Roussillon, revisitat


Roussillon és el típic i tòpic poblet provençal que tothom espera veure. Un poble de cases baixes pintades de colors d’ocre i terrosos amb finestres de color pastel. A l’estiu impossible ni tan sols pensar en aparcar prop de la vila. Autocars plens de turistes desembarquen a milers cada dia. Al sol de l’hivern, buit i desert, pot resultar senzillament preciós, encara que sigui com un decorat de teatre. Però si obvieu que les cases estan restaurades, que ningú viu realment aquí si no és en vacances o en cap de setmana, fer un volt admirant cada racó pot ser un exercici mental molt recomanable. Roussillon, a més, és un dels “plus beaux villages de France” i està situat en una regió plena de canteres d’ocre, on podeu fer rutes de senderisme per veure aquestes muntanyes plenes de colors. La regió que envolta Roussillon està farcida de petits pobles medievals preciosos, amb carrers de pedra, esglésies i castells. Podem recomanar Gordes, amb un castell molt impactant, situat damunt un esperó rocós, Menerbes, Bonnieux o Lacoste. A tocar teniu el fenomen natural de la fontaine de la Vaucluse, on neix la Sorgue. I les abadies de Senanque i Silvacane, dos monestirs cistercens guapíssims. Per la gent que estima la natura i la muntanya ofereixen els cims del Mont Ventoux, omnipresent i les petites muntanyes del Luberon, plenes d’encant. Prop del poble hi ha el famós colorado de Rustrel, o la “Chaussée des géants”, un lloc on les “cheminées de fées” i les canteres d’ocre explotades des dels romans ofereixen tonalitats que abarquen tots els colors de la terra. Pugeu a Roussillon, aparqueu el cotxe en un dels molts espais habilitats que son de pagament de l’abril al novembre, lliures a l’hivern. Passegeu en pau i calma pels carrers adoquinats, treient el nas les les escales, racons i carrerons pintorescos, contemplant les façanes de colors. Un bàlsam per l’esperit.

A Roussillon podeu dormir i menjar molt bé. Per exemple l’Hotel de la Maison des Ocres, molt maco, o l’Hotel Les Ambres, més senzill però bo, o La Clef des champs, deliciós, al mig dels camps, amb piscina. També xulo Le Clos de la GlycineLes Sables d’ocre. Tots bons, cap dolent. Només diferents en la proposta i els preus. Hi ha un camping: L’Arc en ciel, i diverses cases rurals guapes, com ara L’Esquirou, o la Burliere, o la Pitchoune, o bé Lavandine. Per dinar o sopar teniu diversos restaurants, alguns dels seus propis hotels, com el Clos de la glycine que es diu el David. Altres com Le Petit Gourmand estan oberts tot l’any. Ens van parlar molt bé de Le Piquebaure, La Grappe de Raisin o la Treille, que sembla son molt recomanables. Entre els bars destaquem le Café des couleurs a la Place de la Mairie.

           

Roussillon no está en el Rosellón, está en la Provenza. Está al norte de la Provenza, en un paisaje que nunca habéis visto. Un paisaje hecho de canteras de dónde se extrae el ocre que los pintores usan, que las industries necesitan. Tonos amarillos, marrones, naranjas, rojos, tiñen los cerros de este bello pueblo provenzal, de calles medievales estrechas. Tonos como los de las casas de Rousillon, que evocan el mejor y más conocido poster de la Provenza y el Mediterráneo.

Roussillon c’est un des plus beaux villages de France, situé au cœur du plus important gisement d’ocre au monde. Un feu d’artifice de couleurs et de lumières dans un écrin de verdure, entre Ventoux et Luberon. Ce village ne ressemble à aucun autre avec son site grandiose sculpté par l’eau, le vent et la main de l’homme et son étonnante palette de couleurs flamboyantes qui passe du presque blanc, au jaune d’or, rouge sang pour finir au violet foncé. Découvrez le sentier des ocres qui vous conduira à la “Chaussée des géants” et au milieu des cheminées de fées, vous en verrez de toutes les couleurs…  Roussillon est un lieu magique, un lieu de rendez-vous animés sur la place de la mairie où locaux et visiteurs se retrouvent. Parcourez les ruelles du village, les escaliers pittoresques qui rejoignent les différents niveaux, tous les coins et recoins en contemplant les façades colorées.

