Köln


A l’Alemania feliç, a les vores del vell riu Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holanda, de Bèlgica i, naturalment, de la pròpia Alemania, la ciutat de Colònia és una fita que cal visitar, i per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si mai passeu per la vall del Rhin, nord allà, val la pena fer una bona paradeta a Köln. Ja des de lluny, de molt lluny, veureu les altíssimes agulles gòtiques de les imponents torres de la seva catedral. Un dels millors edificis gòtic d’Europa, a l’alçada de les grans catedrals franceses d’Amiens, Chartres o Reims, o de les angleses de Canterbury, Saisbury o Ely. Elles us serviran de reclam per trobar el centre de la ciutat. Per descomptat aquest és el temple gòtic més bonic d’Alemania. Alt i poderós, ple d’obres d’art. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Romànica del segle XII. Però Colònia també és el seu centre medieval, tot i que molt fet malbé per les bombes. Avui ple d’edificis moderns, amb botigues de tota mena. Però encara podreu disfrutar de la plaça del mercat amb les cases antigues i les seves boniques esglèsies romàniques, en total en te una dotzena. Sant Martí, Santa Maria, Sant Gedeó, Sant Pantaleó… I de la terrassa damunt el riu, veient passar els vaixells, en un tràfec incessant. I del pont de ferro Hoënzollern, com una mena de pont tipus Eiffel, per on arriben els trens a la Haunptbahnhof, a tocar del Dom, i on els enamorats passegen damunt l’aigua marró del Rhin, i pengen candaus, milers de candaus amb els seus noms. Mai no hem vist tants candaus en un pont, enlloc del món. Disfruteu de Colònia sense presses, fent servir el tramvia, que ara és metro, i ara tren de rodalies, i els centenars de bus que hi ha a la ciutat. Mireu-vos la web del transport i escolliu la vostra tarifa. O mireu-vos a la web de turisme, on hi ha informació sobre la carta Welcome, que dona accés a museus, com ara el Luwding d’art modern, o el d’art romà, que son molt interessants, a més de via lliure per circular per tota la ciutat. La seva excel·lent xarxa de transport, amb la tarifa 2B, o regional, us durà a l’Augustusburg  de Bruhl, un palau barroc a les afores de la ciutat que heu de visitar. Delicia rococó dels princeps arquebisbes de la vila, amb salons maravellosos, i un jardí a la francesa, i un bosc a l’anglesa encantadors. O arribeu-vos fins a Bonn, l’antiga capital federal, on nasqué Beethoven. Una vila petita, amb un castell palau. Molt digne tot plegat. O feu una excursió a Aachen, l’Aquisgrà Imperial de Carlemany. O una anada fins el Lorelei, la desfilada del riu Rhin sota les roques, patrimoni de la humanitat de la UNESCO, al sur de la ciutat de Coblenza, (Koblenz), i fins arribar a la bella Magúncia, (Mainz). Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Ja de més grans hem anat amb els nens al Novotel, molt ben situat a la vora del riu també, i hem dinat i sopat en una trattoria i pizzeria magnífica, que s’anomena Toscanini. Mitja ciutat hi va. Reserveu. Està al carrer Jakobstrasse 22. Però a banda d’aquest, que us recomanem amb l’ànima, Colònia està plena d’hotels molt agradables i centenars de bons restaurants. No us perdeu la vila de Köln, i la seva catedral. Valen la pena!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles, como el familiar Novotel, donde los niños duermen y desayunan gratis, y campings. ¡Y aún más de restaurantes!. Miraros la trattoria i pizzeria magnífica, que se llama Toscanini. En Jakobstrasse 22. Vale la pena ir a comer allí. Muy recomendable!.

