Lliga’t a la Terra a Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Eulàlia és un petit municipi, no volem emprar la paraula poble, de la comarca del Vallès, proper a l’Ametlla. El travessa el riu Tenes, el que cau en cascada a Sant Miquel del Fai. Santa Eulàlia te un paisatge bucòlic i amable, fet de turons suaus, plens de xalets i urbanitzacions, camps de conreu, plens de boniques i velles masies. De fet no hi ha un nucli urbà clar, només la parròquia on s’hi celebraven els actes més importants de la vila. Hi arribareu si aneu per la carretera C17, l’autovia de l’Ametlla, en direcció Vic. Preneu la sortida direcció en direcció Lliçà d’Amunt, travesseu-lo i continueu cap a Begues i l’Ametlla.  Allà fan aquest dissabte la Fira de la pagesia, de 9 del matí a 7 la tarda. Seran moltes les activitats que es durant a terme al recinte de La Fàbrica i espais del voltant. Mireu més informació al web www.llavorsorientals.cat. Si aquest dissabte no teniu pla… cap a Santa Eulàlia de Ronçana!.

Santa Eulalia es un pequeño pueblo, de la comarca del Vallés, cercano a L’Ametlla. Lo atraviesa el río Tenes, el mismo que cae en la cascada de Sant Miquel del Fai. Santa Eulalia tiene un paisaje bucólico y amable, hecho de colinas suaves, llenas de chalets y urbanizaciones, campos de cultivo, llenos de hermosas y viejas masías. De hecho no hay un núcleo urbano claro, sólo la parroquia donde se celebraban los actos más importantes de la villa. Llegareis si vais por la carretera C17, la autovía de la Ametlla, en dirección Vic. Tomad la salida dirección en dirección Lliçà d’Amunt, y continúad hacia Begues y L’Ametlla. Este sábado hay allí un mercado de la planta. Si miráis el programa vereis muchas actividades interesantes para la família. Si el sábado no sabéis donde ir, hacia Santa Eulàlia de Ronçana, debeis de ir.

Baixada de llits

A Sant Feliu de Codines, el tercer cap de setmana de setembre, fan la seva festa major. És a dir, els dies 15 i 16 de setembre de 2012. Però abans, aquest diumenge, celebren la genuïna, única, inimitable i boja, baixada de Llits i Andròmines. Un aconteixement previ a la festa major que cada vegada és més conegut i seguit. Es tracta de fer baixar pels carrers i places de la població qualsevol mena de llit i/o andròmina casola, que pugui lliscar o rodar. N’hi trobareu de vingudes de tot Catalunya. Son valeroses estructures i armatostes de tot tipus de materials, que portades per la gravetat, baixen a gran velocitat pels carrers del poble. En un principi, només eren llits o somiers amb rodes i els participants anàven vestits amb pijama però, darrerament, han millorat molt i molt. Cada any la gent s’empesca noves maneres de decorar els seus trastos. No només es xula la baixada de les andròmines, sinó també l’ambient de festa que regna a la vila. Una festa que s’acaba amb una botifarrada popular i un concert. Per això us recomanem de pujar a Sant Feliu de Codines, al final del Vallès, un xic més amunt de Mollet. Aneu fins aquesta ciutat per l’autopista AP7, i allà preneu la carretera C-59, cap a Caldes de Montbui i Sant Feliu, que ja es troba situat a mitja muntanya, quan ja el Vallès deixa de ser una plana, a mig camí de Moià. El poble, però, està situat a només 40 kms. de Barcelona, i en una horeta hi sereu de sobres. Tampoc us perdeu, la semana següent, la Festa Major. Una celebració tradicional, amb balls amb orquestra, a l’envelat, com abans. I un correfoc, gegants, cercavila…  Aprofiteu la visita a Sant Feliu per veure el Museu de Can Xifreda, o per passejar pel Parc Usart, o fer la ruta modernista per dins Sant Feliu. Si voleu completar el dia, penseu que pot ser molt interessant per a la mainada anar fins el parc temàtic “Cim d’Àligues”, un centre únic a Catalunya on poder veure volar les aus rapinyaires. Curiòs també el monestir i la cascada de Sant Miquel del Fai. A Sant Feliu poble hi ha bona oferta de restauració. Teniu El Castanyer, al carrer de la Travessia, 2, Tel: 938 66 30 18 ‎, o Can Tastet, al carrer Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91 ‎. A les afores, en direcció Moià, teniu el restaurant del Cim d’Àligues, dins de les instal·lacions, o el restaurant del Club de Golf Can Bosch, al mig del bosc. Tel: 938 66 31 45‎ i 93 8663096. Una zona poc coneguda, on hi ha moltes coses a fer amb la família. Bona baixada d’andròmines a tothom!.

