La Passió d’Ulldecona


passio-ulldecona_2015

La Passió no només és un imponent drama sacre, sinó una mostra cultural del país, com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. A Catalunya teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra, o la d’Ulldecona. Avui us volem parlar d’aquesta darrera. Primer dir-vos que és una obra declarada d’Interès Turístic Nacional. I també que aquest any estrenen nova versió de Ignasi Roda, sota la direcció de Joan Martínez. Que la fan des de l’any 1955. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Si la voleu anar a veure la fan, en català el 15, 22 i 29 de març, i en castellà el 3, 12, 19, 26 d’Abril i 1 de Maig. Dura unes tres hores llargues de 16:30 a 19:45 hores, més o menys. El preu de l’entrada és de 16€, però hi ha preus especials per a grups a partir de 10 places i per a joves fins 12 anys i jubilats a 10€. Per més informació cal trucar al 638 496 009.  L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns paks turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalessa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests paks inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Els preus, de 29 € a 48 € estan molt ajustats. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinarós. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fisn Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta maravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Sant Antoni a Alcanar


santantoni_alcanar

Alcanar és una bonica vila situada just a l’extrem sur de Catalunya, tocant ja a Vinarós, al País Valencià. A Alcanar s’hi fan moltes fires, i moltes festes, però avui us volem parlar de les que se celebren en honor de Sant Antoni, i que tenen lloc durant aquest proper cap de setmana de gener. Son activitats molt interessant per a les famílies. Per exemple, cercaviles a càrrec de la Banda Municipal de Música d’Alcanar, balls populars de la Festa de Sant Antoni, xocolatada, cursa de cintes i trencada d’olles, berenars, ball de mantons, folklore tradicional variat i, naturalment passada de Sant Antoni amb la corresponent benedicció dels animals, i repartiment de panellets per a tothom. Aneu aquest cap de setmana a Alcanar i visiteu La Moleta del Remei.  La Moleta del Remei és un poblat iber de primer ordre mundial. El Remei és molt bonic i l’ermita preciosa. És un focus de devoció de la comarca. Al nostre sud hi ha moltes més racons per justificar un viatge tan llarg, i fins una estada a Alcanar, i a les terres de l’Ebre amb motiu d’un cap de setmana, vacances o un pont. Per exemple, arribar-vos a la ciutat medieval de Tortosa, plena de palaus, esglèsies, convents i cases nobles, amb una catedral preciosa, i un castell dalt d’un turó que domina el riu Ebre. Allà teniu el parador de turisme, encara que ens agrada més l’Hotel Corona o el Berenguer IV. Per dinar a Tortosa probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. A més, des d’Alcanar podeu visitar també el delta de l’Ebre, maravellós. I si teniu temps i ganes fins podeu arribar-vos als ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o bé les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. Si sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Penseu també en recòrrer el tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. Recordeu que a Benifallet, no gaire lluny d’Alcanar, teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Per dormir de càmping penseu en l’Ametlla de Mar, un poble prou allunyat de les multituds, que també te bons hotels, i platges maravelloses. A Ulldecona hi ha un poderós castell. A Penyíscola una increible ciutat medieval damunt mateix del mar. Carrers blancs, pescadors, un castell i tot un poble esperant-vos. A la propera Amposta podeu anar a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta teniu l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada més estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de mar, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. No us perdeu l’oportunitat de baixar fins Deltebre, de gaudir del parc natural, paradís dels ocells i els amants de la bicicleta i de les llacunes. Les Cases d’Alcanar te bona platja, i encara millors son les platges fabuloses de Sant Carles de la Ràpita, de la Marquesa, Riumar, Ampolla o del Trabucador. Prop de Sant Carles hi ha també bons càmpings com l’Estanyet o Els Alfacs, i un bon hotel, el Carles III,  a tocar d’Alcanar Platja. Per dinar, al mateix Alcanar, podeu anar a l’espai de cuina creativa Carmen Guillemot. Un lloc on fan menjar d’autor. Molt interessant. Preus elevats. Un hotel de campanetes, al mig del camp, amb bones habitacions, bona cuina, descans, relax, per estar com un príncep: El Tancat de Codorniu. A les afores del poble, camí del mar. Més tradicional, menú diari, pizzes, teniu Can Costa. Bona festa de Sant Antoni!.

