, informal, bon menú diari. Al costat mateix teniu l’Olea, al carrer de l’església 23. Tel:  937 78 52 74. Bona taula. Casolà, de tota la vida, Cal Tallón.  No us perdeu la vila d’Olesa ni el seus arenys vora el riu!. Bona barbacoa a l’Areny del Molí!.

Al lado del rio Llobregat tenemos en Olesa de Montserrat un área de pícnic y barbacoas situada a escasos metros del rio Llobregat, en una zona ZEPA, de especial protección de aves acuáticas, llamada Areny del Molí. Allí disfrutaremos de mesas, barbacoas y espacio para correr los niños y jugar a fútbol. Un lugar de fácil acceso con los coches, por la carretera C-55 salida sur de Olesa. No tiene un horario y no está nunca cerrado. Buena barbacoa en Olesa.

Bujaraloz


Bujaraloz és un poble simpàtic, obert, col·locat allà, en mig del desert dels Monegros, a mig camí entre Fraga i Zaragoza per l’autopista AP2 o la carretera N-II. El sol, la llum, ho domina tot. A l’estiu fa un calor de por, la pols s’aixeca i s’acumula arreu. A l’hivern el fred és intens, dur, sense concesions, implacable. La vila es defensa com pot. Ha aprés a conviure amb la seva situació en aquest pàram inacable que en altres temps reculats, diuen, fou un bosc que feia negres les muntanyes: els Montes Negros, o Monegros. Ara d’arbre no en queda cap. Però la voluntat de la gent d’aquesta terra aragonesa ho pot tot. S’han fet regadius i, amb molta feina, es progressa. Veus cultius per tot. Els habitans de Bujaraloz són gent alegre, recia, com cal. Hospitalaris, com pertoca i més. Aquests dies de fi d’agost celebren Sant Agustí. Festes. La nit del divendres, a la matinada, toro embolat. El dissabte guerra d’aigua i escuma, un luxe oriental en aquestes contrades tan seques. A la tarda més toros, i a la nit, ball. Diumenge matinades, missa, cants populars i dances típiques, més ball, a la tarda, a la nit de nou, i més toros pels carrers. En aquestes contrades, els braus són una tradició sagrada. I així tots els dies. El dilluns, diada pels infants, hi ha xocolatada i parc infantil. I tota la setmana ball i més ball, i toros i més toros deixats anar pel poble. I continua tota una setmana de gresca, folklore, jotes i marxa. Ah!, i també toros pels més petits. Podeu anar-hi si us sembla bé. I si ara no us ve de gust, aneu-hi un altre dia, en una altra època. Veureu l’esglèsia de Sant Jaume i el palau de Torres Solanot, un casalot renaixentista. També l’ermita de la Virgen de las Nieves, tota una ironia en aquest secarral. Però el més interessant, encara que pugui semblar mentida, és la part paisagística i natural. Les llacunes salades, buides a l’estiu, plenes de vida a la primavera, són una reserva ecològica important, paradís de les aus. Les Salades o “salinetas” són un conjunt d’estanys, petits mars de sal i de guix, inclosos com a ZEPA ornitológica. És impressionant visitar-les, veure’n els horitzons infinits, blancs, llunars. Hi ha dues rutes marcades. Potser la millor sigui la que descobreix l’entorn de l’anomenada “La Salada de la Playa”, que encara conserva les restes d’antigues explotacions comercials de sal. Si sou amants dels rallies, del món del motor, no us ha de faltar mai viure l’emoció d’una Baja España Aragón, el rallye del desert aragonés, que sempre passa ben a tocar de la localitat. O, si sou joves, de cos o d’esperit, o de les dues coses, el Monegros Desert Festival, que es celebra al juliol entre Bujaraloz i Fraga, prop del poblet de Candasnos. Aquesta vila dura i amable, a mig camí de tot arreu, senyora dels Monegros, és un centre de bones excursions per la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de l’impressionant i desconegut monestir de Rueda, joia del Císter, o la fantàstica arquitectura del monestir benet de Sigena, amb la tomba de Pere d’Aragó. No gaire lluny trobem també l’anomenat Mar d’Aragó, el pantà de Mequinenza, amb els seus esports naútics a l’abast. Ideal per a famílies aventureres. Podeu dormir molt i molt bé, i menjar de primera, i molt bé de preu, a l’Hostal Las Sabinas, on la parella propietaria us dispensarà un tracte familiar. Habitacions senzilles però amb tota mena de serveis. Una veritable troballa.

