Tarquinia

Un lloc molt recomanable d’anar, si esteu al port de Civittaveccia, anant o tornant d’Itàlia o de Roma, és la bonica vila de Tarquínia, a la vora de la costa nord del Lazio, banyada al mar Tirrè. Nosaltres però no vam poder fer una nedada perquè l’aigua estava molt bruta i revoltada, havia plogut a la nit i feia molt vent. Així que decidírem voltar per la Tarquínia etrusca i medieval, descobrint una ciutat ben bonica. Els seus monuments i museus d’art etrusc han estat reconeguts per la UNESCO com a patrimoni de la humanitat.

A més, com ja hem dit, està a només 15 minuts del port de Civitavecchia , a 40 de Viterbo, una altra ciutat medieval molt maca,i poc més d’una hora de Roma. Però sense cap mena de dubte la Necròpolis de Tarquinia, amb les seves fastuoses tombes pintades, amb els frescos de la Necròpolis de Monterozzi. és l’estrella de la visita. La necròpolis està situada una mica als afores de la vila, fora muralles. Si voleu complementar la visita podeu anar al Museu Etrusc Nacional, ubicat dins el casc antic, al bonic Palazzo Vitelleschi.

El centre històric, a més del palau, està ple de belles esglésies i carrers amb sabor històric. Podeu aparcar molt fàcilment abans d’arribar a les muralles, en una plaça amb molta ombra i fonts, cosa que a l’estiu s’agraeix. Admireu el duomo, les torres medievals estil Sant Giminianno, i aneu pujant cap el final del recinte murallat fins arribar a la magnífica església romànica de Santa Maria del Castell, dins l’antic castell.

No lluny de Tarquinia, a la costa podeu visitar el Parc Natural de les Salines on podreu veure, durant tot l’any, tota mena d’aus. La platja de Tarquinia, que és el típic Lido italià, no és bonica, però està neta i hi ha molt d’aparcament, nombrosos serveis, bars i restaurants. La sorra, volcànica, és negra. Podeu arribar-vos a Tarquinia mentre espereu que es faci l’hora de pujar al vaixell al port de Civitavecchia. Podeu anar-hi en tren, en bus, o en cotxe des de Roma agafant l’autopista que va a Civitavecchia i en acabar la carretera estatal, una autovia, anomenada Aurelia. Per dinar, a la plaça Cavour, centre de la ciutat, teniu el restaurant Bacco, força bo. En un carreró a tocar teniu el Pane, Pelle, Vino, fantàstic. I un xic més amunt el Telopreparoio, una pizzeria molt interessant. D’entre els hotels el millor és el Villa Tirreno, un establiment clàssic a l’entrada de la ciutat antiga. També està bé l’Hotel All’Olivo i al castell l’Hotel del Castello. Bona estada a Tarquinia!.

Tarquinia es una bella ciudad, medieval y etrusca, situada muy convenientemente a pocos kilómetros del puerto romano de Civitavecchia. Así, si estais esperando subir al barco por la noche, quizás fuese buena idea ir a visitar la necrópolis etrusca de tarquinia, patrimonio de la humanidad de la UNESCO, o su casco antiguo, con palacios, iglesias y torres medievales, o bien bajar hasta el Lido, a bañaros en su playa de arena negra. Tarquinia vale la pena.

