Mercat de Nadal a Tolosa de Llenguadoc


Marche_Noel_Toulouse

Hem estat, aquest any, i el passat, en un dels 25 millors mercats de Nadal del món. I està prop de casa, a Tolosa de Llenguadoc, actual Toulouse francesa, una ciutat molt maca, discreta i amable, del sud de França més a l’abast. El mercat de Nadal de Toulouse és gran. Ocupa una bona part de la plaça immensa que presideix amb orgull la mole neoclàsica del Capitoli. No és un mercat de verd i figuretes de pessebre, com ho pot ser la nostra Santa Llúcia de Barcelona. Ni un mercat tan despenjat, iconoclasta i atípic, com ara el de Madrid. Aquests dos mercats de Nadal son bonics, cal anar-los a veure, però no son com el de Toulouse. El mercat d’aquesta vila és calmat i familiar, més artesà, gastronòmic. Amb paradetes de vi calent, embotits, formatges, nines, joguines, bosses, foie-gras, confits, pastissos, confitures, xocolata, joies, i llums. I n’hi ha un munt. Més de 180 repartides, ordenadament per la plaça. Ideal per arribar-s’hi un cap de setmana, o els primers dies de les vacances de Nadal. Atenció!. Tanquen el 26 de desembre, per Sant Esteve, el darrer dia!.  També podreu veure les naifs i senzilles animacions al pati Henri IV de l’interior del Capitoli, o els carrers il·luminats. Ens encanta. I tornaríem un any darrera l’altre. Bellíssim, romàntic, serè, tranquilitzador, familiar. I, si no sabeu què fer la resta d’hores del dia, us ho posarem ben fàcil. Tolosa te monuments esplèndits. Com ara l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació. Etèria, subtil. Però aquesta joia no és la única que us deixarà bocabadats a Toulouse. N’hauríem pogut triar moltes més. Com ara la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O els ponts damunt la Garona, com aquells del Sena, a París. O el museu d’art nacional, instal·lat als Agustins, un antic convent ple d’obres d’art, algunes disposades com ara fa 200 anys!. O el museu del Palau Assezat, amb una altra col·lecció artística única, instal·lada en una mansió del renaixement. O el super interessant museu de Ciències Naturals, didàctic fins a l’extrem. I deixem pel final la guinda del pastís, la Cité de l’Espace, a les afores, un dels destins més bonics i clars per a les famílies. Creiem que, hores d’ara, ja us haurem convençut d’anar fins a Toulouse, per veure el mercat de Nadal, o pel que sigui. I si parlem dels voltants direm que la ciutat és un punt perfecte d’excursions molt boniques per tot el seu territori: Carcassonne, la vila medieval murada més gran d’Europa, Albí, amb la seva preciosa catedral, Moissac i el seu famós claustre romànic, la comarca de la Lomagne i els seus pobles i bastides: com ara Cologne, Gimont, Lectoure, o els castells càtars… Montsegur, Foix… o la vila medieval penjada de Cordes sur Ciel. Decenes de destinacions maravelloses, totes possibles des de Toulouse. Per dormir teniu un B&B hotel al mig del nucli antic, a tocar del riu. També diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i tres Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys. Un de més car, al centre de la ciutat, fantàstic, un altre prop de l’estació, i el darrer, allunyat, a tocar de l’aeroport. Arribareu a Toulouse en quatre hores per l’autopista A-7 i A-9 per Girona i Perpinyà fins a Narbonne. D’allà a Toulouse per la A-60. Son 387 kms. com ara anar a Saragossa o València. Per dinar trobareu un munt de llocs. Ens agrada la pizzeria de la cadena Pino, a la place de Wilson, al mig de la ciutat. Bona estada al mercat de Nadal de Toulouse!.

