Almeria, revisitada


De nou hem estat a la bella ciutat d’Almeria, que és un destí per tota època de l’any. Hi hem estat per Setmana Santa, per veure les processons. Que Almeria pot ser un destí per l’hivern, quan arreu fa fred, sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta tot l’any. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges de somni, inigualables, magnífiques, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. No és la ciutat més bonica d’Andalusia, d’acord. El centre és molt modern i queda poc patrimoni àrab. Però teniu la bellíssima alcassaba, forta i altiva, que domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, la catedral. Una església fortalessa, gòtica de saló, austera però bonica. Carrers i places donen tipisme a l’antiga medina. Però el millor d’Almeria son els entorns. la provincia d’Almeria te molts atractius. Per exemple el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses. El parc natural de Níjar, amb les platges espectaculars de Monsul o Los Genoveses. La costa, ben preservada, amb San José, La Isleta del Moro, Rodalquilar, Las Negras, Carboneras o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, alguns dalt de penyals de guix, com ara Sorbas, altres com Vélez Blanco o Vélez Rubio amb els seus castells. Més a tocar Níjar, amb les jarapes. O el desert, a Tabernas, amb el seu hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria podeu anar a l’hotel Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. O bé apostar per l’NH Ciudad de Almeria, a tocar de l’estació, una mica allunyat del centre, però aposta segura. Te habitacions comunicades per a famílies amb infants, però pagareu un preu un xic car. El garatge és especial, amb un montacargues per a cotxes!. Per dinar o sopar ens agrada anar de tapes. Nosaltres som fanàtics del Café Cyrano, un local petit, sempre ple de gent, amb tapes de disseny. Dins el centre teniu Casa Puga, molt bo també. Especialitzada en truites, prop de la catedral, amb un primer pis molt friki, la cervesseria La Mala, boníssima. Una mica més amunt, prop de la placeta de las Flores, Nuestra Tierra ofereix també bones tapes. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.

Peñaranda de Duero


peñaranda

Peñaranda de Duero és una d’aquelles petites poblacions, grans en art i en història, encantadores. Està de pas, a tocar de la carretera N-122, entre El Burgo de Osma i San Esteban de Gormaz, dos pesos pesants de la cultura castellana, dues localitats que cal veure i disfrutar, i Aranda de Duero. En arribar a l’alçada del poble de La Vid, que també te un bonic monestir per admirar, cal girar a mà dreta cap a Peñaranda, per la carretera local BU-924. Son set kilòmetres, escassos i ràpids. En arribar passareu el pont damunt l’Arandilla, veureu les muralles i la porta d’entrada a la vila medieval. Podeu aparcar a l’ampla avinguda. En passar l’arc quedareu estorats. El magnífic palau ducal d’Avellaneda, imponent, clàssic, renaixentista, obre la seva façana damunt la plaça porxada, la millor de Castella, i el seu pati, art pur en pedra blanca, blanquíssima. L’església colegiata ofereix també, la seva austera façana, just al davant. I al centre de l’espai el rotlle jurisdiccional, treballat, filigrana, imparteix justícia. Tot això a sota del teló de fons del seu castell altiu, situat damunt un turó, guardant el poble. Si aneu pels carrers plens de cases, escuts i palaus descobrireu convents i monestirs, places, un ferrer, la farmàcia més antiga d’Espanya i un curiós museu d’uniformes de policia. Delicat i deliciós aquest conjunt carregat d’anys i vivències que, avui dia, dorm esperant temps millors. Per dormir i menjar a Peñaranda teniu, a la mateixa plaça, un evocador edifici del segle XV, restaurat amb cura, La Posada Ducal. Aquest hotelet amb encant ofereix habitacions amb regust medieval, castellà, per amants de l’art i anyorats d’altres temps. Bona cuina al seu restaurant. També recomanem un hotelet rural amb molt d’encant: El Refugio de Miguel. Moblada amb molt de gust, amb mobles d’època, habitacions cuidades i un bon restaurant, amb menjar tradicional de la zona. Si us va més estar tots junts en una casa rural sencera, llavors el vostre lloc és El Jaramillo. Bars del poble, com ara el Palacete, al carrer Cava, telèfon 947 55 22 21, o bé el restaurant Señorío de Velez, a la plaza Duques de Alba, 1, telèfon: 947 552201 ó 947 552202, també us serviran bona teca. Podeu parar a Peñaranda en el curs d’una ruta per Castella, en unes vacances, o fer-la centre d’una visita a la zona, amb atractius propers com ara la ciutat romana de Clúnia, ruina imposant, o la d’Aranda de Duero, amb la seva església de Santa Maria, seu durant l’any 2014 de la mostra d’art religiós Las Edades del Hombre. Bona volta per la Castella eterna!.