Alcanar es una bonita villa situada justo en el extremo sur de Cataluña, tocando ya Vinaroz, en la Comunidad Valenciana. En Alcanar se celebran muchas ferias, y muchas fiestas, pero hoy os queremos hablar de las que se celebran en honor de San Antón. Bailes, pasada de animales, festejos tradicionales. Pero aparte de la fiesta, hay muchas más razones para justificar un viaje tan largo, y hasta una estancia en Alcanar, y en las tierras del Ebro. Alcanar también es su potente historia. Cerca de la villa se levanta el poblado ibérico más grande y mejor conservado de Cataluña: La Moleta del Remei. Para dormir, tienen casas rurales, o bien varios campings como el Estanyet o Els Alfacs, y un buen hotel, el Carlos III, en Alcanar Playa.

Cap de setmana iber als poblats catalans


cap_setmana_iber

De nou ens arriba, coincidint amb el primer cap de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. En una època d’esplendor mediterrani, els ibers són els grans desconeguts. D’aquí la voluntat  de donar a conèixer aquesta brillant i avançada cultura, que va habitar les nostres terres, amb un proposta divertida, didàctica, plena d’activitats gratuïtes per a que les famílies de Catalunya coneguin els ibers. Cada any seleccionen un tema específic del món ibèric entorn del qual es dissenyen totes les activitats. Per a l’edició d’enguany s’ha triat “La dona al món ibèric”. Així doncs, preneu nota doncs i reserveu-vos els dies 4 i 5 d’octubre pels ibers!. Durant tot el cap de setmana podreu conèixer i experimentar el rituals dels ibers a través de nombroses activitats pensades per a totes les edats. Viviu la nostra història! Busqueu el vostre jaciment, el més proper a casa, el que més us agradi i participeu del Cap de Setmana Ibèric!. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa i escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Arees de picnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.

¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.

Mostra d’oficis d’Ascó


asco_mostra_oficis

A la vila d’Ascó, a la comarca remota i bellíssima de la Ribera d’Ebre, tindrà lloc una lluida i impressionant fira de vins i d’oficis. Aquestes terres hi posen el coll per promocionar-se i ser conegudes més enllà de la seva central nuclear, i les polèmiques que periòdicament l’acompanyen. Ascó ho prova donant a conèixer els seus atractius turístics amb la VII Mostra d’Arts i Oficis d’aquest dissabte i diumenge. El certamen, que va iniciar-se amb el nom de Mercat Medieval ara ja fa sis anys, ha anat evolucionat per a convertir-se en una de les principals mostres d’artesania catalana. Hi participaran més d’una setantena d’artesans d’arreu de Catalunya, però amb especial presència dels antics oficis que encara es practiquen a les Terres de l’Ebre. En són un exemple terrisaires i ceramistes de Miravet i Benissanet, teixidors d’Arnes, picapedrers d’Ulldecona i Ascó, bastoners, gravadors en fusta i cabassaires de Pinell de Brai, matalassers de Ginestar, treballs en palma de Mas de Barberans i enreixat per cadires de Tortosa. Veureu també el mestre pipaire català, barretinaires, espardenyers, torners i artesans de tota mena de fibres vegetals. A més, en l’edició d’enguany, s’estrenarà la fira Tastavins, una mostra de les diferents denominacions d’origen vinícoles de l’entorn de la Ribera d’Ebre, és a dir, Monstant, Priorat i Terra Alta. Tots els cellers oferiran una degustació dels seus productes i, durant el cap de setmana, alguns oferiran la possibilitat de fer tasts guiats. Impossible detallar tots els actes. Llegiu-los en l’enllaç que us hem referenciat abans. Ja veieu que serà ben divertit!. Arribeu-vos a passar el cap de setmana a Ascó i la Ribera d’Ebre amb l’excusa de la fira. Gaudireu de l’encant d’aquestes terres banyades per l’Ebre, el riu majestuós que passa a tocar del casc urbà. Podreu recòrrer la vila closa d’Ascó, enlairada damunt del riu, amb el seu castell, en ruines. Passejar pel nucli medieval, semienvoltat de muralles, conserva carrers estrets, àrabs, amb notables casals de pedra com cal Estisora o cal Cavaller. A la zona no hi ha gaires hotels, però els que hi ha son molt bons. Per exemple la Hisenda Pepito, un hotelet rural situat al poble veï de Riba-Roja, majoritàriament ocupat per alemanys que venen a pescar el silur a l’embassament. Una troballa molt recomanable, bon menjar. Carrer de les Eres, 35. Tel: 977 41 65 26. O també, a Flix, un allotjament amb molt d’encant, el Vilar Riu de Baix. Per dinar teniu uns quants llocs a Ascó mateix: Ca la Magda, al carrer de Joan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, on menjareu molt bé, a la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, i finalment, també molt bona teca al Kimbo, un xic més enllà de l’Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si us decidiu a passar prop d’Ascó el cap de setmana de la fira, podreu anar a veure llocs com ara Miravet, amb el seu castell, la més gran força dels templers de Catalunya. Us recomanem anar-hi en el pas de barca, que carrega els cotxes, prop de Rasquera, en lloc de fer servir el pont entre les dues Mores. Als infants els agradarà l’aventura. Si aneu a Miravet dineu al restaurant “El molí de Xim”, alta gastronomia. Quelcom més baratet és el Pizzo, que està al Casal, a la sortida del poble. També podeu anar fins la zona de la Terra Alta, als Ports de Beseit, a Horta de sant Joan o Arnes. Bellíssimes poblacions, bellíssima terra. Sabeu que teniu a Arnes un Vilar Rural, una mena d’allotjament un xic caret però ideal per famílies. Prop de Flix, i d’Ascó, teniu la reserva natural de Sebes, un aiguamoll preciòs al costat del riu Ebre. Aquest espai inundat es visita passant pel damunt d’unes passarel·les molt “Indiana Jones”, com si estiguèssiu a la selva africana. Els més aficionats a l’observació d’aus i animalons diversos gaudiran d’allò més. També podeu fer un volt per la Terra Alta. La comarca s’ho mereix. Per anar fins Ascó el millor és fer camí fins Mora per la N-420, des de Reus, camí de Gandesa, però sense arribar-hi. També per la AP-7 fins Tortosa i remuntant el riu per Tivissa i Mora. La fira a Ascó, una excusa perfecta per un cap de setmana a l’Ebre!.