Sankt Florian


L’abadia de Sant Florià apareix de sobte, majestuosa, imponent, en una vessant riallera d’un seguit de turons al marge del riu Enns, poc abans que aquest vessi les seves aigües al Danubi, a pocs kms. de la ciutat de Linz, a Austria. Fou allà on, segons la tradició, fou ofegat el màrtir Florià, soldat romà i cristià, patró dels bombers. La primitiva construcció romànica fou substituïda, a finals del XVII, per un bast complexe arquitectònic barroc, dels millors de Centre-Europa. Convé visitar la seva església, amb frescos molt interessants, de línies harmòniques i el pati, amb l’escala renaixentista italianitzant. Però el més valuós és dins. Com ara la biblioteca, amb desenes d’incunables, en un marc del XVIII o l’anomenada sala dels marbres. Menció a banda mereix la truculenta cripta on estan enterrats els priors del convent, el compositor Anton Bruckner, que fou organista de la casa, i on podreu gaudir d’un conjunt de 6000 cranis i fèmurs ben apilats. Imaginem que us agradarà encara més, la magnífica col·lecció de taules medievals del pintor Altdorfer, amb peces molt bones, que es troben a les habitacions imperials. Sant Florià val una visita si us moveu per aquesta zona d’Austria propera a Linz, o si heu anat a veure, per exemple, el camp nazi de Mathausen. A la mateixa abadia hi ha un petit restaurant que no està gens malament i també allotjament. Els melòmans apreciareu els concerts que s’hi fan, molts d’ells en l’esplèndid òrgan que tocà el gran músic Bruckner, i amb la col·laboració de les veus encantadores del cor infantil de Sant Florià, dels millors i més antics de tot Europa. Podeu dormir també a l’Hotel All Seasons, un establiment bo, barat i familiar, a tocar de Linz, i ben comunicat en tramvia amb aquesta ciutat. Sankt Florian us agradarà!.

La abadía de San Florián aparece de repente, majestuosa, imponente, en una vertiente risueña de una serie de colinas en el margen del río Enns, poco antes de que este derrame sus aguas al Danubio, a pocos kms. de la ciudad de Linz, en Austria. Fue allí donde, según la tradición, fue ahogado el mártir Florián, soldado romano y cristiano, patrón de los bomberos. La primitiva construcción románica fue sustituida a finales del XVII, por un basto complejo arquitectónico barroco, de los mejores de Centro-Europa. Conviene visitar su iglesia, con frescos muy interesantes, de líneas armónicas y el patio, con la escala renacentista italianizante. Pero lo más valioso está dentro. Como la biblioteca, con decenas de incunables, en una sala del XVIII, llamada sala de los mármoles. Mención aparte merece la truculenta cripta donde están enterrados los priores del convento, el compositor Anton Bruckner, que fue organista de la casa, y donde podrá disfrutar de un conjunto de 6000 cráneos y fémures bien apilados. Imaginamos que le gustará aún más, la magnífica colección de tablas medievales del pintor Altdorfer, con piezas muy buenas, que se encuentran en las habitaciones imperiales. San Florián vale una visita si os movéis por esta zona de Austria cercana a Linz, o si se ha ido a ver, por ejemplo, el campo nazi de Mathausen. En la misma abadía hay un pequeño restaurante que no está nada mal y también alojamiento. Los melómanos apreciaréis los conciertos que se realizan, muchos de ellos en el espléndido órgano que tocó el gran músico Bruckner, y con la colaboración de las voces encantadoras del coro infantil de San Florián, de los mejores y más antiguos de toda Europa. Pueden dormir en el Hotel All Seasons, un establecimiento bueno, barato y familiar, junto a Linz, y bien comunicado en tranvía con esta ciudad.

