Arròs a Deltebre


deltebre_arros

Aquest proper diumenge, 15 de setembre de 2013, tindrà lloc al poble de Deltebre, en ple Delta de l’Ebre, com el seu nom indica, una nova edició de la Festa de la Sega de l’arròs. Aquesta lluida celebració us mostrarà a vosaltres i els vostres infants, com es segava antigament l’arròs al Delta de l’Ebre. La Sega començarà a partir de les 11 del matí a les Barraques de Salvador. En aquella hora arribaran els segadors, se’ls farà la benvinguda i la presentació. Al llarg de tot el dia hi haurà també una demostració en viu de les tasques tradicionals relacionades amb la sega com ara “batre a pota”, “erar”, “picar en cadup” o “envasar”. Podreu gaudir de l’actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i també escoltar i ballar sardanes i jotes. S’hi instal·larà un mercadet de productes autòctons i objectes tradicionals. Per dinar es muntarà una manduca popular a base de productes típics del Delta de l’Ebre. Si voleu reservar, el tiquet val 12 €, cal trucar a l’àrea de Turisme de l’Ajuntament de Deltebre, al telèfon: 977 48 93 09. Després del dinar hi haurà concurs de Jotes Improvisada, així com jocs tradicionals per a la canalla, i un campionat de birles catalanes. Si us recomanem una sortida familiar tan llunyana és perquè al Delta de l’Ebre sempre venen ganes d’anar-hi. En aquest temps podeu banyar-vos encara, a les platges de riumar, a la punta del Trabucador o els Eucaliptus, al mateix delta, o bé a Sant Carles, a l’Ametlla, amb les seves cales de roca blanca, o a l’Ampolla. El Delta és sempre un esclat de vida, i un paisatge insòlit. Una terra plana, diferent, sense horitzó. El Delta fa olor d’arròs. Arribeu-vos fins Deltebre, val la pena. Si el dinar no us fa el pes, o voleu provar la magnífica cuina d’arròs de la zona, llavors aneu a un dels restaurants del poble, que aquell dia faran plats típics dedicats a la fira. Per dormir i menjar teniu el Delta Hotel, amb restaurant. Habitacions per famílies. Molt modern, un tres estrelles molt bonic, és l’hotel i restaurant Rull, just d’on surten les carretes al matí. Un restaurant clàssic a la zona, amb bons menús, el Nicanor. Us hem convençut prou com per baixar fins el Delta, i viure la festa?. Doncs no sigueu tímids i passeu-hi el cap de setmana. Ja heu vist que hi ha bons hotels i bones raons. I no us hem citat tots els restaurants ni hotels del Delta, ni tan sols els de Deltebre. N’hi ha més a Riumar, a la Marquesa, a Amposta, a Tortosa, a l’Ametlla de Mar o a Sant carles de la Ràpita. Mireu la referència en aquest mateix bloc o a internet. Però no ens estarem de donar-vos unes recomanacions d’establiments que ens agraden. Per exemple, a la ciutat medieval de Tortosa, plena de palaus, esglèsies, convents i cases nobles, amb una catedral preciosa, i un castell dalt d’un turó que domina el riu Ebre, teniu el parador de turisme, encara que ens agrada més l’Hotel Corona o el Berenguer IV. Per dinar a Tortosa probeu d’anar al parc, al restaurant que hi ha al parc, que es diu així, El Parc, Av. Generalitat, 72, 977 444 866. Cuina de mercat, molt cuidada, a preus asequibles. A més de visitar el propi delta de l’Ebre, si teniu temps i ganes, podeu arribar-vos fins els ports de Beseit, amb el mont Caro, un parc natural únic, o bé les viles medievals de Miravet, Arnes, Horta de Sant Joan. Si sou amants podeu bicicletejar per una de les millors vies verdes d’Espanya. Penseu en recòrrer el tram final del riu en una de les barques que van a la desembocadura. Recordeu que a Benifallet teniu la cova de les maravelles, que és, naturalment, maravellosa. Per dormir de càmping penseu en l’Ametlla de Mar, un poble prou allunyat de les multituds, que també te bons hotels, i platges maravelloses. A la propera Amposta podeu anar a l’hotel Ciutat d’Amposta, o bé al HCC Montsià. Per menjar, en ple delta teniu l’Algadir, que és un hotel amb un bon restaurant. Si us agrada més estar a la vora del mar teniu l‘Hotel del Port, a l’Ametlla de mar, o Cal Batiste, a Sant Carles de la Ràpita. No us perdeu l’oportunitat de baixar fins Deltebre, de gaudir del parc natural, paradís dels ocells i els amants de la bicicleta, de les llacunes, o les platges fabuloses de la Marquesa, Riumar, Ampolla, Alcanar o del Trabucador. El Delta de l’Ebre, l’arròs, la fira: tant per veure, tan per fer, tant per disfrutar!.

