Trencantsetges a Badalona


trencantsetges2013

Aquest proper dissabte, 7 de setembre de 2013 teniu una cita a la ciutat de Badalona, Resulta que Òmnium del Barcelonès Nord ha organitzat una jornada històrica per conmemorar el tricentenari de la caiguda de Badalona en mans de les tropes borbòniques en el marc de la Guerra de Successió a la Corona d’Espanya. Els actes s’inicien a les 17 hores de la tarda amb una reconstrucció històrica dels fets de 1713 a càrrec dels Miquelets de Catalunya. Tindrà lloc en el marc pintoresc de la Plaça de la Constitució, al Dalt la Vila, el barri antic de Badalona. Impossible cercar un indret més adient, donat que els edificis son de l’època. El text ha estat supervisat per historiadors del Museu.  En acabar, a les vuit, o quarts de nou, hi haurà una cercavila popular que anirà fins a Baix al mar. A les 9 de la nit podreu triar. O bé aneu a escoltar el concert dels Martinny’s, que tindrà lloc a la Platja dels Pescadors, o bé assistir a una xerrada històrica que serà al Club Natació Badalona, i en la que hi participaran en Joan Rosàs, insigne poeta i historiador badaloní, i Quim Torra, de la Junta Nacional d’Òmnium, Encara no s’acaba aquí la cosa. A continuació, passades les deu de la nit, podreu gaudir de l’espectacle “Trencant Setges” que es farà a la mateixa Platja dels Pescadors, arran de mar. Romàntic i engrescador, oi?. Esperem que la pluja no ho espatlli!. La festa es tanca amb un concert del grup Trempera i del cantautor de les terres de l’Ebre Miquel del Roig. A més hi haurà un seguit d’activitats infantils durant els dies previs a la jornada, Avui, dimecres 4, a les 19 hores, les tindreu al Passeig de La Salut. I demà, dijous 5, també a les 19 hores, a la Plaça Diplodocus, al barri de Canyadó. Si voleu més informació visiteu el web d’Omnium a Badalona. A Twitter podeu veure l’etiqueta #setges2013. Encara que no sigueu de Badalona us animem a venir a la nostra vila. Primer perquè està a tocar de Barcelona, deu minuts en cotxe, o 15 en tren o metro. I segona perquè a Badalona hi ha moltes coses a fer. Banyar-se a la seva maravellosa platja, passejar per la seva Rambla, al costat del mar, visitar i dinar de picnic al parc de can Solei, que és un gran parc romàntic metropolità, amb un llac. També us recomanem efusivament una visita al Museu de Badalona, per veure la magnífica ciutat romana que s’hi amaga a sota. O bé, si us agrada la història i l’art, podeu intentar anar fins el monestir gòtic de Sant Jeroni de la Murtra, a les afores de la vila, a la muntanya. A Badalona sempre hi podeu arribar molt fàcilment en cotxe, per la C-31 o C-31, o la B-20. Bon aparcament. O bé en el tren de la línia C1. O en bus B-25 des de la plaça Urquinaona. O en el metro de la línia 2, la lila, fins a la darrera parada: Pompeu Fabra. Si us voleu quedar a dinar, o voleu sopar, entre acte i acte, ja hem comentat que podeu fer un picnic al parc de Can Solei, o menjar en un dels bons restaurants de la ciutat.  Si preferiu restaurants, direm que hi ha bons llocs on dinar a la ciutat, i la majoria estan al centre, pels voltants del carrer del Mar, l’eix comercial per antonomàsia o per la Rambla. Teniu, a tocar de la plaça de la vila, el Café de les Antípodes, un bar amb bones propostes, agradable i acollidor. A tocar un parell de pizzeries, La piccola Roma i La Gondola, bons llocs tots dos. Una proposta fresca: L’Envelat. Un bar amb molts ambients i moltes possibilitats. Al carrer del mar el bistrot del Forn Bertran, una fleca que te un reservat al pis superior on fan alguns menús interessants. El Caolila, tampoc queda allunyat. Un local modern. La Sargantana representa una proposta diferent. Per unes tapes ben bones: La Bota de Aragón, no gaire lluny de Canyadó, Per qui li agradin les pastes, la franquicia de La Tagliatella pot ser una opció ben cèntrica, o el Miranapoli és una molt bona pizzeria familiar. Arran de platja, pot ser interessant el Sotavent, que és el restaurant del Club Naútic. A la Rambla teniu Il Vizio. Cuina italiana. També per allà, al carrer de Sant Pere, hi ha Can Quim, boníssima cuina, dels millors, tradicional català, mariner. O bé Can Frai, gourmet, al mateix carrer de Sant Pere. Una altra boníssima pizzeria és el Caño 14, al costat mateix de la Rambla. Moderníssim, japonés i català, en dos ambients: Aroma, un luxe asiàtic. Ca L’Arqué, al carrer d’Arnús, te bona carn a la brasa, com també la te La Llar de l’all i oli, al carrer conquesta. Tradicional teniu el Nero, o un gallec de luxe: Pazo Ribeiro. Exòtic: Tariq, un pakistanès molt interessant. Imaginem que no us caldrà quedar-vos  a dormir, però Badalona te bons llocs on fer-ho: per exemple l’Hotel Miramar, un hotelet coquetó, a la mateixa Rambla de mar. Bon Trencantsetges a Badalona!.