Pamplona / Iruña


Pamplona és una ciutat moderna, dinàmica, oberta, cosmopolita, amb avingudes àmplies i parcs immensos que, a la tardor, s’omplen de tots els colors de la paleta. Pamplona però, és també una vila coqueta i recollida, històrica, amb un fort caràcter, amb un tipisme i un particularisme ben especials. Pamplona és un resum de Navarra. Al sud les terres seques, dures i aspres de la terra mitjana, de parla castellana, productores de vi, de blat. Al nord les valls verdes, plujoses i amables dels Pirineus de Navarra, de parla i tradicions basques, on pasturen vaques i ovelles, que produeixen uns formatges deliciosos. Pamplona està situada just al mig, participant de les dues ànimes. La ciutat antiga te un casc històric molt bonic, amb carrers estrets, plens d’esglésies i casones. La catedral, gòtica, no és gaire gran cosa, però a dins te els magnífics sepulcres de Carles III i la seva dona, una joia de l’escultura mortuòria europea. El claustre també impressiona. Una ruta per les altres esglésies permet veure temples tan bonics com Sant Serni, o Sant Nicolau, temples duplicats, creuats, barrocs i gòtics, amb terres de roure. No deixeu de visitar el patró de la ciutat, Sant Fermí, per veure el seu reliquiari de plata. Pamplona també són les festes, les de Sant Fermí, amb els toros corrent pels carrers, plens de gent, abarrotats de gent. Camineu per l’Estafeta, plena de botigues de samarretes Kukuxumusu i de records. També us agradarà l’ajuntament, amb la seva façana, i la ciutadella, la construcció militar més gran d’Europa, amb tots els parcs que l’envolten, alguns plens d’animals en llibertat. Aparcar és fàcil. Hi ha pàrquings subterranis arreu. Nosaltres sempre ho fem al de la Plaza del Castillo, centre neuràlgic de la vila. I aprofitem per prendre alguna cosa al cafe Iruña, que sembla sortit directament del segle XIX, amb la seva decoració espectacular. Feu servir Pamplona com a centre d’excursions per  la Navarra eterna. Aneu fins Olite, amb el seu palau, un castell de somni. O bé feu la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Rio o Viana, amb les seves esglésies espectaculars. Pugeu a les valls de Roncal, de Salazar, entreu al bosc d’Irati, la fageda verge més gran d’Europa. Passeu per Roncesvalles, pel Vall enigmàtic de Baztan. Baixeu a la costa per la regata del Bidasoa, veient el parc de Bértiz, fins arribar a les platges idíl·liques de la costa basca. Pamplona te bons hotels, un munt. Escolliu el vostre. Nosaltres ho vam fer a l’AC de Zizur Mayor, a tocar de la capital, ben comunicat. Hem menjat a l’Iruña, i també a Casa Azcona, un altre hotel de Zizur, amb unes tapes i racions fabuloses, i en una pizzeria: Bocapizza, on el pizzaiolo sap molt bé el que porta entre les mans. Pamplona és ideal per unes vacances familiars per Navarra, per un pont o un cap de setmana llarg. Pamplona ofereix a les famílies més del què s’esperen.

