La Llacuna, fira d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra aquest cap de setmana una fira d’Embotits i Vins d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. La plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves. També un concurs d’aixafar raïms, intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca


A la capital de l’Alt Penedés, Vilafranca, quasevol moment és bo per anar-hi. De vegades hi anireu perquè són fires del vi. Dels vins i caves excel·lents que produeixen aquestes terres. Altres vegades serà per participar en les seves boniques festes, com ara les trobades castelleres o la festa major. I això us volem proposar avui: la festa major de Sant Fèlix a Vilafranca!. També podeu pujar-hi per fer una ullada a les maravelles que la vila guarda, com el palau reial, ara museu del vi, on trobareu l’espai Vinseum. O bé la basílica gótica de Santa Maria, el casc antic o la ruta modernista. Però parlem ara del que interessa, la seva esplèndida festa major. La Festa Major de Vilafranca ha rebut des de fa molts anys el títol de la més típica de Catalunya, i te una estructura que inclou actes religiosos i actes populars que, en tot cas, omplen els carrers i places de la població de molta gent i molta canalla. A part d’espectacles de tota mena, que no podem resumir aquí, no heu de perdre-us el magnífic patrimoni folklòric amb balls, la música de les gralles i, sobretot, l’actuació castellera. La festa major comença el 29 d’agost, no pararà fins el diumenge 2 de setembre i té el seu punt culminant el dia 30, diada de Sant Fèlix, patró de Vilafranca, amb els castells, la diada de castells més important de Catalunya. Serà el dia de Sant Fèlix, 30 d’agost, ben puntual a quarts d’una del migdia. Tota la informació, amb horaris, ben detallada a la web de turisme de Vilafranca. Arribareu a Vilafranca en mitja hora llarga per l’autopista AP2, la que va a Tarragona i Lleida. Si no teniu prou teca amb la xatonada podeu dinar molt bé en els maravellosos restaurants de la vila. Ens agraden llocs fabulosos, com ara Cal Ton, exquisit local i menjar, o bé El Cigró D’Or, també inoblidable. Boníssim també el Miquel Soria, o el Racó de la Calma, cuina casolana. Una pizzeria de somni: Tresviso. I si un dia us voleu donar un luxe als sentits, dormiu i sopeu a l’Hotel Mas Tinell, el del cava del mateix nom. Caríssim amb bones raons per ser-ho.  Si us agrada la festa: Vilafranca!.

A la capital del Alt Penedés, Vilafranca, cualquier momento es bueno para ir. A veces son las ferias de los vinos. De los vinos y cavas excelentes que producen estas tierras. Otros para participar en sus bonitas fiestas, como las castelleras o la fiesta mayor. Hoy os queremos proponer eso: la fiesta mayor con su diada castellera sin parangón. Otros son visitas sin ningún otro motivo que ver las maravillas que la villa guarda, como el palacio real, ahora museo del vino, donde encontrará el espacio Vinseum. O bien la basílica gótica de Santa María, el casco antiguo o la ruta modernista. 

Una volta pel Priorat i la Conca


A la bonica comarca del Priorat sempre ve de gust anar-hi, sigui primavera, amb bon temps i poca calor, a l’estiu, en que canten les cigarres dalt dels pins, o encara més a la tardor, quan els arbres son grocs o vermells, meravellosos, o bé a l’hivern, malgrat el fred i la possible neu a Prades. El Priorat, una bona idea per un cap de setmana, un pont o unes vacances. Creieu-nos: val molt la pena fer totes les males carreteres que cal fer per arribar a la Figuera, o a qualsevol altre racó del Priorat… però… el Montsant, els seus pobles, el monestir d’Scala Dei, les ermites, el riu Siurana, el riu Montsant, els ponts romànics, les coves, les balmes… En fi: cadascún d’aquests desconeguts racons naturals de Catalunya val la pena. I un xic més lluny, admireu Siurana dalt del seu cingle increible, i allotjeu-vos a l’hotel rural La Siuranella, molt bonic i acollidor, amb restaurant, molt interessant. O al novíssim Mirador de Siurana. O bé visiteu la Cartoixa de Scala Dei, excelsa, incomparable ruïna. Gaudiu dels pobles: Poboleda, Gratallops, les Vilelles, Torroja, Porrera, Gratallops, Margalef… Estireu-vos vora el riu Siurana, o vora el riu Montsant. Entreu dins les mines de plom de Bellmunt, vora Falset. Gaudiu dels extraordinaris vins d’aquesta noble terra. Dels Priorats, naturalment, però també dels Montsants. No us perdeu el Priorat, ara i sempre un destí familiar fabulós!.

Avui us proposem un recorregut pel Priorat i la Conca de Barberà, molt bonic. Podeu esmerçar-hi un parell o tres de dies, o més, o bé només un dia, ràpid, parant on vulgueu. Per començar podeu anar fins a Tarragona. Podeu aprofitar per conèixer de primera mà una ciutat romana molt important, la Tàrraco antiga, patrimoni de la humanitat. Tarragona és una ciutat deliciosa, oberta al mar, càlidament sudenca. A més  te  bons hotels, i bons restaurants, com ara el Sant Jordi, baratet, bonic i prop del mar. A prop d’aquest teniu l’Hotel Astari, una bona opció. També interessants i moderns el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. No lluny teniu el parc d’atraccions Port Aventura. Creiem que pot ser una molt bona idea parar-hi. A La Pineda de Salou hi ha l’Hotel “La Hacienda“, un gran hotel, familiar i molt ben condicionat, amb preus sense disputa. Animació infantil i molts serveis. A Tarragona hi ha restaurants molt bonics. Ens agraden el Les Coques, íntim i acollidor. Interessant el Barhaus, del col·legi d’arquitectes, naturalment, amb aquest nom!. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Però millor aneu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total.

Acabat de veure Tarragona, i Port-Aventura, aneu cap a Reus, una altra ciutat bonica per parar i visitar, i seguiu cap a L’Alforja, pujant el coll, i d’allà cap a Poboleda per les carreteres locals interiors, molt boniques. De Poboleda vam anar cap a la Cartoixa d’Escala Dei, fantàstica, tot i que encara en ruines. No us perdeu el vi dels cellers Müller, que estan propers. Per dinar o dormir, a la zona, aneu fins Poboleda, on vam dinar al restaurant Popoletus, magnífic.

