Family Week i Renaixement a Calella


Fira_renaixentista_2014

A la Costa del Maresme, una mica més enllà de Mataró, i d’Arenys, a una hora de Barcelona, trobareu l’encantadora població turística de Calella de la Costa. A només 50 kms. de casa. Us serà molt fàcil d’arribar-hi per la C-31 o la C-32, l’autopista de la costa, la que va per Mataró. O bé en tren de la línia C-1. Si bé a l’estiu Calella de la Costa és una gran aglomeració, invadida com està sempre per milers de estiuejants de les més variades procedències, ara, al juny, la cosa és diferent. Es pot passejar sense gaires problemes, i gaudir de la seva platja, llarga, de sorra gruixuda, bonica, i que ara estarà molt més buida. I si us proposem una anada familiar a Calella és perquè aquest darrer cap de setmana de de juny, i amb motiu de l’Any del Turisme Familiar, Calella presenta una oferta adreçada a les famílies on destaca l’allotjament gratuït per a nens i nenes menors de 12 anys en molts dels seus hotels. Perquè aquest cap de setmana, els dies 28 i 29 de juny, Calella se suma a la celebració de l’Any del Turisme Familiar, impulsat per la Direcció General de Turisme, amb el Calella Family Weekend, un cap de setmana ple d’activitats adreçades a l’oci, diversió i descans de tota la família. Amb aquest motiu s’han programat un ventall d’activitats en las que hi podran participar tots el membres de família. Hi haurà visites i rutes guiades per conèixer el municipi i la seva història, activitats nàutiques per a totes les edats, una festa on els més petits seran els protagonistes. I, per si això fos poca cosa trobareu tots els cercaviles, espectacles i paradetes que hi haurà a la ciutat amb motiu de la celebració de la Fira Renaixentista, que coincideix en aquest cap de setmana també. Amb el paquet Calella Family Weekend es podrà visitar gratuïtament el Centre d’Interpretació del Far, El Refugi Antiaeri i el Museu-Arxiu Municipal. Trobareu tota la informació que necessiteu al web municipal. Per altra banda, com ja hem dit, s’escau un lluït mercat renaixentista, l’anomenada Festa del Renaixement, que omple de parades artesanes i de gresca, tots els carrers del voltant de l’església. Us volem fer cinc cèntims de les activitats possibles dins d’aquest festival de la familia, per tenir-ne una idea. Així del divendres 27 al diumenge 29 de juny, teniu excursió de Nordic Walking, caiac gratuït, inflables i jocs d’aigua a la Platja de Garbí, berenars, balls… I, a més, excursions super xules, com ara, visitar de forma gratuïta el Far de Calella, o el Refugi Antiaeri o el Museu-Arxiu Municipal. La mainada, a més, podrà participar en tallers de màscares i escuts dins la fira renaixentista, que durarà tot el cap de setmana, en horari de 10 del matí a les 22.00 hores de la nit.  Animeu-vos!. La Fira Renaixentista de Calella va agafant, any rera any, més volada. A més del que us hem dit hi trobareu parades de tota mena de productes: artesans, naturals, alimentaris i gastronòmics. La decoració i l’ambientació estan molt bé. I, aquest any coincideix amb l’oferta del cap de setmana en família. Recordeu que Calella te una bona platja, porteu banyadors!. I si no us agrada anar en cotxe, cap problema. Calella te estació, on paren els trens que van en direcció Blanes-Maçanet. Horaris molt seguits, mireu-vos el web de la Renfe. Creiem que necessitareu dormir a Calella, encara que està a només una hora de Barcelona. Tan si us quedeu, com si no, podeu disposar d’una barbaritat d’establiments turístics de tota mena: hotels, restaurants, càmpings i apartaments, tots al vostre servei. Mireu-vos la web Calella-Barcelona per trobar el vostre. Nosaltres hem estat, molt bé, a l’Hotel Bernat II, un quatre estrelles molt còmode, i molt decent, on els nens no fan nosa. Cal dir que els hotels a Calella son grans, amb moltes habitacions, no espereu trobar un petit hotelet de muntanya en un lloc de platja tan turístic. El Les Palmeres és el que més s’acosta a aquesta definició, i n’està molt lluny. Tot i això, és un hotel molt recomanable. El Mar Blau també és gran, però modern i coquetó. L’Hotel Volga és definitivament molt gran, però també està molt bé.  De restaurants, pizzeries, llocs de tapes i bars, a Calella, n’hi ha un munt. Alguns faran menú del Renaixement, com ara Ca l’Isard, o bé L’In-geni o el Bistrot La Musa. A banda d’aquests us en recomanarem uns quants que ens agraden.Per menjar peix La Gavina. Una taverna mexicana desenfadada i rústica: La Quadra. Una altra taverna, més d’estil català, amb embotit bo i carn a la brasa: Les Caves. I finalment un gallec boníssim: El Hogar Gallego. Hi ha nombrosos hotels que proposen menú, com ara el Bernat II. Si us agrada la pizza aneu a Don Carlo, que us proposa pizzes grans a preus asequibles, al carrer de Sant Josep, 36. Tel: 937 66 15 47.  ‎ La Casa Nostra també està molt bé. Calella és ben aprop, i la fira, una passada!. Tots cap a Calella!.

