Génova


Image00016

Génova és una ciutat gran, molt gran. Amb un port gran, molt gran. Dels més grans d’Europa. Està col·locada en semicercle davant del seu port, pujant els costers d’uns turons dels primers Apenins i els darrers Alps. És una ciutat vella, una mica bruta i un pèl trista. Però com totes les ciutats italianes està absolutament plena de monuments que la fan una parada indiscutible en una ruta per Itàlia. I, a banda i banda, la riviera ligur proposa platges, pobles mariners i mar absolutament encantadors, molt mediterranis. No us podeu perdre la catedral, i la petita església del Gesú, a costat seu. El palau ducal i la piazza Ferrari. Més enllà la via Garibaldi amb els seus increibles palaus. Li diuen la Milla d’Or d’Europa!. Encara més avall l’església de l’Annunciata, barroca, amb obres d’artistes de primera linia. I baixant cap al port un munt de petits carrers i carrerons fabulosos. Génova te un aquari esplèndit, al port mateix. I una xarxa de metro petita però suficient, amb un bitllet per 4 persones i un dia per 9 euros. Quan hi anem, en família dormim al Novotel, antic però bé, una mica lluny del centre però ideal per a famílies. Bus a la porta. Metro a 10 minuts. Arribareu fàcil a Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Després podreu continuar camí cap a Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

 

Image00011

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Génova, uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero no debeis perderos el puerto, el duomo, la via Garibaldi con sus palacios uno al lado del otro y las iglesias. Porque Génova, una ciudad industrial y muy grande, tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo poco a poco. Si vais a Italia seguramente entrareis por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pues deben parar allí porque vale la pena verla. Pueden dormir en Génova, y con familia, sin dudarlo, el Novotel. Después podreis continuar camino de Florencia, para ver inexcusablemente Pisa y Lucca. ¡Buena estancia en Génova y en Italia, y atención al síndrome de Stendhal!.

Image00012

Anuncis

Ascoli Piceno


Ascoli Piceno és una ciutat secundària en la llarga llista de bellíssimes ciutats italianes. Una vila de la regió de Les Marques, molt poc coneguda i molt menys visitada. Una il·lustre desconeguda. I tot això malgrat que tots els experts reconeixen que la seva escenogràfica Piazza del Popolo és, possiblement, la més maravellosa, armònica i grandiosa plaça de tota Itàlia. I la plaça realment és molt formosa. Gran, i llarga, llargíssima, increiblement llarga. D’unes mides extremes. Tota pavimentada en pedra de travertí, dirieu que aquesta vasta plaça va ser creada expressament per representar-hi una òpera o una epopèia clàssica. No només la plaça us encantarà quan visiteu Ascoli. També el seu casc antic, ple d’esglèsies, convents i palaus. Com en totes les ciutats italianes, una concentració d’art inaudita, formidable, increible. Com en totes les ciutats d’aquest país d’artistes. Podeu passar per Ascoli tornant de Roma i camí de Venecia. Llavors podeu decidir-vos a fer el camí de l’Adriàtic. Si així ho feu, travessareu les Marques és una regió molt interessant, amb fites com ara la bellíssima Urbino, o la curiosa Sant Marino, per anar a sortir a Ravenna, la fantàstica ciutat imperial. Una ruta diferent, que travessa els Apenins i una regió boscosa i de relleu ondulant. Com en el cas de Montepulciano, el millor per visitar Ascoli és deixar el cotxe al parking de l’entrada i agafar l’ascensor fins el centre. Des de Roma podeu prendre l’autopista A-24, i la carretera SS8 i caure a l’autopista Adriàtica, A14.  Sortiu a Sant Benedetto del Tronto, ben indicat, i Ascoli. Si aneu per la SS4, l’antiga via Salària, fareu ruta lenta (des de Roma tres hores i escaig), de paisatge. Si no voleu anar a Roma, passeu per l’Umbria, una altra regió maravellosa, per Perugia i Foligno. Ascoli te hotels bellíssims, com ara l’Albergo Piceno, que son una obra d’art en ells mateixos. I no és l’únic. Ara bé, no són regalats!