Recorreu tot el Priorat. Aneu a Falset, precisament la capital de la maravellosa comarca del Priorat. Son terres dures, salvatges i magnífiques. Podeu caminar els seus camins, banyar-se els peus en les seus rius, tocar les seves pedres, veure, de nou, les muntanyes, els camps de licorella plens d’antiquíssims ceps. O bé arribar-se fins la serra del Montsant. Podeu adquirir bon vi i bon oli de la terra. Feu tota la ruta pels petits pobles: Porrera, Gratallops, Torroja… O una excursió fins el Museu de les Mines de Bellmunt, molt properes, molt ben acondicionades, molt bona experiència educativa pels infants. Per dormir, i menjar com reis, no hi ha res millor que l’Hostal Sport. Un clàssic a la comarca. De veritat que és un hotel amb molt d’encant. I una cuina molt cuidada. També està molt bé el restaurant El Cairat. Per tapes i entrepans, o algun plat senzill teniu El Café de Falset. Camí de Bellmunt teniu el Mas Trucafort. Cuina tradicional. No oblideu també l’Abadia del Priorat, a Torroja. Fantàstica. O Can Llop a Gratallops. A Gratallops també teniu el Celler de Gratallops, fantàstic, o Les Figueres, molt bé també, però car. Cal Piró, de tota la vida, o la Boca del Llop, que també és un hotelet amb encant. Buil i Giné son unes bodegues que proposen una experiència sensorial al Priorat: vi, allotjament i menjar. No és barat però… A Torroja del Priorat teniu Cal Joc, molt bon menjar, i per dormir, a Cal Compte. Guai!. En una terra on no hi ha allotjaments o restaurants dolents, és potser a Falset on hi ha els millors allotjaments i restaurants. Can Trucafort, per exemple, una masia amb bona taula i bon llit. O la senzilla perfecció de l’Hostal Sport, al centre de Falset, un luxe a l’abast, on hem dormit i menjat d’allò millor. Fabulós. O restaurants de cuina selecta, com el Quinoa, el Celler de l’Àspic o bé el Cairat, molt bons. Preferiu apartaments?. Si el que voleu és aprendre cuina i estar uns dies ben relaxats aneu al Catacurian. Encara més relaxats estareu al magnífic complex d’oci anomenat Trossos del Priorat, no heu vist mai res d’igual. A La Morera del Monsant, teniu l’hotel Balcó del Priorat, senzill, baratet i ben situat. També agradables Els Pàmpols a Porrera. A Margalef ens va agradar l’aspecte de can Calbet.

 

En sortir del Priorat feu la pujada fins el poble medieval de Suirana, enlairat dalt d’un penyal de vertigen, amb fabuloses vistes.

Acabada aquesta visita continueu fins a Prades, la vila medieval vermella, guapíssima. Passegeu pels magnífics boscos. Quan us canseu baixeu fins a l’Abadia de Poblet, magnífic monestir del Císter, el més gran monestir del císter a Europa. A més de ser bellíssim, està encara viu, habitat per monjos de l’ordre, cosa que us permetrà assistir a oficis religiosos, com ara les vespres, i escoltar cant gregorià, en directe. Podeu visitar només el monestir, o bé aprofitar per fer un volt per Montblanc, amb les seves muralles, o l’Espluga de Francolí. No us ho penseu més i afegiu al Priorat la Conca de Barberà. Visiteu el Museu de la Vida Rural, preciós i molt interessant. Visiteu també la seva increible cova de la prehistòria, amb riu inclòs. Aneu fins Vimbodí, el poble veï, a veure el seu museu del vidre. Visiteu Montblanc, a 8 kms. amb les seves muralles imponents. Arribeu-vos a peu, si voleu, al castell de Milmanda, on veureu com es cultiva la vinya, s’elabora el vi. Per dinar, i dormir bé, nosaltres us recomanem anar a l’Ocell Francolí. Una fonda de les de sempre. També al costat del Casal teniu l’Hostal del Senglar, un lloc ben tradicional, potser un xic anticuat. O a tocar de poblet la masia del Cadet, un “Relais du Silence“, taula de categoria. O pels voltants de Poblet, on hi ha un munt d’hotels de tota categoria i raça, trobareu l’Alberg Jaume I, un alberg juvenil de la Generalitat, com un cuartel antic, però renovat, un lloc molt gran, apte per famílies molt grans, o per a grups d’amics. Us convidem a passar  un cap de setmana diferent en una terra diferent!. La Conca de Barberà us espera amb totes les seves atraccions, que per sort no son poques!.

Uno de los lugares desde donde se puede disfrutar mejor de la inmensidad del paisaje es en el Priorat. Bellísima y muy desconocida comarca. Hoy os proponemos una visita a la Vilella Baixa, un pueblo con encanto, un poco especial, con sus casas altas. Allí teneis una zona de pícnic con barbacoas, mesas y servicios muy chula. El Priorat ofrece muchos alicientes turísticos para unas vacaciones geniales, y todos los restaurantes y hoteles son muy recomendables.

Temps de flors a Girona


Amb el maig arriba una de les sortides familiars més delicioses, més poètiques i més boniques que podeu fer. Es tracta d’arribar-vos fins a Girona, la sempre anyorada i maravellosa Girona, per veure la fira “Girona, temps de flors”. Aquest any 2018 podeu anar-hi del 12 fins el diumenge 20 de maig. No us podem explicar amb paraules aquesta delicadesa feta art en flor. No podem descriure la bellessa dels carrers, places, patis, edificis, palaus, esglésies, monestirs… plens de flors, de milers de flors. En conjunts  clàssics, moderns, atrevits, senzills… No us perdeu els monuments que només estaran oberts aquests dies, engalanats, nets i polits, magníficament decorats amb plantes i flors de tota mida i tota mena. Portes obertes als banys jueus, a Sant Nicolau, a Sant Pere de Galligans. No deixeu de visitar les escalinates barroques de la catedral, o el seu claustre, per poder aplaudir o criticar el muntatge d’aquest any. Us assegurem que no heu vist res d’igual. I, a la nostra adorada Girona, una ciutat bonica de veure en tot temps i circunstància. Que me’n direu dels estrets carrerons medievals de la Força, del barri jueu, el call esplèndit, carregat de colors i olors?. I de la imponent catedral?. Només tindreu un petit problema. Hi serà, literalment, mitja Catalunya. Una gentada indescriptible, un munt de gent brutal. No podreu aparcar, enlloc. De fet, si hi aneu dissabte o diumenge, i no és primeríssima hora, no podreu ni caminar. No us volem enganyar, és angoixant. És indescriptible. Per això, ja us ho avisem, cal anar-hi molt i molt d’hora. I fugir dels dissabtes al migdia o a la tarda, i dels diumenges al matí. Cerqueu, si podeu, dies i hores més atípiques. Dies entre setmana, primeres hores del matí. Llavors assaborireu el que no us podeu perdre, el que no podeu deixar de veure: Girona, la bellíssima Girona, dues vegades més bella, plena de flors. Penseu en la possibilitat d’arribar-hi en tren. I, naturalment, si voleu dinar a Girona, reserveu. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. Si voleu quedar-vos a dinar a Girona trobareu molts llocs, tots boníssims. Us recomanarem alguns restaurants d’aquells de tota la vida. El primer serà Casa Marieta. Mai no us defraudarà. Cuina de mercat des de fa cent anys o més. També al cor de la Girona antiga hi ha Cal Ros, una altra aposta segura. Plats de tota la vida, producte de qualitat. Hi ha llocs molt més sofisticats, com ara el Occi, o el Massana, situats a la part nova de la vila. Però si busqueu un bon menú del dia, en un ambient informal, modern i divertit, us recomanem el bar Context, en una placeta del barri de Sant Narcís. Molt recomanable. O bé el restaurant Boira, a tocar, amb vistes al riu i les cases de colors. O el Pou del Call, a la Força, arribant a les escales de la Catedral. O al col·legi d’arquitectes, a la Pia Almoïna, a la mateixa plaça de les escales de la catedral, cantonada la Força.  El Museu del vi, molt més popular i desenfadat, ideal per carns a la brasa i per fer xerinola. Per dormir, fora una bona idea establir el quartel general a Girona i així ser-hi a primera hora, si és que logreu reservar habitació. A nosaltres ens agrada anar a l’hotel de la cadena AC hotels, o bé el renovat Ultonia, un establiment que dona la rèplica actual a l’antic Ultònia, que encara es conserva. Un hotel amb bona relació qualitat preu és el Carlemany, en ple centre, com també ho és el Nord 1901. A tocar de la catedral i el call està l’hotel Històric, al mig del barri antic. Molt interessant el Ciutat de Girona, un altre quatre estrelles modern. Fora del centre teniu l’Hotel URH, modular, i el senzill Sidorme, un hotel baratet a Salt. També la possibilitat del càmping més proper, situat a Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital. Tingueu un molt bon temps de flors a Girona!.