cartell-mostra-oficis-TASTAVINS-2014-05

En la villa de Ascó, en la comarca remota y bellísima de la Ribera d’Ebre, tendrá lugar una bonita e impresionante feria de vinos y oficios. Estas tierras buscan promocionarse y ser conocidas más allá de su central nuclear, y Ascó da a conocer sus atractivos turísticos con una fiesta medieval bien montada y organizada. Imposible detallar todos los actos. Leedlos en este enlace. Ya veis que será bien divertido. Acercaos a pasar el fin de semana a Ascó y la Ribera d’Ebre con la excusa de la fiesta medieval. Disfrutarán del encanto de estas tierras bañadas por el Ebro, el río majestuoso que pasa cerca del casco urbano. Podrán recorrer la villa de Ascó, elevada sobre el río, con su castillo, en ruinas. Pasear por el núcleo medieval, de calles estrechas, árabes, con notables casas de piedra como Can Estisora o Can Cavaller. En la zona no hay muchos hoteles, pero los que hay son muy buenos. Por ejemplo la Hacienda Pepito, un hotel rural situado en el pueblo vecino de Riba-Roja, mayoritariamente ocupado por alemanes que vienen a pescar el siluro en el embalse. Un hallazgo muy recomendable, buena comida. Calle de las Eras, 35. Tel: 977 41 65 26. O también, en Flix, un alojamiento con mucho encanto, el Vilar Riu de Baix. Para comer tienen varios sitios en Ascó mismo: Ca Magda, en la calle de Juan XXIII, 9, Tel: 977 40 41 16. Ca l’Escolar, donde comeréis muy bien, en la carretera de Camposines, 57, Tel: 977 40 53 13, y finalmente, también muy buena comida en el Kimbo, un poco más allá del Escolar, al 62, de Camposines, tel: 977 40 52 79. Si se deciden a pasar el fin de semana por la feria, y quereis recorrer la comarca, podréis ir a ver sitios como Miravet, con su castillo. Os recomendamos ir por el paso de barca, que carga los coches, cerca de Rasquera, en lugar de utilizar el puente entre las dos Moras. A los niños les gustará la aventura. Si vais a Miravet comed en el restaurante “El molí de Xim”, alta gastronomía. Algo más barato es el Pizzo, que está en el Casal, a la salida del pueblo. También se puede ir hasta la zona de la Terra Alta, a los Ports de Beseit, a Horta de San Juan o Arnes. Bellísimas poblaciones, bellísima tierra. Sabéis que tenéis en Arnes un Vilar Rural, una especie de alojamiento un poco carito pero ideal para familias. Cerca de Flix, y de Ascó, tenéis la reserva natural de Sebes, un humedal precioso al lado del río Ebro. Este espacio inundado se visita pasando por encima de unas pasarelas muy “Indiana Jones”, como si estuviéramos en la selva africana. Los más aficionados a la observación de aves y animales diversos disfrutarán de lo lindo. También se puede dar un paseo por la Terra Alta. La comarca se lo merece. Para ir hasta Ascó lo mejor es hacerlo por Mora, siguiendo la N-420, desde Reus, camino de Gandesa, pero sin llegar a esta ciudad. También por la AP-7 hasta Tortosa y remontando el río por Tivissa y Mora.