Pamplona es una ciudad moderna, dinámica, abierta, cosmopolita, con avenidas amplias y parques inmensos que, en otoño, se llenan de todos los colores de la paleta. Pamplona es también una villa coqueta y recogida, histórica, con un fuerte carácter, con un tipismo y un particularismo especiales. Pamplona es un resumen de Navarra. Al sur las tierras secas, duras y ásperas de la tierra media, de habla castellana, productoras de vino, de trigo. Al norte los valles verdes, lluviosos y amables de los Pirineos de Navarra, de habla y tradiciones vascas, donde pastan vacas y ovejas, que producen unos quesos deliciosos. Pamplona está situada justo en medio, participando de las dos almas. La ciudad antigua tiene un casco histórico muy bonito, con calles estrechas, llenas de iglesias y casonas. La catedral, gótica no es gran cosa, pero dentro tiene los magníficos sepulcros de Carlos III y su esposa, una joya de la escultura mortuoria europea. El claustro también impresiona. Una ruta por las demás iglesias permite ver templos tan bonitos como Sant Saturnino o San Nicolás, templos duplicados, cruzados, barrocos y góticos, con suelos de roble. No dejen de visitar el patrón de la ciudad, San Fermín, para ver su relicario de plata. Pamplona también son las fiestas, las de San Fermín, con los toros corriendo por las calles, llenas de gente, abarrotadas de gente. Caminar por la Estafeta, llena de tiendas de camisetas Kukuxumusu y de recuerdos, és una gozada. También les gustará el ayuntamiento, con su fachada, y la ciudadela, la construcción militar más grande de Europa, con todos los parques que lo rodean, algunos llenos de animales en libertad. Aparcar es fácil. Hay parkings subterráneos por todas partes. Nosotros siempre lo hacemos en la Plaza del Castillo, centro neurálgico de la villa. Y aprovechamos para tomar algo al café Iruña, que parece salido directamente del siglo XIX, con su decoración espectacular. Usen Pamplona como centro de excursiones por la Navarra eterna. Id hasta Olite, con su palacio, un castillo de ensueño. O bien hagan la ruta jacobea: Eunate, Puente la Reina, Cirauqui, Estella, Irache, Torres del Río o Viana, con sus iglesias espectaculares. Subid a los valles de Roncal, de Salazar, entrad en el bosque de Irati, el hayedo virgen más grande de Europa. Pasen por Roncesvalles, por Valle enigmático de Baztan. Bajen a la costa por la regata del Bidasoa, viendo el parque de Bértiz, hasta llegar a las playas idílicas de la costa vasca. Pamplona tiene muy buenos hoteles, un montón. Elijan el suyo. Nosotros lo hicimos con el AC de Zizur Mayor, junto a la capital, bien comunicado. Hemos comido en el Iruña, y también en Casa Azcona, otro buén hotel de Zizur, con unas tapas y raciones fabulosas, y en una pizzería: Bocapizza, donde el pizzaiolo sabe muy bien lo que se trae entre manos. Pamplona es ideal para unas vacaciones familiares en Navarra, durante un puente o un fin de semana largo.

Carxofada a Sant Boi


A Sant Boi, una vila bonica molt propera i molt ben comunicada amb Barcelona, es celebra un diumenge de finals de març una fira de la carxofa. Va començar essent una carxofada poular molt simple i directa, però amb els anys ha anat creixent i ara és una cita interessant, a tocar de casa, per passar una bona matinal sense desplaçar-se gaire lluny. La carxofa s’ha cultivat sempre al delta del riu Llobregat, a Sant Boi, i al poble veï de El Prat. En aquesta zona s’hi fan les, possiblement, millors carxofes de Catalunya. És l’anomenat Parc Agrari, una mena de reserva espiritual de l’agricultura en perill, a les portes de Barcelona. És inaudit de veure: terres grasses, camps llaurats, fruiters, hortes i masies… Doncs bé, a Sant Boi d’aquesta activitat n’han fet una festa. Una cita amb un ampli programa d’activitats que es desenvolupen a la rambla de Rafael Casanova i la plaça de l’Ajuntament. Hi ha una trobada de plaques de cava, una altra de puntaires i passejades en poni pels infants. També un tast popular de la carxofa, i de bones botifarres, tot a la brasa,  amb altres “delicatessen” carxofiles com pebrots del piquillo farcits de carxofa, milfulles de carxofa i altres. Compreu el tiquet que permet tanta, i tan bona degustació, per un preu modic. Si teniu més gana heu de saber que la majoria de restaurants de la vila tenen aquests dies un menú basat en la carxofa. En fí, una bona estona del diumenge en un ambient festiu. Per acabar d’arrodonir la nostra recomanació d’arribar-vos a Sant Boi, us direm que és aquesta una població ben atractiva, amb un casc antic bonic, amb la seva església, on hi ha enterrat Rafael de Casanova. A més te un Museu municipal, que aquell dia farà jornada de portes obertes tot el matí, així com les fantàstiques Termes Romanes, que poca gent sap que existeixen. No us ho perdeu.  Sant Boi te una estació dels FGC just al mig del poble. Anar-hi amb cotxe, te un problema: l’aparcament és difícil. Entre els restaurants que ens agraden hi ha un basc prop de l’ajuntament, una franquícia de tapes, que es diu Donostia Lizarrán, a la plaça de l’Ajuntament, 18. Tel. 93 654 06 51.  A  plaça del mercat vell hi ha el restaurant Roma amb bona carta i plats combinats, situat carrer del Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93 652 39 32. La LLar del Pirineu, familiar, és al carrer Alou, 5. Tel. 93 654 26 26. Si us agrada un xinès, n’hi ha un a la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93 630 93 88. Una mica més car però molt bo és El Castell, al carrer del Castell 1, Tel. 93 640 07 04. Un bon italià: Il peccato di Cuppido: carrer la Plana, 13, Tel. 93 661 71 24. Si encara no en teniu prou mireu-vos la web: www.ensantboi.com, on encara n’hi ha més. Bon profit!

