Morón de Almazán


moron_almazan

Morón de Almazán és un petit poblet situat entre l’Aragó i Castella, no gaire lluny de Calatayud, o de Soria. Es tracta d’un poble agrícola, sense importància en l’actualitat. Ho ha anat perdent tot, el tren, la vitalitat, però no perdrà mai l’encant del seu casc antic, centrat en la seva impressionant plaça major, una de les més boniques, i amb més caràcter, d’Espanya. Hi arribareu seguint l’A-2, camí de Madrid, ja passats Saragossa i Calatayud. En arribar a Ariza, trobareu el desviament, a la dreta per la CL-116, cap a Monteagudo de las Vicarias, Almazán i Soria. Hi podeu preguntar… Què se’ns ha perdut per aquelles terres?. Per quina raó cal girar per la CL_116 hi passar per Morón d’Almazán. Doncs ben fàcil: és una desviació típica per aquelles famílies que volen descobrir les maravelles de Soria, d’Almazán, de Berlanga, del Burgo de Osma.  Monteagudo mateix, el primer poble, amurallat, amb un castell medieval fantàstic i una església gòtica preciosa, és una parada obligada. Almazán, una altra vila medieval plena de monuments. De Soria capital no cal parlar-ne, preciosa. De Berlanga de Duero, amb un altre soberbi castell, amb una col·legiata magnífica, tampoc. I de la ciutat del Burgo de Osma, amb la seva catedral tampoc. Ens deixem espais naturals tan fenomenals com el cañon del rio Lobos, o els Pics d’Urbión amb la Laguna Negra, o poblets medievals divins, com Catalañazor, o el castell califal de Gormaz. Però centrem-nos en Morón d’Almazán, per on cal passar per gaudir de totes aquestes fites que us hem descrit. La plaça major és monumental. Unes escales porten de l’edifici del Concejo, molt bonic, fins el Palau Renaixentista dels Mendoza, més bonic. Però encara més alta l’església domina la vila amb la seva esplèndida y esvelta torre plateresca, una joia. I, com a colofó, el rotlle de la justícia i la font. Dins el temple quatre impactants sepulcres gòtics, una filigrana. Inaudit tot això en un poble tan petit. Però tan important a l’edat mitjana. Completa el conjunt la visita al museu del vestit popular. Arribeu-vos a Sòria, per sentir aquestes terres antigues, intocades, fermes, veritables, salvatges. I atureu-vos a Morón, val la pena. Per dormir al poble teniu una casa rural, anomenada amb gràcia, del Gallo de Morón. Per dinar, i també per dormir, teniu el Molino Vaya Tela, camí de Medinaceli, una altra bonica vila medieval, a l’autovia A-15.  Molta oferta a Almazán, per exemple a l’Hostal El Rincón del Nazareno, novíssim i esplèndit, rabiosament modern. El Tirso de Molina és més clàssic. Ens agrada molt Berlanga, on teniu l’hotelet Rural Villa de Berlanga, una cucada, i per descomptat Soria, on hi ha tota mena de serveis. Bona estada a les terres de Soria!.

Morón de Almazán es una vila medieval, ahora pequeña, pero grande en la antiguedad. La actividad principal es la agricultura, y el pueblo son cuatro casas, pero el conjunto artístico de su Plaza Mayor, probablemente una de las más hermosas de toda Castilla, le pone definitivamente en el mapa de los viajeros. Es monumental, difícil de imaginar, una escenografia más imponente. Vereis allí el dificio del Concejo de fines del medioevo, símbolo del poder civil. Un poco más hacia arriba el Palacio Renacentista de los Mendoza, símbolo del poder señorial. Y en la cúspide de la escalinata, su iglesia parroquial con la espléndida y esbelta torre plateresca. Y como colofón el rollo gótico, y la fuente. Para completar la oferta teneis un bonito museo del traje típico. En una ruta por las fantásticas, increibles y olvidadas tierras de Soria, visitando Monteagudo, Almazán, Gormaz, Berlanga, el Burgo de Osma y, naturalmente Soria capital, no podeis dejar de deteneros en Morón, ¡vale la pena!.

Sahagún


A la part de Lleó del camí de Sant jaume de Galicia trobem Sahagún. És una vila medieval, però diferent. No estem acostumats a veure grans, impressionants i poderoses esglèsies romàniques fetes de totxo. Per això quedem sempre bocabadats davant les esglèsies d’aquesta vila del camí Xacobeo. San Lorenzo, (a la foto), i San Tirso es conserven perfectes. San Benito, el monestir que donà orígen a la vila, i la Peregrina, més atrotinats. Si feu el camí de Compostela no oblideu parar a Sahagún. Nosaltres varem dormir a l’únic hostal de la vila, l’Alfonso VI, decent però molt senzillet. Aquests darrers anys han anat apareixen altres hotels amb més prestacions, com el Puerta de Sahagún.

En la parte leonesa del camino de Santiago de Compostela encontramos Sahagún. Es una villa medieval, pero diferente. No estamos acostumbrados a ver grandes, impresionantes y poderosas iglesias románicas hechas de ladrillo. Por eso quedamos siempre boquiabiertos ante las iglesias de esta villa del camino Jacobeo. San Lorenzo, (en la foto), y San Tirso se conservan perfectas. San Benito, el monasterio que dio origen a la villa, y la Peregrina, más destartalados. Si hacen el camino de Compostela no olviden parar en Sahagún. Nosotros dormimos en el único hostal de la villa, el Alfonso VI, decente pero muy sencillito. Estos últimos años han ido apareciendo otros hoteles con más prestaciones, como el Puerta de Sahagún.