Castellabate

La vila de Castellabate està situada a la Campània, a Itàlia, al sud. Sota de Salerno. És un poble aturonat, penjat sobre la costa. Una costa bellíssima i desconeguda, no gaire lluny de la famosa costiera amalfitana, i a tocar de les espectaculars ruïnes de Paestum, de qui ningú no s’enrecorda quan la gent visita Pompeia, malgrat que les seus temples grecs son els millors i els més ben conservats del mon. No gaire lluny tampoc teniu les excavacions de Velia, una altra ciutat grega. Aquí, a Castellabate, o millor dit, a les seves platges, Santa Maria i Sant Marco, el mar Tirrè és blau, i la sorra de les cales groga, daurada. El centre històric de Castellabate, situat en un turó a 227 metres, està considerat com un dels “Pobles més bonics d’Italia”, i s’ho mereix. També és Patrimonio Mundial de la UNESCO. Les platges de Santa María i San Marco son boniques, és fàcil aparcar-hi, pagant, i podeu fins intentar-ho al Lungomare, passant del parquing obligatori de l’entrada del poble. En concret nosaltres ens vam enamorar de Santa Maria, amb el seu castell i casc antic tocant les ones. Romàntic. Tot plegat forma part del meravellós, poc turístic i mal conegut Parc Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera blava per la seva aigua transparent, i si us agrada caminar i la descoberta podeu passar de les platges més properes i arribar-vos fins l’illa de Licosa o la reserva natural de Tresino. Castellabate poble està ple de carrers estrets, cases de pedra, arcs, escales que amaguen palaus i esglésies que miren des de dalt el mar blau de la costa del Cilento. Es tracta sense cap mena de dubte d’un dels darrers llocs on encara no ha arribat a la Mediterrània el turisme de masses, amb molts banyistes, naturalment, però tots autòctons, italians. On les carreteres estretes encara no estan embossades. On no us esperen i els preus de restaurants i hotels es poden pagar molt bé. No oblideu el Cilento, i Castellabate, en el curs d’una ruta o vacances pel sud de Nàpols, que poden integrar Nàpols mateix, les belles illes del golf: Ischia, Capri… Pompeia i Herculà, és clar, la fantàstica costa amalfitana, amb Ravello, Amalfi i Positano, com és natural, però també la sugestiva Salerno, capital d’aquesta zona, Paestum, que no oblidareu mai més i, per què no, Castellabate i la costa inexplorada del Cilento. Per dinar a Castellabate tenim el nostre lloc: El restaurante de Andrea, situat a l’Hotel Villa Sirio, un deliciós establiment clàssic, elegant, una mica retro fins i tot, però amb vistes impagables damunt del mar. De fet hotel i restaurant estan situats a la mateixa línia de la sorra. Si tant glamour us fa nosa, llavors heu d’anar a la pizzeria Da Nello, dins el poblet mariner de Santa Maria també però no a primera línia de mar, sinó al carrer Pagliarola 33. Ens van dir coses bones de Le Gatte, un curiós local situat en uns porxos davant del mar, el port i el castell de Santa Maria, però el vam trobar tancat. A San Marco és bo el Torretta, a la via torretta, 9. Bona platja al Cilento!.

La ciudad de Castellabate está situada en la Campania, en Italia, al sur. Bajo Salerno. Es un pueblo alto, en un cerro, colgado sobre la costa. Una costa bellísima y desconocida, no muy lejos de la famosa costiera amalfitana, y junto a las espectaculares ruinas de Paestum, de quien nadie se acuerda cuando la gente visita Pompeya, aunque sus templos griegos son los mejores y los mejor conservados del mundo. No muy lejos tienen las excavaciones de Velia, otra ciudad griega. Aquí, en Castellabate, o mejor dicho, en sus playas, Santa María y San Marco, el mar Tirreno es azul, y la arena de las calas amarilla, dorada. El centro histórico de Castellabate, situado en una colina a 227 metros, está considerado como uno de los “Pueblos más bellos de Italia”, y se lo merece. También es Patrimonio Mundial de la UNESCO. Las playas de Santa María y San Marcos son bonitas, es fácil aparcar, pagando, y puede hasta intentarlo en el Lungomare, pasando del parking obligatorio de la entrada del pueblo. En concreto nosotros nos enamoramos de Santa María, con su castillo y casco antiguo tocando las olas. Romántico. Todo ello forma parte del maravilloso, poco turístico y mal conocido Parque Nacional del Cilento. La costa de Castellabate ostenta la bandera azul por su agua transparente, y si os gusta caminar y el descubrimiento, se puede pasar de las playas más cercanas y acercaros hasta la isla de Licosa, reserva natural. Castellabate pueblo está lleno de calles estrechas, casas de piedra, arcos, escaleras que esconden palacios e iglesias que miran desde arriba el mar azul de la costa del Cilento. Se trata sin duda alguna de uno de los últimos lugares donde todavía no ha llegado, en el Mediterráneo, el turismo de masas, con muchos bañistas, naturalmente, pero todos autóctonos, italianos. Donde las carreteras estrechas aún no están llenas de tránsito. Donde no os esperan y los precios de restaurantes y hoteles se pueden pagar muy bien. No olviden el Cilento, y Castellabate, en el curso de una ruta o vacaciones por el sur de Nápoles, o por las bellas islas del golfo: Ischia, Capri … y Pompeya y Herculano, claro, y la fantástica costa amalfitana, con Ravello, Amalfi y Positano, como es natural, pero también la sugestiva Salerno, capital de esta zona, y Paestum, que no olvidaréis nunca más y, por qué no, Castellabate y la costa inexplorada del Cilento. Para comer en Castellabate tenemos nuestro lugar: El restaurante de Andrea, situado en el Hotel Villa Sirio, un delicioso establecimiento clásico, elegante, un poco retro incluso, pero con vistas impagables del mar. De hecho hotel y restaurante están situados en la misma línea de la arena. Si tanto glamour os molesta, entonces debeis ir a la pizzería Da Nello, dentro del pueblo marinero de Santa María también, pero no en primera línea de mar, sino en la calle Pagliarola 33. Nos dijeron cosas buenas de Le Gatte, un curioso local situado en unos porches frente al mar, el puerto y el castillo de Santa María, pero lo encontramos cerrado. En San Marco es bueno el Torretta, en la vía Torretta, 9. ¡Buena playa en el Cilento!.