Al Delta del Ebro siempre dan ganas de ir. Sea la época del año que sea. Campos inundados, campos verdes de arroz, campos labrados … balsas llenas o vacías, todo es un estallido de vida, y un paisaje insólito. Una tierra llana, diferente, sin horizonte. Pero este fin de semana hay fiesta en Deltebre, y eso es buena excusa para un fin de semana de música, actividades familiares y quizás de darse un baño en las playas del gran sur. O de rondar por los puertos de Beceite, por Tortosa, por la Ametlla de Mar o por San Carlos de la Rápita. Para dormir y comer tenéis el Delta Hotel, con restaurante. Habitaciones para familias. Muy moderno, un tres estrellas muy bonito, es el hotel y restaurante Rull, justo de donde salen las carretas por la mañana. Un restaurante clásico en la zona, con buenos menús, el Nicanor. Si os hemos convencido lo suficiente como para bajar hasta el Delta, y vivir la fiesta, no seáis tímidos y pasad allí el fin de semana. Ya habéis visto que hay buenos hoteles y buenas razones. Y no os hemos citado todos los restaurantes ni hoteles del Delta, ni siquiera los de Deltebre. Hay más en Riumar, a la Marquesa, en Amposta, en Tortosa, l’Ametlla de Mar o Sant Carles de la Ràpita. Vean la referencia en este mismo blog o en internet. Y de atractivos turísticos no faltan tampoco. El parque natural, paraíso de los pájaros y de los amantes de la bicicleta, las lagunas, las playas fabulosas de la Marquesa, Riumar, Ampolla, Alcanar o del Trabucador. O una excursión en una de las barcas que van hasta el mar. ¡Tanto que ver, tanto por hacer, tanto para disfrutar!

Retorn a 1714!


Avui us proposem una anada a la bonica vila de Moià, la capital de la comarca del Moianès, amb motiu de la celebració de la seva famosa Festa barroca del Retorn a 1714, una recreació històrica de les més boniques que es poden veure avui dia a Catalunya. Te lloc sempre el cap de setmana anterior a la diada nacional de l’11 de setembre, i està dedicada a la memòria d’en Rafel Casanova, fill de la vila. Hi participen nombrosos actors que teatralitzen escenes de la guerra de Successió, i també de la vida al poble en aquells anys. També hi trobareu un homenatge a un personatge destacat de la mateixa Guerra de Successió, aquest any 2012 dedicat al general Josep Moragues, malaguanyat heroí català. Pels infants hi ha un formós mercat de productes artesans i una lluïda demostració d’oficis antics de la Catalunya del segle XVIII  com ara ferrers, fusters, picapedrers, cadiraires, teixidores i filadores. També son fantàstics els tallers pensats especialment per a la participació dels infants i relacionats amb la temàtica de la festa. Se’n organitzen aproximada-ment una quinzena. Inclouen un apartat de jocs tradicionals en que persones grans del poble els ensenyen als nens a gaudir dels jocs d’abans. Un apartat ja molt tradicional son les passejades en ruc. A Moià s’hi arriba molt fàcilment des de Barcelona, per l’AP7 fins passat Mollet, per agafar la C-59 que us portarà a Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol i finalment a Moià, en una ruta de 60 kms. per una carretera comarcal, amb algunes voltes i molt bon paisatge. Un cop allà podeu passar el dia, o tot el cap de setmana, molt entratinguts i de manera agradable. A més de la recreació històrica teniu la possibilitat de visitar les “Coves del Toll“, un altre gran atractiu de la zona del Moianès. Es troben prop de la vila, seguint la carretera antiga en direcció a Vic. Al centre de Moià podeu gaudir de la casa museu de Rafael de Casanova, molt ben muntada, molt didàctica, en un palau noble dels segles XVII i XVIII, eix de la festa que us estem explicant. Tampoc no heu de perdre-us el bellíssim monestir de Santa Maria de l’Estany, amb el seu claustre maravellós, però fent atenció als horaris, que son una mica estranys. Si us decidiu a passar el dia, o el cap de setmana, o un pont al Moianès, també podreu visitar poblets encantadors, com ara Granera, amb el seu castell, o bé el de Castellcir, amb un parell de castells, la possibilitat de visitar una masia construïda sota una balma. Castellcir és un lloc encisador, amb molta natura, riuets i boscos de faig impressionants. A Moià hi ha tants restaurants bons, que ens costa de citar-ne alguns entre tots. Però us recomanem dinar al restaurant Padrisa, o bé a Les Voltes, o al molt recomanable “El Colom“.  Si us decidiu a dormir al Moianès, podeu fer-ho en un hotelet acollidor de Castellterçol: “La Violeta”, just davant d’on surt la carretera que va a Castellcir. Si us va més el turisme rural, podeu mirar-vos la casa rural “Les Umbretes”, molt coquetona, al mig de la natura. A Sant Quirze Safaja teniu un bonic càmping. ¡Bona Festa Barroca a Moià!.