Hemos estado muchas veces en Toulouse con motivo de su mercado navideño, muy bonito, muy grande, muy familiar, instalado en la gran plaza del Capitolio. Un mercado de artesania, gastrómico, muy interesante de visitar en família. Esta es solo una de las maravillas que puede ofrecer Toulouse al viajero. Hay otros que no cierran pasado el dia de Navidad, com por ejemplo la iglesia de los Jacobinos. Arte en ladrillo. Pureza casi espiritual de la edificación. Demasiado etérea, sutil. Pero esta joya no es la única que os dejará boquiabiertos en Toulouse. Habríamos podido elegir muchas más. Como la catedral gótica, retorcida, inacabada pero poderosa. O bien el summum de todo el románico del mediodía: la basílica de Sant Sernin, referente en la historia del arte, ilustración de cualquier libro de esta materia. O la grandiosidad de la plaza del Capitolio, con el grandioso edificio rosado del ayuntamiento ocupando el amplísimo espacio cívico. O el romanticismo de los puentes sobre el Garona, que emulan aquellos del Sena, en París. Toulouse es un objetivo del turismo familiar de primer orden. La Cité de l’Espace, en las afueras, es uno de los destinos más bonitos. Si hablamos de la zona diremos que la ciudad es un punto perfecto de excursiones muy bonitas por todo su territorio: Carcassonne, la villa medieval más grande de Europa, Albi, con su preciosa catedral, Moissac y su famoso claustro románico, la comarca de la Lomagne y sus pueblos y bastidas: Cologne, Gimont, Lectoure, o bién los castillos cátaros … en total decenas de destinos posibles desde Toulouse. Para dormir tienen un B & B hotel en el centro del casco antiguo, junto al río. También varios hoteles de grandes cadenas, como los Campanile, y tres hoteles Novotel, que ofrecen habitaciones para cuatro personas, niños incluidos y gratis, hasta los 16 años, uno de ellos en pleno centro, muy caro, los otros más alejados, en la estación de tren y en el aeropuerto. Para comer nos gustó la pizzeria Pino, en la plaza Wilson, céntrica. Toulouse está solo a 4 horas en coche de Barcelona, 387 kms. ¡Ideal para un fin de semana o un puente de Navidad!.

Lautrec


lautrec

Lautrec és un petit i bucòlic poblet occità. Tan bonic és que ha tingut l’honor de ser classificat com a un dels “plus beaux villages de France“, cosa que l’acredita com a digne d’una parada, i detinguda visita. Si bé no us aconsellem anar-hi expressament, si que us recomanem que l’inclogueu en una ruta per la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacances, o cap de setmana llarg per l’Occitània, pel sud de França. Perquè val la pena veure el casc antic medieval, pràcticament tota la vila. De fet no ha crescut gaire d’ençà d’aquella època. Els carrers i places, plens de cases amb entramat de fusta, guarden l’esperit dels cavallers. També és curiós el Calvari de la Salette, amb el seu molí de vent i la preciosa vista sobre la vall del riu Agoût, la Montagne Noire i els Pirineus. Dins el poble, que conserva muralles i portes, val la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monument històric del segle XIV, i el mercat del XV, amb els graners sota terra. A l’oficina de turisme, situada en un edifici interessant, amb un jardí i un forn de pa antic, personal molt amable us donarà tota mena d’explicacions. Lautrec és el centre nacional francés de la producció de l’all rosat, amb una web expressament dedicada a l’ail rose.  Situat a només quinze kilòmetres de la vila Castres, prop de Lavaur o de Graulhet, i a només trenta kms. d’Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, val la pena voltar per aquesta regió anomenada el pais de la cucanya on, des de temps inmemorials, tot somriu al viatger. Aprofiteu per anar a veure tots els llocs que us hem citat. Valen molt la pena. Per dinar a Lautrec no tindreu problema. Teniu cuina d’autor al Au Coq en Pate. O un curiós cafe llibreria que ofereix plats senzills però arreglats: el Cafe Plum. En canvi, Le Garde Pile és un restaurant tradicional, de cuina de la terra, francesa, és clar. Per dormir recomanem Toulouse, amb els seus Novotel, n’hi ha tres, o els Ibis i altres hotels de cadenes internacionals que estan al voltant de la Cité de l’Espace. Bona estada a Lautrec!.