Una de las manifestaciones más poéticas y hermosas que se pueden ver durante el mes de mayo en Cataluña tiene lugar en la romántica y siempre maravillosa Gerona. Se trata de la muestra “Girona, temps de flors”. Calles y plazas, patios de edificios nobles, monasterios e iglesias, los propios baños judíos o las escalinatas barrocas de la catedral, quedan cubiertas de miles de flores. No hemos visto nada igual si exceptuamos la Floriade, una manifestación similar que tiene lugar cada diez años en Holanda. Gerona ya es bonita en todo tiempo y circunsancia. Sus estrechas callejuelas medievales son magníficas a cualquier hora. Pero imagínenselas llenas de flores dispuestas con suma maestria, con ganas de agradar. Una pasada, ¿verdad?. ¡Pues sí!. Sólo hay un problema: va todo el mundo. Gerona está literalmente anegada de turistas, de curiosos. Un gentío, un montón de gente. No se puede caminar, ni dar un paso. Es agobiante. Es indescriptible. Por ello, ya os lo avisamos, hay que ir allí muy pronto. Huir de los sábados por la tarde y los domingos por la mañana. Imposible aparcar. Imposible moverse incluso si se ha ido a pie. Busque los días y las horas más atípicas. Días entre semana, primeras horas de la mañana. Entonces gozareis de aquello que no os podéis perder, lo que no pueden dejar de ver: Gerona, la bellísima Gerona, dos veces más bella, llena de flores. Y para comer, en Gerona os dejamos que descubrais vuestro propio rincón. Hay tantos y tan buenos. Ahora bien, si queréis que os recomendamos alguno, será Casa Marieta. O Cal Ros, una apuesta segura. Sofisticados el Occi, o el Massana. Informal, moderno y divertido, el bar Context, en una placeta del barrio de Sant Narcís. El restaurante Boira, está cerca del rio. El Pou del Call, en la Força, cerca de la Catedral, como el bar del colegio de arquitectos, en la Pia Almoïna. El Museu del vi, muy popular. Para dormir recomendamos estos hoteles: el la cadena AC hotels, o el renovado Ultonia, o el Carlemany, en pleno centro, como también está el Nord 1901. En el call judio está el hotel Historico, o el Ciutat de Girona. Fuera del centro está el Hotel URH, modular, y el Sidorme, un hotel barato en Salt. También la posibilidad del càmping en Fornells de la Selva, a uns 5 kms. de la capital.

Monte Olivetto Maggiore


Image00072Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Image00074

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00075

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Fira Candelera de Molins de Rei


Un any més arriba la Fira de la Candelera de Molins de Rei. Concretament es celebra aquest proper cap de setmana, el 2, 3 i 4 de febrer de 2018. I ja van més de 167 edicions!. Val la pena agafar el tren i anar a veure-la amb la vostra canalla. Son moltes places i carrers completament plens de parades de la més gran fira pagesa que hem vist mai. A més, està molt a prop de Barcelona, i és facilíssim arribar-hi en tren. En cotxe no ho intenteu: l’aparcament és molt difícil, hi ha pilons de carrers tallats i manca aparcament. A la fira hi trobareu tot alló relacionat amb l’agricultura i la ramaderia: arbres, plantes, maquinaria, aparells pel camp, bestiar, jardineria, decoració, oli, vi, cava, antiquaris, brocanters, artesans, oficis i moltes d’aquelles coses que fan la delícia dels infants. Entre el més bonic us direm que hi ha una granja amb animalons, una mena de petit zoo pagés. També hi trobareu molta música i animació, teatre, gegants, la fira infantil, atraccions i parc lúdic. Ja veieu que els vostres fills i filles s’ho passaran molt bé. Ah! i pels que us agrada el menjar de pagès, no us perdeu l’esmorzar dels traginers o la botifarrada popular. Si no heu pensat res millor, Molins de Rei pot ser una bona alternativa. Per dinar hi ha desenes de bars i restaurants. És tradicional, de tota la vida, el café del Foment. Bon lloc. Tapes bones al Gato Negro. Més clàssics teniu El Tast, o al centre també l’Àpat. Vinga, cap a Molins!.

La super, maxi, mega feria de la Candelera de Molins de Rei se celebra desde hace 167 años. (2018). Siempre impresiona ir a ver una feria que hace más de siglo y medio que dura. Y más si és en una población tan grande como el actual Molins de Rei, y esta se vuelca. Plazas y calles ocupadas por una gran feria campesina. No lo han visto nunca. Y junto a Barcelona, por la AP2. Aunque casi mejor se va en tren. Encontrarán árboles, plantas, maquinaria, aparatos para el campo, ganado, cosas que son, precisamente, los orígenes del encuentro. La feria se arrastra por la historia desde que Molins era un centro agrícola de primer orden, en el valle del Llobregat, al servicio de Barcelona. Pero hoy día no sólo encontrará esta raíz campesina. La cosa se ha modernizado, diversificado y extendido. Ahora abarca plantas, pero también jardinería y decoración. Hay maquinaria de campo y mucho ganado, pero también aceite, vino, cava y gastronomía. Caballos pero también automóviles. Y, naturalmente, no podían faltar los anticuarios, almonedas, artesanos, oficios y otros. Hay que subrayar que se realizan encuentros de coleccionismo, como la de chapas de cava. Y para los niños hay mucha música y animación, teatro, gigantes, la feria infantil, atracciones y parque lúdico. Ya veis que vuestros hijos e hijas se lo pasarán muy bien. ¡Ah! y si os gusta la comida de campo, no os perdáis el desayuno de los arrieros o la butifarrada popular. Si no han pensado nada mejor para hacer por la mañana o la tarde, del primer sábado y domingo de febrero, Molins de Rei puede ser una buena alternativa.