Este sábado tendrá lugar en Badalona una actividad de recreación histórica, organizada por Ómnium,  para conmemorar el tricentenario de la caida de Badalona en manos de las tropas borbonicas durante la Guerra de Sucesión a la Corona d’España. Los actos empiezan a las 17 horas en la Plaza de la Constitución, en el Dalt la Vila, el barrio antiguo de Badalona. Al acabar habrá una cercavila popular hasta el mar. A las 9 concierto de Martinny’s, en la playa. O bién conferéncia, en el Club Natación Badalona, de Joan Rosàs, insigne poeta i historiador. A las 10 espectaculo “Trencant Setges” en la misma playa. La fiesta acaba con un concierto del grupo Trempera i del cantautor Miquel del Roig. Además teneis actividades infantiles el miércoles 4, a las 19 horas, en el Passeig de La Salut, i el jueves 5, a la misma hora en la Plaza Diplodocus, del barrio de Canyadó. Más informació en el web d’Omnium Badalona. Si aún os quedaran horas, y ganas de hacer más cosas con los niños, debeis saber que Badalona, ​​a pesar de estar cerca de Barcelona, ​​tiene muchas cosas para hacer con los crios. Paseen o bañense en la playa, acercaos al parque de Can Solei, un gran parque romántico metropolitano, con un lago. También os recomendamos efusivamente una visita al Museo de Badalona, ​​para ver la magnífica ciudad romana que se esconde debajo. O bien, si os gusta la historia y el arte, podeis intentar ir hasta el monasterio gótico de San Jerónimo de la Murtra, en las afueras de la villa, en la montaña. A Badalona se puede llegar muy fácilmente en coche, por la C-31 o C-31, o la B-20. Buen aparcamiento. O bien en el tren de la línea C1. O en bus B-25 desde la plaza Urquinaona. O en el metro de la línea 2, la lila, hasta la última parada: Pompeu Fabra. Si os gustó la feria, o la Rambla, y os queréis quedar a comer, podeis hacer picnic en el mismo parque de Can Solei, o comer en uno de los buenos restaurantes de la ciudad. Recomendamos Can Frai, un lugar gourmet, cerca de la Rambla, o una buenísima pizzería, Caño 14, no lejos del mar. Caolila, tampoco queda lejos. Un local moderno. O bien La Sargantana es una propuesta diferente. Para unas tapas muy buenas: La bota de Aragón. Para quien le gusten las pastas, la franquicia de La Tagliatella puede ser una opción, Miranapoli es una pizzería familiar. El horno Bertran, una panadería de la calle comercial, tiene un reservado en el piso superior donde hacen algunos menús interesantes. Imaginamos que no necesitarán quedarse a dormir, pero Badalona tiene buenos lugares donde hacerlo: por ejemplo el Hotel Miramar, un hotel coqueto, en la misma Rambla de mar, o bien un Rafael Hoteles, este último con un buen restaurante y buen menú diario. ¡Os esperamos!.

