Sorolla al Caixaforum, i la bellessa captiva

Aquest diumenge fa molta calor?. Tan si fa fred, com si fa calor, us recomanem que aneu amb la canalla al Caixafòrum on podreu visitar una exposició magnífica, sobre el magnífic Sorolla, un pintor impressionista que ens agrada molt i sol agradar la canalla. Serà només fins el 21 de setembre de 2014. Veureu un conjunt extraordinari de seixanta olis procedents de museus i col·leccions privades de tot el món. Irrepetible. Tot i que l’entrada costa 4 €, és gratuïta pels clients ”la Caixa”. L’horari d’exposició és de dilluns a divendres, de 10.00 a 20.00 hores, i els dissabtes, diumenges i festius, de 10.00 a 21.00 hores. Hi ha també la possibilitat de fer visites comentades demanant-les al tel. 93 476 86 30. I també visites concertades per a grups. A qui no li agrada la pintura impressionista?. A la canalla la fascina. Aprofiteu-vos-en. A més, també hi ha un taller on podran fotografiar-se i composar una escena impressionista. Us ho assegurem. Ho hem provat. S’ho passen molt i molt bé. I si us sembla poc sempre hi ha una o dues, o tres, o més exposicions obertes. En aquest cas us recomanem la titulada Pequeños tesoros de El Prado, que mostra petites obres mestres de pintors d’arreu del món, de totes les èpoques. De fet, a nosaltres, ens va agradar tan o més que la de Sorolla, i aquesta dura una mica més, i la podeu visitar passat el proper diumenge. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del parquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent. Tot això al Caixafòrum, a Montjuïc, a Barcelona. Si no sabeu què fer, aneu al Caixaforum, a veure bona pintura amb els vostres infants!.

¿Hara un calor insoportable este domingo?. Haga lo que haga vayan con los niños en el Caixaforum donde podrán visitar una exposición magnífica, sobre un pintor impresionista español de primera línia: Sorolla. ¿A quién no le gusta la pintura impresionista?. A los niños les fascina. Aprovénchese de ello. Además, hay un taller donde se podrán fotografiar metidos en su propio cuadro impresionista. Os lo aseguramos. Lo hemos probado. Se lo pasan muy bien.  Y si os sabe a poco pensad que allí siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas, como la titulada Pequeños Tesoros del Museo del Prado, bellisima, fascinante, con obras maestras de todos los tiempos. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición es totalmente gratuita para los que seais clientes de La Caixa, baratita para los además. Y en el Caixafórum hay teatro y música a un precio muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente. Todo ello en el Caixaforum, en Montjuïc, en Barcelona. Os lo repetiremos: si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver buena pintura con los niños.

Morón de Almazán

Morón de Almazán és un petit poblet situat entre l’Aragó i Castella, no gaire lluny de Calatayud, o de Soria. Es tracta d’un poble agrícola, sense importància en l’actualitat. Ho ha anat perdent tot, el tren, la vitalitat, però no perdrà mai l’encant del seu casc antic, centrat en la seva impressionant plaça major, una de les més boniques, i amb més caràcter, d’Espanya. Hi arribareu seguint l’A-2, camí de Madrid, ja passats Saragossa i Calatayud. En arribar a Ariza, trobareu el desviament, a la dreta per la CL-116, cap a Monteagudo de las Vicarias, Almazán i Soria. Hi podeu preguntar… Què se’ns ha perdut per aquelles terres?. Per quina raó cal girar per la CL_116 hi passar per Morón d’Almazán. Doncs ben fàcil: és una desviació típica per aquelles famílies que volen descobrir les maravelles de Soria, d’Almazán, de Berlanga, del Burgo de Osma.  Monteagudo mateix, el primer poble, amurallat, amb un castell medieval fantàstic i una església gòtica preciosa, és una parada obligada. Almazán, una altra vila medieval plena de monuments. De Soria capital no cal parlar-ne, preciosa. De Berlanga de Duero, amb un altre soberbi castell, amb una col·legiata magnífica, tampoc. I de la ciutat del Burgo de Osma, amb la seva catedral tampoc. Ens deixem espais naturals tan fenomenals com el cañon del rio Lobos, o els Pics d’Urbión amb la Laguna Negra, o poblets medievals divins, com Catalañazor, o el castell califal de Gormaz. Però centrem-nos en Morón d’Almazán, per on cal passar per gaudir de totes aquestes fites que us hem descrit. La plaça major és monumental. Unes escales porten de l’edifici del Concejo, molt bonic, fins el Palau Renaixentista dels Mendoza, més bonic. Però encara més alta l’església domina la vila amb la seva esplèndida y esvelta torre plateresca, una joia. I, com a colofó, el rotlle de la justícia i la font. Dins el temple quatre impactants sepulcres gòtics, una filigrana. Inaudit tot això en un poble tan petit. Però tan important a l’edat mitjana. Completa el conjunt la visita al museu del vestit popular. Arribeu-vos a Sòria, per sentir aquestes terres antigues, intocades, fermes, veritables, salvatges. I atureu-vos a Morón, val la pena. Per dormir al poble teniu una casa rural, anomenada amb gràcia, del Gallo de Morón. Per dinar, i també per dormir, teniu el Molino Vaya Tela, camí de Medinaceli, una altra bonica vila medieval, a l’autovia A-15.  Molta oferta a Almazán, per exemple a l’Hostal El Rincón del Nazareno, novíssim i esplèndit, rabiosament modern. El Tirso de Molina és més clàssic. Ens agrada molt Berlanga, on teniu l’hotelet Rural Villa de Berlanga, una cucada, i per descomptat Soria, on hi ha tota mena de serveis. Bona estada a les terres de Soria!.