Ascoli Piceno es una ciudad secundaria en la larga lista de bellísimas ciudades italianas. Una villa de la región de las Marcas, muy poco conocida y mucho menos visitada. Una ilustre desconocida. Y todo ello pese a que todos los expertos reconocen que su escenográfica Piazza del Popolo es, posiblemente, la más maravillosa, armónica y grandiosa plaza de toda Italia. Y la plaza realmente es muy hermosa. Grande, y larga, larguísima, increíblemente larga. De unas medidas extremas. Toda pavimentada en piedra de travertino, diríais que esta vasta plaza fue creada expresamente para representar una ópera o una epopeya clásica. No sólo la plaza os encantará cuando visiteis Ascoli. También su casco antiguo, lleno de iglesias, conventos y palacios. Como en todas las ciudades italianas, una concentración de arte inaudita, formidable, increíble. Como en todas las ciudades de este país de artistas. Pueden pasar por Ascoli volviendo de Roma y camino de Venecia. Entonces pueden decidir hacer el camino del Adriático. Si así lo hacéis, atravesaréis las Marcas es una región muy interesante, con hitos como la bellísima Urbino, o la curiosa San Marino, para ir a salir a Rávena, la fantástica ciudad imperial. Una ruta diferente, que atraviesa los Apeninos y una región boscosa y de relieve ondulante. Como en el caso de Montepulciano, lo mejor para visitar Ascoli es dejar el coche en el parking de la entrada y coger el ascensor hasta el centro. Desde Roma pueden tomar la autopista A-24, y la carretera SS8. Ireis a la autopista del Adriático, A14. Salgan en San Benedetto del Tronto, bien indicado, y Ascoli. Si vais por la SS4, la antigua vía Salaria, haréis una ruta lenta (desde Roma tres horas y pico), de paisaje. Si no quieren ir a Roma, y si pasar por la Umbría, otra región maravillosa, por Perugia y Foligno. Ascoli tiene hoteles bellísimos, como el Albergo Piceno, que son una obra de arte en sí mismos. Y no es el único. Ahora bien, no son baratos.