Peñaranda de Duero es una de esas pequeñas poblaciones , grandes en arte y en historia , encantadoras . Está de paso, junto a la carretera N -122 , entre El Burgo de Osma y San Esteban de Gormaz , dos pesos pesados ​​de la cultura castellana , dos localidades que hay que ver y disfrutar, y Aranda de Duero . Al llegar a la altura del pueblo de La Vid , que también tiene un bonito monasterio para admirar , hay que girar a mano derecha hacia Peñaranda , por la carretera local BU- 924 . Son siete kilómetros, escasos y rápidos . Al llegar pasaréis el puente sobre el Arandilla , verá las murallas y la puerta de entrada a la villa medieval . Puede aparcar en la ancha avenida . Al pasar el arco quedará aturdidos . El magnífico palacio ducal de Avellaneda, imponente , clásico , renacentista , abre su fachada sobre la plaza porticada , la mejor de Castilla . La iglesia colegiata ofrece su justo delante. Y en el centro del espacio el rollo jurisdiccional , trabajado , filigrana , imparte justicia. Todo ello bajo el telón de fondo de su castillo altivo , situado sobre una colina , guardando el pueblo . Si va por las calles llenas de casas , escudos y palacios descubrirá conventos y monasterios , plazas , un herrero , la farmacia más antigua de España y un curioso museo de uniformes de policía. Delicado y delicioso este conjunto cargado de años y vivencias que , hoy en día , duerme esperando tiempos mejores . Para dormir y comer en Peñaranda tienen, en la misma plaza , un evocador edificio del siglo XV , restaurado con esmero , La Posada Ducal . Este hotelito con encanto ofrece habitaciones con sabor medieval , castellano , para amantes del arte y anyorats de otros tiempos . Buena cocina en su restaurante. También recomendamos un hotel rural con mucho encanto : El Refugio de Miguel . Amueblada con mucho gusto , con muebles de época , habitaciones cuidadas y un buen restaurante , con comida tradicional de la zona . Si os más estar todos juntos en una casa rural entera , entonces su sitio es El Jaramillo . Bares del pueblo , como el Palacete , en la calle Cava , teléfono 947 55 22 21 , o bien el restaurante Señorío de Velez , en la plaza Duques de Alba , 1, teléfono : 947 552.201 ó 947 552 202 , también os servirán buena comida . Puede parar a Peñaranda en el curso de una ruta por Castilla , en unas vacaciones , o hacerla centro de una visita a la zona , con atractivos cercanos como la ciudad romana de Clunia , ruina imponiendo , o la de Aranda de Duero , con su iglesia de Santa María , sede durante el año 2014 de la muestra de arte religioso Las Edades del Hombre .

Almeria


Almeria és un destí per tota època de l’any. Que ho és per l’hivern sembla obvi, tot i que ningú no hi pensa. Allà, prop del Mediterrà etern i blau, fa caloreta. No fa calor, és clar, però no fa gens de fred. I plou poquet. Es pot passejar per la ciutat, deserta, i per les platges, desertes, i pels racons de la província, encara més deserts. La tardor i la primavera són encara millors. No fa gens de fred i la calor, que ja pot apretar, no ofega. Fins les zones àrides semblen menys dures. I segueix plovent poquet. L’estiu només és apte si sou mediterranis de socarrel. Mediterranis fins la mèdula. Fa molta, molta calor, però teniu el mar, el mar amable, les platges d’ensomni, inigualables, al vostre abast. I aire condicionat arreu. La ciutat és el paradigma, la quinta esència de la mediterràneitat. Blanca, oberta, hospitalària. L’alcassaba, forta i altiva domina les cases, (a la foto). És un mirador privilegiat damunt el mar de teulades i la mar autèntica. Dins la ciutat, de traçat ben àrab, esglèsies, convents, i la catedral, donen tipisme a l’antiga medina. Els entorns tenen encara més atractiu: el cap de Gata, amb les Salines i les seves platges fabuloses, com Mossul o Los Genoveses. La costa nord, amb San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Els pobles del nord amb els seus castells i carrers típics, com Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, amb les jarapes. El desert, i el hollywood hispànic. I l’Alpujarra, plena dels pobles blancs, penjats de les serres que venen de la gran Sierra Nevada. No us perdeu Almeria. Un pont llarg, unes vacances… us espera, diferent, molt diferent, africana. Dins d’Almeria sempre anem al Costasol, un hotelet familiar amb encant, ni gran ni petit, al mateix centre. Si toca càmping ens agrada el Tau, a San José, en ple parc natural de Cabo de Gata.

Almería es un destino para toda época del año. Que lo es para el invierno parece obvio, aunque nadie piensa en él. Allí, cerca del Mediterráneo, eterno y azul, hace calorcito. No hace calor, claro, pero no hace nada de frío. Y llueve poco. Se puede pasear por la ciudad, desierta, y por las playas desiertas, y por los rincones de la provincia, aún más desiertos. El otoño y la primavera son aún mejores. No hace nada de frío, y el calor, que ya puede apretar, no ahoga. Hasta las zonas áridas parecen menos duras. Y sigue lloviendo poquito. El verano sólo es apto si sois mediterráneos de raíz. Mediterráneos hasta la médula. Hace mucho, mucho calor, pero tienen el mar, el mar amable, las playas de ensueño, inigualables, a su alcance. Y aire acondicionado en todas partes. La ciudad es el paradigma, la quinta esencia de la mediterraneidad. Blanca, abierta, hospitalaria. La Alcazaba, fuerte y altiva domina las casas, (en la foto). Es un mirador privilegiado sobre el mar de tejados y la mar auténtica. Dentro de la ciudad, de trazado árabe, iglesias, conventos, y la catedral, dan tipismo a la antigua medina. Los alrededores tienen todavía más atractivo: el cabo de Gata, con las Salinas y sus playas fabulosas, como Mosul o Los Genoveses. La costa norte, con San José, Rodalquilar, Las Negras, o Mojacar. Los pueblos del norte con sus castillos y calles típicas, como Vélez Blanco, Vélez Rubio o Níjar, la de las jarapas. El desierto, y su Hollywood hispánico. Y la Alpujarra, llena de pueblos blancos, colgados de las sierras que vienen de la gran Sierra Nevada. No os perdáis Almería. Un puente largo, unas vacaciones … os espera allí, diferente, muy diferente, africana. En Almería capital siempre vamos al Costasol, un hotelito familiar con encanto, ni grande ni pequeño, en el mismo centro. Si toca camping, nos gusta el Tau, en San José, en pleno parque natural de Cabo de Gata.