Alberobello


Alberobello, poble patrimoni de la humanitat, està situat al sur d’Itàlia, al tacó de la bota, en una regió meravellosa anomenada la Puglia. Alberobello és molt famosa pels seus Trulli, edificis cònics de pedra, molt macos. La part superior de la vila, amb bon aparcament, es la zona que concentra més edificis d’aquesta mena, incloent-hi una església i un gran Trulli, anomenat Soberano, que alberga un museu molt interessant i està intacte com s’hi els propietaris n’acabessin de menjar. En una volta per aquesta terra, arran d’unes vacances familiars, no podeu deixar de visitar Alberobello i els seus Trulli.


I, a més, no anireu a la Puglia per Alberobello, per bonic que sigui, que ho és. Podeu visitar també els pobles blancs dels voltants, medievals, barrocs, preciosos, com ara Locorotondo, Ostuni o Martina Franca. I la costa, preciosa. Al costat Adriàtic teniu la bella Polignano a Mare, increible. A la costa jónica hi ha platges famoses com ara Porto Cesare o San Pietro en Lavagna. Grans ciutats barroques o medievals com Lecce, Otranto o Gallipoli no son gaire lluny. Bari i Brindisi, o Tarento estan a prop. Matera, vila rupestre meravellosa, patrimoni UNESCO també. La Puglia te castells normads i aragonesos molt xulos. Castellana Grotte i la seva cova espectacular son al poble del costat. I la Puglia també platges espectaculars. Unes vacances a la Puglia son molt recomanables, per ignorada i per bonica!. I no penseu que és un lloc perillós, brut o poc civilitzat. L’antiga Magna Grècia és neta, segura, amb molta cultura i civilitat derrera seu, un país agradable on us sentireu com a casa. No hem dinat ni sopat mai a Alberobello, perquè no hi hem dormit. Ho hem fet al poble medieval de Conversano, un altre poble bonic, a uns 15 kms, on ens hostatjarem a l’Hotel Corte Altavilla, un hotel de gran luxe, el millor hotel en que hem estat mai, i a bon preu.


Alberobello, con sus casas de tejado cónico de piedra és un pueblo medieval de la Puglia italiana, en el sur, en el tacón de la bota, que merece una visita en el curso de una excursión o unas vacaciones familiares. ¡No os lo perdais!

Matera


Matera és una ciutat molt especial. Coneguda mundialment pels Sassi, famoses cases coves, ta ciutat és molt espectacular, impactant, com d’un altre planeta. Carrers estrets, amb escales i arcs, d’una pedra blanca i groga. Teulades que son terrasses, passadissos, esglésies barroques precioses, esglésies i cases rupestres, barroc arreu. Tot com sortit del regne de la fantasia o d’una pel·lícula de la guerra de les galaxies. Matera no es pot explicar. S’ha de veure i s’ha de viure. Serà la capital cultural europea l’any 2019 i ja és patrimoni de la humanitat. La ciutat més estranya i més bonica que he vist. S’hi arriba fàcilment des de Roma, de la que està a uns 450 kms. al sur, a la Basilicata, una terra tan rara i desconeguda com Matera mateix.

I no està sola allà baix, al final de la bota italiana. Altamura és ben a tocar i també és una fantàstica vila medieval. I no lluny teniu les platges verges, intocades de la Basilicata, que miren a dos mars, al Tirrè i al Jònic. I més enllà, no gaire lluny, la Puglia, preciosa, amb viles com Lecce o Alberobello, patrimoni UNESCO també. Aquesta part del sur remot d’Itàlia no és bruta ni fosca ni perillosa. És dinàmica, bonica, neta i feliç. Baixeu a comprovar-ho qualsevol dia que tingueu una setmana de vacances.

Nosaltres hem sopat a Matera al restaurant La Pignata, una osteria molt xula on es menja de fábula. Podeu aprofitar per tornar a recòrrer els carrers de la vila havent sopat. Llavors és diferent. El duomo resplandeix en la nit de Matera, i San Pedro Caveoso s’amaga dins la seva cova. Per dormir us proposem el lloc on hem estat nosaltres. Un apartament perfecte per quatre persones o més, que es diu Pane e Amore, un magnífic apartament. A més estpa ben situat, al centre modern de la ciutat però a tocar dels Sassi, i amb un aparcament municipal a tocar, cosa que s’agraeix. No us perdeu Matera, perquè no hi ha gaires coses tan pures i intactes com aquesta vila fascinant a Europa.

Matera es una villa medieval de la Basilicata, al sur de Italia. Una ciudad de piedra blanca con callejones, arcos y pasadizos, patrimonio de la humanidad, que merece una visita.

La Patum de Berga


A Berga s’hi pot anar tot l’any. A l’estiu perquè s’hi està fresc. A la tardor perquè els boscos dels voltants estan maravellosos. A l’hivern perquè és la porta d’entrada més fàcil a la neu del Pirineu. A la primavera perquè l’aigua raja arreu i tot està gemat i tendre, verd i esclatant. I també perquè, aquest cap de setmana s’hi celebra la Patum. Aquesta festa antiga, estranya i al·lucinant, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO, no és lloc per a infants petits. Però si a la vostra família impera l’esperit aventurer, i els vostres fills i filles ja estan en edat de merèixer, potser és bona idea treure el nas per alguns dels actes de la Patum. Ara bé, heu de saber que els millors es fan de nit, i que els més lluïts són multi, multi, multitudinàris. De tota manera mireu-vos el programa que alguna cosa trobareu que us faci el pes. Hi ha celebracions arreu de la vila, durant molts dies i per públic divers, infants inclosos. Si no us agraden les festes o les mases, llavors aneu a Berga qualsevol altre dia. Podeu fer un tomb pel barri antic. Ja hem dit, però, que el millor de Berga són els voltants: l’estació d’esquí de Rasos de Peguera, el Santuari de Queralt, Vilada, tot l’Alt Berguedà, i perquè no, tot el Berguedà son al vostre abast fent centre a Berga. I a menys de 100 kms. de Barcelona!. Podeu dormir a molts llocs. Si us agrada el càmping, o els bungalows, al Berga Resort. Tot en un. Ideal per infants. Si voleu hotels més tradicionals, de tota la vida, teniu L’Estel, un bon hotel amb un restaurant coquetó. Modern, de cadena, el HCC Ciutat de Berga, també està molt bé. Evidentment, per les festes de la Patum estaran tots plens!. De restaurants ens agrada, una mica allunyat del centre de la ciutat, i amb habitacions, Cal Nen. A nosaltres ens va agradar molt. Romàntic, diferent. Al centre de la ciutat teniu bons llocs per menjar. Com el Sala, per exemple. O un xic més allunyats, La Cabana, que està molt bé, o L’Estany Clar, cuina moderna, creativa. Si no us fan por les gentades, pujeu a Berga per la Patum!.