Hoy os proponemos ir a la bonita villa de Moià, la capital de la comarca del Moianès, con motivo de la celebración de su famosa Fiesta barroca del Regreso a 1714, una recreación histórica de las más bonitas que se pueden ver hoy en día en Cataluña. Tiene lugar siempre el fin de semana anterior a la fiesta nacional del 11 de septiembre, y está dedicada a la memoria de Rafel Casanova, hijo de la villa. Participan numerosos actores que teatralizan escenas de la guerra de Sucesión, y también de la vida en el pueblo en aquellos años. También encontrarán un homenaje a un personaje destacado de la misma Guerra de Sucesión, este año 2012 dedicado al general Josep Moragues, malogrado héroe catalán. Los niños disponen de un hermoso mercado de productos artesanos y una lucida demostración de oficios antiguos de la Cataluña del siglo XVIII como herreros, carpinteros, canteros, silleros, tejedoras y hiladoras. También son fantásticos los talleres pensados ​​especialmente para la participación de los niños y relacionados con la temática de la fiesta. Se organizan aproximadamente una quincena. Incluyen un apartado de juegos tradicionales en que personas mayores del pueblo les enseñan a disfrutar de los juegos de antes. Un apartado ya muy tradicional son los paseos en burro. A Moià se llega muy fácilmente desde Barcelona, por la AP7 hasta pasado Mollet, para coger la C-59 que les llevará por Palau Solità i Plegamans, Sant Feliu de Codines, Castellterçol y finalmente Moià, a lo largo de una ruta de 60 kms. por una carretera comarcal, con algunas curvas y muy buen paisaje. Las cuevas del Toll son el otro gran atractivo de la zona del Moianès. Se encuentran cerca de la villa, siguiendo la carretera antigua en dirección a Vic. En el centro de Moià se puede disfrutar de la casa museo de Rafael de Casanova, muy bien montada, muy didáctica, en un palacio noble de los siglos XVII y XVIII. Tampoco deben perderse el bellísimo monasterio de Santa María de l’Estany, con su claustro maravilloso, pero prestando atención a los horarios, que son un poco extraños. Si se deciden a pasar el día, o un fin de semana, o un puente, en el Moianès, podréis visitar pueblecitos encantadores, como Granera, con su castillo, o bien el de Castellcir, con un par de castillos, o la posibilidad de visitar una masía construida bajo una cueva. Castellcir es un lugar encantador, con mucha naturaleza, riachuelos y bosques de haya impresionantes. En Moià hay tantos restaurantes buenos, que nos cuesta citar algunos entre todos. Pero dado que siempre lo hacemos les recomendamos comer en el restaurante Padrisa, o bien a Las Voltas, o al muy recomendable “El Colom”. Si se deciden a dormir en el Moianès, pueden hacerlo en un hotelito acogedor de Castellterçol: “La Violeta”, justo delante de donde sale la carretera que va a Castellcir. Si les gusta más el turismo rural, pueden miraros la casa rural “Las Umbretes”, muy coquetona, en medio de la naturaleza. En Sant Quirze Safaja tenéis un bonito camping. Buena fiesta barroca en Moià!.