Morón de Almazán es una vila medieval, ahora pequeña, pero grande en la antiguedad. La actividad principal es la agricultura, y el pueblo son cuatro casas, pero el conjunto artístico de su Plaza Mayor, probablemente una de las más hermosas de toda Castilla, le pone definitivamente en el mapa de los viajeros. Es monumental, difícil de imaginar, una escenografia más imponente. Vereis allí el dificio del Concejo de fines del medioevo, símbolo del poder civil. Un poco más hacia arriba el Palacio Renacentista de los Mendoza, símbolo del poder señorial. Y en la cúspide de la escalinata, su iglesia parroquial con la espléndida y esbelta torre plateresca. Y como colofón el rollo gótico, y la fuente. Para completar la oferta teneis un bonito museo del traje típico. En una ruta por las fantásticas, increibles y olvidadas tierras de Soria, visitando Monteagudo, Almazán, Gormaz, Berlanga, el Burgo de Osma y, naturalmente Soria capital, no podeis dejar de deteneros en Morón, ¡vale la pena!.

Pissarro al Caixaforum

Fa fred aquest diumenge, o més aviat fa molta calor?. Tan si fa fred, com si fa calor, us recomanem que aneu amb la canalla al Caixafòrum on podreu visitar una exposició magnífica, sobre Pissarro, un pintor impressionista. Ens agrada molt l’impressionisme, i sol agradar la canalla. Serà del 16 d’octubre de 2013 al 26 de gener de 2014. Veureu, a més, un conjunt extraordinari de seixanta olis procedents de museus i col·leccions privades de tot el món. Irrepetible. Tot i que l’entrada costa 4 €, és gratuïta pels clients ”la Caixa”. L’horari d’exposició és de dilluns a divendres, de 10.00 a 20.00 hores, i els dissabtes, diumenges i festius, de 10.00 a 21.00 hores. Hi ha també la possibilitat de fer visites comentades demanant-les al tel. 93 476 86 30. I també visites concertades per a grups. A qui no li agrada la pintura impressionista?. A la canalla la fascina. Aprofiteu-vos-en. A més, també hi ha un taller on podran pintar el seu propi quadre impressionista. Us ho assegurem. Ho hem provat. S’ho passen molt i molt bé. I si us sembla poc sempre hi ha una o dues, o tres, o més exposicions obertes. Tot això, i molt més en un edifici ampli, modernista, ben pensat, de fàcil accés amb transport públic, metro Espanya de la línia 3 i 1. I també en cotxe. Accés directe des del parquing sota l’avinguda Maria Cristina, sense sortir al carrer. I, a més, teniu allà un teatre, un auditori amb una fascinant programació de música familiar, clàssica, moderna, ètnica, i actual. I, també, els dissabtes i diumenges s’organitzen tallers de plàstica, ciència i creativitat per infants. Una passada. Podeu esmorzar, berenar o dinar allà mateix, amb una relació qualitat-preu més que sorprenent. Tot això al Caixafòrum, a Montjuïc, a Barcelona. Us ho repetirem: no us perdeu l’exposició Pissarro, un impressionista francés. Altíssim nivell mundial. Obres mestres. El taller: una bona pensada. Si no sabeu què fer, aneu al Caixaforum, a veure bona pintura amb els vostres infants.