Sant Boi es una villa bonita y muy cercana a Barcelona, ​​muy bien comunicada. Allí se celebra un domingo de finales de marzo una feria de la alcachofa, que comenzó siendo una carxofada poular. Con los años ha ido creciendo y ahora es una cita interesante, al lado de casa, para pasar un buen matinal sin desplazarse demasiado lejos. La alcachofa se ha cultivado siempre en el delta del río Llobregat, en Sant Boi, y en El Prat. Se hacen allí las, posiblemente, mejores alcachofas de Cataluña. Es el denominado Parque Agrario, una especie de reserva esiritual de la agricultura en peligro a las puertas de Barcelona. Es inaudito de ver: tierras grasas, masías… Pues bien, en Sant Boi de esta actividad han hecho una fiesta. Una cita con un amplio programa de actividades que se desarrollan en la rambla de Rafael Casanova y la plaza del Ayuntamiento. Encontrarán placas de cava, encajeras y paseo en pony para los niños. Hay una degustación popular de la alcachofa, y de buenas morcillas, todo a la brasa, con otras “delicatessen” carchofilas como los pimientos del piquillo rellenos de alcachofa, milhojas de alcachofa y otros. Compren el ticket que permite tanta, y tan buena degustación, por un precio modico. Si tienen más hambre deben saber que la mayoría de restaurantes de la ciudad sirven un menú basado en la alcachofa. En fin, un buen rato del domingo en un ambiente festivo. Para acabar de redondear nuestra recomendación sobre Sant Boi, os diremos que es esta una población muy atractiva, con un casco antiguo bonito, con su iglesia, donde está enterrado Rafael de Casanova. Además tiene un Museo de la villa, que ese día hará jornada de puertas abiertas toda la mañana, así como las fantásticas Termas Romanas, que poca gente sabe que existen. No os lo perdáis. Sant Boi tiene una estación de los FGC justo en medio del pueblo. Ir en coche tiene un problema: el aparcamiento es difícil. Entre los restaurantes que nos gustan hay un vasco cerca del ayuntamiento, una franquicia de tapas, que se llama Donostia Lizarrán, en la plaza del Ayuntamiento, 18. Tel. 93654 06 51. En plaza del mercado viejo está el restaurante Roma con buena carta y platos combinados, situado calle Cardenal Vidal i Barraquer 28. Tel. 93652 39 32. La llar del Pirineu, familiar, está en la calle Alou, 5. Tel. 93654 26 26. Si os gusta un chino, hay uno en la Rambla de Rafael Casanova, 68-70. Tel. 93630 93 88. Un poco más caro pero muy bueno es El Castell, en la calle del Castillo 1, Tel.. 93640 07 04. Un buen italiano: Il peccato di Cuppido: calle la Plana, 13, Tel. 93661 71 24. Si todavía no tenéis bastante, consultad la web: www.ensantboi.com, donde aún hay más.