A Berga se puede subir todo el año. En verano porque se está fresco. En otoño los bosques de los alrededores están maravillosos. En invierno es la puerta de entrada más fácil a la nieve del Pirineo. En la primavera el agua sale por todos lados y está todo tierno, verde y brillante. Y también porque, este próximo fin de semana, se celebra allí la Patum. Esta fiesta antiquísima, extraña y alucinante no es lugar para niños. Pero si en su familia impera el espíritu aventurero y sus hijos e hijas ya están en edad de merecer, quizás sea buena idea ver algunos de los actos de la Patum. Ahora bien, debe saber que los mejores se hacen de noche, y que los más celebrados son multi, multi, multitudinarios. De todas formas lea el programa que algo encontrará que le convenga. Porque hay celebraciones por todo Berga, durante muchos días y para público diverso, niños incluidos. Si no les gustan las fiestas, o las masas, entonces vayan a Berga cualquier otro día. Pueden dar un paseo por el barrio antiguo. Ya hemos dicho, sin embargo, lo mejor de Berga son los alrededores: la estación de esquí de Rasos de Peguera, el Santuario de Queralt, Vilada, todo el Alt Berguedà, y porque no, todo el Berguedà están a su alcance haciendo centro en Berga. ¡Y ello a menos de 100 kms. de Barcelona!. Puede dormir en muchos lugares. Si les gusta el camping, o los bungalows, en el Berga Resort. Todo en uno. Ideal para niños. Si quiere un restaurante coquetón, un poco alejado del centro de la ciudad, y con habitaciones, lo suyo es Cal Nen. A nosotros nos gustó.

Cáceres, revisitada


Cáceres és una ciutat preciosa, amb un casc antic fantàstic, patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Està fet tot de pedra, amb cases fortes, convents i palaus amb escuts a la façana. La resta de la ciutat, més moderna, no desmereix aquest nucli antic. S’entra per la plaça Major, a la foto, tota ella blanca, a peu de muralles. Podeu aparcar al pàrquing Galarza, l’únic per la zona noble de la vila. Cáceres, potser ens contestarà, i què se m’hi ha perdut a Cáceres?. Terrible i gran error. Cáceres és una de les més boniques ciutats del món. Sí, sí, del món. Cáceres conserva, intacte, com ja us hem dit, tot el casc antic d’una gran ciutat del segle XV. Cases, carrers, palaus, esglèsies, muralles, tot!. Una vila medieval preservada per complert. Passejar-hi és viatjar en el temps. Podeu veure l’inmens aljub musulmà, únic, indescriptible, on es podria anar en barca. Palaus del renaixement, amb tota la seva decoració. Sembla un decorat preparat per Holywood, però és de veritat. Aneu a Cáceres tot fent una ruta per Extremadura. Terra per descobrir: Plasencia, Coria, Alcántara, Monfragüe, Trujillo, Mérida, Guadalupe, Yuste, Las Hurdes, El valle del Jerte… moltes raons per fer el viatge!. Podeu dormir a qualsevol dels hotels que hi han. Nosaltres ho vàrem fer a l’Hotel Barceló de Cáceres, molt bé, fantàstic, allunyat del centre. I ara ho hem fet a l’Exe Cáceres, molt bé també. Vam dinar a la plaça major, a peu de muralles, al restaurant “El Requeté”, pas mal. No us perdeu Cáceres, ens sabria greu de veritat!.

Cáceres es una ciudad preciosa, con un casco antiguo fantástico, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Está hecho todo de piedra, con casas fuertes, conventos y palacios con escudos en la fachada. El resto de la ciudad, más moderna, no desmerece este núcleo antiguo. Se entra por la plaza Mayor, en la foto, toda ella blanca, a pie de murallas. Puede aparcar en el parking Galarza, el único por la zona noble de la villa. Cáceres, quizás nos contestará, y que se me ha perdido en Cáceres ?. Terrible y gran error. Cáceres es una de las más bellas ciudades del mundo. Sí, sí, del mundo. Cáceres conserva, intacto, como ya os hemos dicho, todo el casco antiguo de una gran ciudad del siglo XV. Casas, calles, palacios, iglesias, murallas, todo !. Una villa medieval preservada por completo. Pasear es viajar en el tiempo. Puede ver el inmenso aljibe musulmán, único, indescriptible, donde se podría ir en barca. Palacios del renacimiento, con toda su decoración. Parece un decorado preparado para Holywood, pero es de verdad. Vaya a Cáceres haciendo una ruta por Extremadura. Tierra por descubrir: Plasencia, Coria, Alcántara, Monfragüe, Trujillo, Mérida, Guadalupe, Yuste, Las Hurdes, El valle del Jerte … muchas razones para hacer el viaje !. Pueden dormir en cualquiera de los hoteles que hay. Nosotros lo hicimos en el Hotel Barceló de Cáceres, muy bien, fantástico, alejado del centro. Y ahora lo hemos hecho en el Exe Cáceres, muy bien también. Comimos en la plaza mayor, a pie de murallas, en el restaurante “El Requeté”, paso mal. No se pierdan Cáceres, nos sabría mal de verdad !.