Montalcino


Image00081Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00082

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Atenció: la calçotada de Valls


Atenció, que arriba de nou la festa de la Calçotada a Valls. Serà aquest proper diumenge 28 de gener de 2018, tot i que el dissabte també hi ha un mercat al passeig de l’estació. Serà una diada festiva, popular que omplirà tots els carrers i places de Valls d’alegria i olor de calçot a la brasa. Inconfusible. Hi haurà festa per tothom: cercaviles, cuita de calçots a la graella, concursos de calçots, elaboració de salsa de calçot, concurs de menjar calçots…  I tot a la bellíssima vila de Valls, ciutat d’origen dels calçots, on son una religió des de fa més de cent anys.  Veniu a Valls a inaugurar la temporada dels calçots. Fins ben entrat el mes d’abril, qualsevol dia us podeu acostar a l’àrea de Valls a degustar l’autèntica calçotada. Cal que quedi clar: el calçot és de Valls. I és en aquesta bella ciutat, la  capital de l’Alt Camp, on el darrer diumenge de gener te lloc la gran festa de la calçotada. Una festa gastròmica, lúdica, divertida, plena d’olors i de sabors. Agafeu la canalla, el cotxe i l’autopista AP2, en direcció Lleida, i sortiu a la sortida 11: Vilarodona i Valls. Us endinsareu en el paisatge reci, dur i captivador de l’Alt Camp. D’aquesta terra noble en els maravellosos calçots. Us esperem a Valls, no hi falteu. Mireu-vos el programa de la festa. Veureu que hi ha activitats per totes les edats, familiars també. Cercavila, parades d’artesania, concursos, demostracions, cuina de calçots. L’ambient no surt al programa, i és una llàstima. Perquè és molt festiu. Podeu adquirir veritables calçots de Valls a les parades de la fira. Per emportar-vos-els, o ja cuinats a foc viu, sobre vergues de vinya, a la plça de l’oli, amb la seva salsa. Aquestes dates multitud de restaurants ofereixen bons calçots en aquesta zona. Comencem amb la Masia Bou. Allò és com la internacional de la calçotada. Un espai gegantí que serveix calçots a tota hora. Molta gent. Reserveu. Seguim amb un hotel de tota la vida, on podreu menjar calçots, i dormir molt bé: Casa Fèlix. Un altre bon lloc, però que és un fabulós restaurant de tapes modernes és el Portal 22. Us el recomanem molt i molt, però reserveu!. Tapes molt modernes, bé de preu, en un lloc molt xulo, una casa antiga reconvertida. O bé podeu provar en el Restaurant Julià Mallol. O bé el Restaurant El Tast, que és el de l’Hotel Class. Molt bé, ja fora de Valls, anant cap al Coll de Lilla, camí a Montblanc per la N-240, trobareu el Restaurant Masia Fontscaldes, al poble del mateix nom. Dalt de tot del coll teniu el Restaurant Les Espelmes. Una aposta segura. Cuina de qualitat, bones vistes i no només calçots. Anant cap al Pla de Santa Maria, a 7 kms. de Valls, hi ha el Restaurant Masia del Pla. A Picamoixons, no lluny de Valls, hi ha el restaurant L’Esportell del Bou. A Vilallonga del Camp podeu anar al Restaurant La Montoliva. A Nulles, després de visitar la cooperativa, podeu menjar calçots al Restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. Hi hem menjat bons calçots allà. Tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on podeu passar el dia visitant el maravellós monestir, i degustar els calçots fantàstics de l’Hostal Grau. Si voleu passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida, o les de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una passada. Un munt de possibilitat de visites i d’excursions. Per exemple podeu anar a Santes Creus, on us espera un fastuós monestir del Císter, o fer la ruta dels castells del Gaià. Us recomanem només tot allò que coneixem en aquesta terra. I de veritat que val la pena. No hi falteu!.

A finales de enero, y durante todo febrero, llegan las calçotades. Se hacen toda Cataluña, e incluso por Aragón, Mallorca, Valencia y Francia, pero el origen del calçot tiene un nombre muy claro: Valls. Esta ciudad, capital del Alt Camp, y toda su comarca, es la cuna del calçot, de la cultura que lo acompaña y de la tradición. Y precisamente en Valls, a finales de enero o inicios de febrero, tiene lugar la fiesta de la calçotada. Una fiesta gastrómica, lúdica, divertida, llena de olores y sabores. Tome los niños, el coche y la autopista AP2, en dirección Lleida, y salga en la salida 11: Vilarodona, Valls. Os adentraréis en un paisaje duro, salvaje, potente y cautivador. En una tierra de hombres curtidos al sol, el frío y el campo. De allí, de los trozos minerales de esta pequeña patria, salen los maravillosos calçots. Si os gustan, seréis rápidamente fanáticos. Si no los habeis probado, os animamos. Poneros el babero, el calçot caliente en la salsa, en la celestial salsa de calçots, y comed. Regados con un buen vino de la denominación de origen Tarragona, por ejemplo de la Cooperativa de Nulles, están fantásticos. Acompañados de un buen cordero, superiores. Vean el programa de la fiesta. Verán que hay actividades para todas las edades, familiares también. Pasacalles, paradas de artesanía, concursos, demostraciones, cocina de calçots. El ambiente no sale en el programa, y es una lástima. Es festivo, alegre, de lujo. Para comer calçots tienen muchas posibilidades. En las paradas, dentro de Valls, encontraréis. Para llevar, o cocinados a fuego vivo, sobre vergas de viña, con su salsa. Como debe ser. Multitud de restaurantes abren sus puertas. En Valls o los entornos. Reservad. Empezamos con la Masía Bou, la internacional de la calçotada. Un espacio gigantesco que sirve calçots en todo momento. Seguimos con un hotel de toda la vida, donde podréis comer calçots y dormir muy bien: Casa Félix. O El Tast. En Valls, en temporada, hacen calçots en todas partes. Hasta los restaurantes del Polígono industrial, un recurso a tener en cuenta si no encuentra mesa, porque la calidad no desmerece el espacio. Tel.: 629 669 167. A la entrada del Pla de Santa Maria, a 7 kms de Valls, tienen La Masia del Pla. En Fontscaldes, junto a Valls, La Masia de Fontscaldes. En Nulles le recomendamos mucho el restaurante Coll de Nulles, en el km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel.: 977 60 35 96. Más elegante, en Nulles mismo, La Casa Roja. En Bellavista, El Caliu. Tel.: 977 61 38 95.  En Alió, la Pallissa, o Cal Mont, dentro del pueblo: Telf.. 977 60 03 71. A Picamoixons, El Esportell del Bou. En Rodonya, El Mas Pagés. Hemos comido buenos calçots allí. Tel.: 977 62 80 08. Finalmente en Vilabella del Camp, tiene Las Arades, un restaurante que empieza y va hacia arriba. Si desean pasar el fin de semana por estas tierras seréis muy bien recibidos. Hoteles muy bien acondicionados, como el Class, y casas rurales maravillosas, como las Viñas en Vilardida, o las de Vilabella del Camp, Cal Parines o Cal Sabater, una pasada. Posibilidad de excursiones a Santes Creus, fastuoso monasterio del Císter, y a Tarragona, patrimonio de la humanidad por los restos romanes. Le recomendamos sólo todo lo que conocemos. Vale la pena. No faltéis.