La población turística por antonomasia de la Costa del Maresme es, y siempre lo ha sido, Calella de la Costa. La tenemos a sólo unos 50 kms. de Barcelona. Muy fácil llegar por la C-31 o la C-32, vía Mataró. O bien en tren de la línea C-1. Si bien en verano Calella se encuentra literalmente invadida por miles de veraneantes de las más variadas procedencias, ahora, en junio, la cosa es diferente. La playa, larga, de arena gruesa, muy bonita, está mucho más vacía. Si os proponemos una salida familiar hasta Calella es porque el último fin de semana de de junio se celebra allí un interesante mercado renacentista. La Feria Renacentista de Calella va cogiendo, año tras año, más vuelo. Ahora ya ocupa el centro de la villa, la Plaza del Ayuntamiento, la de la Iglesia y calles adyacentes. Encontraréis paradas de todo tipo de productos: artesanos, naturales, alimenticios y gastronómicos. La decoración y  la ambientación están muy bien. Habrá además actividades de carácter más cultural, como visitas guiadas por el casco antiguo y una exposición de documentos históricos del siglo XVI. En cuanto a la animación infantil, durante la mañana y tarde del domingo podrán disfrutar de talleres de oficios expresamente pensados ​​para los más pequeños. La Feria Renacentista coincidirá en el tiempo con otros actos de la llamada semana de turismo familiar, que ofrece paquetes turísticos, actividades, visitas culturales y actividades de ocio para las famílias a muy buén precio, ¡inmejorable!. ¡Aprovechad la ocasión. Calella tiene una buena playa, ¡llevaros bañadores!. Para comer hay numerosos hoteles que proponen menú, como el Bernat II, o algunos restaurantes de referencia, como El Hogar Gallego, una marisquería con género de primera a precios en consonancia. LaPizzeria Don Carlo propone pizzas grandes a precios asequibles, en la calle de San José, 36. Tel: 937 66 15 47. La Casa Nostra también está muy bien. Buén fin de semana familiar en Calella.