Cáceres is a beautiful city, with a fantastic old town, a UNESCO World Heritage Site. It is made of stone, with strong houses, convents and palaces with shields on the façade. The rest of the city, more modern, does not dismember this old town. It goes through the Plaza Mayor, in the photo, all white, at the foot of the walls. You can park in the Galarza car park, the only one in the noble area of ​​the town. Cáceres, maybe he’ll answer, and what has been lost in Cáceres? Terrible and big mistake. Cáceres is one of the most beautiful cities in the world. Yes, yes, of the world. Cáceres retains, intact, as we have already said, the whole old quarter of a large city of the fifteenth century. Houses, streets, palaces, churches, walls, everything! A medieval village preserved to the full. Walking in it is traveling in time. You can see the immense muslim cave, unique, indescribable, where you could go by boat. Palaces of the Renaissance, with all its decoration. It looks like a set prepared by Holywood, but it’s really. Go to Cáceres along a route to Extremadura. Land to discover: Plasencia, Coria, Alcántara, Monfragüe, Trujillo, Mérida, Guadalupe, Yuste, Las Hurdes, El Valle del Jerte … many reasons to make the trip! You can sleep in any of the hotels there. We did it at the Hotel Barceló de Cáceres, very well, fantastic, away from the center. And now we have done it in the Cáceres Exe, very well too. We dinared in the main square, at the foot of the walls, in the “El Requeté” restaurant, not bad. Do not miss Cáceres, we would be really serious!

Cáceres est une belle ville, avec une vieille ville fantastique, un site du patrimoine mondial de l’UNESCO. Il est fait de pierre, avec des maisons fortes, des couvents et des palais avec des boucliers sur la façade. Le reste de la ville, plus moderne, ne démembre pas cette vieille ville. Il passe par la Plaza Mayor, sur la photo, tout blanc, au pied des murs. Vous pouvez vous garer dans le parking Galarza, le seul dans la zone noble de la ville. Cáceres, peut-être qu’il va répondre, et ce qui a été perdu à Cáceres? Terrible et grosse erreur. Cáceres est l’une des plus belles villes du monde. Oui, oui, le monde. Cáceres conserve intacte, comme nous l’avons déjà dit, tout le vieux quartier d’une grande ville du XVe siècle. Maisons, rues, palais, églises, murs, tout! Un village médiéval préservé au maximum. Marcher dedans voyage dans le temps. Vous pouvez voir l’immense grotte musulmane, unique, indescriptible, où vous pourriez aller en bateau. Palais de la Renaissance, avec toute sa décoration. On dirait un ensemble préparé par Holywood, mais c’est vraiment. Aller à Cáceres le long d’un itinéraire à l’Estrémadure. Terrain à découvrir: Plasencia, Coria, Alcántara, Monfragüe, Trujillo, Mérida, Guadalupe, Yuste, Las Hurdes, El Valle del Jerte … autant de raisons de faire le voyage! Vous pouvez dormir dans l’un des hôtels là-bas. Nous l’avons fait à l’hôtel Barceló de Cáceres, très bien, fantastique, loin du centre. Et maintenant nous l’avons fait dans l’Exe de Cáceres, très bien aussi. Nous avons dîné sur la place principale, au pied des murs, dans le restaurant “El Requeté”, pas mal. Ne manquez pas Cáceres, nous serions vraiment sérieux!

Monte Olivetto Maggiore


Image00072Monte Oliveto Maggiore és una abadia toscana situada no gaire lluny de la ciutat de Siena, a uns 20 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, en direcció a la vila de Buonconvento. Just arribar-hi cal girar a mà esquerra, molt ben indicat. Buonconvento té unes muralles i un casc antic que no està gens malament. Podeu dedicar-hi uns minuts. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir. Hi ha aparcament obligatori, de pagament. Cal caminar una estona fins trobar-vos a la porta del cenobi, en forta baixada. El convent, barroc, molt reformat, no val gaire la pena. Els voltants, Toscana pura, bosc d’oliveres, sí. La gent ve fins Monte Oliveto a veure els frescos del claustre, sobre Sant Bernat i Sant Benet, obra de Luca Signorelli i Il Sodoma, bastant espectaculars. També és bonica la biblioteca, un petit museu i l’església. Xulos sense valdre el viatge, tot que si els 9 kms. de volta. No la podeu perdre si esteu per aquella zona. A més la visita és lliure i gratuïta. El monestir pertany a una comunitat cistercenca de Olivetans, és la seva casa mare, i podeu sentir cantar els monjos. Us deixarà bocabadats!.

Image00074

Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana, o en una ruta per la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. I si no voleu anar més lluny, si que podeu arribar-vos a Montalcino, una ciutat productora d’uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. Normalment la gent visita juntes les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto, tot i que no tenen res a veure una amb l’altra. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00075

Parar en la abadia de Monte Oliveto Maggiore es una visita obligada si hacéis la Toscana Sur o, simplemente, si estais por allí. Una de esas pequeñas abadias llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Tiene unos frescos de Luca Signorelli e Il Sodoma en el claustro que son realmente bonitos, así como una biblioteca, un pequeño museo y la iglesia barroca. El resto del cenobio está muy reformado y no vale la pena. Los monjes cantan las horas litúgicas. Interesante. Además, la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Y produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la ruta des de Siena, hacia el sur. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Y tampoco de Siena, claro. A unos 20 kms. por Buonconvento, un pueblo agradable conservando sus murallas. Montalcino y Montepulciano, están un poco más al sur, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver la abadía de San Attimo. Con eso llegareis a cruzar el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montalcino