Itàlia


Des d’aquí volem convidar-vos a fer una volta per Itàlia un d’aquests estius, o una Setmana Santa, o un Nadal. Una primera volta de reconeixement, amb una ruta bàsica. Evidentment us deixareu moltes coses, però ja se sap, en 8 o 10 dies no podeu fer tota Itàlia. Perquè aquest país te tants monuments, tant d’¡art, que és millor fer-lo per regions, en petits trossets. Però, és clar, si no hi heu anat mai, o si teniu infants adolescents, que comencen a descobrir la cultura, us demanaran un “complert”. Itàlia és molt asequible, per les distàncies i per les condicions de vida, tan semblants a les nostres. Si nosaltres tornèssim a fer tota Itàlia segurament entraríem per Gènova, seguint l’autopista que passa per Narbonne, Montpellier, Nimés, Aix-en-Provence i Niza. Podeu dormir a Gènova la primera nit. No és una ciutat bonica però hi ha bons hotels. En família, sense dubtar-ho, el Novotel. Després camí de Florència, cal veure inexcusablement Pisa i Lucca. A Pisa ens agrada el Camping Torre Pendente. Pura nostàlgia. També hi ha bons hotels. I la torre, naturalment. Però no només la torre inclinada val la pena. El baptisteri i la catedral, el casc antic… tot és bonic. Lucca és una cucada. Un bombonet. Esglèsies precioses, carrers encantadors. Florència mereix una bona visita. No explicarem aquí tot Florència, impossible. Us caldran un parell de dies, o més, si feu un tomb per la Toscana. De la Toscana propera a Florència us recomanem, no pot ser d’altra manera, Sant Gimigniano, poblet medieval absolutament turístic i bonic, i Siena, una de les ciutats més belles de la regió i del país. Però si hi ha temps feu també Certaldo, Volterra, Arezzo, Pienza, Montepulciano o Cortona. Actrius secundàries però mereixedores d’un Òscar. Novotels a Florència. AC Hotels a moltes ciutats toscanes. Bons càmpings arreu. Podeu fer aquestes bellesses, o algunes d’elles, mentre us dirigiu a la Umbria. Una regió molt injustament desconeguda. Podeu visitar-la anat cap a Roma, o tornant de Roma. Així podreu vistar totes les seves viles. Com ara Perugia, la capital, o Assís, pàtria de sant Francesc, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impressionants. Ara ja sereu a mig camí de Roma. Pareu-vos a Orvieto, amb una sobèrbia catedral, Viterbo o Montefiascone. Roma és Roma. La seu del món. No podeu fer totes les Romes. Ens encanta la barroca, i el Vaticà. Ens agòbia una mica la romana. Nosaltres no  baixaríem més avall, a no ser que tingueu molts dies de vacances. Nàpols és bonic, tot i que molt i molt caòtic, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicília un univers en ella mateixa. És un destí per fer sol. La Pulla, Campània, Calàbria… molt lluny. Preferim retornar de Roma, cap al nord, travessant els Apenins per la Umbria, o bé podeu-los per l’Aquila, de camí cap a Urbino. En tot cas no heu de deixar de cap manera de veure Ravenna. L’antiga capital bizantina, molt poc explorada turísticament, us deixarà bocabadats amb els seus mosaics. De Ravenna podeu anar a Venecia, tot recte. Però també podeu anar-hi per Bologna, la vila vermella, amb les seves torres al·lucinants. I no oblideu Ferrara. Ens encanta Ferrara, una vila petita vila, una joia. Amb el seu hotel Europa. D’aquí a Venecia. La foto l’hem escollit d’aquesta ciutat, la més bonica del món. Ja està dit!. L’esglèsia paladiana de Sant Giorgio serveix d’exemple: canals, vaporetto, art. Feu-vos-la  vostra amb calma, incloent-hi les seves illes: Murano, Burano, Torcello. De Venecia retornarem a casa. Per Vicenza, Verona, Lago di Garda amb Sirmione, Milano. La ruta clàssica. Hi ha alternatives, però. Podeu fer una ruta molt menys coneguda: Mantua, amb el fastuós palau Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavia i la seva cartoixa. I Milano. O no fer MIlano. De tota manera, quina pena no visitar la seva catedral. Tornaríem després per Torino, al peu dels Alps, per entrar a França via Briançon, veient la Sacra de Sant Michelle, o bé via Chamonix, pel túnel del Montblanc, o per Saint Jean de Modane, per gaudir de la frescor dels Alps. Ens deixem moltes coses, moltes. Escollir és triar. Ja se sap. Totes aquestes ciutats són descrites en entrades del nostre bloc. És una ruta iniciàtica, que haureu de fer abans de deixar aquesta vida. I compte amb el síndrome d’Stendhal!.