Brno


La ciutat de Brno és  la capital de la regió de Moravia, una terra antiquíssima, verda i ondulada, una cruïlla de les comunicacions de Centre-Europa, però que mai no ha estat protagonista o decisiva en res. Els moraus son gent pacífica, agricultors de blat i cereal, que ha vist passar, sense massa pena ni glòria per a ells, imperis esplendorosos, com ara l’austríac, l’alemany o el napoleónic. Avui son una part integrant de la república Txeca, tot i que, com sempre, Praga està molt lluny d’aquí, i les millores rutilants d’aquesta despampanant ciutat estrella europea no arriben fins a la pobre i llunyana Brno. És per això que encara resulta autèntica. No ha canviat gaire des que va sortir de l’òrbita de l’URSS. Tramvies vells i atrotinats, però amb un punt d’adorable. Carrers i cases velles, restaurants d’altra època. Un món condemnat, i que s’acaba, però que encara podeu veure si incloueu Brno en una excursió per la vella Europa, per Txèquia. Brno no te exactament res que la faci molt recomanable des d’un punt de vista turístic. Un casc antic amb cases de colors, una columna de la pesta, com quasi totes les ciutats d’aquesta zona, unes quantes esglésies i convents prou boniques i, sobretot, la impressionant catedral dedicada a Sant Pere i Sant Pau, (a la foto), dalt del turó Petrov, dominant Brno. I parlant de dominar no podem deixar de citar l’altra fita de la ciutat, l’Spilberck, un vast castell sinistre dalt d’un altre  turó, al bell mig de la vila, que ha servit de presó al llarg de molts anys. Molt modificat, no queda casi res de la seva construcción medieval, però impressiona i molt. Les avingudes principals, peatonals, estan molt animades. La vida és encara molt barata i la gastronomia fantàstica. Brno no mereix potser que us hi atureu molta estona, però si el just per prendre-li el pols. Imprescindible en un tour per la República Txeca, o per una ruta per centre Europa, amb Praga i Kracow.  Als afores podeu visitar la famosa Villa Tugendhat, una casa de camp d’en Mies van der Rohe, patrimoni de la humanitat, edificada l’any 1928. Blanca, racionalista, només apta per fanàtics de l’arquitectura del XX. Nosaltres vàrem dinar, molt bé, en un restaurant anomenat Italia bar, al carrer de Zámečnická, 90. Tel: 420 542 212 570. Bon servei, acurat, a l’antiga. Plats italians i de cuina txeca. Postres casolans. Per nosaltres fantàstic. La gent ens va recomanar altres llocs on menjar, com El Borgo Agnese, de campanetes, o bé La Bouchée, molt gourmande, però per butxaques ben preparades. El Tulip està molt bé, jove, alegre, modern i desenfadat. I tothom deia maravelles d’un lloc de sushi i peix fresc, el Koishi, però no el vam provar. Si us cal dormir aneu a l‘hotel Barceló, un antic i luxós hotel palauet remodelat de poc. El top de la ciutat. Menys conegut però molt interessant i econòmic, totalment txec, l’Hotel Pegas, senzill i net. un Best Western clàssic, de tota la vida, una mica antic, al centre, és el Internacional. El Cyro també està força bé, agradable, un xic més allunyat. Encara més lluny, però molt bonic, decorat amb gust i bé de preu, el Vaka Hotel. I llunyíssim, a les afores, el molt modern i funcional Vista Hotel, molt bona relació preu i qualitat.  Per descomptat tots aquests hotels ofereixen també els seus restaurants, en el cas del Pegas una estupenda cerveseria, oferta que cal considerar. Si aneu a Txèquia, recordeu-vos de Brno!.

La ciudad de Brno es la capital de la región de Moravia , una tierra antiquísima , verde y ondulada , un cruce de las comunicaciones de Centro -Europa , pero que nunca ha sido protagonista o decisiva en nada . Los Moravos son gente pacífica , agricultores de trigo y cereal , que ha visto pasar , sin demasiada pena ni gloria para ellos , imperios esplendorosos , como el austriaco , el alemán o el napoleónico. Hoy son una parte integrante de la república Checa , aunque, como siempre , Praga está muy lejos de aquí , y las mejoras rutilantes de esta despampanante ciudad estrella europea no llegan hasta la pobre y lejana Brno . Es por eso que aún resulta auténtica. No ha cambiado mucho desde que salió de la órbita de la URSS . Tranvías viejos y destartalados , pero con un punto de adorable . Calles y casas viejas , restaurantes de otra época. Un mundo condenado , y que termina, pero que aún pueden ver si incluye Brno en una excursión por la vieja Europa , por Chequia . Brno no tiene exactamente nada que la haga muy recomendable desde un punto de vista turístico . Un casco antiguo con casas de colores , una columna de la peste , como casi todas las ciudades de esta zona , unas cuantas iglesias y conventos bastante bonitos y , sobre todo , la impresionante catedral dedicada a San Pedro y San Pablo , ( en la foto ) , en la colina Petrov , dominando Brno . Y hablando de dominar no podemos dejar de citar el otro hito de la ciudad , el Spilberck , un vasto castillo siniestro en lo alto de otro cerro , en medio de la villa, que ha servido de prisión a lo largo de muchos años . Muy modificado , no queda casi nada de su construcción medieval , pero impresiona y mucho. Las avenidas principales , peatonales , están muy animadas . La vida es todavía muy barata y la gastronomía fantástica . Brno no merece como tal que os detengáis mucho rato, pero si lo justo para tomarle el pulso . Imprescindible en un tour por la República Checa , o por una ruta por centro Europa , con Praga y Kracow . En las afueras se puede visitar la famosa Villa Tugendhat , una casa de campo de en Mies van der Rohe , patrimonio de la humanidad , edificada en 1928 . Blanca , racionalista , sólo apta para fanáticos de la arquitectura del XX . Nosotros comimos , muy bien, en un restaurante llamado Italia bar , en la calle de Zámečnická , 90 . Tel: 420 542 212 570 . Buen servicio , cuidadoso, a la antigua. Platos italianos y de cocina checa . Postres caseros. Para nosotros fantástico. La gente nos recomendó otros lugares donde comer , como El Borgo Agnese , de campanillas , o bien La Bouchée , muy gourmande , pero para bolsillos bien preparados . El Tulip está muy bien, joven , alegre , moderno y desenfadado . Y todo el mundo decía maravillas de un lugar de sushi y pescado fresco, el Koishi , pero no lo probamos . Si necesitais dormir id al hotel Barceló , un antiguo y lujoso hotel palacete remodelado de poco . El top de la ciudad . Menos conocido pero muy interesante y económico , totalmente checo , el Hotel Pegas , sencillo y limpio . Un Best Western clásico , de toda la vida, un poco antiguo , en el centro , es el Internacional . El Cyro también está bastante bien , agradable , un poco más alejado . Aún más lejos , pero muy bonito , decorado con gusto y bien de precio , el Vaka Hotel. Y lejísimos , en las afueras , el muy moderno y funcional Vista Hotel , muy buena relación precio y calidad . Por supuesto todos estos hoteles ofrecen también sus restaurantes , en el caso del Pegas una estupenda cervecería , oferta a considerar. Si vais a Chequia , ¡acordaros de Brno ! .