Image00081Montalcino és un poble medieval gros, amb un castell imponent, una plaça coquetona i meravelloses vistes sobre la Vall d’Orcia, a la Toscana més rural. És fàcil aparcar-hi, és bonic i s’hi pot dinar molt bé, en els molts restaurants que hi ha. Nosaltres ho vam fer a l’Ostetia Alle Logge di Piazza. Molt bé. A més, Montalcino té reputació de vins i bodegues, i amb molta raó. Hi ha bons vins en aquestes terres. Brunello, vino nobile… Cars però molt bons. A Montalcino s’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar per una petita carretera que va en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Aparqueu, pugeu a la vila y gaudiu d’uns carrers plens de cases de pedra, de les esglésies, dels palaus rurals i de les vistes. El cor és la plaça del Popolo, amb el palau comunal i la seva torre. Podeu incloure aquesta vila grossa en una ruta des de Florència o Siena cap a Montepulciano, una altra ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Hi si aneu a Sant’Antimo, abadia fantàstica, o visiteu la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials, segurament podeu quedar-vos a dinar o a dormir a Montalcino. Està a tocar d’aquestes meravelles!. La zona és tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00082

Parar en Montalcino si hacéis la Toscana del Sur es bastante lógico. Es una ciudad grande y está situada muy convenientemente para comer o dormir por allí. El pueblo es resultón, con su castillo, la plaza mayor, las iglesias y palacios. Montalcino, además, produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Montepulciano, una altra volta


Image00085

Hem tornat, de nou, aquest Nadal, a la meravellosa vila medieval de Montepulciano, la darrera de la Toscana estricta. Allà hi ha, a més, situada als seus peus la fantàstica església de San Biagio, renaixement puríssim, del Sangallo. Preciosa. I al pujar a la vila murada, oh!, sorpresa!, hi ha un bellíssim mercat de Nadal a la piazza del Popolo. Guapíssim!.

Image00088

De Montepulciano, bellíssima i molt poc coneguda vila del sur de la Toscana, poques coses lletges podem dir. La seva impressionant plaça, plena de paradetes de Nadal, amb els palaus del poble i del capità, els seus maravellosos carrers medievals, el seu duomo amb les seves obres d’art… Però d’entre totes les incontables obres d’art l’esglèsia de Sant Biagio, a les afores del poble, sobresurt. És una obra fonamental del renaixement italià, del Sangallo. De planta de creu grega, coberta per una gegantina cúpula. Una obra d’art que no us deixarà indiferents. Montepulciano està enclavada en plena Vall d’Orcia. Una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tot ell és patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. La vila està dalt d’un turó, vigilant el seu territori. La vista abarca la planura fins on arriba l’horitzó. Dalt de tot, el castell amb un agradable parc. Palaus, places i carrers us portaran des de la base fins dalt de tot de la ciutat, fins la plaça gran, on s’aixequen la majoria de monuments. Sense cap mena de dubte Montepulciano és una visita obligada si feu la Toscana o, simplement, volteu per Itàlia. Una d’aquelles petites viles plenes d’art que no poden deixar de veure els viatgers que volen descobrir la veritable Itàlia, que no és només Florència, Venecia i Roma. A més, la zona produeix uns vins dels millors d’Europa. Possiblement els millors d’Itàlia. No en va el territori entre Montalcino i Montepulciano fa uns negres de somni. Ho podeu comprovar en les moltíssimes bodegues que us l’oferiran, al llarg de la vila i, sobretot a la plaça gran. No us esteu d’arribar-vos de Florència fins Siena i Montepulciano, a uns 100 kms. Pareu a Pienza, a Montalcino… visiteu les abadies de Sant Attimo i de Monte Oliveto. Travesseu la Vall d’Orcia. Aquesta Toscana serà la inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Retorneu a Florència per Cortona i Arezzo. També podeu fer una parada a Montepulciano si aneu en cotxe de Florència a Roma. Només està a uns 10 kms. a la dreta de l’autopista A-1. Una parada que us reportarà molt més que descans. Estem enamorats de Montepulciano, de les seves vistes i dels seus palaus. I també de la seva gastronomia. Bon menjar, molt bé de preu, com a casa, familiar a l’Osteria del Conte, al cap de munt del poble, a tocar del castell i de la plaça. Bon aparcament a tocar del mateix castell. Si teniu sort us vindrà a veure la iaia, que cuina, i us servirà la Laura, la mamma, que atén els clients. Hi hem menjat i estat molt bé en aquest restaurant, que també lloga uns apartaments molt bonics. No és l’únic restaurant de la vila. Segur que vosaltres trobareu el vostre. No hem dormit a Montepulciano, (ho fem sempre al Novotel de Florència), però hem vist hotelets amb molt d’encant, i més d’un, com ara Il Borghetto, o bé l’Albergo del Duomo.