Arles de Tec


Arles de Tec, (Arles sur Tech en francés), és una bellíssima població de la comarca catalana del Vallespir, situada en la Catalunya Nord, en territori d’administració francesa. Arles exerceix una certa capitalitat de la part més septentrional de la zona. No és un poble molt gran, però tampoc és petit. És un centre de serveis. Però el que més distingeix a Arles és l’antic cenobi de Santa Maria, un monestir que fou importantíssim en l’edat mitjana i que visqué grans trasbalsos al llarg dels segles. Malgrat les mutilacions i les transformacions, és molt el que ens ha arribat, i de molt alta qualitat. Per això us recomanem vivament la visita a aquesta joia del romànic. El temple, amb el seu campanar, recorda les grans abadies del Pirineu: Ripoll, Cuixà… A l’interior hi ha pintures murals a la capella de Sant Miquel, i un orgue del XVIII. La façana, amb les torres de defensa, és molt austera, però bonica. Conserva escultures encastades, com la creu amb la majestad. A la banda esquerra s’hi pot veure l’anomenada Santa Tomba, i el sepulcre de Guillem Gaucelm. El claustre, del primer gòtic, és graciós, però no te gran interés. Tot el conjunt està situat al bell mig d’Arles, però resta envoltat de cases, essent molt difícil trobar la ruta per accedir-hi. Seguiu les fletxes i indicacions.  Podeu fer centre a Arles per visitar el Vallespir, amb poblets de muntanya de conte de fades, com Montferrer o Corsavy. Boscos magnífics i paisatge natural fantàstic. També pobles medievals com Prats de Molló, Palalda o bé viles d’art com Ceret. Multitud d’esglésies i ermites romàniques, algunes amb pintures. Podeu arribar-vos fins Arles per Figueres, pujant cap a Massanet de Cabrenys i Costoja, i baixant després per Sant Llorenç de Cerdans. Aquesta ruta us permet visitar Costoja (Coustouges), amb la seva espectacular església romànica, molt recomanable. També travessa bonics boscos de faig. L’alternativa és passar la frontera de La Junquera per l’AP7 i anar tot seguit a Ceret, i d’allà a Arles. Aquesta ruta travessa Ceret i els seus museus, i Amelie les Bains-Palalda, amb les aigües termals. Ideal poder fer una ruta circular, per gaudir de totes les possibilitats. Tampoc podeu deixar de veure, a tocar d’Arles, les fabuloses i increibles Gorges de la Fou, un lloc natural d’una bellessa difícilment explicable amb paraules. Aparcar, pagar, agafar un casc i tot seguit saltareu damunt d’un rierol, en unes estretíssimes gorges d’una altura impressionant, que no deixen passar la llum del sol. Per dormir no hi ha grans hotels a Arles. Tot just varem veure’n un, anomenat “Les Glycines”. El millor fora allotjar-se a Figueres, a Can Duran, bon dormir i bon menjar, a Maçanet de Cabrenys, a la Quadra, senzill però agradable, o bé a Molló, a l’hotel Calitxó, una aposta segura. A Perpinyà hi ha un Novotel. Hi ha alguns restaurants a Arles, però nosaltres vàrem dinar a Tapís, prop de Costoja, al restaurant Mach.