¿Hara frío este domingo?. ¿O quizás un calor insoportable?. Haga lo que haga vayan con los niños en el Caixaforum donde podrán visitar una exposición magnífica, sobre un pintor impresionista francés: Camille Pissarro. ¿A quién no le gusta la pintura impresionista?. A los niños les fascina. Aprovénchese de ello. Además, hay un taller donde podrán pintar su propio cuadro impresionista. Os lo aseguramos. Lo hemos probado. Se lo pasan muy bien.  Y si os sabe a poco pensad que allí siempre hay una o dos, o tres, o más exposiciones abiertas. Todo esto, y mucho más en un edificio amplio, modernista, bien pensado, de fácil acceso en transporte público, metro España de la línea 3 y 1. Y también en coche. Acceso directo desde el parking bajo la avenida Maria Cristina, sin salir a la calle. Y, además, tienen allí un teatro, un auditorio con una fascinante programación de música familiar, clásica, moderna, étnica, y actual. Y también hay unos espacios donde se organizan, los sábados y domingos, talleres de plástica, ciencia y creatividad para niños. La exposición Pissarro es totalmente gratuita para los que seais clientes de La Caixa, baratita para los además. Y en el Caixafórum hay teatro y música a un precio muy asequible. Pueden desayunar, merendar o comer allí mismo, con una relación calidad-precio más que sorprendente. Todo ello en el Caixaforum, en Montjuïc, en Barcelona. Os lo repetiremos: si no sabeis qué hacer este fin de semana, id al Caixaforum, a ver buena pintura con los niños.

Oña

Oña és una recondita i amagada vila de la província de Burgos. Avui en dia poca gent coneix Oña, poca gent passa per la seva carretera i quasi ningú s’imagina els tresors que aquesta tranquil·la població amaga. Però no sempre fou així. El monestir de Sant Salvador d’Oña gaudí en època medieval del favor dels reis de Castella, i dels de Navarra. Molts d’ells estan aquí enterrats, en la joia de la maravellosa esglèsia del monestir. Abans Oña fou molt important. Un punt estratègic de la ruta entre Cantàbria, i els ports cantàbrics, i la capital de la llana, Burgos. Però aquells temps passaren i Oña es va submergir en un son d’anys. El cenobi fou reconvertit en hospital, en hospici, en caserna, en sanatori, en geriàtric. Malgrat tot val la pena que us desvieu en la vostra ruta per Castella i dediqueu un temps a visitar, pausadament, l’esplendor d’Oña. Els sepulcres, retaures, quadres, altars i la fàbrica, mil vegades embellida de la seva esglèsia de Sant Salvador. El Claustre renaixentista, bessó d’aquell de Nájera. Les tombes reials de sobirans de Castella i de Lleó, de Navarra, que mai haurieu imatginat que descansessin aquí. Dels seus mausoleus es van extreure teles hispano-àrabs riquíssimes, armes, coixins… Tot us sera mostrat si pageu el peatge insignificant d’uns kilòmetres de més, no gaires. Trobareu Oña al peu de la carretera nacional N-232 que comunica Burgos amb Santander. També podeu anar-hi des de Briviesca o Pancorbo, per Miranda de Ebro. La comarca, amb la increible ciutadella medieval i el castell de Frías, uns kilòmetres al nord d’Oña, mereix una petita estada. Us ho assegurem. A la vila s’hi menja bé. Hi ha tres restaurants. Un d’ells és el Blanco y Negro. També hi ha boniques cases rurals, com La puerta de Caderechas, a Terminón, un poblet a tocar d’Oña.

Oña es una recondita y escondida villa de la provincia de Burgos. Hoy en día poca gente conoce Oña, poca gente pasa por su carretera y casi nadie se imagina los tesoros que esta tranquila población esconde. Pero no siempre fue así. El monasterio de San Salvador de Oña gozó en época medieval del favor de los reyes de Castilla, y de los de Navarra. Muchos de ellos están aquí enterrados, en la maravillosa iglesia del monasterio. Antes Oña fue muy importante. Un punto estratégico de la ruta entre Cantabria, y los puertos cantábricos, y la capital de la lana, Burgos. Pero aquellos tiempos pasaron y Oña se sumergió en un sueño de años. El cenobio fue reconvertido en hospital, en hospicio, en cuartel, en sanatorio, en geriátrico. Sin embargo vale la pena que se desvíen en su ruta por Castilla y dediquen un tiempo a visitar, pausadamente, el esplendor de Oña. Los sepulcros, restaurados, los cuadros, y altares de la mil veces embellecida iglesia de San Salvador. El Claustro renacentista, gemelo de aquel de Nájera. Las tumbas reales de soberanos que nunca imaginó que descansaran aquí. De sus mausoleos se extrajeron telas hispano-árabes riquísimas, armas, cojines … Todo les será mostrado si pagan el peaje insignificante de unos kilómetros de más, no muchos. Encontraréis Oña al pie de la carretera nacional N-232 que comunica Burgos con Santander. También se puede ir desde Briviesca o Pancorbo, por Miranda de Ebro. La comarca, con la increíble ciudadela medieval y el castillo de Frías, unos kilómetros al norte de Oña, merece una pequeña estancia. Os lo aseguramos. En el pueblo se come bien. Hay tres restaurantes. Uno de ellos es el Blanco y Negro. También hay bonitas casas rurales, como La puerta de Caderechas, en Terminón, un pueblecito al lado de Oña.