La Passió d’Ulldecona


passio_Ulldecona

La Passió no és, evidentment, un espectacle per canalla. Per infants vull dir. És un espectacle dur, punyent, adequat per nois i noies més grans. Però és un espectacle familiar. Imagino que pot crear certa polèmica dir això. A favor i en contra. Res més lluny del nostre ànim. No pensem entrar en la dimensió religiosa d’aquest drama sacre, que sense cap mena de dubte en te, i molta. No ho fem perquè, naturalment, cada família és ben lliure de valorar-la. Nosaltres afirmem que, arribada certa edat, en el nostre context cultural, anar plegats a veure una Passió, és un exercici cultural necessari, imprescindible. Tot l’art occidental, les esglèsies i els seus retables, imatges sagrades, mitologia catòlica i cristiana, no es poden entendre sense conèixer, ni que sigui per sobre, molt per sobre, el que abans se’n deia, la història sagrada. A més, les passions formen part, agradin o no, del patrimoni cultural català. Són obres monumentals, participatives, que sovint duren hores, i impliquen tot un poble. Com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. Teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra, o la d’Ulldecona. Avui us volem parlar d’aquesta darrera. Primer dir-vos que és una obra declarada d’Interès Turístic Nacional. I també que aquest any estrenen nova versió de Ignasi Roda, sota la direcció de Joan Martínez. Que la fan des de l’any 1955. Que avui dia és una de les grans de Catalunya, sota la tutela del Patronat de la Passió, entitat que engloba, de fet, tota la població.  Si la voleu anar a veure la fan, en català els dies 16, 23 i 30 de març, i en castellà el 6, 13, 27 d’Abril i 1 de Maig.  L’horari és de 16:30 a 19:45 hores. I Divendres Sant, 18 d’Abril, la fan a les 18:30 hores. El preu de l’entrada és de 16 €. Per més informació cal trucar al 638 496 009.  L’oficina de turisme d’Ulldecona ofereix uns paks turístics molt interessants, amb possibles visites guiades al Casc Antic del poble, molt bonic, o bé al Centre d’Interpretació d’Art Rupestre, Ulldecona te pintures fantàstiques, o bé al Castell Medieval, una imponent fortalessa domina la població, o al Museu Natural de les Oliveres Mil·lenàries de l’Arión, amb degustació d’oli. Aquests paks inclouen el dinar a un dels restaurants de la vila i, naturalment, l’entrada a la representació de l’obra. Els preus, de 29 € a 48 € estan molt ajustats. Animeu-vos, Ulldecona és realment bonic. I podeu pujar fins l’ermita del Remei, a veure les vistes. Podeu passar el cap de setmana per aquestes terres de l’extrem sud de Catalunya. Hi ha bons hotels i restaurants. Ens agrada Les Moles, tan l’hotel com el restaurant, fora poble, ja camí de Vinarós. Més senzill El Bon lloc, també per dinar i per dormir. Un bon restaurant és L’Era, a la zona de Els Valentins, cuina cuidada. Allà mateix hi ha El Caçador, un altre lloc ben xulo, o Marisol, cuina de casa. Tema passar la nit com un sultán, o una princesa, teniu Cal Naudí, un hotel amb molt d’encant. Arribareu a Ulldecona seguint l’autopista AP-7  fins la sortida 42. Estareu a 4 Kms de la vila. També podeu fer una visita a Tortosa, amb la catedral, el castell i el casc antic, i anar per la T-331 fisn Ulldecona. O anar fins Penyíscola, veure aquesta maravella al mig del mar, i tornar per Vinaròs i Alcanar. El Delta de l’Ebre, Sant Carles de la Ràpita, Els Ports de Beseit, tot està per aquelles contrades, tan maques, i tan desconegudes. Us hem convençut?. Esperem que sí. Bona passió!.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.