Lautrec es un pequeño y bucólico pueblecito occitano. Tan bonito es que ha tenido el honor de ser clasificado como uno de los “plus beaux villages de France”, lo que le acredita como digno de una parada, y de detenida visita. Si bien no les aconsejamos ir expresamente, si que os recomendamos que lo incluiais en una ruta por la zona de Toulouse, Albi, Castres, Mazamet o Carcasonna. Una ruta familiar de vacaciones, o fin de semana largo en Occitania, por el sur de Francia. Porque vale la pena ver el casco antiguo medieval, prácticamente toda la población. De hecho no ha crecido demasiado desde aquella época. Las calles y plazas, llenas de casas con entramado de madera, guardan el espíritu de los caballeros. También es curioso el Calvario de la Salette, con su molino de viento y la preciosa vista sobre el valle del río Agout, la Montagne Noire y los Pirineos. Dentro del pueblo, que conserva murallas y puertas, merece la pena visitar la colegiata de Saint Rémy, monumento histórico del siglo XIV, y el mercado del XV, con los graneros bajo tierra. En la oficina de turismo, situada en un edificio interesante, con un jardín y un horno de pan antiguo, personal muy amable le dará todo tipo de explicaciones. Lautrec es el centro nacional francés de la producción del ajo rosado, con una web expresamente dedicada a l’ail rose. Situado a sólo quince kilómetros de la villa Castres, cerca de Lavaur o de Graulhet, y a sólo treinta kms. de Albi, o a 80 kms. de Toulouse, o de Carcassonna, vale la pena pasear por esta región llamada el país de la cucaña donde, desde tiempos inmemoriales, todo sonríe al viajero. Aprovechad para ir a ver todos los lugares que hemos citado. Valen mucho la pena. Para comer, en Lautrec, no tendréis problema. Tenéis cocina de autor en Au Coq en Pate. O un curioso café librería que ofrece platos sencillos pero arreglados: el Cafe Plum. En cambio, Le Garde Pile es un restaurante tradicional, de cocina de la tierra, francesa, claro. Para dormir recomendamos Toulouse, con sus Novotel, hay tres, o los Ibis y otros hoteles de cadenas internacionales que están alrededor de la Cité de la Espace.

Montauban


montauban

Montauban és una petita capital de Departament, una vila gran, situada al nord de Toulouse, al sud de França. Si no hi heu de passar no val la pena anar-hi. No te cap interés turístic especial. Però si hi heu de passar, camí de París, de la Vall de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, llavors plantejeu-vos una aturada. També si esteu uns dies a Toulouse, visitant la regió bellíssima que envolta la capital d’Occitània, fora interessant perdre unes hores a Montauban. Perquè si bé res del que hi trobareu no passarà a la història de les sortides familiars, no deixa de ser un lloc amable, bonic i sorprenent. El primer que crida l’atenció és l’aire decadent que es respira a la vila. Tot és vell, rònec uniformement. Res no brilla, tot te l’aspecte de quelcom endarrerit en el temps, com adormit. Façanes sense pintura, anuncis d’altres èpoques… una mena de maledicció de Blancaneus. Però de seguida la situació de la ciutat s’imposa. És força escenogràfica. Amb bons miradors. Penjada damunt del riu Tarn, un pont airós del XVIII us dona la benvinguda. Un castell clàssic, estil Lluis XIV domina l’altura i l’entrada. Bon aparcament just sota el pont i el castell. Escales fins guanyar el casc antic. Carrers ordenats del segle XIX. Teniu un museu dedicat al pintor Ingres, fill de Montauban, interessant. També una catedral, gran, clàssica, obviable, i un parell d’esglésies més. El que més ens va agradar de Montauban va ser la plaça nacional, a la foto. Una construcció en totxo tota divertida, una plaça vermella sortida del fang del riu, com en una vila italiana del nord. Val la parada per veure-la. I també gastronòmicament. Perquè al voltant de la Place Nationale trobareu bona teca. Nosaltres vàrem dinar a Le Contre Filet, un divertit bistrot portat per una família, ideal si aneu sense presa. Preus ajustats per una qualitat notable. 4 Rue Princesse. A la mateixa plaça, i voltants, n’hi ha molts que ens van fer el pes. Fora de la zona centre, passat el Pont Vieux, amb bones vistes a la vila penjada, teniu dos molt recomanables: Au fil de l’Eau, una aposta moderna, i Le Ventadour, tot un clàssic. Per dormir a Montauban us recomanem un petit hotel amb encant, a tocar de la catedral: Hotel du Commerce. Edifici del XIX, renovat al gust francés, això és, poc renovat, però molt cuco. Històric i decadent com tota la vila. Per més modernitats teniu un Mercure, o tres Novotels a Toulouse si viatgeu amb infants. Feu una visita a Montauban si passeu camí de Cordes sur Ciel, increible ciutadella medieval occitana, o si aneu cap a Albi, la ciutat càtara, amb una catedral de somni. Potser podeu deixar de veure Montauban, però no la seva regió. Bona estada a Montauban!.