Rouen


rouen

La vila de Rouen és la capital de Normandia. A més, Rouen és una ciutat preciosa, plena de grans monuments. Per exemple la seva catedral, pintada a tota hora pel genial pintor impressionista Monet. I no ens estranya, perquè és tota una delícia. Una obra mestra de l’art gòtic frances i europeu, al nivell de Reims, Amiens o Chartres. Però no és l’església que més ens va agradar. Saint Ouen, una altra maravella del gòtic, ens va semblar encara més esvelta i bonica. I ja és difícil. Caminar pel carrers de la vila vella és tot un plaer. Pareu-vos sota el gran rellotge astronòmic, penjat dalt d’una entrada de l’antiga muralla. Fascinant. Fa entrar de ple Rouen en la llista de les grans ciutats centre europees amb grans rellotges, com Berna, Friburg o Praga. L’església de Sant Maclou, el Palais de Justice, fantasia del gòtic florit… encantador tot. La plaça gran, la mercadal, és impressionant, però… Aquí van cremar Joana d’Arc, una fita assenyala el lloc. En desgreuge, Rouen va aixecar en mig de la plaça una església votiva. Error greu. La remodelació de la plaça fa caure d’esquena. Gens bonica. Però… hi ha gustos per a tot. Això no treu que Rouen sigui un destí clar de vacances familiars, sobretot si li afegim la Normandia. A tocar de la ciutat us proposem l’antiga abadia de Saint-Martin de Boscherville, un monestir del XII, reconvertit al XVII, amb grans jardins. Més romàntiques son les ruïnes de l’abadia de Jumiège, en un meandre del Sena, riu que travessa Rouen i la regió. Les platges del desembarcament son un altre lloc a visitar, corprenedor. Caen, ciutat medieval, el port de Honfleur, guapíssim o l’abadia del Mont Saint Michel tampoc podeu oblidar-vos-els. En fi, unes vacances o pont llarg a Normandia, visitant Rouen, ideals. Per dormir nosaltres ho vam fer en l’Ibis Styles Rouen Catedralhe, amb un personal acollidor, però en un edifici vell, d’habitacions econòmiques però molt millorables, això si, al centre. N’hi ha de millors, com ara el Vieux Marché, un Best Western, tota una garantia. El Celine és baratet i coquetó, com també ho és el Sisley. Finalment, si teniu una bona butxaca o us voleu premiar, aneu a l’Hotel de Bourgtheroulde, d’un luxe inexplicable. Per dinar o sopar no us faltarà oferta. Us recomanem qualsevol lloc pels voltants de l’església de Saint Maclaud. Nosaltres ens estimem una petita pizzeria anomenada La Bocelli, a la Rue Martainville. Pizzes increibles!. Aquest carrer està plagat de bons llocs on sopar o fer una copa, com per exemple le Petit Auberge. Fora d’aquesta zona, al centre, aneu al Petit Zinc, molt acollidor. De més categoria i prestigi, més car, La Couronne. Bona estada a Rouen quan sigui que hi aneu!.