Montepulciano, una altra volta


Image00085

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Image00088

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

Image00084

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Sant’Antimo


Image00077

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00079

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Tres Tombs a Valls


Sense cap mena de dubte una de les millors, més grans, i més autèntiques passades dels tres tombs que podeu veure a Catalunya la fan a Valls, capital de l’Alt Camp. I això és així perquè aquesta zona conserva encara molt intacta la ruralia i la dependència del camp i les seves feines. Si us bé de gust arribar-vos fins la misteriosa i desconeguda comarca de l’Alt Camp aquest proper diumenge 14 de gener de 2018 ho podreu comprovar de primera mà. A Valls la Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni és més que una simple festa, és una passió popular. Són els més concorreguts de Catalunya i han estat declarats Festa Tradicional d’Interès Nacional per part de la Generalitat. Al llarg del matí es fan diversos tombs pels carrers de la vila: pel carrer de Francesc Gumà i Ferran, Molls de l’estació, carretera del Pla, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, muralla del Castell, de Sant Francesc, del Carme i fins arribar al Portal Nou. D’allà surt el segon tomb: que va per la muralla de Sant Antoni, carrer Cor de Maria, Abat Llort, carretera de Montblanc, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, muralla del Castell, plaça Sant Francesc, carrer Sant Antoni, Carnisseria, plaça de les Garrofes, carrer Tomàs Caylà i torna al Portal Nou. Els carros grans no passen pel carrer de Sant Antoni i segueixen per la muralla. El tercer tomb torna a arrencar del Portal Nou, muralla de Sant Antoni, carrer Cor de Maria, Abat Llort, carretera de Montblanc, Font de la Manxa, carrer Jaume Huguet, El Pati, carrer de la Cort, plaça del Blat, carrer Major, Carnisseria, plaça de les Garrofes, carrer Tomàs Caylà i de nou al Portal Nou. No us perdeu els grans carros voltant pels costeruts carrers que baixen i pugen pel casc antic de la ciutat. Cal tirar sorra pel evitar relliscades i accidents, com ja es feia abans. Una oportunitat d’or com a sortida familiar. I, a més de la passada, aprofiteu per veure Valls i els seus monuments: l’esglèsia de Sant Joan, amb la grandiosa nau gòtica i el colosal retaure de fusta. O bé la íntima capella del Roser, amb les rajoles del XVII que representen la batalla de Lepant. Els voltants no són menys interessants: Poblet i Santes Creus, els dos maravellosos monestirs que formen la ruta del Císter. A menys de 40 kms a la rodona, dos monestirs de primer ordre mundial. Aprofiteu que sou a l’Alt Camp per comprar, a les cooperatives de Valls, o als poblets, bon vi i bon olí, olives arbequines, ametlles i avellanes de primera qualitat. Per dinar ho podeu fer a la gegantina Masia Bou, catedral dels calçots, o a la tradicional Casa Fèlix, on també podeu dormir. Menys aparatós, dins el centre antic, el Trispolet, bona teca. Pizzeria, enoteca, bar, tot en un, Julià Mallol. En la mateixa línia va Portal 22, un altre lloc inclassificable però molt bo. A Nulles, després de visitar la seva cooperativa modernista, i comprar el boníssim cava Adernats, podeu menjar al restaurant Coll de Nulles, al km. 16 de la carretera del Pont d’Armentera. Tel: 977 60 35 96. Molt recomanable. Més elegant, a Nulles mateix, La Casa Vermella. A Bellavista, un petit poblet que està en la carretera que va de Nulles a Valls, hi ha El Caliu. Tel: 977 61 38 95. A Alió, a 5 kms. de Valls, teniu Cal Mont, dins el poble: Telf. 977 60 03 71. A Rodonya, El Mas Pagés. tel: 977 62 80 08. Finalment a Vilabella del Camp, teniu Les Arades, un petit restaurant que tot just comença i va amunt. O a Santes Creus, on ja us hem aconsellat de completar el cap de setmana visitant el seu maravellós monestir, podeu menjar a l’Hostal Grau, o fer una barbacoa al picnic del parc de l’Albareda del Gaià, amb taules, fogons, fonts i llenya. Perquè si decidiu de passar el cap de setmana per aquestes terres sereu molt ben rebuts. Hi ha hotels molt ben condicionats, com ara l’Hotel Class, a l’entrada de Valls. I també cases rurals maravelloses, com les Vinyes a Vilardida. A Vilabella del Camp, a només 8 Kms de Valls teniu Cal Sabater, petitona, i Cal Parines, molt gran, per famílies ben nombroses. Animeu-vos, que només està a 100 kms de Barcelona per l’AP-2, la que va cap a Lleida, sortida 11, Vilarodona i Valls. Bona passada de Sant Antoni a Valls!.

Hoy os queremos invitar a todo un evento que tendrá lugar, como cada año, al inicio del mes de enero, en Valls. Se trata de la maravillosa capital de la hermosa y desconocida comarca del Alt Camp. Valls es una villa grande, bastante grande, pero aún es muy agraria, de un campesinado con señorío, con solera de siglos de cultivar un campo pesado, áspero, poco amable, caluroso. A Valls la gente va en invierno e inicios de la primavera. Ahora se ha puesto muy de moda hacer una escapada para ir a comer calçots. Y es buena idea, porque los calçots, en Valls, tienen un sabor diferente. Pero hoy hablamos de Valls poir el evento que iniciaba este escrito. Se trata de la pasada de San Antonio, la mayor de toda Cataluña, ¡que pronto está dicho eso!. Carros gigantescos, multitud de burros y mulas. Una oportunidad de oro como salida familiar. Y, de paso, aprovechen para ver Valls y sus monumentos: la iglesia de San Juan, con la grandiosa nave gótica y el colosal retablo de madera. O bien la íntima capilla del Rosario, con las baldosas del XVII que representan la batalla de Lepanto. Los alrededores no son menos interesantes: Poblet, Santes Creus, la ruta del Císter. A menos de 40 kms a la redonda, dos monasterios de primer orden mundial. En las cooperativas de los pueblos del Alt Camp encontrarán buen vino y buen aceite, aceitunas arbequinas, almendras y avellanas de calidad. Para dormir tienen Casa Félix, un tres estrellas tradicional, o el nuevo Hotel Class, de diseño moderno. También multitud de casas rurales. Les recomendamos las de Vilabella del Camp, a sólo 8 Kms: Cal Sabater, pequeñita, y Cal Parines, muy grande, para familias muy numerosas. Animaros, que sólo está a 100 kms de Barcelona por la AP-2, la que va hacia Lleida.