Arriben les festes del Remei a Alcanar


festesalcanar

Alcanar és una bonica vila situada just a l’extrem sur de Catalunya, tocant ja a Vinarós, al País Valencià. A Alcanar hi ha terratrèmols, però no per això deixarem d’anar-hi. Mou més gresca la festa que s’hi fa, que no pas la terra movent-se. Sense por!. A Alcanar s’hi fan moltes fires, i moltes festes, però avui us volem parlar de les que se celebren en honor de la Mare de Déu del Remei, que és la verge patrona del poble, i que tenen lloc durant el segon cap de setmana del mes d’octubre. Hi trobareu un seguit d’activitats molt interessant per a les famílies. Per exemple, el divendres, a les 6 de la tarda, ja teniu una cercavila per diferents carrers de la ciutat a càrrec de la Banda Municipal de Música, que serà el pas previ a l’elecció de la pubilla. A la nit, ball de gala i discomòbil pel jovent. El dissabte, a les 8 del matí, despertà, amb timbales i gralles, i batalla de gegants i nans. A la tarda concert i ball de nit. El diumenge és el dia fort, amb unes carrosses que surten de l’ajuntament i pugen a l’ermita del Remei. No us ho podeu perdre. Folklore mediterrà en estat pur. A l’arribada hi ha missa, i jornada de portes obertes a la Moleta del Remei, un poblat iber de primer ordre mundial. Paellada popular, (cal comprar el tiquet abans, a l’ajuntament). A la tarda baixada de carraus, molt divertida. A la nit teatre, i ball. El dilluns, que nosaltres serem treballant, encara durarà la festa. El Remei és molt bonic i l’ermita preciosa. És un focus de devoció de la comarca. S’hi puja a peu, i en carrossa. Cada entitat de la vila en patrocina una. Però l’any vinent, 2014 son les festes quinquennals que es celebren tots els anys acabats en 4 i en 9, i si aquest any us agrada, el vinent encara alucinareu més. Com veieu, una jornada ben bonica i molt agradable per grans i petits. Ambient de poble, amable i festa per a tothom. Però a banda de la festa del Remei, hi ha moltes més raons per justificar un viatge tan llarg, i fins una estada a Alcanar, i a les terres de l’Ebre amb motiu d’un pont. Si fa bon temps, les seves magnífiques platges. I no només les de Les Cases d’Alcanar, la part del poble situat a primera línia d’aigua, sinó les veïnes de Vinarós, o de Sant Carles de la Ràpita. Aigües netes, somes, cálides, familiars, amables. Un lloc perfecte per anar a banyar-se amb la mainada. Alcanar també és la seva potent història. I, us ho volem tornar a dir: no deixeu d’aprofitar la jornada de portes obertes del poblat ibèric més gran i ben conservat de Catalunya: La Moleta del Remei.  Per dinar, l’arrossada, o bé podeu anar a l’espai de cuina creativa Carmen Guillemot. Un lloc on fan menjar d’autor. Molt interessant. Preus elevats. Però val la pena veure’l. També força potents de preu, però en un entorn molt maco, una referència sofisticada, i exclusiva. Un hotel de campanetes, al mig del camp. Bones habitacions, bona cuina, descans, relax, per estar com un príncep: El Tancat de Codorniu. A les afores del poble, camí del mar. Més tradicional, menú diari, pizzes, teniu Can Costa. Però no tancarem l’article sense donar-vos unes recomanacions d’excursions i visites a fer des d’Alcanar, per si la festa del Remei us queda curta, o si voleu passar tot el cap de setmana per les terres de l’Ebre. Per exemple, arribar-vos a la ciutat medieval de Tortosa, plena de palaus, esglèsies, convents i cases nobles, amb una catedral preciosa, i un castell dalt d’un turó que domina el riu Ebre. Allà teniu el parador de turisme, encara que ens agrada més l’Hotel Corona o el Berenguer IV. Per dinar a Tortosa probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. A més, des d’Alcanar podeu visitar també el delta de l’Ebre, maravellós. I si teniu temps i ganes fins podeu arribar-vos als ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o bé les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. Si sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Penseu també en recòrrer el tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. Recordeu que a Benifallet, no gaire lluny d’Alcanar, teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Per dormir de càmping penseu en l’Ametlla de Mar, un poble prou allunyat de les multituds, que també te bons hotels, i platges maravelloses. A Ulldecona hi ha un poderós castell. A Penyíscola una increible ciutat medieval damunt mateix del mar. Carrers blancs, pescadors, un castell i tot un poble esperant-vos. A la propera Amposta podeu anar a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta teniu l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada més estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de mar, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. No us perdeu l’oportunitat de baixar fins Deltebre, de gaudir del parc natural, paradís dels ocells i els amants de la bicicleta i de les llacunes. Si fa sol aneu a la platja. Les Cases d’Alcanar te bona platja, i encara millors son les platges fabuloses de Sant Carles de la Ràpita, de la Marquesa, Riumar, Ampolla o del Trabucador. Prop de Sant Carles hi ha també bons càmpings com l’Estanyet o Els Alfacs, i un bon hotel, el Carles III,  a tocar d’Alcanar Platja. Bona fira del Remei!.