Desde aquí queremos invitaros a dar una vuelta por Italia uno de estos veranos, o una Semana Santa, o una Navidad. Será una primera vuelta de reconocimiento, una ruta básica. Evidentemente os dejaréis muchas cosas en el tintero, pero ya se sabe, en 8 ó 10 días no puede conocer toda Italia. Porque este país tiene tantos monumentos, tanto de arte, que es mejor hacerlo por regiones, en pequeños trocitos. Pero, claro, si no habéis ido nunca, o si teneis adolescentes en casa, gente que empieza a descubrir la cultura, suponemos que os pedirán un “completo”. Italia es muy asequible, por las distancias y por las condiciones de vida, tan parecidas a las nuestras. Si nosotros volviéramos a hacer toda Italia seguramente entraríamos por Génova, siguiendo la autopista que pasa por Narbonne, Montpellier, Nimes, Aix-en-Provence y Niza. Pueden dormir en Génova la primera noche. No es una ciudad bonita pero hay buenos hoteles. En familia, sin dudarlo, el Novotel. Después camino de Florencia, hay que ver inexcusablemente Pisa y Lucca. De Pisa nos gusta el Camping Torre Pendente. Pura nostalgia. También hay buenos hoteles. Y la torre, naturalmente. Pero no sólo la torre inclinada vale la pena. El baptisterio y la catedral, el casco antiguo … todo es bonito. Lucca es una cucada. Un bomboncito. Iglesias preciosas, calles encantadoras. Florencia merece una buena visita. No explicaremos aquí todo Florencia, imposible. Necesitarán un par de días, o más, si os dais un paseo por la Toscana. De la Toscana cercana a Florencia les recomendamos, no puede ser de otra manera, San Gimigniano, pueblo medieval absolutamente turístico y bonito, y Siena, una de las ciudades más bellas de la región y del país. Pero si hay tiempo suban también a Certaldo, a Volterra, a Arezzo, a Pienza, a Montepulciano o Cortona. Són actrices secundarias pero merecedoras de un Oscar. Hay Novotel en Florencia. AC Hoteles en muchas ciudades toscanas. Buenos campings en todas partes. Pueden pasar por todas estas bellezas, o algunas de ellas, mientras se dirigen a la Umbria. Una región muy injustamente desconocida. Pueden visitarla yendo a Roma, o volviendo de Roma. Así podrán ver todas sus villas. Como Perugia, la capital, o Asís, patria de san Francisco, o Todi, o Montefalco o Gubbio. Impresionantes. Ahora ya estarán a medio camino de Roma. Parad en Orvieto, con una soberbia catedral, en Viterbo y Montefiascone. Roma es Roma. La sede del mundo. No puede hacer todas las Romas. Nos encanta la barroca, y el Vaticano. Nos agobia un poco la romana. Nosotros no bajaríamos más abajo, a no ser que tengais muchos días de vacaciones. Nápoles es bonito, aunque muy, muy caótico, la costa Amalfitana, divina. Inexplicable. Sicilia un universo en sí misma. Es un destino para hacerlo solo. La Apulia, Campania, Calabria … están muy lejos. Preferimos volver de Roma, hacia el norte, atravesando los Apeninos por la Umbria, o bien por el Aquila, de camino hacia Urbino. En todo caso no deben dejar de ninguna manera de ver Rávena. La antigua capital bizantina, muy poco explorada turísticamente, os dejará boquiabiertos con sus mosaicos. De Rávena pueden ir a Venecia, todo recto. Pero también pueden ir por Bologna, la villa roja, con sus torres alucinantes. Y no olviden Ferrara. Nos encanta Ferrara, una ciudad, una pequeña villa, una joya. Finalmente Venecia. La foto la hemos escogido de esta ciudad, la más bonita del mundo. ¡Ya está dicho!. La iglesia paladiana de San Giorgio sirve de ejemplo: canales, vaporetto, arte. Hay que ir con calma, incluyendo sus islas: Murano, Burano, Torcello. De Venecia volveremos a casa por Vicenza, Verona, Lago di Garda con Sirmione y Milano. La ruta clásica. Hay alternativas. Hay una ruta mucho menos conocida: Mantua, con el fastuoso palacio Gonzaga. Cremona, Piacenza, Pavía y su cartuja. Y Milano. O no Milano. De todos modos, qué pena no visitar su catedral. Volveríamos después por Torino, al pie de los Alpes, para entrar a Francia vía Briançon, viendo la Sacra de San Michelle, o bien vía Chamonix, por el túnel del Montblanc, o por Saint Jean de Modane, para disfrutar de la frescura de los Alpes. Nos dejamos muchas cosas, muchas. Elegir es escoger. Ya se sabe. Todas estas ciudades estan descritas en entradas de nuestro blog. Es una ruta iniciática, que tendrán que hacer alguna vez antes de dejar esta vida. ¡Y atención al síndrome de Stendhal!.

Urbino


Poques ciutats tan poderoses en la Itàlia medieval com la capital del ducat d’Urbino i Montefeltro. I això es nota avui en una ciutat plena de monuments, a l’ombra del seu descomunal palau ducal. Urbino està lluny de les rutes turístiques italianes, prop de l’Adriàtic, al darrer racó de les Marches, més enllà de la somrient Toscana i de la misteriosa Umbria. Però això, per a certa gent, no deixa de ser un al·licient, oi?  http://www.comune.urbino.ps.it/   Web provincial: http://www.turismo.pesarourbino.it/

Pocas ciudades tan poderosas en la Italia medieval como la capital del ducado de Urbino y Montefeltro. Y esto se nota hoy en una ciudad llena de monumentos, a la sombra de su descomunal palacio ducal. Urbino está lejos de las rutas turísticas italianas, cerca del Adriàtico, en el último rincón de las Marches, más allá de la sonriente Toscana y de la misteriosa Umbria. Pero esto, para cierta gente, no deja de ser un aliciente. http://www.comune.urbino.ps.it/  Web provincial: http://www.turismo.pesarourbino.it