Arles de Tec, (Arles sur Tech en francés), es una bellísima población de la comarca catalana del Vallespir, situada en la Cataluña Norte, en territorio de administración francesa. Arles ejerce una cierta capitalidad de la parte más septentrional de la zona. No es un pueblo muy grande, pero tampoco es pequeño. Es un centro de servicios. Pero lo que más distingue a Arles es el antiguo cenobio de Santa María, un monasterio que fue importantísimo en la Edad Media y que vivió grandes conmociones a lo largo de los siglos. A pesar de las mutilaciones y las transformaciones, es mucho lo que nos ha llegado, y de muy alta calidad. Por ello le recomendamos vivamente la visita a esta joya del románico. El templo, con su campanario, recuerda las grandes abadías del Pirineo: Ripoll, Cuixà … En el interior hay pinturas murales en la capilla de San Miguel, y un órgano del XVIII. La fachada, con las torres de defensa, es muy austera, pero bonita. Conserva esculturas empotradas, como la cruz con la majestad. A la izquierda se puede ver la llamada Santa Tumba, y el sepulcro de Guillermo Gaucelmo. El claustro, del primer gótico, es gracioso, pero no tiene gran interés. Todo el conjunto está situado en el centro de Arles, pero queda rodeado de casas, siendo muy difícil encontrar la ruta para acceder. Siga las flechas e indicaciones. Puede hacer centro en Arles para visitar el Vallespir, con pueblos de montaña de cuento de hadas, como Montferrer o Corsavy. Bosques magníficos y paisaje natural fantástico. También pueblos medievales como Prats de Molló, Palalda o villas de arte como Ceret. Multitud de iglesias y ermitas románicas, algunas con pinturas. Puede llegar hasta Arles por Figueres, subiendo hacia Massanet de Cabrenys y Coustouges, y bajando luego por San Llorenç de Cerdans. Esta ruta les permite visitar Coustouges (Coustouges), con su espectacular iglesia románica, muy recomendable. También atraviesa hermosos bosques de haya. La alternativa es pasar la frontera de La Junquera por la AP7 e ir inmediatamente a Ceret, y de allí a Arles. Esta ruta atraviesa Ceret y sus museos, y Amelie les Bains-Palalda, con las aguas termales. Ideal poder hacer una ruta circular, para disfrutar de todas las posibilidades. Tampoco puede dejar de ver, junto a Arles, las fabulosas y increibles Gorges de la Fou, un lugar natural de una belleza difícilmente explicable con palabras. Aparcar, pagar, coger un casco y luego os vereis saltando sobre un arroyo, en unas estrechísima gargantas de una altura impresionante, que no dejan pasar la luz del sol. Para dormir no hay grandes hoteles en Arles. Apenas pudimos ver uno, llamado “Les Glycines”. Lo mejor fuera quizas alojarse en Figueres, en Can Duran, lugar de buen dormir y buena comida, en Maçanet de Cabrenys, en la Cuadra, sencillo pero agradable, o bien en Molló, en el hotel Calitxó, una apuesta segura. En Perpiñán hay un Novotel. Hay algunos restaurantes en Arles, pero nosotros comimos en Tapís, cerca de Costoja, en el restaurante Mach.

Tres tombs


El gener, i el febrer i, si m’apureu fins i tot el març, són mesos poc turístics. Fa fred i fa mandra sortir de casa i afrontar les carreteres gelades, la pluja, la manca de llum. Però a casa nostra, aquests mesos bullen d’activitats fantàstiques per la nostra canalla. Activitats familiars que semblen pensades per a ells i elles, pels més petits de casa. Una d’aquestes activitats són els Tres Tombs. Això de veure passar cavalls i carros engalanats, recuperant un ofici antiquíssim, agrada molt als infants. I també als grans, és clar. A Catalunya els Tres Tombs és quasi una religió. Una germandat. Hi ha gent que s’hi dedica en cos i ànima. Amics de tota la vida es retroben de poble en poble per fer voltar el bestiar. Hi ha una Federació Catalana dels Tres Tombs amb una web on trobareu tot el que us faci falta saber. Escolliu un poble i disfruteu de la passada dels animals i els carruatges. A nosaltres ens agrada molt la que fan a Valls un dels primers diumenges de gener. És de les més grans de tot el país. Podeu anar a veure-la i a menjar calçots. A Valls, a la masia Bou, a Casa Fèlix, o fora de Valls. Podeu pujar a Valls i anar fins el monestir de Santes Creus. Allà hi ha bons restaurants per dinar. Així visitareu la tomba de Pere el Gran. Podeu escollir Igualada. També fan uns Tres Tombs ben lluïts. Escolliu el poble que escolliu us ho passareu molt bé. Assegurat!