Alcanar es una bonita villa situada justo en el extremo sur de Cataluña, tocando ya Vinaroz, en la Comunidad Valenciana. En Alcanar se celebran muchas ferias, y muchas fiestas, pero hoy os queremos hablar de las que se celebran en honor de la Virgen del Remedio, que es la virgen patrona del pueblo, y que tienen lugar durante el segundo fin de semana del mes de octubre. Encontraréis una serie de actividades que comienzan con el pregón y la elección de las damas de la fiesta. Llegan a continuación bailes, conciertos de música, habaneras, exposiciones … y, naturalmente, los tradicionales oficios y la romería de la ermita del Remei, (en la foto), foco de devoción de la comarca. Se sube a pie, y en carroza. Cada entidad de la villa patrocina una. Pero si tenéis la suerte de que os toquen las fiestas quinquenales que se celebran todos los años terminados en 4 y en 9, aun llegareis a alucinar más. Como veis, será una jornada muy bonita y muy agradable para mayores y pequeños. Ambiente de pueblo, amable y fiesta para todos. Pero aparte de la fiesta del Remedio, hay muchas más razones para justificar un viaje tan largo, y hasta una estancia en Alcanar, y en las tierras del Ebro con motivo de un puente. Si hace buen tiempo, sus magníficas playas. Y no sólo las de Las Casas de Alcanar, la parte del pueblo situado en primera línea de agua, sino las vecinas de Vinarós, o de San Carlos de la Rápita. Aguas limpias, cálidas, familiares, amables. Un lugar perfecto para ir a bañarse con los niños. Alcanar también es su potente historia. Cerca de la villa se levanta el poblado ibérico más grande y mejor conservado de Cataluña: La Moleta del Remei. Para dormir, tienen casas rurales, o bien varios campings como el Estanyet o Els Alfacs, y un buen hotel, el Carlos III, en Alcanar Playa.

XIII cap de setmana ibèric


XIII-Cap-de-Setmana-Iberic

El primer cap de setmana d’octubre ens porta el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura que hi ha escampats arreu de Catalunya. Encara avui els ibers són els grans desconeguts. Per això és bona qualsevol oportunitat per conèixer aquesta brillant i avançada cultura, habitant de les nostres terres. I què millor que fer-ho a través d’una proposta familiar i engrescadora, pensada per als infants, Una proposta plena d’activitats gratuïtes per a que tothom coneguem millor els ibers, i la seva cultura, d’una forma lúdica i divertida. Preneu nota doncs i reserveu-vos els dies 5 i 6 d’octubre perquè durant tot el cap de setmana podreu conèixer i experimentar el rituals dels ibers a través de nombroses activitats especialment pensades per a la canalla. Cerqueu quin poblat iber teniu ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. Hi ha jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa i escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà?. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Arees de picnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.

¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.