Montauban es una pequeña capital de Departamento, una villa grande, situada al norte de Toulouse, en el sur de Francia. Si no tenéis que pasar no vale la pena ir. No tiene ningún interés turístico especial. Pero si tenéis que pasar, camino de París, del Valle de la Dordogne, de Futurescope o de Bordeaux, entonces plantearos una parada. También si estás unos días en Toulouse, visitando la región bellísima que rodea la capital de Occitania, quizás fuera interesante perder unas horas en Montauban. Porque si bien nada de lo que encontraréis no pasará a la historia de las salidas familiares, no deja de ser un lugar amable, bonito y sorprendente. Lo primero que llama la atención es el aire decadente que se respira en la villa. Todo es viejo, destartalado uniformemente. Nada brilla, todo tiene el aspecto de algo retrasado en el tiempo, como dormido. Fachadas sin pintura, anuncios de otras épocas … una especie de maldición de Blancanieves. Pero enseguida la situación de la ciudad impone. Es bastante escenográfica. Con buenos miradores. Colgada sobre el río Tarn, un puente airoso del XVIII le da la bienvenida. Un castillo clásico, estilo Luis XIV domina la altura y la entrada. Buen aparcamiento justo debajo del puente y el castillo. Escaleras hasta ganar el casco antiguo. Calles ordenados del siglo XIX. Tenéis un museo dedicado al pintor Ingres, hijo de Montauban, interesante. También una catedral, grande, clásica, obviable, y un par de iglesias más. Lo que más nos gustó de Montauban fue la plaza nacional, en la foto. Una construcción en ladrillo muy divertida, una plaza roja salida del fango del río, como en una villa italiana del norte. Vale la parada para verla. Y también gastronómicamente. Porque alrededor de la Place Nationale encontrarán buena pitanza. Nosotros comimos en Le Contre Filet, un divertido bistrot llevado por una familia, ideal si vais sin prisas. Precios ajustados para una calidad notable. 4 Rue Princesse. En la misma plaza, y alrededores, hay muchos restaurantes que nos gustaron. Fuera de la zona centro, pasado el Pont Vieux, con buenas vistas a la villa colgada, tienen otros dos muy recomendables: Au fil de l’Eau, una apuesta moderna, y Le Ventadour, todo un clásico. Para dormir en Montauban os recomendamos un pequeño hotel con encanto, junto a la catedral: Hotel du Commerce. Edificio del XIX, renovado al gusto francés, esto es, poco renovado, pero muy cuco. Histórico y decadente como toda la villa. Para más modernidades tiene un Mercure, o tres Novotel en Toulouse si viaja con niños. Haced una visita a Montauban si pasáis camino de Cordes sur Ciel, increible ciudadela medieval occitana, o si vais hacia Albi, la ciudad cátara, con una catedral de ensueño. Quizás se puede dejar de ver Montauban, ¡pero no su región!.