Image00084

De Montepulciano, bellísima y muy poco conocida villa del sur de la Toscana, podríamos haber elegido muchas otras fotos. Fotos de su impresionante plaza, con los palacios del pueblo y del capitán, de sus maravillosas calles medievales. Del Duomo con sus obras de arte. Pero de entre todas las incontables obras de arte nos ha gustado escoger la iglesia de San Biagio, en las afueras del pueblo, una obra fundamental del renacimiento italiano, del Sangallo. De planta de cruz griega, cubierta por una gigantesca cúpula. Una obra de arte que no os dejará indiferentes. Montepulciano está enclavada en pleno Valle de Orcia. Un valle que resume el típico paisaje Toscano, con las ondulaciones, los cipreses, las grandes casas señoriales. Todo ello es patrimonio de la humanidad de la UNESCO, y os aseguramos que lo merece. La villa está sobre una colina, vigilando su territorio. La vista abarca la llanura hasta donde llega el horizonte. Arriba de todo, el castillo con un agradable parque donde pasar las horas de más calor, después de comer. Palacios, plazas y calles que les llevarán desde la base hasta lo alto de la ciudad, hasta la plaza mayor, donde se levantan la mayoría de monumentos. Sin lugar a dudas Montepulciano es una visita obligada si hacéis la Toscana o, simplemente, si estais por Italia. Una de esas pequeñas aldeas llenas de arte que no pueden dejar de ver los viajeros que quieren descubrir la verdadera Italia, que no es sólo Florencia, Venecia y Roma. Además, la zona produce unos vinos de los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán, a lo largo de la villa y, sobre todo en la plaza grande. No está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena. Montepulciano, está a unos 100 kms de la ciudad del Arno. Parad en Pienza, en Montalcino … visitad las abadías de San Attimo y de Monte Oliveto. Cruzad el Valle de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares. Podeis volver a Florencia por Cortona y Arezzo. También pueden hacer una simple parada en Montepulciano si van en coche de Florencia a Roma. Sólo está a unos 10 kms. a la derecha de la autopista A-1. Una parada que les reportará mucho más que descanso. Estamos enamorados de Montepulciano, de sus vistas y de sus palacios. Y también de su gastronomía. Buena comida, muy bien de precio, como en casa, familiar en la Osteria del Conde, en lo alto del pueblo, junto al castillo y de la plaza. Buen aparcamiento cerca del mismo castillo. Si tienen suerte les vendrá a ver la abuela, que cocina, y le servirá Laura, la mamma, que atiende a los clientes. Hemos comido muy bien en este restaurante, que también alquila unos apartamentos muy bonitos. No es el único de la villa. Seguro que vosotros encontraréis el vuestro. No hemos dormido en Montepulciano, (lo hacemos siempre en el Novotel de Florencia), pero hemos visto hotelitos con mucho encanto, y más de uno, como Il Borghetto, o bien el Albergo del Duomo.

Sant’Antimo


Image00077

L’abadia de Sant’Antimo, d’un romànic puríssim, corprenedor, una passada, está situada als afores de Castellnuovo del Abbate, un poblet de postal. Aquesta fenomenal abadia toscana está situada no gaire lluny de la ciutat de Montepulciano, només a uns 9 kms. S’hi arriba molt fàcilment des de la carretera nacional que porta de Siena fins a Roma, la Via Cassia, la SR2, però heu d’entrar a en direcció Montalcino, a la vila mateixa. Serà allà, dins de Montalcino, just arribar-hi, on caldrà girar a mà esquerra, molt ben indicat. Seguim una agradable carretera, paisatge mediterrani, olivera, molta olivera, blat i vinya, fins arribar a l’accés al monestir, que ja veureu, a mà dreta, en baixada suau. Hi ha un gran aparcament. Ja podeu treure la càmera de fotos. Del monestir només es conserva l’església abacial, sola, en mig dels prats, impressionant, pura. L’interior és tan maco o més que l’exterior. Línies perfectes. Els voltants, Toscana pura. No la podeu perdre si esteu per aquella zona, i fins diríem que cal anar-hi a qualsevol preu. A més la visita és lliure i gratuïta. Us deixarà bocabadats!. Podeu incloure aquesta abadia en una ruta des de Florència o Siena cap a Montalcino, una ciutat rural, però amb atractiu. O anar més lluny, fins Montepulciano, una ciuat bellíssima i molt poc coneguda del sur de la Toscana. Si aneu a Sant’Antimo estareu al cor mateix de la Vall d’Orcia, una vall que resumeix el típic paisatge Toscà, amb les ondulacions, els xipresos, les grans cases senyorials. Tota ella patrimoni de la humanitat de l’UNESCO, i us assegurem que s’ho mereix. Arribeu-vos fins aquesta Toscana inoblidable, la autèntica, la allunyada de les rutes turístiques més vulgars. Si voleu un centre a tocar de totes aquestes meravelles seria Siena. Nosaltres hem dormit a Siena centre, a l’agradable Hotel Italia, molt maco, familiar, recomanable.

Image00079

Parar en la abadia de Sant?antimo es obligado si hacéis la Toscana. Una iglesia románica pura, colosal, sin más arte que sus línias desnudas. No hay claustro ni sala capitular. Solo la iglesia en medio de los prados, poderosa. Toda la zona és bella, típico paisaje mediterraneo, toscano, con muchos olivos. Está a solo 9 kms. de Montalcino, un pueblo grande que produce unos vinos entre los mejores de Europa. Posiblemente los mejores de Italia. No en vano el territorio entre Montalcino y Montepulciano logra unos negros de ensueño. Lo podéis comprobar en las muchísimas bodegas que se lo ofrecerán en esta ciudad y alrededores. Todo esto no está lejos de Florencia. Solo hay que ir en dirección Siena, pasarla y continuar hacia Montalcino, que está más al sur de Siena, a unos 40 kms. Si vais podeis parar también en Pienza, y ver San Quirico de Orcia. Esta Toscana será la inolvidable, la auténtica, la alejada de las rutas turísticas más vulgares.

Baska Voda


I seguim de nou explicant-vos coses de la bella Croàcia, i ara ho fem sobre Baska Voda, un bonic poble de la costa dalmata, a mig camí entre Dubrovnik i Split. Heu de saber que a Croàcia no hi han platges de sorra, però aquesta localitat en té de molt boniques, ara bé, de picons. El mar és blau turquesa molt intens i ràpidament es torna blau marí, profund. Baska Voda és un poble molt bonic, amb les seves cases blanques que s’enfilen a la muntanya pelada, i força alta, que la tanca i la protegeix dels vents. A l’estiu està molt animada. Hi ha música al carrer, paradetes d’artesania. La seva proximitat a Split i a Trogir la fa un bon centre d’excursions, preferible a una vila més gran. Baska Voda te un munt de restaurants molt xulos per dinar o sopar molt bé. Ho fem a la konoba Toni, barateta i de bon servei, plats tradicionals, i també al luxós restaurant del Gran Hotel Slavia, a peu de platja, que es diu “Del Posto”, fantàstic i no gaire car. Per dormir hi ha molta oferta. A més del Slavia, podeu anar on nosaltres, a l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat, també a tocar de la platja. Bones habitacions, bon desdejuni i bon servei. No us ho penseu. En un viatge per la costa dàlmata de Croàcia, la platja de pedres de Baska Voda us espera. El poble és agradable i l’ambient, de dia i de nit, molt maco, animat i familiar.