La villa de Rouen es la capital de Normandía. Además, Rouen es una ciudad preciosa, llena de grandes monumentos. Por ejemplo su catedral, pintada en todo momento por el genial pintor impresionista Monet. Y no nos extraña, porque es toda una delicia. Una obra maestra del arte gótico francés y europeo, al nivel de Reims, Amiens o Chartres. Pero no es la iglesia que más nos gustó. Saint Ouen, otra maravilla del gótico, nos pareció aún más esbelta y bonita. Y ya es difícil. Caminar por las calles de la villa vieja es todo un placer. Parad bajo el gran reloj astronómico, colgado en una entrada de la antigua muralla. Fascinante. Hace entrar de lleno Rouen en la lista de las grandes ciudades centro europeas con grandes relojes, como Berna, Friburgo o Praga. La iglesia de San Macloud, el Palais de Justice, fantasía del gótico florido … encantador todo. La plaza grande es impresionante, pero … Aquí quemaron Juana de Arco, un hito señala el lugar. En desagravio, Rouen levantó en medio de la plaza una iglesia votiva. Error grave. La remodelación de la plaza hace caer de espaldas. Nada bonita. Pero … hay gustos para todo. Esto no quita que Rouen sea un destino claro de vacaciones familiares, sobre todo si le añadimos la Normandía. Junto a la ciudad os proponemos la antigua abadía de Saint-Martin de Boscherville, un monasterio del XII, reconvertido al XVII, con grandes jardines. Más románticas son las ruinas de la abadía de Jumiège, en un meandro del Sena, río que atraviesa Rouen y la región. Las playas del desembarco son otro lugar a visitar, sobrecogedor. Caen, ciudad medieval, el puerto de Honfleur, guapísimo o la abadía del Mont Saint Michel tampoco pueden olvidarse. En fin, unas vacaciones o puente largo en Normandía, visitando Rouen, ideales. Para dormir nosotros lo hicimos en el Ibis Styles Rouen Catedralhe, con un personal acogedor, pero en un edificio viejo, de habitaciones económicas pero muy mejorables, eso si, en el centro. Los hay mejores, como el Vieux Marché, un Best Western, toda una garantía. El Celine es barato y coqueto, como también lo es el Sisley. Finalmente, si tienen buen bolsillo o desean premiarse, vayan al Hotel de Bourgtheroulde, de un lujo inexplicable. Para comer o cenar no os faltará oferta. Os recomendamos cualquier lugar por los alrededores de la iglesia de Saint Maclaud. Nosotros preferimos una pequeña pizzería llamada La Bocelli, en la Rue Martainville. ¡Pizzas increíbles!. Esta calle está plagada de buenos sitios donde cenar o tomar algo, como por ejemplo le Petit Auberge. Fuera de esta zona, en el centro, vayan al Pequeño Zinc, muy acogedor. De mayor categoría y prestigio, más caro, La Couronne.