Belleperche


La plana del riu Garona més enllà de Tolosa de Llenguadoc, i Montauban, és una d’aquelles extensions de terres de cultiu, a tocar dels grans rius europeus, que tan abunden al nostre continent. Planes com la del Po a Itàlia, com la de l’Ebre a Catalunya, com la del Roine a la Provença. Terres fèrtils, pobles fets de fang i de totxanes, horitzons il·limitats fins on es perd la vista. No són paisatges bonics. No són gens agraïts. Cap interés turístic. Però malgrat tot ens agraden. Potser perquè són ordenats, camps quadriculats, ben cultivats. Potser perque són molt humans, i es pot intuïr, en les granges, en els colomars, en els graners, la presència dels camperols i la seva feina. O potser perquè tenen quelcom de polsós, de decadent, de massegat pel sol i el vent. I és en un d’aquests indrets, a tocar del Garona, a uns 40 kms. riu avall des de Toulouse, prop de la sortida Castellsarrazin de l’autopista A-62, al creuament de les carreteres D-14 i D-26, que s’aixequen els atrotinats, desventrats, enfonsats i modificats edificis d’una de les més antigues abadies de França: Belleperche. Si quedava alguna cosa d’autèntic en aquest vetust monestir cistercenc, el temps s’ha encarregat d’arruinar-ho. Els monjos van mutilar i reedificar el bellíssim cenobi del segle XII, canviant la seva severa austeritat romànica per una bondadosa i còmoda edificació barroca. Però finalment aquesta també ha estat vençuda pel pas dels homes i els anys. I què ens empeny a recomanar-vos una visita a una semblant andròmina?. Doncs us donarem poderoses raons per fer una aturada a Belleperche si feu una ruta pel sud de la França Occitana. Primerament perquè es conserven algunes bones sales, sobretot aquelles amb vistes magnífiques al riu, que valen la pena de ser vistes. Sales que millor correspondrien al llibertinatge dels palaus del segle de les llums que a una casa de Déu. Amb la seva decoració Rococó, les cadires, les taules, les vitrines. I també perquè s’exhibeixen entre els seus murs els valuosos objectes d’un Museu de les Arts de la Taula. Sí, de plats, olles, coberts, copes, cristalleries i milers d’altres estris, dels segles XVII al XX , que han servit senyors i plebeus per menjar i beure. A més, és gratuït. I és molt interessant, i molt instructiu. I molt diferent. Si visiteu Tolosa de Llenguadoc, si aneu camí del maravellós claustre de Moissac. Si penseu fer parada a Montauban, amb el seu fabulós Museu Ingres. Si heu decidit, bona decisió, passar un pont a les terres d’Occitània, o potser a la Ciutat de l’Espai, llavors no us oblideu d’aquesta abadia vinguda a menys i els tresors que amaga. Mai no ho dirieu. Podeu dormir a Toulouse, als dos Novotels, i als B&B hotels. Toulouse és un bon centre familiar per recòrrer la vall de la Garona. Com també ho és Montauban, la vila rosa. Pels voltants podeu gaudir de pobles medievals com Auvillar, Penne d’Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. I per dinar, el millor serà anar fins Moissac, molt proper. Bons restaurants al voltant del fantàstic monestir de Sant Pere.