Enero, febrero y, si m’apurais mucho, incluso marzo, son meses poco turísticos. Hace frío y da pereza salir de casa y afrontar las carreteras heladas, la lluvia, la falta de luz. Pero en Catalunya estos meses hierven de actividades fantásticas para nuestra niños. Actividades familiares que parecen pensadas para ellos y ellas, los más pequeños de casa. Una de estas actividades son los Tres Tombs. Eso de ver pasar caballos y carros engalanados, recuperando un oficio antiquísimo, gusta mucho a los niños. Y también los mayores, claro.  Los Tres Tombs es casi una religión. Una hermandad. Hay gente que se dedica en cuerpo y alma a esto. Amigos de toda la vida se reencuentran de pueblo en pueblo para dar una vuelta con el ganado. Hay una Federación Catalana de los Tres Tombs con una web donde encontrareis todo lo que os haga falta saber. Elijan un pueblo y disfruten de la pasada de los animales y los carruajes. A nosotros nos gusta mucho la que hacen en Valls, uno de los primeros domingos de enero. Es de las más grandes de todo el país. Puede ir a verla y a comer calçots. En Valls, en la masía Bou, o en Casa Félix, o bién fuera de Valls. Pueden ir hasta el monasterio de Santes Creus. Allí hay buenos restaurantes para comer. Así pueden visitar la tumba de Pere el Gran. Pueden elegir Igualada. También hacen allí unos Tres Tombs bien lucidos. Elijan el pueblo que elijan se lo pasaran muy bien. ¡Asegurado!

Colònia


A les vores del Rhin, en una posició perfecta, al mig d’Europa, camí de França, d’Holenda, de Bèlgica i, naturalment de la pròpia Alemania, Colònia és un ciutat per la que haureu de passar per poc que us trepitgeu el vell continent. I no fa falta que us diguem que, si creueu per allà, val la pena fer una bona paradeta. Des de lluny, de molt lluny, les torres gòtiques de la seva catedral us serviran de reclam. (A la foto). És el temple gòtic més bonic d’Alemania. I dins hi ha un sepulcre que farà les delícies dels vostres infants. Ni més ni menys que la tomba dels Reis Mags d’Orient, preciosa, resplandent i magnífica. Però Colònia també és el seu centre medieval, amb les portes de la muralla, la plaça del mercat amb les cases antigues i les esglèsies romàniques. Nosaltres varem dormir en un càmping molt familiar, el càmping oficial de Colònia, a tocar del Rhin. Menjavem en un restaurant a tocar d’aquest càmping: el Bosporus, amb especialitats alemanyes. Però Colònia està plena d’hotels i de càmpings. I encara més de restaurants!.

A orillas del Rhin, en una posición perfecta, en medio de Europa, camino de Francia, de Holenda, de Bélgica y, naturalmente de la propia Alemania, Colonia es una ciudad por la que deberán pasar a poco que pisen el viejo continente. Y no hace falta que les digamos que, si cruzan por allí, vale la pena hacer una buena parada. Desde lejos, muy lejos, las torres góticas de su catedral les servirán de reclamo. (En la foto). Es el templo gótico más bello de Alemania. Y dentro hay un sepulcro que hará las delicias de sus niños. Ni más ni menos que la tumba de los Reyes Magos de Oriente, preciosa, resplandeciente y magnífica. Pero Colonia también es su centro medieval, con las puertas de la muralla, la plaza del mercado con las casas antiguas y las iglesias románicas. Nosotros dormimos en un camping familiar, el camping oficial de Colonia, junto al Rhin. Comíamos en un restaurante junto a este camping: el Bosporus, con especialidades alemanas. Pero Colonia está llena de hoteles y campings. ¡Y aún más de restaurantes!.