La fira del gall a Vilafranca


A la capital de l’Alt Penedés, Vilafranca, quasevol moment és bo per anar-hi. De vegades són fires de vi. Dels vins i caves excel·lents que produeixen aquestes terres. Altres per participar en les seves boniques festes, com ara les trobades castelleres o la festa major. Altres són visites sense cap altre motiu que veure les maravelles que la vila guarda, com el palau reial, ara museu del vi, on trobareu l’espai Vinseum. O bé la basílica gótica de Santa Maria, el casc antic o la ruta modernista. Però un bon moment, una ocasió fantàstica per visitar Vilafranca és a l’hivern, just la setmana abans de Nadal, quan hi fan la fira del pollastre. La primera celebració de la Fira del Gall es perd en la nit dels temps. És una de les fires més tradicionals, més grans i més antigues de Catalunya. Avui dia es celebra al parc de Sant Julià, per raons d’espai, però els actes relacionats amb ella ocupen tots els carrers i places del nucli antic del poble. A més de la fira del gall pròpiament dita trobareu una Mostra de Cuina d’Aviram on hi participen els principals restaurants de Vilafranca. Amb un tiquet de degustació de pocs euros podreu ben dinar, plat, coberts, vi, postre i café inclòs . Hi ha més de vint plats diferents a triar. Per acabar-ho d’arrodonir, i com és de llei en aquesta comarca, la fira us ofereix una acurada selecció de negres del Penedés. Comenceu per anar a visitar la fira del gall amb la vostra canalla. Podeu comprar un bon pollastre de pagés per les festes. Dissabte tot el dia i diumenge al matí. Us el mataran i plomaran, si ho voleu així. Els anomenats galls negres del Penedès són, conjuntament amb els pota blava del Prat, els prínceps de la cuina autòctona. Si amb els pollastres no en teniu prou heu de saber que també hi haurà una fira de Santa LLúcia, un mercat de Nadal, un mercat d’artesania, de pintura, de brocanters i una mostra de bestiari. Naturalment no hi faltaran paradetes de productes agrícoles, d’artesania, gastronòmiques i enològiques. I s’organitzaran visites culturals i enoturístiques, que cal reservar. Pels carrers hi haurà molta animació, moltíssima. Si arribeu tard haureu d’aparcar a l’entrada de la ciutat, força lluny del centre. Perquè, ja us avisem d’antuvi, hi haurà molta gent, moltíssima. Paciència, la fira s’ho val.

A la capital del Alt Penedés, Vilafranca, cualquier momento es bueno para ir. A veces son las ferias de los vinos. De los vinos y cavas excelentes que producen estas tierras. Otros para participar en sus bonitas fiestas, como las castelleras o la fiesta mayor. Otros son visitas sin ningún otro motivo que ver las maravillas que la villa guarda, como el palacio real, ahora museo del vino, donde encontrará el espacio Vinseum. O bien la basílica gótica de Santa María, el casco antiguo o la ruta modernista. Pero un buen momento, una ocasión ideal para visitar Vilafranca es en invierno, justo la semana antes de Navidad, cuando tiene lugar su feria del pollo. La primera celebración de la Feria del Gallo se pierde en la noche de los tiempos. Es una de las ferias más tradicionales, más grandes y más antiguas de Cataluña. Hoy en día se celebra en el parque de San Julián, por razones de espacio, pero los actos relacionados con ella ocupan todas las calles y plazas del casco antiguo del pueblo. Además de la feria del gallo propiamente dicha encontrará una muestra de cocina de aves donde participan los principales restaurantes de Vilafranca. Con un ticket de degustación de pocos euros puede comer muy bién: plato, cubiertos, vino, postre y café incluido. Hay más de veinte platos diferentes a elegir. Para acabar de redondear, y como es de ley en esta comarca, la feria ofrece una cuidada selección de tintos del Penedés. Comience por ir a visitar la feria del gallo con su hijos e hijas. Pueden comprar un buen pollo de payés para las fiestas. El sábado abre todo el día y domingo por la mañana. Os lo matarán y desplumaran, si Vds. lo quieren así. Los llamados gallos negros del Penedès son, conjuntamente con los pata azul del Prat, los príncipes de la cocina autóctona. Si con los pollos no tenéis bastante debéis saber que también habrá una feria de Santa Lucía, un mercado de Navidad, un mercado de artesanía, de pintura, de anticuarios y una muestra de bestiario. Naturalmente no faltarán puestos de productos agrícolas, de artesanía, gastronómicas y enológicas. Y se organizarán visitas culturales y enoturísticas, bajo petición en la oficina de turismo. Por las calles habrá mucha animación, muchísima. Si llegan tarde tendrán que aparcar en la entrada de la ciudad, bastante lejos del centro. Porque, ya os avisamos de antemano, habrá mucha gente, muchísima. Paciencia, la feria lo vale.

Funifira de Gelida


 