La llanura del río Garona más allá de Toulouse, y de Montauban, es una de esas extensiones de tierras de cultivo, cerca de los grandes ríos europeos, que tanto abundan en nuestro continente. Llanuras como la del Po en Italia, como la del Ebro en Cataluña, como la del Ródano en la Provenza. Tierras fértiles, pueblos hechos de barro y de ladrillos, horizontes ilimitados hasta donde se pierde la vista. No son paisajes bonitos. No son nada agradecidos. Ningún interés turístico. Pero a pesar de todo nos gustan. Quizás porque son ordenados, con sus campos cuadriculados, bien cultivados. Quizás porque son muy humanos, y se puede intuir, en las granjas, en los palomares, en los graneros, la presencia de los campesinos y su trabajo. O tal vez porque tienen algo polvoriento, de decadente, de tierras batidas por el sol y el viento. Y es en uno de estos lugares, junto al Garona, a unos 40 kms. río abajo desde Toulouse, cerca de la salida Castellsarrazin de la autopista A-62, en el cruce de las carreteras D-14 y D-26, donde se levantan los destartalados, hundidos y modificados edificios de una de las más antiguas abadías de Francia: Belleperche. Si quedaba algo de auténtico en este vetusto monasterio cisterciense, el tiempo se ha encargado de arruinarlo. Los monjes mutilaron y reedificaron el bellísimo cenobio del siglo XII, cambiando su severa austeridad románica por una bondadosa y cómoda edificación barroca. Pero finalmente ésta también ha sido vencida por el paso de los hombres y los años. ¿Y qué nos empuja a recomendaros una visita a una similar ruina?. Pues les daremos poderosas razones para hacer una parada en Belleperche en el curso de una ruta por el sur de la Francia Occitana. Primero porque se conservan algunas buenas salas, sobre todo aquellas con vistas al río, que valen la pena ser vistas. Salas que mejor corresponderian al libertinaje de los palacios del siglo de las luces que a una casa de Dios. Con su decoración Rococó, las sillas, las mesas, las vitrinas. Y también porque exhiben entre sus muros los valiosos objetos de un Museo de las Artes de la Mesa. Sí, de platos, ollas, cubiertos, copas, cristalerías y miles de otros utensilios, de los siglos XVII al XX, que han servido señores y plebeyos para comer y beber. Además, es gratuito. Y es muy interesante, y muy instructivo. Y muy diferente. Si visitais Toulouse, si vais camino del maravilloso claustro de Moissac. Si van a hacer una parada en Montauban, con su fabuloso Museo Ingres. Si han decidido, buena decisión, pasar un puente en las tierras de Occitania, o tal vez en la Ciudad del Espacio, entonces no se les olvide esta abadía venida a menos y los tesoros que esconde. Nunca lo diríais. Pueden dormir en Toulouse, en los dos Novotel, y los B & B hoteles. Toulouse es un buen centro familiar para recorrer el valle del Garona. Como también lo es Montauban, la villa rosa. En los alrededores podrán disfrutar de pueblos medievales como Auvillar, Penne de Agenais, Villenueve sur Lot, Lecture, Fleurance o Comdom. Y para comer, lo mejor será ir hasta Moissac, muy cercano. Buenos restaurantes alrededor del fantástico monasterio de San Pedro.