Fira del vi a Vallirana


La ciutat de Vallirana està situada al llarg de la carretera N-340, poc abans de començar les temudes i mítiques rampes del famós Port de l’Ordal. Abans que existís l’autopista AP-7, els viatgers que anàvem camí del Penedés, travessàven per força aquest poble estirat al llarg de la carretera. Vallirana está ficat dins de l’estreta vall que uneix Molins de Rei, i la vall del Llobregat, amb les terres planes de Vilafranca. Aquí, en aquest conglomerat de cases i pisos, literalment embotit a banda i banda de la carretera, res no és gaire bonic, ni gaire atractiu, turísticament parlant. És per això que poble i autoritats s’esforcen per programar actes que donin a conèixer la vila, atraient visitants, i dinamitzin la comunitat. I un d’aquests aconteixements veurà la llum aquest cap de setmana. Serà la primera fira del vi i el cava. I promet, promet molt. Sota l’organització de l’Ajuntament, la 1a Fira del vi i del cava té la finalitat de recuperar la tradició vinícola del municipi, que forma part de la Denominació d’Origen Penedès, i de dinamitzar l’activitat comercial i turística al voltant de la producció de vins i caves i de la restauració local. La Fira estarà oberta el dissabte 16 i el diumenge 17, de les 10 del matí a les 10 de la nit.  Naturalment la proposta és una exposició, amb degustació, prèvia adquisició dels corresponents tiquets, dels cellers el·laboradors de vins i caves de la denominació d’orígen Penedés, la més potent, i la més denostada de Catalunya. Injustament. Com podreu comprovar vosaltres mateixos directament, si aprofiteu per comprar alguna bona ampolla dels cellers expositors. A la mateixa Rambla de la Sobirania, lloc on hi haurà la fira, trobareu també, i segons el dia, trobada de plaques de cava o balls tradicionals. S’espera amb lespectació la recuperació del Ball de la Verema. Vallirana no és lluny de Barcelona, una mitja hora, 40 kms, per l’autovia A2, o l’autopista AP-2, sortida Molins de Rei, per enllaçar amb la N-340 fins el poble. Els restaurants de la localitat ofereixen un menú degustació per 10 €, si us ve de gust quedar-vos a dinar per allà.

La ciudad de Vallirana está situada a lo largo de la carretera N-340, poco antes de comenzar las temidas y míticas rampas del famoso Puerto del Ordal. Antes de que existiera la autopista AP-7, los viajeros que íbamos camino del Penedés, atravesávamos este pueblo estirado a lo largo de la carretera. Vallirana está metido dentro del estrecho valle que une Molins de Rei, y el valle del Llobregat, con las tierras llanas de Vilafranca. Aquí, en este conglomerado de casas y pisos, literalmente embutido a ambos lados de la carretera, nada es demasiado bonito, ni muy atractivo, turísticamente hablando. Es por ello que pueblo y autoridades se esfuerzan por programar actos que den a conocer la villa, atrayendo visitantes, y dinamicen la comunidad. Y uno de esos acontecimientos verá la luz este fin de semana. Será la primera feria del vino y el cava. Y promete, promete mucho. Bajo la organización del Ayuntamiento, la 1 ª Feria del vino y del cava tiene la finalidad de recuperar la tradición vinícola del municipio, que forma parte de la Denominación de Origen Penedès, y de dinamizar la actividad comercial y turística en torno de la producción de vinos y cavas y de la restauración local. La Feria estará abierta el sábado 16 y el domingo 17, de las 10 de la mañana a las 10 de la noche. Naturalmente la propuesta es una exposición, con degustación, previa adquisición de los correspondientes tickets, de las bodegas de vinos y cavas de la denominación de origen Penedés, la más potente, y la más denostada de Cataluña. Injustamente. Como podréis comprobar vosotros mismos directamente, si aprovechais para comprar alguna buena botella de las bodegas expositoras. En la misma Rambla de la Soberanía, lugar donde estará la feria, encontrareis también, y según el día, una trobada de placas de cava o bailes tradicionales. Se espera con expectación la recuperación del Baile de la Vendimia. Vallirana no está lejos de Barcelona, una media hora, 40 kms, por la autovía A2, o la autopista AP-2, salida Molins de Rei, para enlazar con la N-340 hasta el pueblo. Los restaurantes de la localidad ofrecen un menú degustación por 10 €, si os apetece quedaros a comer por allí.