Bujaraloz es un pueblo simpático, abierto, colocado allí, en medio del desierto de los Monegros, a medio camino entre Fraga y Zaragoza. El sol, la luz, lo domina todo. En verano hace un calor de miedo, el polvo se levanta y se acumula. En invierno el frío es intenso, duro, sin concesiones, implacable. La villa se defiende como puede. Ha aprendido a convivir con su situación en este páramo inacable que en otros tiempos remotos, dicen, fue un bosque que hacía negras las montañas: los Montes Negros, o Monegros. Ahora de árbol no queda ni uno. Pero la voluntad de la gente de esta tierra aragonesa lo puede todo. Se han hecho regadíos y, con mucho trabajo, se progresa. Los habitantes de Bujaraloz son gente alegre, recia, como es debido. Hospitalarios, como corresponde y más. Estos días de finales de agosto celebran San Agustín. Fiestas. La noche del viernes, en la madrugada, toro embolado. El sábado guerra de agua y espuma, un lujo oriental en esta región tan seca. Por la tarde más toros, y por la noche, baile. Domingo madrugadas, misa, cantos populares y danzas típicas, más baile, por la tarde, en la noche de nuevo, y más toros por las calles. En estas regiones, los toros son una tradición sagrada. Y así todos los días. El lunes, día para los niños, hay chocolatada y parque infantil. Y toda la semana baile y más baile, y toros y más toros sueltos por el pueblo. Y continúa toda una semana de juerga, folclore, jotas y marcha. Ah, y también toros para los más pequeños. Pueden ir si les parece bien. Y si ahora no les apetece, vayan otro día, en otra época. Verán la iglesia de Santiago y el palacio de Torres Solanot, un caserón renacentista. También la ermita de la Virgen de las Nieves, toda una ironía en este secarral. Pero lo más interesante, aunque pueda parecer mentira, es la parte paisajística y natural. Las lagunas saladas, vacías en verano, llenas de vida en primavera, son una reserva ecológica importante, paraíso de las aves. Las Saladas o “salinetas” son un conjunto de estanques, pequeños mares de sal y de yeso, incluidos como ZEPA ornitológica. Es impresionante visitarlas, ver los horizontes infinitos, blancos, lunares. Hay dos rutas marcadas. Quizá la mejor sea la que descubre el entorno de la llamada “La Salada de la Playa”, que aún conserva los restos de antiguas explotaciones comerciales de sal. Si sois amantes de los rallies, del mundo del motor, no debe faltar nunca vivir la emoción de una Baja España Aragón, el rallye del desierto aragonés, que siempre pasa muy cerca de la localidad. O, si sois jóvenes, de cuerpo o de espíritu, o de ambas cosas, el Monegros Desert Festival, que se celebra en julio entre Bujaraloz y Fraga, cerca del pueblo de Candasnos. Esta villa dura y amable, a medio camino de todas partes, señora de los Monegros, es un centro de buenas excursiones por la comarca. A 64 kms. de Zaragoza, a 32 de la impresionante y desconocido monasterio de Rueda, joya del Cister, o la fantástica arquitectura del monasterio benedictino de Sigena, con la tumba de Pedro de Aragón. No muy lejos encontramos también el llamado Mar de Aragón, el pantano de Mequinenza, con sus deportes naúticos al alcance de todos. Ideal para familias aventureras. Pueden dormir muy bien, y comer de primera, y muy bien de precio, en el Hostal Las Sabinas, donde la pareja propietaria les dispensará un trato familiar. Habitaciones sencillas pero con todo tipo de servicios. Un verdadero hallazgo.