Un any us convidem a arribar-vos fins la bellíssima població de Gelida, una vila molt propera a Barcelona, on aquest dissabte, dia 11 de novembre de 2017, te lloc la Funifira, una famosa fira de maquetisme, especialment  ferroviari, però no només, i que aquest any arriba a la seva vuitena edició. Una fira per a tots els públics, plena d’activitats familiars que ompliran el nucli urbà tot el cap de setmana. Podreu, a més, pujar al vell funicular que va i ve de l’estació, visitar magnífic castell medieval de poble, una joia molt desconeguda, fer un tast pels cellers locals o una ruta modernista. Els infants s’ho passaran molt bé. Hi haurà tallers, moltes maquetes ferroviàries i navals i d’aeromodelisme. Arribeu-vos fins Gelida, el poble que estima els trens. La població està enlairada dalt d’un turó, i fan servir un antic i simpàtic funicular per arribar a l’estació de tren de la línia Barcelona – Vilafranca del Penedés. Per això una festa dedicada al funicular, la Funifira. La festa forta serà dissabte, matí i tarda, de 12 a 23 hores. A Gelida, hi ha molt bons restaurants com ara la Fonda de Cal Boter, cuina de tota la vida, o més informal El Café de Gelida, bona teca també. Ens agrada l’ambient rústic però coquetó de Ca l’Amadeu, pizzes, tapes i alguna cosa més, tel: 937 79 01 07, i que està al carrer Major.  O el Rebost de Gélida. Als afores, en una típica masia catalana hi ha el restaurant Panyella, un lloc per seure’s a menjar com abans, plats de cuina de tota la vida. I si sou gent de pic-nic esteu d’enhorabona, perquè heu de saber que a Gelida hi ha moltes fonts, algunes d’elles amb bonics espais de lleure. La més propera, i millor condicionada, és l’àrea de pícnic de la Font de Can Torrents, objecte d’una entrada en aquest mateix bloc. Arribar-s’hi és molt fàcil. Es troba a la mateixa carretera que surt de Gelida cap a Sant Sadurní d’Anoia, tot just a un cinc-cents metres del casc urbà. És un indret bonic, amb possibilitat de graelles per fer carn a la brasa, una font amb molta aigua, que diuen que te propietats curatives.

En Gelida, bellísima población a la salida de Barcelona, camino del Penedés, tendrá lugar, a mediados de noviembre una feria de maquetismo ferroviario y trenes. Es normal. Gelida depende del tren en su relación con el exterior. Situada en lo alto de una colina, las salidas de la autopista AP2, la que va hacia Lleida y Tarragona, son escasas, y la carretera desde Martorell o Sant Sadurní d’Anoia, está llena de curvas. Por eso, hace ya muchos años, hicieron un curioso y simpático funicular para llegar a la estación de tren de la línea Barcelona – Vilafranca del Penedés. Un funicular de madera, hoy en día ya renovado, de los pocos que hay en Cataluña. Por eso hablamos de la Funifira. La fiesta será el sábado de 12 a 23 horas. En Gelida hay muy buenos restaurantes, pero si sois de pic-nic, debéis saber que en Gelida hay muchas fuentes, algunas de ellas con espacios de ocio. La más cercana, y mejor acondicionada, es el área de picnic de la Fuente de Can Torrents. Llegar a ella es muy fácil. Se encuentra en la misma carretera que sale de Gelida hacia Sant Sadurní d’Anoia, apenas a un quinientos metros del casco urbano. Es un lugar bonito, con posibilidad de parrillas para hacer carne a la brasa, una fuente con mucha agua, que dicen que tiene propiedades curativas.

La Llacuna, fira d’alçada


llacuna_vins

Al bonic i desconegut poble de La Llacuna s’hi celebra una Mostra gastronòmica d’Embotits i Vins d’Alçada i d’Altura. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions. La mostra tindrà lloc aquest cap de setmana del 14 i 15 d’octubre de 2017. Es tracta d’una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i centrada en les degustacions de vi i embotits. Com cada any, diumenge,  la plaça Major acollirà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya i la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, mentre que dissabte tindrà lloc la festa gastronòmica amb la conferencia, el berenar i el lliurament del raïm d’altura 2017. El dissabte, a les vuit del vespre, hi ha un berenar-sopar amenitzat amb música en directe. L’endemà, diumenge 15 d’octubre, tindrà lloc la mostra d’embotits, vins i caves d’altura, a la plaça Major. Hi haurà tota mena d’activitats relacionades amb els vins i la vinya com ara el concurs d’aixafar raïms, l’intercanvi de plaques de cava, una exhibició d’un bufador de vidre i un taller de treballar amb fang. A més, la mostra rebrà una visita molt especial, la de la Grossa de Cap d’Any, que portarà la sort a tots els presents. Per als més petits, la diversió està assegurada amb les passejades amb carro, caricatures i pintades, una activitat de maquillatge infantil. Els tiquets per a la degustació de vins, formatges, embotits i postres es podran obtenir a l’estand de l’Ajuntament. La Llacuna és un municipi situat a cavall de diverses comarques, al centre de Catalunya, però que no pertany veritablement a cap d’elles. És una mica terra de ningú, no ve de passada cap enlloc, ni és probable que el conegueu. A La Llacuna s’hi ha d’anar amb voluntat d’anar-hi. De fet es troba situat a la comarca de l’Anoia, però tradicionalment la gent hi arriba, i els llacunencs es senten, de l’Alt Penedès. També te alguna cosa de la comarca sudenca i tarragonina de l’Alt Camp i, si m’apureu fins de la  vinícola Conca de Barberà.  I és que el poble de La Llacuna està allà, en mig del no res, envoltat d’una natura dura i austera, seca, envoltada de boscos olorosos de pins.  El casc antic del poble inclou alguns carrers graciosos, d’aire medieval, amb cases de portals adovellats, interessants. Les afores brinden espai per una passejada, amb unes quantes fonts. Aneu fins la font Cuitora, fàcil. Nosaltres anem a La Llacuna per l’autopista AP7/AP2 fins Vilafranca del Penedés, i d’allà, cap a La Llacuna, ben senyalitzat. Uns 60 kms, carreteres estretes i amb corbes. Si heu pensat dinar a La Llacuna, o passar-hi uns dies de descans, heu escollit bé. Hi ha hotels rurals d’ensomni, com ara el Arcs, bellíssim, Cal Americano, amb bon restaurant, que us recomanem per dinar, o cases rurals com ara Cal Tunet, amb Spa i tot!. També altres cases rurals bellíssimes com ara cal GrapissóCal Meixa, Cal Conillet o bé  Cal Morcaire. Finalment trobareu un bonic càmping. De restaurants, a més del ja citat de Cal Americano, tampoc no n’hi falten pas. Ca la Maria, a la carretera, ofereix cuina cuidada, catalana, tradicional, com també la tradicional fonda Mateu a la carretera d’Igualada, 15, tel: 93 897 60 28. A prop hi ha el bar Tiquets, a la carretera d’Igualada, 10, tel 93 897 61 29. També podeu menjar força bé als bars del centre del poble, com ara, els de la plaça i el carrer major, on hi ha Cal Joan, bons embotits i formatges o carns a la brasa, telf. 93 897 60 08. o el el “La Pansa” carrer Major, 6, tel 93 897 62 42. Finalment la Bona Teca està a a l’agregat de Rofes, als afores, un bar de tapes, amb bon rotllo, segons diuen. Us desitgem bona fira de Sant Andreu a La Llacuna, i bon fred!.