Scilla

Recordeu l’antiga llegenda grega que parla d’Scilla i Caribdis, dos penyals habitats per monstres que vigilaven un estret canal entre Calabria i Sicília?. Doncs bé, de monstres no n’hem pas vist cap, però el penyal, coronat per un castell que domina el mar, i l’estret de Messina, si que l’hem vist i visitat. Perquè no recordem una població tan bella i autènticament mediterrània com Scilla, a la punta de la bota italiana. Un poble que cau des del turó que domina el castell Ruffo di Calabria, i l’església fins el mar. Un poble que s’obre a dos mars. Per un costat, Marina Grande, una platja bellíssima a ponent, per l’altra Chianalea, un barri mariner ple de restaurants que ofereixen els seu peix fresc arran, molt arran d’aigua. De fet damunt les aigües blaves del mar. És a Chianalea, el racó pescador de Scilla, on més podreu gaudir de la mediterraneitat. Si mai s’us acut deixar enredera Roma, baixar, passar de llarg Nàpols, i seguir baixant, descobrireu la Calabria, una regió plena de tresors naturals increïbles i, vora el mar poblacions i platges espectaculars, preservades del turisme de masses, encara poc tocades. Entre elles Scilla. No us la perdeu!. I per dormir us volem suggerir alguns llocs. Primer on vam dormir nosaltres, l’Hotel Scilla, un establiment d’altres temps, però amb servei amable. Habitacions una mica vetustes, però netes, amb mobiliari d’altres segles, però conservat. Allunyat del centre, però econòmic. Si voleu una cosa més a tocar del mar, selecta, a preus potents, llavors el Principe di Scilla és el vostre hotel. Vistes fabuloses, habitacions com un museu. Dinar o sopar a Scilla és fantàstic. Hi ha molts llocs bons. Com per exemple un entrepà sense més, a Civico 5 Chianalea, o un bon peix a el Casato, al Scoglio di Ulisse, al Fiocicna, o bé a el Glauco, tots a Chianalea, a tocar del mar. Bones pizzes a Pizza Scilla. I ja que sou aquí de vacances, o de pas, no deixeu de gaudir de les platges increibles de Calabria, que son desconegudes però estan entre les millors del món. No lluny de Scilla, encara a la Costa Viola, teniu les de Capo Vaticano, que son fabuloses. Cales i caletes entre penyasegats. O les de la bonica vila de Troppea, penjada damunt del mar. No deixeu de visitar Calabria, la Costa Viola i Scilla!.

¿Recuerdan la antigua leyenda griega que habla de Scilla y Caribdis, dos peñascos habitados por monstruos que vigilaban un estrecho canal entre Calabria y Sicilia?. Pues bien, de monstruos no hemos visto ninguno, pero el peñasco, coronado por un castillo que domina el mar, y el estrecho de Messina, si que lo hemos visto y visitado. Porque no recordamos una población tan hermosa y auténticamente mediterránea como Scilla, en la punta de la bota italiana. Un pueblo que cae desde la colina que domina el castillo Ruffo di Calabria, y la iglesia hasta el mar. Un pueblo que se abre a dos mares. Por un lado, Marina Grande, una playa bellísima a poniente, por la otra Chianalea, un barrio marinero lleno de restaurantes que ofrecen sus pescados frescos, muy cerca del agua. De hecho sobre las aguas azules del mar. Es Chianalea, el rincón pescador de Scilla, donde más podrá disfrutar de la mediterraneidad. Si se le ocurre dejar atras Roma, bajar, pasar de largo Nápoles, y seguir bajando, descubriréis la Calabria, una región llena de tesoros naturales increíbles y, cerca del mar, con poblaciones y playas espectaculares, preservadas del turismo de masas, aun poco tocadas. Entre ellas Scilla. No se la pierdan. Y para dormir queremos sugerirles algunos lugares. Primero donde dormimos nosotros, el Hotel Scilla, un establecimiento de otros tiempos, pero con servicio amable. Habitaciones un poco vetustas, pero limpias, con mobiliario de otros siglos, pero conservado. Alejado del centro, pero económico. Si deseais algo más cerca del mar, más selecto, a precios más potentes, entonces lo vuestro es el Principe di Scilla, este es su hotel. Vistas fabulosas, habitaciones como un museo. ¿Comida o cena en Scilla?, por supuesto… es fantástico. Hay muchos lugares buenos. Como por ejemplo un bocadillo sin más, pero de los que hacen en Civico 5 Chianalea, o un buen pescado en el Casado, en el Scoglio di Ulisse, en el Fiocicna, o en Glauco, todos en Chianalea, junto del mar. Buenas pizzas en Pizza Scilla. Y ya que estáis aquí de vacaciones, o de paso, no dejeis de disfrutar de las playas increíbles de Calabria, que son desconocidas pero están entre las mejores del mundo. No lejos de Scilla, aun en la Costa Viola, tienen las de Capo Vaticano, que son fabulosas. Calas y caletas entre acantilados. O las de la bonita ciudad de Troppea, colgada encima del mar. ¡No dejeis de visitar Calabria, la Costa Viola y Scilla!.