Gramont


França te molts castells. El Loira n’és ple. Grans construccions medieval, o renaixentistes, que ocupen espais amplíssims, amb vastes sales decorades, plenes de tapissos. Amb hectàrees de jardins preciosos. França és terra de palaus i de castells. Podríem molt bé dir que cada poble te el seu. En actiu o jubilat. Servint d’hotel, de casa particular, o mostrant al sol les seves belles ruïnes. Gramont és un castell més. No és gaire gran. Ni te jardins versallescos. No sabriem pas dir que ens agrada de Gramont. Potser la seva autenticitat?. Potser que està en una regió maravellosa?, una autèntica Toscana francesa?. Gramont és un petit poblet, quatre cases escadusseres, a l’ombra de la seva imponent fortalesa. Un edifici bastit com a simple torre feudal en un moment de lluites entre França i Anglaterra. Un edifici que, allunyat ja definitivament de les batalles, s’amplià amb una ala renaixentista molt bonica. Sobria, senzilla, sense pretensions, sense desentonar en el paisatge humil i lluminós que l’envolta. Passaren sobre el castell anys i propietaris, avatars, guerres i destrucció. Miraculosament, però, ha arribat a nosaltres. Podeu veure les seves sales sense artifici, sense quasi decoració, nues, límpides, atractives. Un recorregut per la història més asequible i casolana, sense gaire Hollywood al darrera. Ja ens enteneu. Visiteu Gramont i el seu castell en el curs d’una ruta per la comarca gascona de La Lomagne. No gaire lluny de casa, a tocar de Toulouse. Precisament aquesta ciutat és un bon lloc per fer de base a una visita de La Lomagne i de Gramont. A Tolosa de Llenguadoc teniu un Novotel. A Gramont mateix hi ha un palauet al mig del camp, una caseta rural de conte de fades per viatgers de butxaca forta i gustos refinats: El deliciós Manoir d’Havarès. O una habitació d’hostes com ara les de Cal Ness. Per dinar teniu un bon restaurant, on provar bons productes de La Lomagne, menjars fets amb l’all blanc i els patés. Es tracta de L’Auberge du Petit Feuillant. També molt recomanable, a uns 12 kms. de Gramont, però dins la Lomagne mateix, l’Auberge de Bardigues, al poblet de Bardigues, al nord de Gramont per la carretera D-40. Un restaurant de cuina creativa, de primer ordre.

Francia tiene muchos castillos. El Loira está lleno de ellos. Grandes construcciones medievales, o renacentistas, que ocupan espacios amplísimos, con vastas salas decoradas, llenas de tapices. Con hectáreas de jardines preciosos. Francia es tierra de palacios y de castillos. Podríamos muy bien decir que cada pueblo tiene el suyo. En activo o jubilado. Sirviendo de hotel, de casa particular, o mostrando al sol sus bellas ruinas. Gramont es un castillo más. No es muy grande. Ni tiene jardines versallescos. No sabríamos decir que nos gusta de Gramont. ¿Tal vez su autenticidad?. ¿Tal vez que está en una región maravillosa?, ¿Una auténtica Toscana francesa?. Gramont es un pequeño pueblo, cuatro casas escasas, a la sombra de su imponente fortaleza. Un edificio construido como simple torre feudal en un momento de luchas entre Francia e Inglaterra. Un edificio que, alejado ya definitivamente de las batallas, se amplió con un ala renacentista muy bonita. Sobria, sencilla, sin pretensiones, sin desentonar en el paisaje humilde y luminoso que lo rodea. Pasaron sobre el castillo años y propietarios, avatares, guerras y destrucción. Milagrosamente, sin embargo, ha llegado a nosotros. Podéis ver sus salas sin artificio, sin apenas decoración, desnudas, límpidas, atractivas. Un recorrido por la historia más asequible y casera, sin mucho Hollywood detrás. Ya nos entendéis. Visitad Gramont y su castillo en el curso de una ruta por la comarca gascona de La Lomagne. No muy lejos de casa, cerca de Toulouse. Precisamente esta ciudad es un buen lugar para hacer de base a una visita de La Lomagne y de Gramont. En Toulouse teneis un Novotel. En Gramont mismo hay un palacete en el centro del campo, una casita rural de cuento de hadas para viajeros de bolsillo fuerte y gustos refinados: El delicioso Manoir de Havarès. O una habitación de huéspedes como las de Cal Ness. Para comer tienen un buen restaurante, donde probar buenos productos de la Lomagne, comidas hechas con el ajo blanco y los patés. Se trata de L’Auberge du Petit Feuillant. También muy recomendable, a unos 12 kms. de Gramont, pero dentro de la Lomagne mismo, el Auberge de Bardigues, en la aldea de Bardigues, al norte de Gramont por la carretera D-40. Un restaurante de cocina creativa, de primer orden.