Vallferosa


Vallferosa és un poble medieval que va morir. Un poble instal·lat des del segle IX, quan la frontera entre la Catalunya Cristiana i la Musulmana passava per aquí, al costat d’una important via romana que anava de Tarragona a Solsona. Un grup de gent, sense res a perdre, edificà un petit poble, amb un molí de blat, a tocar de l’aigua de la riera de Vallferosa. Era un indret ferèstec, solitari, com avui encara ho és. Protegia l’assentament, de les escomeses dels àrabs, una torre, qui sap si també d’orígen romà o àrab. En aquestes precàries condicions, el poblet es feu gran, i el comte d’Urgell reedificà la torre, l’alça encara més cap al cel i instaurà una baronia. El poble ja no existeix. Vora la riera, trobareu les restes, escasses i difícils d’interpretar. L’esglèsia, reformada i engrandida al segle XVII, tombà en ruines. Avui, sense teulada, les seves pareds recorden aquelles de Belchite. Però la torre…, la torre segueix intacta, altanerosa, soberbia, impassible, sorprenent, desafiant el pas dels anys. Naturalment això no hauria estat possible sense un ajuntament sensible i una iniciativa popular forta. Sense uns veïns, i simpatitzants, que units en una associació d’amics de Vallferosa, lluitaren i aconseguiren la inversió de les administracions.  El resultat, magnífic, del seu esforç, és la preservació per les futures generacions d’una maravella com la torre medieval de guaita de Vallferosa. Sense cap mena de dubte la millor de Catalunya, una de les millors d’Europa. Trobareu la torre de Vallferosa a uns 11 kms. de la vila de Torà, anant per la carretera que va de Torà a Solsona, la LV-3005a. Atenció: no és la nova carretera que va de Biosca a Solsona, sinó la sinuosa estreta i malmesa carretera que surt de Torà, passa per Fontanet i puja cap a l’Hostal Nou. A mig camí trobareu a mà dreta la desviació, en baixada, per una pista de terra molt arreglada. Si tot va bé, trobareu el cancell i la barrera oberts, i podreu aparcar al peu de la torre. Vol dir que és diumenge, festiu o pont. Hi ha un guarda que us deixarà pujar a la torre, i us cobrarà l’entrada. Si no està obert, haureu de deixar el cotxe, baixar a peu, i visitar la torre per fora, l’esglèsia i el poble. Pujar a la torre és una experiència digna del turisme d’aventura més espectacular. Es tracta d’enfilar-se al capdemunt per un seguit d’escales de paleta, emparedats entre les dues torres concèntriques que formen l’edifici. Per ajudar-vos, unes cordes i ferros estratègicament situats. Difícil de veritat. Pels qui tenen vertígen, impossible. Per infants de + de 7 anys, agossarats, el paradís. Com diuen a la guia Michelin, aquesta torre, mereix una desviació. Si l’ajunteu amb altres bellesses de la comarca, val el viatge. Podeu anar fins Vallfera en el curs d’una descoberta del Solsonès més autèntic, en els límits amb la Segarra més desconeguda. No us perdeu l’esglèsia de Sant Miquel de Fontanet, romànic recollit i pur. O Pinós, on podeu visitar el Santuari, o el poble d’Ardèvol, amb una altra torre medieval ben bonica. Per l’altra banda teniu Cardona, amb la seva colegiata, dins el castell més poderós del país, amb la mina de sal i el poble medieval. El recòndit poblet medieval de Su, o el barroc esplèndit del Santuari del Miracle, el monestir del Solsonés. I, naturalment Solsona, ciutat bisbal, amb les seves places i carrers, el Museu Episcopal, ple d’art. I altres petits tresors, com ara els dòlmens, les rieres, les tombes troglodites, el pobles… i el paisatge. Evidentment podeu entrar i arribar a Vallferosa per dalt, per Solsona, baixant cap a Torà per l’Hostal Nou. O bé per Cardona, via Su i el Miracle, arribant també a l’Hostal Nou. En qualsevol cas , la torre i la terra, us deixaran ben bocabadats. Per dinar us recomanem la cuina senzilla, i molt bé de preu, de l’Hostal Nou, a la mateixa carretera de Torà a Solsona, Tel. 973 48 02 53. Menú molt cuidat, servei esmerat i dinàmic, per poquíssims diners. O bé Can Jaumet a Torà, un clàssic a la comarca, amb bona cuina i bones habitacions. Per dormir a la zona, innombrables cases rurals, molt boniques, algunes amb restaurant, com Cal Miramunt, a Claret. Teniu també un Vilar Rural, a Cardona, on també hi ha bons hotels i restaurants, com el Bremon. O bé l’Hospederia del Miracle, a preus monacals, apartaments familiars amb tres habitacions, bany i cuina.