Do you remember the old Greek legend that tells us about Scilla and Charybdis, two cliffs inhabited by monsters guarding a narrow channel between Sicily and Calabria?. Well there are not monsters here now. Only a rock, crowned by a castle overlooking the sea and the Strait of Messina. A beautiful town, authentically Mediterranean. Scilla. A town with two seas. On one side, Marina Grande, a beautiful beach, on the other Chianalea, a seaside neighborhood full of restaurants that offer their fresh fish in beautiful restaurants over the blue waters of the sea. In Chianalea, the Scilla fisherman’s corner, you can enjoy good Mediterranean food. Calabria is a wonderful region full of natural treasures and incredible seaside towns with spectacular beaches. It was preserved from mass tourism until now. We would to suggest you some sleeping places. We slept at the Scilla Hotel an old hotel with friendly service. Rooms are clean but with furniture from other centuries, but preserved. It’s far away from the city center but it’s economic. If you want something more expensive you can go to the Principe di Scilla. This is your hotel. Fabulous views, rooms like a museum. Have lunch or dinner is fantastic in Scilla. There are many good sites. You can get a good sandwich in Civic 5 Chianalea. Or good fish in the Scoglio di Ulisse, in the Fiocicna, or in the Glauco, all of them are in Chianalea, near the sea. Good Pizza in Pizza Scilla. Enjoy the stunning beaches of Calabria, which are unknown but they are among the best in the world. Not far away from Scilla, in the Costa Viola, you can get the beaches of Capo Vaticano, which are fabulous. Or you can go to the beautiful town of Troppea, hanging above the sea.

Rappelez-vous la vieille légende grecque qui nous parle d’Scilla et Caribdis, deux falaises habitées par des monstres qui gardaient un canal étroit entre la Sicile et la Calabre?. Nous n’avons pas vu des monstres, mais oui un fier rocher, couronné par un château surplombant la mer et le détroit de Messine. Et une ville aussi belle et authentiquement méditerranéenne: Scilla, à la pointe de la botte italienne. Une ville qui tombe de la colline ouverte a deux mers. D’un côté, Marina Grande, une belle plage à l’ouest, de l’autre Chianalea, un quartier balnéaire plein de restaurants qui offrent leur poisson frais a l’est, sur les eaux bleues de la mer. Dans Chianalea, le coin pêcheur de Scilla manger tres bien. La Calabre c’est une belle région pleine de trésors naturels et incroyables villes avec plages spectaculaires. Elle est encore préservé du tourisme de masse, encore peu touché. Nous avons dormi a l’Hôtel Scilla, un établissement autre temps, mais avec un service amical. Chambres un peu vétustes mais propres, avec des meubles d’autres siècles, mais conservés. Loin du centre, mais économique. Si vous voulez quelque chose de plus, vous avez sur le bord de mer, avec des prix plus élevés, le Principe di Scilla, un joli hôtel. Vues fabuleuses, chambres comme un musée. Avoir un bon déjeuner, repas ou dîner est possible et fantastique a Scilla. Il y a beaucoup de bons sites ou manger tres bien. Un sandwich sans plus?, allez à la Civic 5 Chianalea, ou un bon poisson? allez le Scoglio di Ulisse, le Fiocicna, ou au Glauco, tous dans Chianalea, près de la mer. Bonne Pizza? allez a Pizza Scilla. Et puisque vous êtes ici en vacances, profitez vous des superbes plages de la Calabre, qui sont inconnus, mais ils sont parmi les meilleurs du monde. Non loin d’Scilla, sur la Costa Viola, vous avez ces du Capo Vaticano, qui sont fabuleux. Baies et criques entre les falaises. Ou la belle ville de Troppea, suspendue au-dessus de la mer. Assurez-vous de visiter la Calabre, Scilla et la Costa Viola!.