En la bella Croàcia, en la costa de Dalmacia, no lejos de Split, Trogir o Dubrovnik, está situado el bello pueblo de Baska Voda, con un mar azul turquesa intenso y playas de guijarros muy chulas. En verano es muy animado, con música en la calle, y su proximidad a Split i a Trogir lo hace un buen centro de excursiones por Croacia. En Baska Voda hay un montón de restaurantes, todos buenos. Nosotros fuimops a la konoba Toni, barata, con platos tradicionales. Y también comimos en el lujoso restaurante del Gran Hotel Slavia, el “Del Posto”, fantástico y no muy caro. Dormimos en el Hotel Croatia, un bonito establecimiento en el centro de la localidad al lado de la playa. En un viaje por la costa dálmata de Croacia, Baska Voda os espera.

Split


A Croàcia, a tocar d’Itàlia, i ben comunicada amb Ancona i altres ciutats italianes per via marítima, teniu la impressionant ciutat de Split. L’antiga Spalato medieval, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, és una ciutat romana, de fet un palau romà de l’emperador Dioclecià. Aquest governant era fill de Salona, una altra ciutat romana, les ruïnes de la qual estan a pocs kms. Per això aquesta meravellosa vila, la ciutat de Split, esà tota ella ubicada en el que queda d’un fastuós i immens palau imperial de Dioclecià. La porta nova o aurea dona accés a l’entramat de carrers medievals bastits dins de les estances del palau. Al peristil l’han convertit en plaça, al mausoleu imperial l’han fet catedral, els soterranis resten avui fets tot un basar, ple de paradetes. Increïble!. Son innombrables les restes romanes i medievals que cal veure. El millor és passejar sense pressa per l’interior de la vila murallada. L’aparcament és molt difícil. Val més aparcar fora muralles i caminar o agafar un bus. No us perdeu l’església de Sant Joan, temple romà, la catedral, la plaça o la façana marítima del palau, ara un passeig anomenat Riba. Per dinar teniu un munt de bons llocs. Nosaltres ho vam fer en una pizzeria a tocar de la porta Aurea. Es diu Portas, és senzilla però s’hi menja de fàbula. No vam dormir a Split. Preferim els pobles petits del voltant, com ara Baska Voda, un bonic poble de la costa dalmata, a tocar d’Split. Allà teniu el Gran Hotel Slavia, a peu de platja, o l’hotel on nosaltres vam dormir, l’Hotel Croatia, un bonic establiment al centre de la localitat. No deixeu de visitar Split en un viatge per Croàcia!.

  

En la bella Croàcia, en la costa de Dalmacia, está la ciudad romana de Split. Una ciudad construida dentro de las murallas de un palacio del emperador Diocleciano, y que es patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Una ciudad increible, una ruina viva, romana y medieval, al aire libre. No debeis olvidar la impresionante ciudad de Split, en una ruta por Croacia. Y para comer recomendamos la pizzeria Portas, sencilla pero buena. No dormimos en Split. Preferimos los pueblos de la costa cercana, como el bello pueblo de Baska Voda, con un mar azul turquesa intenso y playas de guijarros muy chulas. En verano es muy animado, con música en la calle, y su proximidad con Split lo hace una buena alternativa para alojarse.  Teneis allí el lujoso Gran Hotel Slavia, o el Hotel Croatia, un bonito establecimiento en el centro de la localidad al lado de la playa. En un viaje por la costa dálmata de Croacia, Split os espera.

Trogir


A Croàcia, a la costa dàlmata, no gens lluny de la fastuosa ciutat romana i medieval d’Split, tobem una joia amagada. Es tracta de la bellíssima vila de Trogir, una ciutat que va ser grega i romana, situada en una petita illa lligada a la costa, plena d’esglésies, palaus, carrers i cases medievals. Es indescriptible les sensacions de passejar pels carrers de pedra blanca, pulida pel pas dels viatgers, d’aquesta vila mediterrània. El port amb els seus vaixells, la catedral romànica amb la portada fabulosa, la plaça de l’ajuntament, amb la logia, les esglésies precioses… No podeu deixar de visitar Trogir, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, si mai aneu a Croacia. Podeu allotjar-vos en molt hotels i apartaments. Nosaltres ho vam fer en un lloc familiar i senzill, anomenat Villa Tudor, on vam llogar unes habitacions amb vistes a la magnífica ciutat murallada i el port. Unes vistes impagables. Son com uns petits apartaments molt familiars, senzills però nets. Aprofiteu una estona per anar a la platja. Les millors son a l’illa de Ciovo, a uns pocs kms. de Trogir. És una illa gran, propera a la ciutat, molt amable i maca. Per menjar la oferta és increïble. Hi ha molts restaurants, tots bons. Nosaltres vam sopar al Vanjka, un local luxós, però de preus moderats, al centre de Trogir.

En la bella Croàcia, en la costa de Dalmacia, está la ciudad griega, romana y medieval de Trogir. Una ciudad que es como una joia en su estuche de murallas, y que es patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Una ciudad increible, medieval, con su puerto, su catedral románica, su logia, sus callejas, sus palacios, todo en piedra blanca, preciosa. No os la podeis olvidar en una por Croacia. Y para dormir allí os recomendamos los apartamentos Villa Tudor, habitacione con vistas a la ciuydad y el puerto. Para comer id al Vanjka, un local lujoso, pero de precio moderado en el centro de Trogir.