Recordeu: el cap de setmana iber


De nou ens arriba, coincidint amb el primer cap de setmana d’octubre, el fabulós Cap de Setmana Ibèric, magistralment muntat, dirigit i assessorat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, a través del seu programa la Ruta dels Ibers. Agafeu els vostres fills i filles i aneu a conèixer un dels molts poblats d’aquesta nostra brillant i avançada cultura. Un cap de setmana curull de visites, tallers i activitats gratuïtes per a tots els infants i les famílies, ben a tocar de casa vostra, visqueu on visqueu. Durant tot el cap de setmana podràs conèixer i experimentar el rituals dels ibers a través de nombroses activitats pensades per a totes les edats. A més, jornada de portes obertes a la totalitat dels poblats ibers excavats arreu del nostre territori. Segur que ben a prop d’on viviu n’hi ha un!. Gaudiu de les visites guiades, tallers, excursions, representacions, música i gastronomia. Mireu-vos el programa i escolliu el lloc, el dia i el que més us agradi fer. Podeu aprofitar per veure un poblat que encara no coneixieu. Heu estat a Ullastret, al maravellós Empordà. Hi arribareu per la carretera C-66, des de Girona en direcció Palamós, passat el desviament de la Pera, a mà esquerra trobarem un trencall que ens indica Torroella de Montgrí. Seguirem aquesta carretera fins a Serra de
Daró, on girarem a mà dreta en direcció a Ullastret; un camí asfaltat, a mà esquerra, ens conduirà cap al poblat. O bé preferiu anar a Lloret i banyar-vos a la platja havent visitat el poblat de Puig de Castellet?. Com arribar-hi?. Fàcil: sortint ja de Lloret cap a Tossa, trobarem a l’esquerra una desviació a la urbanització Roca Grossa. A l’entrada de la mateixa prenem el camí que puja a l’esquerra. Cal seguir el carrer del Xaloc i el dels Cingles fins a la ronda del poblat ibèric. També podreu banyar-vos si aneu a Palamós, perquè el jaciment ibèric és a la platja del Castell, fantàstica. Agafeu la carretera C-31 en direcció al nord, i preneu la sortida 328 que va a la Platja de Castell. Cal arribar a tocar de la platja, aparcar i anar cap a l’extrem nord de la cala. Dalt del turó que tanca el mar es troba el poblat ibèric. Pels que sou de Barcelona potser serà més fàcil anar a Can Oliver, ben a tocar de Cerdanyola, baixant de Barcelona per la carretera de l’Arrabasada. O anar al Puig Castellar, damunt Santa Coloma de Gramenet. A peu, des de Barcelona, preneu el metro de la línia 1, fins Santa Coloma. Al costat de la sortida del metro hi ha la parada dels autobusos que porten al peu del poblat ibèric: –Línia B30, parada Av. Ramon Berenguer IV – Garcilaso de la Vega (codi 108561). Feu el que feu, cal pujar al turó caminant pel torrent de les Bruixes, excursió llarga però bonica. Arees de picnic a tot el recorregut. Bones vistes. En cotxe s’hi arriba des de Badalona pel coll de la Vallensana, a mà esquerra per un camí. Però també caminareu un bon tros. A Olèrdola s’hi arriba bé en cotxe per una carretera que hi porta directament, la BV-2443. Surt del km 10 de la C-15 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. La Ciutadella de Calafell, al Baix Penedès, és molt maca. Es tracta d’un poblat reconstruït i dramatitzat. Perfecte pels infants. També en zona de platja, on podreu banyar-vos bé. Accés pel km 141 de la carretera C-31 de Vilanova i la Geltrú al Vendrell. S’hi accedeix pel pàrquing de la discoteca Louie Vega, on podeu deixar molt bé el cotxe. La gent de l’Ebre pot anar al Castellet de Banyoles, a Tivissa. Hi arribareu pel km 23 de la carretera C-44, passat Tivissa, i en direcció a Móra la Nova, trobareu un camí de terra ben senyalitzat, que ens condueix al jaciment. A Vinebre abans d’arribar a aquesta població passat ja el km 6, trobem a la dreta un desviament que porta a l’ermita de Sant Miquel. D’allà surt un camí que puja fins l’establiment ibèric. Ja us hem parlat fa poc de La Moleta del Remei, a Alcanar (Montsià). Després del km 4 de la carretera TP-3318, la que va d’Alcanar a Ulldecona, trobareu un desviament senyalitzat que porta fins a l’ermita del Remei. A Gandesa hi ha el Coll del Moro, en la carretera de Gandesa a Alcanyís. Al km 797, s’arriba a Coll del Moro i a l’esquerra podem veure la gran torre de la fortificació del poblat. Desconegut i molt interessant és el cas de la Fortalesa d’Arbeca a la comarca de Les Garrigues. Un poblat amurallat, atípic. S’hi arriba per la carretera C-233 que va d’Arbeca a Bellpuig d’Urgell, just a la sortida del poble, i passat el cementiri, cal agafar un camí asfaltat i ben senyalitzat que ens queda a la dreta, seguint el canal d’Urgell. El petit poblat del Molí d’Espígol està a Tornabous. Accés al jaciment pel km 10 de la carretera LV-3231 de Tornabous a Agramunt. Un cop hem passat el poble, ens cal agafar un camí senyalitzat que ens queda a la dreta. Al Montseny, entre boscos tardorals, trobareu el Turó del Montgròs. Cal una excursió des del Centre d’Informació del Brull. No gaire lluny hi ha El Casol de Puigcastellet, a Folgueroles (Osona). Sortint del poble trobarem, a mà dreta, un camí de terra senyalitzat que ens portarà al jaciment. Impressionant damunt el pantà de Sau hi ha l’Esquerda, on cal anar des de Roda de Ter. A l’alçada del Pont Vell veurem un indicador de la ruta que ens portarà fins a la plaça Major, on trobarem un senyal que ens indicarà L’Esquerda. El Cogulló està a Sallent, on trobareu ben senyalitzat com arribar al poblat. És veritat o no que hi ha un poblat íber a tocar del lloc on viviu?. No us ho perdeu!.

¿Que tal un fin de semana lleno de actividades organizadas por el Museo de Arqueología de Cataluña en uno de los muchos yacimientos ibéricos de nuestro país?. ¡La calidad cultural está asegurada, y la diversión también!. El primer fin de semana de octubre hay jornada de puertas abiertas en la totalidad de los poblados iberos excavados en diversas partes de nuestro territorio. ¡Seguro que muy cerca de su casa hay uno!. Pero eso no es todo. Habrá visitas guiadas, talleres, excursiones, representaciones, música y gastronomía. Vean el programa del Cap de Setmana Ibèric, y elijan el lugar, el día y lo que más les gustaria hacer. ¡Podéis aprovechar para ver un poblado que no conocíais!. Para hacer algo diferente. Sus hijos e hijas disfrutarán y aprenderán muchas cosas nuevas. ¡Animaos!. Cosas así sólo pasan una vez al año.