Mirmande


mirmande

Pujant per l’autopista cap a Lyon un poble provençal penjat us espera. Es Mirmande. Un pètit poblet penjat d’una cinglera que domina la desconeguda vall del riu Drôme. Un poble classificat entre els més “beaux  villages de France“, i merescudament. Aquest carrers estrets i costeruts, que pugen turó amunt, estan plens de boniques cases de pedra, moltes ocupades per artesans, ceramistes sobretot. Hi arribareu si deixeu l’autopista A-9, que va cap a Lyon, a Loriol sur Drôme, en la sortida 16. Teniu Mirmande a uns 12 km al nord-est. Si seguiu fins la sortida Montélimar Nord, que és la n° 17, està a 5 km cap al sud-est. Ben indicat des de la carretera nacional 7. A dalt de tot de la vila trobareu l’església de la Sainte Foy, del XII, meravella romànica. Al seu voltant, devallant el turó les cases. Vistes agradables sobre la vall del Drôme i del Rhône. Si teniu temps per passejar no us perdeu el petit poblet veï, anomenat Cliousclat. Artesans de la ceràmica se l’han fet encara més seu que Mirmande. Xulo, senzill. Per dinar a Mirmande hi ha llocs encantadors, com ara el restaurant Margot està molt bé. No és barat, però te un bon cuiner. Per dinar i per dormir, perquè aquest restaurant és el de l’hotel de Mirmande, bonic, amb bones habitacions. Del mateix amo és La Treille Muscate, un altre lloc on dinar i reposar amb gust. Preus elevats. També podeu menjar i dormir molt bé a La Capitelle, un hotelet i restaurant cuidats. Cuina d’autor. El café Bert és alegre i desenfadat, amanides, entrepans, formatges i embotits. Si fa o no fa com el café. Pels amics del càmping direm que el de Mirmande està molt bé, dins els estàndards francesos, que no son els d’aquí. Ideal per una parada si pugeu la Vall del Ródano camí de Lyon, de París, de Suissa, dels Alps… Ja ho sabeu!.

Hay una aldea muy bonita colina en el valle de la Drôme, que está clasificada entre los pueblos más bellos de Francia, y con razón. Se trata de un pequeño pueblo de casas de piedra, calles estrechas, en que han abierto muchas tiendas de artesania, arte y cerámica. Está muy cerca de la autopista del Sol, la que sube hacia Lyon. Podeis dejarla un rato en Loriol sur Drôme, cogiendo la salida 6. Mirmande está a 12 km al norte. O bien se puede ir hasta Montelimar Norte, salida 17, que queda a 5 km. En Mirmande también se puede admirar la Iglesia de Sainte Foy, del siglo XII, una maravilla de la arquitectura románica, situada en la parte superior de la villa y con impresionantes vistas al valle de la Drôme y el Ródano. La cerámica tradicional, también está muy presente en la vida del pueblo vecino, llamado Cliousclat, que os recomendamos visitar.

Il y a un joli village perché dans la Vallée de la  Drôme, qui est classé parmi les plus beaux  villages de France. C’est un petit bourg de maisons de pierre, ruelles etroites, on vous pourrez admirer le travail de l’artisanat d’art et  la poterie.  Tout pres de l’autoroute du Soleil, Loriol sur Drôme, sortie 6. Mirmande est à 12 km. Ou vous pouvez aller jusqu’a Montélimar Nord, sortie 17, à 5 km. Là vous pourrez admirer aussi l’église de la Sainte Foy, du XIIè siècle, une merveille de l’architecture romane, placée au sommet du village, et offerant une vue imprenable sur la Vallée de la Drôme et du Rhône. L’artisanat, et notamment la poterie traditionnelle, est aussi très développé dans le village voisin de Cliousclat.