El Mercat Medieval de Tarragona


Aquest proper cap de setmana d’octubre teniu una cita a la ciutat de Tarragona, amb motiu del seu mercat medieval. Serà del 12 al 15 d’octubre de 2017, al casc antic bellíssim d’aquesta ciutat mediterrània, no prou ben coneguda, per altra banda. Hi haurà una mostra d’oficis tradicionals, però també gegants i capgrossos, una cercavila medieval, parades d’artesania, i també bona gastronomia… Tot pels carrers dels voltants de la Catedral, des de les 10 del matí a les 10 de la nit. Mireu-vos la web de l’ajuntament i aneu amb els vostres infants a gaudir d’aquest mercat medieval. A més Tarragona ofereix sol i platja. unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. I en l’aspecte cultural no podeu deixar de veure el ric patrimoni romà de la vila. L’antiga Tàrraco romana està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Amfiteatre, aqueducte, muralles, circ… increible. I la Tarragona gòtica tampoc desmereix. Ens encanta el casc antic: catedral, carrer de cavallers… Ens agrada Tarragona, amb la seva llum sudenca, la seva pedra daurada, la calma… A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en parkings subterranis arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?. El mercat medieval, un bon motiu per venir a Tarragona!.

Esta entrada es sólo para recordaros que este fin de semana hay mercado medieval en la bella ciudad de Tarragona. Situado en las calles del casco antiguo, cerca de la catedral, podran encontrar artesania y gastronomia, gigantes y actos para los niños. Consulten la web del ayuntamiento. En Tarragona tienen muy buenos hoteles si quieren quedarse a dormir, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, si los de la ciudad están llenos. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias. ¡Buena feria medieval!.

Zagreb


La capital de Croàcia, la bonica ciutat de Zagreb, és una vila centre-europea típica, de mida mitjana, escala humana, amable i no desprovista d’encants. Molts turistes van a Croàcia i només fan la costa, Dubrovnik, quasi sempre, oblidant-se de viles magnífiques, també costaneres, com Split, Trogir o Zadar. Encara menys gent visita Istria, al nord, bellíssima, amb joies com Motovun, Pula, Rovinj o Porec. I encara menys persones van a la capital del país, a Zagreb, o Varazdin, la esplèndida vila barroca. Llàstima!. Zagreb te un casc antic maco, amb un castell, palaus i cases de pedra en un turó, i un altre turó amb esglésies i la catedral. En mig una llarga avinguda, un antic torrent, ara cobert, acull bars i restaurants, animació i gresca. A sota un mercat, i més enllà una plaça que és el centre de la vila, amb tramvies, busos i tots els serveis. Zagreb te una bona xarxa de transport públic, barata i eficient. També un munt d’hotels on dormir. Nosaltres ho vam fer a l’hotel Internacional, una mica allunyat del casc històric, però ben comunicat. Clàssic. Zagreb també te districtes que recorden encara el realisme socialista de Tito, amb blocs per obrers. Però, com ja hem dit, el seu casc antic és bonic, sobretot la catedral i la zona forta del castell, amb els edificis governamentals.

  

En la bella Croàcia, lejos de la costa de Dalmacia y su turismo de masas, teneis también su linda capital, la bonica ciutat de Zagreb. Se trata de una una villa totalmente centro-europea, muy típica, a escala humana, amable y no sin encantos. Zagreb tiene un casco antiguo chulo, con un castillo, palacios y callles con casa de piedra en lo alto de una colina. Enfrente, en otra colina, la catedral. Y en medio, una larga avenida de bares y restaurantes, con mucha animación. También un mercat y una plaza central, el centro de la villa, donde están todos los tranvias y buses. Zagreb tiene buen transporte público, barato y eficiente. Nosotros nos alojamos en el Hotel Internacional, lejos del casco antiguo pero bien comunicado. Clásico. Zagreb tiene también distritos feos, de la época de Tito, pero el casco antiguo vale la pena verlo.

Llacs de Plitvice


A Croàcia, no gens lluny de la costa, plena de turistes, hi ha un lloc que serena i templa l’ànim. És una meravella natural inusitada, un espectacle de la natura, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, i parc natural croata. Estem parlant dels llacs del Plitvice Lakes National Park, preciosos, on cal passar pràcticament tot el dia, on podeu fer senderisme, on anireu muntats en trens, en bus i en vaixells, recorrent el parc amunt, parc avall, fins que no pugueu més amb tanta bellesa. La infraestructura està ben muntada. Arribeu de la costa o des de Zagreb, trobareu una entrada, la 1 o la 2, ben indicades. Porten a un gran aparcament, numerats també 1 o 2, amb tots els serveis. Hi ha molt d’espai, però alguns dies poden estar molt plens i caldrà caminar. Als aparcaments hi ha tota mena de serveis, bars, botigues, WC i les taquilles del parc. L’entrada no és barata. Cal caminar de nou una estona fins arribar al lloc on es pren el bus, el trenet o el vaixell. Els llacs superiors son petits i bucòlics, amb fort desnivell, aigües turquesa i molta vegetació. Es bonic recórrer els senders i anar baixant cap a la porta 2, cap als llacs inferiors. Els inferiors son més grans, més calmats i acaben en cascades, no tan espectaculars com es diu,. A nosaltres ens agraden més els superiors, salvatges. Dins el parc hi ha restaurants, una pila, i bars. A cada terminal de bus, trenet o vaixell. Però paradoxalment manca l’aigua, tanta com n’hi ha, i les fonts. Haureu de comprar ampolles al bar!. Porteu barret si fa sol, i bon calçat. Malgrat que tot està ben condicionat, perfectament senyalitzat i els trens, busos i vaixells us porten on vulgueu dins el parc, les distàncies son grans, es camina molt i es puja i baixa constantment. Nosaltres no vam dinar al parc. Ho vam fer a Korenica, una localitat prop de la frontera de Bòsnia, en una zona devastada per la guerra, al restaurant Sapina, senzill però molt bé. Vam arribar a mig dia i vam haver de veure el parc de Plitvice a la tarda. Però va donar temps a tot amb quatre hores. Era l’estiu!. Recordeu: Plitvice i els seus llacs no poden faltar en una visita a Croàcia, encara que hi hagi molta gent, i encara que tingueu la sensació de Disneyland i de turista tòpic, aquesta natura s’ha de viure.