La Passió


La Passió no és, evidentment, un espectacle per canalla. Per infants vull dir. És un espectacle dur, punyent, adequat per nois i noies més grans. Però és un espectacle familiar. Imagino que pot crear certa polèmica dir això. A favor i en contra. Res més lluny del nostre ànim. No pensem entrar en la dimensió religiosa d’aquest drama sacre, que sense cap mena de dubte en te, i molta. No ho fem perquè, naturalment, cada família és ben lliure de valorar-la. Nosaltres afirmem que, arribada certa edat, en el nostre context cultural, anar plegats a veure una Passió, és un exercici cultural necessari, imprescindible. Tot l’art occidental, les esglèsies i els seus retables, imatges sagrades, mitologia católica i cristiana, no es poden entendre sense conèixer, ni que sigui per sobre, molt per sobre, el que abans se’n deia, la història sagrada. A més, les passions formen part, agradin o no, del patrimoni cultural català. Són obres monumentals, participatives, que sovint duren hores, i impliquen tot un poble. Com ho són els Pastorets, o les processons de Setmana Santa. I als nostres fills i filles els anirà bé de gaudir, i debatre amb els pares i mares, el fons i la forma d’aquest espectacle tan esplèndit. Teniu passions conegudíssimes, meritòries, de fama reconeguda i contrastada. Són les grans passions, com la de Esparraguera, o bé la d’Olesa de Montserrat. En teniu d’altres menys conegudes, però igualment molt interessants i recomanables, com ara la de Cervera, a la Segarra, o la d’Ulldecona, (n’hem triat el cartell anunciador), a les Terres de l’Ebre. Aquestes grans passions, i d’altres que hem deixo per ignorància, mouen moltíssima gent, tenen múltiples representacions, i les seves entrades s’han de comprar amb antelació. Fins i tot és possible fer ús del servei de telecompra o a través dels caixers automàtics. Altres passions més petites, poc conegudes, es fan arreu de Catalunya, en pobles i viles, en poques dates i sense gaire rebombori. Sigui com sigui, a partir de primers de març, i fins ben entrat l’abril, les passions commemoren la Setmana Santa per tot el nostre país. No us perdeu l’oportunitat d’assistir, amb els vostres nois i noies més grans, a aquesta funció teatral tan arrelada a la terra.

La Pasión no es, evidentemente, un espectáculo para niños. Para niños pequeños quiero decir. Es un espectáculo duro, desgarrado, adecuado para chicos y chicas mayores. Pero es un espectáculo familiar. Imagino que puede crear cierta polémica decir eso. A favor y en contra. Nada más lejos de nuestro ánimo. No pensamos entrar en la dimensión religiosa de este drama sacro, que sin duda tiene, y mucha. No lo hacemos porque, naturalmente, cada familia es bien libre de valorarla. Afirmamos que, llegada cierta edad, en nuestro contexto cultural, ir juntos a ver una Pasión, es un ejercicio cultural necesario, imprescindible. Todo el arte occidental, las iglesias y sus retablos, imágenes sagradas, mitología católica y cristiana, no se pueden entender sin conocer, aunque sea muy por encima, lo que antes se llamaba la historia sagrada. Además, las pasiones forman parte, gusten o no, del patrimonio cultural catalán. Son obras monumentales, participativas, que a menudo duran horas, e implican a todo un pueblo. Como lo son los Pastorets, o las procesiones de Semana Santa. Y a nuestros hijos les irá bien de disfrutar, y debatir con los padres y madres, el fondo y la forma de este espectáculo tan espléndido. Tienen a su alcance pasiones conocidísimas, meritorias, de fama reconocida y contrastada. Son las grandes pasiones, como la de Esparraguera, o bien la de Olesa de Montserrat. Dispone de otras menos conocidas, pero igualmente muy interesantes y recomendables, como la de Cervera, en la Segarra, o la de Ulldecona, (hemos elegido el cartel anunciador), en las Terres de l’Ebre. Estas grandes pasiones, y otras que nos hemos dejado en el tintero, por ignorancia, mueven muchísima gente, tienen múltiples representaciones, y sus entradas deben comprarse con antelación. Incluso es posible hacer uso del servicio de telecompra o a través de los cajeros automáticos. Otras pasiones más pequeñas, poco conocidas, se representan en toda Cataluña, en sus pueblos y villas, en pocas fechas y sin mucho alboroto. Sea como sea, a partir de primeros de marzo, y hasta bien entrado abril, las pasiones conmemoran la Semana Santa por todo nuestro país. No os perdáis la oportunidad de asistir, con vuestros hijos, a esta función teatral tan arraigada a la propia tierra.