Con la llegada del otoño llega tambien una de las fiestas más populares del pueblo de La Llacuna: la Feria de de los vinos de altura. La Llacuna es un municipio situado a caballo de varias comarcas, en el centro de Cataluña, pero que no pertenece verdaderamente a ninguna de ellas. Es un poco tierra de nadie, no viene de paso a ninguna parte, ni es probable que lo conozcáis. Hay que ir allí con voluntad de ir. De hecho se encuentra situado en la comarca de la Anoia, pero tradicionalmente la gente llega, y los llacunenses se sienten, del Alt Penedès. También tienen algo de la comarca tarraconense del Alt Camp y, si me apuráis hasta de la vinícola Conca de Barberà. Y es que el pueblo de La Laguna está allí, en medio de la nada, rodeado de una naturaleza dura y austera, seca, de bosques olorosos de pinos. El programa de la feria incluye una serie de actos muy interesantes para justificar una salida familiar. El pueblo cuenta con calles bonitas, llenas de portales adintelados, interesantes. Las afueras brindan espacios para un paseo, con sus variadas fuentes. Vayan, por exemplo, hasta la fuente Cuitora, fácil. Nosotros vamos a La Llacuna por la autopista AP7/AP2 hasta Vilafranca del Penedés, y de allí, al pueblo, bien señalizado. Unos 60 kms, carreteras estrechas y con curvas. Si habeis pensado quedaros a comer, o pasar unos días de descanso, tal vez el puente de diciembre, habeis elegido bien. Hay hoteles rurales de ensueño, como el Arcs, bellísimo, o Cal Americano, con buen restaurante, que os recomendamos. También casas rurales bellísimas como Grapissó, Conillet, o Cal Morcaire. Finalmente encontrará un camping. De restaurantes, además de Cal Americano, tampoco le faltan al pueblo: Ca la María, en la carretera, Telf.. 93897 68 76. O bien los bares y restaurantes del centro, muy diferentes todos ellos. En la plaza mayor, Cal Joan, propone embutidos, quesos, carnes a la brasa, Telf.. 93897 60 08.

Festa Verema a Alella


Ens agrada tornar-vos a recomanar una sortida familiar a Alella, que és un poblet de la costa del Maresme, situat a tocar de Barcelona. I ens agrada per tres motius, entre molts d’altres. Primer perquè Alella és un poble coquetó, ben muntat i organitzat, amable, amb un casc antic curiós, situat en una vall fresca, a mig camí entre el mar blau de El Masnou, i la serralada verda de Marina. Un poble on ve de gust anar, caminar, rondar pels camins a peu o en bici. Segon perquè Alella està a tocar de Barcelona, un quart d’hora en cotxe per l’autopista C-32, la que va a Mataró, a només 15 kms. No arriba a un euro el peatge!. I tercera perquè Alella viu per al vi. Hi trobareu cellers de tota mena, bons vins i bon cava. I per això, aquest cap de setmana fan una festa de la verema. I és una festa molt i molt bonica, i super interessant per les famílies. La D.O. Alella és la més petita de Catalunya, però ofereix uns excel·lents vins, sobretot blancs, i uns quants caves d’altíssima categoria. Tot això ho podeu comprovar visitant algun dels molts cellers i vinoteques que trobareu en aquesta vila. Però encara podreu entendre millor el que la cultura del vi significa per Alella si us arribeu a la seva Festa de la Verema. Teniu tota mena d’activitats com ara una Fira d’artesans, trepitjada del raïm pels hereus i dames d’honor, correfoc, botifarrada popular, castells, gegants, visites guiades a cellers, cursos de tastavins, diversos concursos, balls i moltes més activitats. Però, a més, hi haurà moltes activitats infantils i inflables per a la canalla. Si fa bo podeu anar a banyar-vos a la platja de El Masnou, i pujar més tard cap a la vila. Si preferiu voltar, dins el seu terme trobareu masies molt interessants, que en alguns casos són veritables palaus. Can Magarola alberga un museu sobre el vi, i can Lleonart un centre cultural on es fan moltes activitats. Des d’Alella es pot accedir al parc de la Serralada de Marina, amb vistes aèries sobre tota la comarca i el Vallès. Pugeu al Sant Mateu, amb bici o en cotxe, des de la carretera que va a Granollers, i agafeu la pista que va a l’ermita de Sant Mateu. Podeu, fins i tot, fer la travessa d’Alella a Orrius, per sobre Mataró. Boscos i vistes damunt el mediterrani, que no puc explicar perquè cal que ho aneu a veure. A banda de la mostra gastronòmica heu de saber que, a Alella, hi ha molts restaurants, des d’espais informals, com ara el Celler Jordana, on veure bons vins i picar tapes molt bones, fins alguns molt bons i molt cars, com ara el 1789. Ens agrada especialment Els Garrofers, luxe exquisit i preus en consonància, però també llocs més casolans com ara Ca la Ceci, o la masia de Can Sors, que no desmereixen. I no son els únics, també ens agrada la informalitat del Solko, un japonès amb cuina d’arreu del món i bones pizzes. Menjareu molt bé a Alella. Bona verema a Alella!.

Alella es un pueblecito de la costa del Maresme, situado junto a Barcelona, donde este fin de semana hacen una fiesta de la vendimia muy, muy bonita, y super interesante para las familias. Porque Alella vive del vino y para el vino. La D.O. Alella es la más pequeña de Cataluña, pero ofrece unos excelentes vinos, sobre todo blancos, y unos cuantos cavas de altísima categoría. Todo esto lo podéis comprobar visitando alguno de las muchas bodegas y vinotecas que encontrarán en esta villa. Pero todavía se puede entender mejor lo que la cultura del vino significa para Alella llegandose hasta su feria. Habrá muchas actividades infantiles, hinchables para los niños, en la Plaza de Antoni Pujadas. Degustaciones gastronómicas de tapas y vino, una paellada, sardanas, presentaciones y catas de vino, baile de tarde y de noche, correfoc, visitas a bodegas o una feria de artesanos procedentes de toda Cataluña. Alella es una población a medio camino del mar y la montaña. Pueden ir a bañarse en la playa de El Masnou, y subir más tarde hacia la villa. Si prefiere caminar dentro de su término encontrarán casas muy interesantes, que en algunos casos son verdaderos palacetes. Can Magarola alberga un museo sobre el vino, y can Lleonart un centro cultural donde se hacen muchas actvidades. Desde Alella se puede acceder al parque de la Serralada de Marina, con vistas aéreas sobre toda la comarca y el Vallès. Subid al San Mateo, en bici o en coche, desde la carretera que va a Granollers, y tomad la pista que va a la ermita de San Mateo. Pueden, incluso, hacer la travesía de Alella a Orrius, por encima de Mataró. Bosques y vistas sobre el mediterráneo, que no os puedo explicar porque es necesario que lo veais. Aparte de la muestra gastronómica debeis saber que, en Alella, hay muchos restaurantes, algunos muy buenos y muy caros, como el 1789, de un lujo exquisito y unos precios en consonancia, pero también lugares más caseros como La plaza, que no lo desmerecen. Y no son los únicos. ¡Comeréis bien en Alella!.