      

En la bella Croàcia, no lejos de la costa de Dalmacia, o de Zagreb, estan los maravillosos lagos de Plitvice, un espectaculo de la naturaleza, patrimonio de la humanidad de la UNESCO. Este bello parque natural croata, el Plitvice Lakes National Park, es un lugar precioso, donde hacer senderismo, viajar en barco por el rio, o en tren por sus caminos. hay que recorrer el parque de cabo a rabo, y es fácil porque la infraestructura está bien montada. hay dos entradas, la 1 o la 2, bien indicadas. cada una con un gran aparcamiento y toda clase de servicios. Hay dias en que todo está lleno degente. Aparqueis donde aparqueis caminareis, porque aunque hay buses y barcos, todo está lejos. Hay bares, tiendas y WC en los parkings y en el parque, pero no hay fuentes. La entrada no es barata. Los lagos superiores son pequeños, bucólicos, con fuette desnivel, aiguas turquesa y mucha vegetación. Los inferiores son más grandes, calmados y con cascadas, aunque no tan espectaculares como se dice. Traed gorra para el sol y buen calzado. Todo está bien acondicionado, perfectamente señalizado y los trenecitos, buses y barcos llevan por todo el parque, pero las distancias son grandes, se camina mucho, sube y baja todo el rato. Nosotros no comimos dentro del parque sinó en Korenica, una localidad cercana a la frontera de Bosnia, en el restaurant Sapina, sencillo pero bien. Fuimos a Plitvice por la tarde. Cuatro horas son suficientes para ver todo lo que hay. Los lagos no pueden faltar en una visita a Croacia, a pesar de la gente, de que es un poco Disneyland y de mucho turista tópico.

Santa Tecla a Tarragona


Aquest proper cap de setmana de setembre, coincidint amb les festes de la Mercè a Barcelona teniu una cita a la ciutat de Tarragona, des d’avui mateix i fins el diumenge 24 de setembre de 2017, amb motiu de les seves festes patronals, les festes de Santa Tecla. Mireu-vos la web de l’ajuntament i aneu amb els vostres infants a gaudir de la gran quantitat d’actes de tota mena en que podeu participar. Unes festes amb tantes propostes com les de Sant Narcís a Girona, a finals d’octubre, o les de Sant Miquel a Lleida, o les de la Mercè a la ciutat comtal. Unes festes on el que us costarà serà escollir l’acte, el dia i l’hora del piló de propostes que hi trobareu. A més Tarragona ofereix sol i platja. unes platges fantàstiques, netes, planes i de sorra fina, on els infants podran gaudir del mar sense perill. I en l’aspecte cultural no podeu deixar de veure el ric patrimoni romà de la vila. L’antiga Tàrraco romana està declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. Amfiteatre, aqueducte, muralles, circ… increible. I la Tarragona gòtica tampoc desmereix. Ens encanta el casc antic: catedral, carrer de cavallers… Ens agrada Tarragona, amb la seva llum sudenca, la seva pedra daurada, la calma… A la ciutat hi arribareu molt fàcilment en cotxe, per l’AP7. Son només 95 kms. Una hora i poc. Bon aparcament en parkings subterranis arreu de la ciutat. O bé agafeu el tren. A Tarragona trobareu molt bons restaurants, sobretot pel casc medieval, dins les muralles, pels voltants de la catedral. Son molts, i de moltes menes. I ha bon ambient de tapes i de tasques, pizzeries, llesqueries, cerveseries. Ens agraden especialment llocs com ara Les Coques, íntim i acollidor, o el Arcs, cuina d’altíssima qualitat. El Racó de l’Abat, gòtic, no defrauda mai. Gòtic també és el Palau del Baró, que és més estrany, i molt gran. Millor anreu a La Cuineta, al Carrer Nou del Patriarca 2, tel: 977226101, fantàstic, o al Quim i Quima, senzill, però bo, o el restaurant AQ, un lloc car, de disseny total. Interessant el Bauhaus, del col·legi d’arquitectes. A Tarragona també teniu molt bons hotels, com ara el AC Tarragona o bé el Ciutat de Tarragona. I també podeu disposar dels de Salou. Ens agrada La Hacienda, a La Pineda, un macro hotel que, no obstant això va bé a les famílies. I un cop a Salou… que tal una anada a PortAventura?. No ens direu que no us donem bones idees pels caps de setmana en família, oi?. Les festes de Tarragona, un bon motiu per venir a Tarragona!.

Esta entrada es sólo para recordaros que el tercer y el cuarto fin de semana de septiembre, unos días antes de que empiecen las fiestas de la Mercè en Barcelona, tienen en Tarragona las fiestas de Santa Tecla. Consulten la web del ayuntamiento, hagan clic sobre el icono de las fiestas de Santa Tecla y disfrutaran con los niños de la gran cantidad de actos en que puede participar. En Tarragona tienen muy buenos hoteles si quieren quedarse a dormir, como el AC Tarragona o el Ciutat de Tarragona. Y también pueden disponer de los de Salou, si los de la ciudad están llenos. Nos gusta La Hacienda, en La Pineda, un macro hotel que, sin embargo va bien a las familias. ¡Buena Santa Tecla!.