Arras


Arras és una bellíssima ciutat francesa, amb vocació de ser flamenca. Està situada molt al nord de França, a escassos kilòmetres de la frontera belga. I, malgrat que és inequívocament gala, te tot l’aire de les seves germanes: Brusel·les, Gant, Bruges, Tournai… Ciutats mercantils, medievals, esplèndides, obertes. Ciutats on la plaça del mercat, encara molt activa, i els ajuntaments amb els seus “beffroi”, o torres comunals, ho dominen tot. Arras no te una plaça. En te dues. La Grand Place i la Place des Heros. Una gran i una molt i molt gran. A quina més bonica. Totes bordejades per cases dels segles XVI, XVII i XVIII. En total 155 façanes, a quina més xula. A més, la vila te un ajuntament fastuós, reconstrucció del segle XX, després dels terribles bombardejos de les guerres mundials. I corona aquest elegant edifici gòtic plateresc una torre molt guapa, (a la foto), als peus de la qual els comerciants exposen les seves mercaderies, tal i com ho feien fa 600 anys. Una lliçó d’art i història a l’aire lliure. També te Arras unes quantes esglésies mones, i una catedral que fou monestir, construida en estil neoclàssic, que no us agradarà però us sorpendrà per les seves línies austeres i clàssiques, i el seu espai gran, ample i poc habitual. Arras és per degustar-la poc a poc, passejant pels carrers medievals, admirant les cases. Pareu-hi si mai aneu des de Barcelona a Flandes, en ocasió d’unes vacances, i ho feu en cotxe passant per Paris i Arras per l’autopista A1, la que va de Paris-Lille, deixant-la a la sortida 15. Per menjar a Arras trobareu molt restaurants, i prou bons. La Clef des Sens, molt clàssic en cuina i ambient. Totalment diferent el Between, molt innovador per ser francés. També ens agrada dinar en els locals de la cadena Le Bistrot du Boucher, bona cuina a preus molt raonables. Alguns hotels tenen restaurants molt interessants. Com ara Le Passe Temps, restaurant molt bonic, habitacions molt senzilles, però barates. O el Astoria Carnot. Molt més de campanetes és el Best Western L’Univers, amb la qualitat i la categoria d’aquesta cadena internacional, que mai defrauda. Hem dormit en una ciutat prop d’Arras en un Novotel. Ideal per a famílies. Però dins Arras mateix, al costat de l’estació, hem vist un Holiday Inn. No deixeu de visitar Arras en una ruta per Flandes i la Valònia, una sortida de vacances que heu de fer amb la família una vegada a la vida com a mínim. O bé en el decurs d’una ruta per les ciutats franceses del nord de París, que pot incloure Amiens, Compiege, Beauvois, Lille i Arras, per exemple. No us perdeu aquestes terres del nord!.

Arras es una bellísima ciudad francesa, con vocación de ser flamenca. Está situada muy al norte de Francia, a escasos kilómetros de la frontera belga. Y, aunque es inequívocamente gala, tiene todo el aire de sus hermanas: Bruselas, Gante, Brujas, Tournai … Ciudades mercantiles, medievales, espléndidas, abiertas. Ciudades donde la plaza del mercado, siempre muy activa, y los ayuntamientos con sus “Beffroi”, o torres comunales, lo dominan todo. Arras no tiene una plaza. En tiene dos. La Grand Place y la Place des Heros. Una grande y una muy, muy grande. Todas bordeadas por casas de los siglos XVI, XVII y XVIII. En total 155 fachadas, a cuál más chula. Además, la villa tiene un ayuntamiento fastuoso, reconstrucción del siglo XX, después de los terribles bombardeos de las guerras mundiales. Y corona este elegante edificio gótico plateresco una torre muy guapa, (en la foto), a los pies de la cual los comerciantes exponen sus mercancías, tal y como lo hacían hace 600 años. Una lección de arte e historia al aire libre. También tiene Arras varias iglesias, y una catedral que fue monasterio, construida en estilo neoclásico, que no os gustará pero os sorprenderá por sus líneas austeras y clásicas, y su espacio grande, ancho y poco habitual. Arras es para degustarla lentamente, paseando por las calles medievales, admirando las casas. Parad allí si alguna vez vais desde Barcelona a Flandes, con ocasión de unas vacaciones en coche, pasando por Paris y Arras por la autopista A1, la que va de Paris-Lille, dejándola a la salida 15 . Para comer en Arras encontrarán muchos restaurantes, y bastante buenos. La Clef des Sens, muy clásico en cocina y ambiente. Totalmente diferente el Between, muy innovador para ser francés. También nos gusta comer en los locales de la cadena Le Bistrot du Boucher, buena cocina a precios muy razonables. Algunos hoteles tienen restaurantes muy interesantes. Como Le Passe Temps, restaurante muy bonito, habitaciones muy sencillas, pero baratas. O el Astoria Carnot. Mucho más de campanillas es el Best Western El Universo, con la calidad y la categoría de esta cadena internacional, que nunca defrauda. Hemos dormido en una ciudad cerca de Arras en un Novotel. Ideal para familias. Pero dentro Arras mismo, junto a la estación, hemos visto un Holiday Inn. No dejen de visitar Arras en una ruta por Flandes y la Valonia, una salida de vacaciones que debeis hacer con la familia una vez en la vida como mínimo. O bien en el transcurso de una ruta por las ciudades francesas del norte de París, que puede incluir Amiens, Compiege, Beauvois, Lille y Arras, por ejemplo.