Vallferosa es un pueblo medieval que murió. Un pueblo instalado aquí desde el siglo IX, cuando la frontera entre la Cataluña Cristiana y la Musulmana pasaba junto a una importante vía romana que iba de Tarragona a Solsona. Un grupo de gente, sin nada que perder, edificó un pequeño pueblo, con un molino de trigo, en las inmediaciones del agua de la riera de Vallferosa. Era un lugar salvaje, solitario, como hoy lo es aún. Protegía el asentamiento de las acometidas de los árabes, una torre, quién sabe si también en origen romano o árabe también. En estas precarias condiciones, el pueblo se hizo grande, y el conde de Urgell reedificó la torre, la alzó hacia el cielo e instauró una baronía. El pueblo ya no existe. Junto a la riera, encontrarán los restos, escasos y difíciles de interpretar. La iglesia, reformada y ampliada en el siglo XVII, cayó en ruinas. Hoy, sin tejado, sus paredes recuerdan aquellas de Belchite. Pero la torre …, la torre sigue intacta, soberbia, impasible, sorprendente, desafiando el paso de los años. Naturalmente esto no habría sido posible sin un ayuntamiento sensible y una iniciativa popular fuerte. Sin unos vecinos, y simpatizantes, que unidos en una asociación de amigos de Vallferosa, lucharon y consiguieron la inversión de las administraciones. El resultado, magnífico, de su esfuerzo, es la preservación para las futuras generaciones de una maravilla como la torre medieval de vigía de Vallferosa. Sin lugar a dudas la mejor de Cataluña, una de las mejores de Europa. Encontrarán la torre de Vallferosa a unos 11 kms. de la villa de Torà, yendo por la carretera que va de Torà hacia Solsona, la LV-3005a. Atención: no es la nueva carretera que va de Biosca a Solsona, sino la sinuosa estrecha y deteriorada carretera que sale de Torà, pasa por Fontanet y sube hacia el Hostal Nou. A medio camino encontrarán, a mano derecha, la desviación, en fuerte bajada, por una pista de tierra arreglada. Si todo va bien, encontrarán el cancel y la barrera abiertos, y podrán aparcar al pie de la torre. Quiere decir que es domingo, festivo o puente. Hay un guarda que les dejará subir a la torre, y les cobrará la entrada. Si no está abierto, tendrán que dejar el coche, bajar a pie, y visitar la torre por fuera, la iglesia y el pueblo. Subir a la torre es una experiencia digna del turismo de aventura más espectacular. Se trata de subir por una serie de escaleras de albañil, emparedados entre las dos torres concéntricas que forman el edificio. Para ayudarles, unas cuerdas y hierros estratégicamente situados. Difícil de verdad. Para los que tienen vértigo, imposible. Para niños + de 7 años, valientes, el paraíso. Como dicen en la guía Michelin, esta torre, merece una desviación. Si la mezcláis con otras bellezas de la comarca, vale el viaje. Pueden ir hasta Vallferosa en el curso de una ruta de  descubrimiento del Solsonès más auténtico, en los límites con la Segarra más desconocida. No os perdáis la iglesia de San Miguel de Fontanet, románico recogido y puro. O Pinós, donde podrán visitar el Santuario, y comer en el hostal más antiguo de Catalunya. O el pueblo de Ardèvol, con otra torre medieval bien bonita. Por el otro lado tienen Cardona, con su colegiata, dentro del castillo más poderoso del país, con la mina de sal y el pueblo medieval. El recóndito pueblecito medieval de Su, o el barroco espléndido del Santuario del Miracle, el monasterio del Solsonés. Y, naturalmente Solsona, ciudad obispal, con sus plazas y calles, el Museo Episcopal, lleno de arte. Y otros pequeños tesoros, como los dólmenes, los arroyos, las tumbas trogloditas, los pueblos … y el paisaje. Evidentemente podéis entrar y llegar a Vallferosa por arriba, por Solsona, bajando hacia Torá camino del Hostal Nou. O bien por Cardona, vía Su y el Miracle, llegando también al Hostal Nou. En cualquier caso, la torre y la tierra, os dejarán bien boquiabiertos. Para comer os recomendamos la cocina sencilla, y muy bien de precio, del Hostal Nou, en la misma carretera de Torà en Solsona, Tel. 973 48 02 53. Menú muy cuidado, servicio esmerado y dinámico, por poquísimos dinero. O bien Can Jaumet en Torà, un clásico en la comarca, con buena cocina y buenas habitaciones. Para dormir en la zona, innumerables casas rurales, muy bonitas, algunas con restaurante, como Cal Miramunt, en Claret. Tienen también un Vilar Rural, en Cardona, donde también hay buenos hoteles y restaurantes, como el Bremon. O bien la Hospederia del Miracle, a precios monacales, apartamentos familiares con tres habitaciones, baño y cocina.