Toulouse / Tolosa de Llenguadoc


toulouse

Hem estat una bona estona per decidir quina de les maravelles que pot oferir Tolosa de Llenguadoc, actual Toulouse francesa, al viatger li feia més justícia com a foto de l’entrada del nostre bloc. D’entre totes les que disposava n’he hagut de triar una i, ara que la veig penjada, i recordo l’impacte que ens provocà la seva visita, em plau completament. Es tracta de l’interior, sobri, auster i magnífic, de l’esglèsia dels Jacobins. Art en maó. Puresa quasi espiritual de l’edificació. Etèria, subtil. Però aquesta joia no és la única que us deixarà bocabadats a Toulouse. N’hauríem pogut triar moltes més. Com ara la catedral gòtica, torta, inacabada però poderosa. O bé la fita de tot el romànic del migdia: la basílica de Sant Serni, referent en la història de l’art, il·lustració de qualsevol llibre d’aquesta matèria. O la grandiositat de la plaça del Capitoli, amb el grandiós edifici rosat de l’ajuntament ocupant l’amplíssim espai cívic. O el romanticisme dels ponts sobre el Garona, que emulen aquells del Sena, a París. Toulouse és un objectiu del turisme familiar de primer ordre. La Cité de l’Espace, a les afores, n’és un dels destins més bonics. Si parlem dels voltants direm que la ciutat és un punt perfecte d’excursions molt boniques per tot el seu territori: Carcassonne, la vila medieval murada més gran d’Europa, Albí, amb la seva preciosa catedral, Moissac i el seu famós claustre romànic, la comarca de la Lomagne i els seus pobles i bastides: cologne, gimont, lectoure, o els castells càtars… decenes de destinacions possibles des de Toulouse. Per dormir teniu un B&B hotel al mig del nucli antic, a tocar del riu. També diversos hotels de grans cadenes, com els Crowne, Holiday Inn, Campanile, i un parell de Novotel, interessants aquests darrers perque ofereixen habitacions per a quatre persones, nens inclosos i gratuïts, fins els 16 anys.

Hemos estado un buen rato para decidir cuál de las maravillas que puede ofrecer Toulouse al viajero le hacía más justicia como foto de la entrada de nuestro blog. De entre todas las que disponía he tenido que elegir una y, ahora que la veo colgada, y recuerdo el impacto que nos provocó su visita, me complace completamente. Se trata del interior, sobrio, austero y magnífico, de la iglesia de los Jacobinos. Arte en ladrillo. Pureza casi espiritual de la edificación. Demasiado etérea, sutil. Pero esta joya no es la única que os dejará boquiabiertos en Toulouse. Habríamos podido elegir muchas más. Como la catedral gótica, retorcida, inacabada pero poderosa. O bien el summum de todo el románico del mediodía: la basílica de Sant Sernin, referente en la historia del arte, ilustración de cualquier libro de esta materia. O la grandiosidad de la plaza del Capitolio, con el grandioso edificio rosado del ayuntamiento ocupando el amplísimo espacio cívico. O el romanticismo de los puentes sobre el Garona, que emulan aquellos del Sena, en París. Toulouse es un objetivo del turismo familiar de primer orden. La Cité de l’Espace, en las afueras, es uno de los destinos más bonitos. Si hablamos de la zona diremos que la ciudad es un punto perfecto de excursiones muy bonitas por todo su territorio: Carcassonne, la villa medieval más grande de Europa, Albi, con su preciosa catedral, Moissac y su famoso claustro románico, la comarca de la Lomagne y sus pueblos y bastidas: Cologne, Gimont, Lectoure, o bién los castillos cátaros … en total decenas de destinos posibles desde Toulouse. Para dormir tienen un B & B hotel en el centro del casco antiguo, junto al río. También varios hoteles de grandes cadenas, como los Campanile, y un par de Novotel, que ofrecen habitaciones para cuatro personas, niños incluidos y gratis, hasta los 16 años.