Orange


Trobareu Orange a l’extrem nord de la maravellosa Provença, al mig de la vall del inmens riu Rhône, que passa, poderós i mandrós, a tocar de la vila. Orange té un passat gloriós, romà, medieval, i com a seu de la família reial holandesa. Milers de pobles al món porten el seu nom. Però avui dia, Orange és només un poble gran. Un gran poble amb monuments molt importants que justifiquen plenament que us hi atureu si aneu camí de París, dels Alps, d’Itàlia o si esteu descobrint els racons més bonics de la Provença eterna. Orange te un teatre romà, espectacular, perfectament conservat, que les nits de primavera, d’estiu i a la tardor, s’omple de màgia. L’altre monument romà excepcional és l’arc de triomf. Res a veure amb el que heu vist fins ara. Supera fins i tot els de la pròpia Roma. Un arc de triomf imponent, historiat, carregat de figures i de decoració. Aquests dos monuments valen una parada a Orange. Però n’hi ha més: restes del mur del Forum, restes de temples, museus de tota mena. Hi ha també un Orange menys conegut, el dels princeps de Nassau. L’Orange protestant i europea. Està feta de petites cases nobles i palauets, com ara l’hôtel Louis de Silhol, o l’hôtel de Georges Van Cuyl o el de Lapise, o d’altres mansions de senyors holandesos. O la curiositat del temple protestant, de la universitat, de l’hospici o del col·legi de Guillem, rei d’Holanda i Anglaterra. Tots ells edificis d’un brillant segle XVII, que va marxar sense remei. Orange també és un bon centre d’excursions familiars per la Provença del nord. Poblacions com la increible ciutat papal d’Avignon, com la vila medieval dels Baux, o la ciutat romana de Vaison-la-Romane, amb monuments encara més fastuosos que els d’Orange. Tampoc està mancada d’atractius naturals, com les escenografiques gorges del riu Ardeche, uns kms. més al nord, impressionants. La vila disposa de molts hotels, molt bonics i poc barrocs, cosa que cal agraïr quan parlem d’hotels francesos. Com el Best-Western Arene, molt comfortable. O el Logis Glacier. No deixeu de pensar en el bon preu i la comoditat dels senzills BB hotels, molt ben pensats per families. Finalment mireu-vos les ofertes del Novotel d’Avignon nord, una aposta segura, on podreu dormir molt bé, tota la família, sovint amb un presupost ridícul. La Provença, l’eterna provença, us està esperant!.

Encontrarán Orange en el extremo norte de la maravillosa Provenza, en medio del valle del inmenso río Rhône, que pasa, poderoso y perezoso, junto a la villa. Orange tiene un pasado glorioso, romano, medieval, y como sede de la familia real holandesa. Miles de pueblos en el mundo llevan su nombre. Pero hoy día, Orange es sólo un pueblo grande. Un gran pueblo con monumentos muy importantes que justifican plenamente que os detengais si vais camino de París, los Alpes, de Italia o si estáis descubriendo los rincones más bonitos de la Provenza eterna. Orange tiene un teatro romano, espectacular, perfectamente conservado, que las noches de primavera, de verano y en otoño, se llena de magia. El otro monumento romano excepcional es el arco de triunfo. Nada que ver con lo que hayais visto hasta ahora. Supera incluso los de la propia Roma. Un arco de triunfo imponente, historiado, cargado de figuras y de decoración. Estos dos monumentos valen una parada en Orange. Pero hay más: restos del muro del Forum, restos de templos, museos de todo tipo. Hay también un Orange menos conocido, el de los príncipes de Nassau. El Orange protestante y europeo. Está hecho de pequeñas casas nobles y palacetes, como el hôtel Louis de Silhol, o el hôtel de Georges Van Cuyl o el de Lapise, o de otras mansiones de señores holandeses. O la curiosidad del templo protestante, de la universidad, del hospicio o del colegio de Guillermo, rey de Holanda e Inglaterra. Todos ellos edificios de un brillante siglo XVII, que se marchó sin remedio. Orange también es un buen centro de excursiones familiares por la Provenza del norte. Poblaciones como la increíble ciudad papal de Avignon, como la villa medieval de los Baux, o la ciudad romana de Vaison-la-Romane, con monumentos aún más fastuosos que los de Orange. Tampoco carece de atractivos naturales, como las escenográficas gargantas del río Ardeche, unos kms. más al norte, impresionantes. La villa dispone de muchos hoteles, muy bonitos y poco barrocos, lo que hay que agradecer cuando hablamos de hoteles franceses. Como el Best-Western Arene, muy confortable. O el Logis Glacier. No dejen de pensar en el buen precio y la comodidad de los sencillos BB hoteles, muy bien pensados para familias. Finalmente, vean las ofertas del Novotel de Avignon norte, una apuesta segura, donde dormireis muy bien, toda la familia, a menudo con un presupuesto ridículo.