En Sant Feliu de Codines, el tercer fin de semana de septiembre, hacen su fiesta mayor. Es decir, los días 15 y 16 de septiembre de 2012. Pero antes, este domingo, celebran la genuina, única, inimitable y loca, bajada de Camas y Trastos. Un acontecimiento previo a la fiesta mayor que cada vez es más conocido y seguido. Se trata de hacer bajar por las calles y plazas de la población cualquier tipo de cama y/o trasto que pueda deslizarse o rodar. Son valerosas estructuras y armatostes de todo tipo de materiales, que llevadas por la gravedad, bajan a gran velocidad por las calles del pueblo. En un principio, sólo eran camas o somieres con ruedas y los participantes iban vestidos con pijama. Sin embargo, últimamente, han mejorado mucho el aspecto decorativo. Cada año la gente inventa nuevas maneras de decorar sus trastos. No sólo es bonita la bajada de los trastos, sino también el ambiente de fiesta que reina en la villa. Una fiesta que termina con una butifarrada popular y un concierto. Por eso os recomendamos subir a Sant Feliu de Codines, al final del Vallés, un poco más arriba de Mollet. Id hasta esta ciudad por la autopista AP7, y allí tomar la carretera C-59, hacia Caldes de Montbui y Sant Feliu, a medio camino de Moià. El pueblo, sin embargo, está situado a sólo 40 kms. de Barcelona, ​​y en una horita llegareis de sobra. Tampoco se pierdan, la semana siguiente, la Fiesta Mayor. Una celebración tradicional, con bailes con orquesta, en la carpa, como antes. Y un correfoc, gigantes, pasacalles … Aprovechen la visita a Sant Feliu para ver el Museo de Can Xifreda, o para pasear por el Parque Usart, o hacer la ruta modernista por dentro Sant Feliu. Si desean completar el día, piensen que puede ser muy interesante para los niños ir hasta el parque temático “Cumbre de Àligues”, un centro único en Cataluña donde poder ver volar las aves rapaces. Curioso también el monasterio y la cascada de Sant Miquel del Fai. En Sant Feliu pueblo hay buena oferta de restauración. Tenéis El Castanyer, tel: 938 66 30 18, o Can Tastet, en la calle Doctor Fleming, 6, Tel: 938 66 31 91. En las afueras, en dirección Moià, tienen el restaurante del Cim de Aguilas, dentro de las instalaciones, o el restaurante del Club de Golf Can Bosch, en medio del bosque. Tel: 938 66 31 45 y 93 8663096. Una zona poco conocida, donde hay muchas cosas que hacer con la familia. ¡Buena bajada de trastos!.

Sant Miquel del Fai

Tot i que Sant Miquel del Fai és un lloc molt turístic, en el pitjor sentit d’aquestes paraules. Tot i que totes i tots l’associem al turisme caspós i cutre, a aquelles enganxines que portaven el 600 els avis. Tot i que el preu de l’entrada és elevat. Tot i que avui dia és un lloc de BBC, (bodas, bautizos y comuniones), a pesar de tot això, Sant Miquel del Fai mereix una visita, una matinal. Les raons són tan poderoses com els inconvenients que he desgranat. Sant Miquel és bonic. Turístic però bonic. La cinglera amb la riera del Tenes saltant, despenyant-se, despentinant-se en la caiguda en cabelleres platejades, sobretot en època de pluja recent. El vell monestir romànic, molt transformat però que conserva encara l’aire eremític. Les baumes, el recorregut de natura sota la cascada, els llacs, romantics tot i artificials, la piscina, les vistes des dels miradors… en fi, un lloc on els vostres fills i filles poden entrar amb descompte amb el carnet del club Super3, (i això fa més passable el preu de l’entrada), i on poden entusiasmar-se amb el laberint de l’aigua i la pedra. Aneu a Sant Miquel una matinal de diumenge. No sempre és obert. Consulteu els horaris. Hi arribareu des de Mollet per Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines. En aquest darrer poble seguiu la carretera, ben indicada, que us porta a Sant Miquel del Fai, i enlloc més. Aparcament al final del recorregut. També podeu anar-hi caminant, des de Bigues i Riells, al fons de la vall, o crestejant els cingles. Els dimenges hi arriba un bus de l’empresa Sagalés. No hem dinat mai a Sant miquel, tot i que hi ha tota mena de serveis turístics, bars i restaurants. De fet és tan a prop de casa que no cal quedar-se allà. També podeu fer picnic, a dins, o a fora del recinte.

Aunque Sant Miquel del Fai es un lugar muy turístico, en el peor sentido de estas palabras. Aunque todas y todos asociamos este nombre al turismo casposo y cutre, a aquellas pegatinas que llevaba el 600 de los abuelos. Aunque el precio de la entrada es elevado. Aunque hoy día es un lugar de BBC  (bodas, bautizos y comuniones), a pesar de todo eso, Sant Miquel del Fai merece una visita, una matinal. Las razones son tan poderosas como los inconvenientes que he desgranado. Sant Miquel es bonito. Turístico pero bonito. Sus riscos con la riera del Tenes saltando, despeñandose, despeinandose en la caída, abriendo sus cabellos plateados, sobre todo en época de lluvia reciente. El viejo monasterio románico, muy transformado pero que conserva todavía el aire eremítico. Las balmas y cuevas, el recorrido de naturaleza bajo la cascada, los lagos, romanticos a pesar de ser artificiales, la piscina, las vistas desde los miradores … en fin, un lugar donde sus hijos e hijas pueden entrar con descuento con el carnet del Club Super3, (y esto hace más pasable el precio de la entrada), y donde pueden entusiasmarse con el laberinto del agua y la piedra. Id a Sant Miquel una matinal de domingo. No siempre está abierto. Consulte los horarios. Se llega desde Mollet por Caldes de Montbui y Sant Feliu de Codines. En este último pueblo siga la carretera, bien indicada, que os llevará a Sant Miquel del Fai, y solo allí. Aparcamiento al final del recorrido. También puede llegar caminando, desde Bigues i Riells, por el fondo del valle, o cresteando los riscos. Los domingos llega un bus de la empresa Sagalés. No hemos comido nunca en Sant Miquel, aunque hay todo tipo de servicios turísticos, bares y restaurantes. De hecho está tan cerca de casa que no hay que comer allí. También se puede hacer picnic, dentro, o fuera del recinto.