Perouges


Perouges és una altre de les viles més boniques de França. Està situada al vall del Rhone, a uns 40 kms. al norest de Lyon. És fàcil aturar-s’hi anant camí de París, o de Ginebra, o d’Alemania. El poblet medieval està situat dalt d’un turonet, protegit per una muralla doble. El nou, s’ha extés als seus peus, al llarg de la carretera principal, com un poble de serveis. Pugeu fins la vila vella i aparqueu al lloc indicat, pagant les taxes oportunes. Travesseu la porta de dalt. Podreu llavors assaborir els carrers estrets, empedrats amb picons, plens de cases dels segles XV i XVI d’aquesta vila menestral de l’edat mitjana. I les seves places recoletes, com la dels til·lers, plenes de flors, de restaurants, hotelets amb encant i botigues. De la seva església fortalessa.No és que hi hagi un monument definitiu a Perouges. Tota la vila ho és. Un conjunt monumental en ell mateix, sense estridències, pausat, bucòlic. Si us hem de recomanar un lloc on menjar i dormir a Perouges no ens estarem de ressenyar-vos uns quants hotels de campanetes. Comencem per la Hosteria del vell Perouges, dins la vila medieval, escampada en diversos edificis d’època. Restaurant de prestigi, habitacions de caràcter. Preus en consonància. Evidentment no és l’únic hotel o restaurant de Perouges i voltants. A la web de turisme podreu trobar allotjaments molt dignes, com dos Best Western, cadena de prestigi i garantia de qualitat. També cases rurals i un munt de llocs on menjar.

Perouges es otra de las villas más bonitas de Francia. Está situada en el valle del Rhone, a unos 40 kms. al noreste de Lyon. Es fácil detenerse en ella yendo camino de París, o de Ginebra, o de Alemania. El pueblo medieval está situado sobre una colina, protegida por una muralla doble. El nuevo, se ha extendido a sus pies, a lo largo de la carretera principal, como un pueblo de servicios. Hay que subir hasta la villa antigua y aparcar en el lugar indicado, pagando las tasas oportunas. Cruzando la puerta torre podrán saborear las calles estrechas, empedradas con guijarros, llenas de casas de los siglos XV y XVI, de este pueblo menestral de la Edad Media. Y moverse por sus plazas recoletas, como la de los tilos, llenas de flores, de restaurantes, de hotelitos con encanto y de tiendas. Y entrar en su iglesia fortaleza. No es que haya un monumento definitivo en Perouges. Toda la villa lo es. Un conjunto monumental en sí mismo, sin estridencias, pausado, bucólico. Si os hemos de recomendar un lugar donde comer y dormir en Perouges estaremos de acuerdo en reseñar un hotel de campanillas. Nos referimos a la Hosteria del viejo Perouges, dentro de la villa medieval, ubicada en varios edificios de época. Un restaurante de prestigio, y habitaciones con mucho carácter. Precios en consonancia. Evidentemente no es el único hotel o restaurante de Perouges y alrededores. En la web de turismo podrán encontrar alojamientos muy dignos, como dos Best Western, una cadena de prestigio y garantía de calidad. También casas rurales y un montón de lugares donde comer.